Arxiu del blog

divendres, 14 de juliol del 2017

Crisi a la Taula del Tercer Sector per la politització de la cúpula.

El dijous 13 de juliol, es va celebrar l'Assemblea General que havia de solucionar el problema de lideratge del President de la Taula. La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, agrupa més de 3000 entitats socials de tot el principat.

El descontentament amb el President de la Taula, Oriol Illa, ve des de fa prop d'un any. Un conjunt d'entitats de la Taula, concretament 7 de les 13 federacions que formaven part de la Junta Directiva, van demanar la dimissió del president Oriol Illa, argumentant que com a president no havia respectat els acords i posicionaments pactats a la junta sobre qüestions estratègiques del sector. Aquesta actitud del president ha generat un problema greu de governabilitat de l'entitat. Cal recordar que l'Oriol Illa presidia la Junta Directiva de la Taula, en representació del Moviment Laic i Progressista, tot i que paral·lelament havia estat militant d'Esquerra Republicana. 

Una de les crítiques més dures que es fa sobre l'expresident, és la seva debilitat de negociació amb el Govern de la Generalitat, posant en moltes ocasions a la Taula en una posició de debilitat respecte als acords amb el Govern de la Generalitat. 

Durant l'assemblea el Oriol Illa va fer un últim esforç per mantenir la seva poltrona oferint-se com a president, amb el compromís de convocar eleccions a l'octubre i no presentar-se a l'elecció. Davant d'aquesta posició, el sector crític es va oposar i el va instar a dimitir o afrontar una moció de censura.  

Aquesta crisi posa de manifest la perillositat que suposa introduir "troians" que silenciïn les crítiques al govern. Aquesta politització del sector social l'únic que aconsegueix és crear divisió en el mateix sector. Evidentment aquesta divisió afavoreix de forma clara, els posicionaments del govern a l'hora d'afrontar negociacions sectorials. 

El sector crític amb la gestió del president Illa, estava composat per entitats de gran rellevància dins el sector social a Catalunya com: COCARMI (plataforma representativa del sector de la discapacitat), Dincat (Plataforma representativa de la capacitat intel·lectual), ECOM (plataforma representativa de la discapacitat física), ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), Federació Catalana de Voluntariat i la Federació de Cooperatives d'Iniciativa Social. Aquestes entitats van reivindicar en nombroses ocasions, en el si de la Junta Directiva, la necessitat de tenir un paper més crític amb el govern de la Generalitat i també reestructurar les funcions del director general Toni Codina per evitar que assumís funcions de representativitat política i dediqués el seu esforç a funcions de governança interna. 

És evident que aquesta crisi interna apareix en el pitjor moment. Quan la gestió dels recursos públics destinats a l'àmbit social està a la corda fluixa. Ara era més necessari que mai tenir una plataforma representativa de les persones més vulnerables, amb un gran nivell de fortalesa i capaç d'afrontar nous reptes socials pendents de resolución. 

La situació política actual comporta riscos en la gestió de polítiques socials dedicades als sectors més desfavorits. El fet d'haver treballat durant dos anys amb pressupostos prorrogats, ha suposat un greu problema de gestió i tresoreria a les entitats d'iniciativa social. És per això que aquestes entitats necessitaven d'un president i d'un director general capaços d'aglutinar i defensar els mandats que emanaven de l'òrgan de govern de la Taula com és la Junta Directiva. 

Estem en mig d'una crisi generada per les ambicions per començar la seva carrera política d'un president i les ambicions presidencials d'un director general. Així doncs, la Taula haurà de plantejar-se un canvi substancial si vol continuar representant a tot el tercer sector social de Catalunya. Al meu entendre la Taula només pot reorganitzar-se políticament si posa ordre en la seva organització tècnica.
 

diumenge, 9 de juliol del 2017

Al Vaticà li calç una bona jec d'hòsties "sense gluten".

Espanya és un país on la religió ha tingut un pes important en totes les anades i vingudes al llarg de la seva història. No cal recordar que l'Església Catòlica va prendre partit d'una manera decisiva al cop d'Estat encapçalat pel dictador Francisco Franco.
No fa molt de temps hem pogut sentir com ex ministres de la talla de Fernández Díaz, feien afirmacions en què comparaven l'avortament amb pertànyer a la banda terrorista ETA. L'expresident del parlament valencià, el popular Juan Cotino va defensar que les dones que volguessin avortar, tinguessin que veure primer la ecografia del fetus.
Aquest és un problema de la religió viscuda des del integrisme, com ho fan sectes com l'Opus Dei, els Legionaris de Crist i altres sectes que conformen el nucli dur del poder econòmic, polític, mediàtic i empresarial del nostre país.
Amb això podem veure que l'integrisme no és només patrimoni de l'islamisme. L'integrisme és una actitud d'alguns col·lectius que interpreten els principis d'una confessió religiosa des d'un punt de vista immobilista, aportant part de la seva doctrina en la interpretació que realitzen.
Avui hem tingut un bon exemple amb la nota emesa per la cúria vaticana en la qual fan una interpretació de la religió catòlica, des d'un punt de vista ultraconservador i molt allunyat de la percepció social majoritària, tal com vénen fent al llarg de la història.
En una carta als bisbes de tot el planeta, el cardenal Robert Sarah va dir que les osties poden tenir baix contingut de gluten, però va aclarir que han de tenir suficient proteïna de blat perquè no necessiten majors additius. Els catòlics sostenen que el pa i el vi servits en l'Eucaristia es converteixen en el cos i la sang de Crist a través d'un procés conegut com transsubstanciació.
En resum, que de cop la cúria vaticana ