Líders vells, entitats a la deriva.

Les persones que estem al capdavant d’entitats sense ànim de lucre, ja siguin de l’àmbit social o cultural, formem part d’un equip que treballa per a portar a terme un objectiu conjunt que és la missió de l’entitat.

Tant les persones a nivell individual com els equips a nivell col·lectiu, tenim un període d’efervescència en el qual les aportacions a l’objectiu comú flueixen d’una forma constant, posteriorment passem a un període de maduresa en el qual es dóna una consolidació a les aportacions del període anterior, per a passar després a un període de ralentització de les activitats de l’organització. Aquest procés natural és extremadament delicat pel que fa a la capacitat de gestió que, les persones i els equips, siguin capaços de fer per a garantir un procés de creixement continuat de l’organització, serà la peça clau per a definir el futur de les nostres entitats.

El sector de les organitzacions de persones amb discapacitat, és un món en el qual hi ha massa líders que duen més de 20 anys al capdavant de les seves organitzacions. Aquest estancament suposa un tap perquè sorgeixin noves persones capaces d'involucrar-se amb les finalitats de les organitzacions.

Es fa necessari un canvi generacional en les organitzacions de base principalment, per a posteriorment impulsar aquest mateix recanvi en les organitzacions de segon i tercer grau com federacions i confederacions. Així mateix, és imprescindible l’entrada en escena de líders amb uns perfils professionals que garanteixin el nou paper que les seves organitzacions els exigiran.

Avui es necessiten capdavanters amb bones aptituds per a les relacions públiques, bons coneixedors del Tercer Sector social, hàbils ideològicament per a representar als seus propis col·lectius, lliures políticament per a ser respectat per tot l’arc parlamentari i sobretot convençuts de la causa que defensen.

Doncs en línia amb aquest discurs, dimarts que ve dia 12 de gener, l'Associació ASPID ha convocat l'Assemblea General Extraordinària per a l’elecció de la Junta de Govern que iniciarà el següent mandat del període 2010-2014. Aquest nou mandat és una bona oportunitat per a dur a la pràctica tot el que he exposat anteriorment i iniciar un relleu en la presidència d’ASPID.

Si les sòcies i els socis d’ASPID ens donen la confiança per al nou mandat, hem d’adquirir el compromís que, dintre d’aquest nou mandat electoral, donarem suport a una nova persona que lideri el destí de la nostra organització en el futur. Entre les persones que es presentessin a les pròximes eleccions, hi ha gent amb molta formació de base que aportarà tota la seva professionalitat i capacitat per a definir l’organització que volem.

El relleu generacional es fa necessari en totes les organitzacions i a ASPID també. És necessària una nova forma de dirigir i una nova forma de concebre els drets del nostre col·lectiu. Per tant, aquest nou mandat serà l’últim en el qual comparegui per a liderar l'Associació ASPID, després de 16 anys al capdavant. Massa temps, ara toca generar un canvi assossegat i tranquil.

Esbroncada d'ASPID als polítics pel retard en la dependència.

Aquest és l'article que va publicar el diari Segre, sobre la meva intervenció en la cerimònia d'atorgament dels XI Premis ASPID.

Com es pot observar, els mèrits dels premiats no són notícia. Sempre es pren com a notícia el més gruixut perquè atregui l'atenció.

Que hi farem!!!

Val a dir que tant la Mútua Intercomarcal, com l'Obra Social de Caja Madrid, com la trajectòria esportiva de l’Albert Llovera i sobretot el treball realitzat per la Universitat de Lleida, tenien mèrits més que suficients per a ser titulars de la notícia.

Ja sabeu que no és notícia que un gos mossegui a un home, però si que ho és que un home mossegui a un gos.

C’est la vie….

Lo Bep.

"Esbroncada d'ASPID als polítics pel retard en la dependència".

Ara que els tinc aquí a tots, vull cantar-los les quaranta. Amb aquestes paraules va esbroncar ahir Josep Giralt, president d’Aspid, la nodrida representació de polítics que es van donar cita en l’onzena edició de l’entrega de premis d’aquesta entitat, que es va celebrar a la UdL.

Tots celebrem l’aprovació de la llei de dependència, però avui hi ha frustració. Entenc les pujades d’adrenalina abans d’unes eleccions, però no quan afecten els col·lectius més vulnerables, va apuntar Giralt, que va reclamar una planificació més concreta per pal·liar la desorientació i una revisió del text. Per la seua part, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va reconèixer que l’aplicació s’està fent molt lentament i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assegurar: Giralt ha fet molt bé a estirar-nos les orelles.

Diari Segre. 24-05-2008.

Transparència en les ONG’s d’acció social: Una necessitat del nostre sector.

Es fa veritablement difícil no caure en la temptació d’estigmatitzar d’una forma general, a tot el cistell de pomes quan observem que una d’elles està podrida.

Això és el que succeeix a la majoria de mortals quan ens donen el més mínim motiu per a poder enarborar la bandera de la generalització. Com és el cas del que han succeït amb diferents Organitzacions No Governamentals, que treballen amb col·lectius amb alt risc d’exclusió social dintre i fora del nostre país.

En certes ocasions seria més agradable i reconfortant no haver de dir allò de "veus com tenia raó?", però desgraciadament, no ho podem eludir, ja que de motius ens n’han donat més que sobrats.

En el nostre país, la Guàrdia Civil va detenir en la denominada operació 'Comuna', desenvolupada en la província d'Huelva, als cinc responsables de l'ONG "Huelva Solidària".

Se’ls acusava d’un presumpte delicte d’estafa continuada i un altre contra les Administracions Públiques, per haver estafat a més de quaranta mil immigrants socis d’aquesta organització.

I és que si no l’haguéssim tingut prou amb això, també tenim la presumpta estafa d’una altra ONG (ANESVAD), els responsables de la qual van ser detinguts per apropiació indeguda. I també els mitjans de comunicació es van fer ressò de la investigació que va realitzar la Fiscalia Anticorrupció sobre INTERVIDA.

Efectivament, La Fiscalia Anticorrupció va investigar si els gestors de la fundació INTERVIDA han desviat desenes de milions de dòlars procedents del apadrinament de nens del Tercer Món cap a la constitució d’empreses i institucions privades l’activitat de les quals no té res a veure amb les finalitats benèfiques i no lucratives de l'ONG.

Aquesta situació, genera una opinió molt negativa de la major part de la societat civil, cap a tot el col·lectiu d'Entitats Sense Afany de Lucre, o Organitzacions No Governamentals.

Vull dir-lo d’una forma alta i clara que la gran majoria d’organitzacions que treballem amb col·lectius amb el risc d’exclusió social, o el que anomenaríem avui el tercer sector, hem demostrat el nostre afany de transparència, obrint les portes de les nostres entitats, als analistes de les diferents empreses auditores de comptes, que anualment revisen tota la nostra activitat financera.

Així mateix, moltes entitats com ASPID, estem sotmeses de forma voluntària a la fiscalització que ens realitzen els analistes de la Fundación Lealtad, lliurant tota la documentació necessària per a poder realitzar l’anàlisi de transparència. Aquesta documentació que hem lliurat no és única i exclusivament informació comptable, també lliurem totes les actes dels nostres òrgans de govern i la relació del seguiment de tots els acords presos per ells. Així com els procediments de treball que tenim establerts en el nostre treball diari.

La més mínima ombra de dubte sobre la correcta i adequada utilització dels recursos que gestionem, que provenen de les Administracions Públiques (tot hi els controls que elles exerceixen per a garantir l'adequat fi dels seus recursos), o d’organitzacions privades que inverteixen en corresponsabilitzar-se socialment de les necessitats de determinats col·lectius, ocasionaria una convulsió social que tindria un cost moral molt més gran que el que s’hagués pogut produir amb recursos materials.

Moltes persones han invertit: hores de voluntariat, recursos econòmics personals, compromís social i sobretot el convenciment que un món socialment més just és possible.

El sector de les ONG és, en la seva gran majoria, un sector transparent, sa i ben gestionat. De fet, el resultat de l’ultima Guia de la Transparència i Bones Pràctiques de la Fundación Lealtad, mostra que els Principis de Transparència i Bones Pràctiques s’estan complint en el 88% dels casos.

En el cas d’ASPID, podeu accedir a l'informe realitzat a la nostra entitat per Fundación Lealtad, en la nostra web www.aspid.cat en l’apartat d'Associació i en subapartat Codi Ètic.

Per a les nostres organitzacions és necessari no només ser transparents, sinó que a més de ser-ho hem de semblar-ho (com la dona del Cèsar).

Lo Bep.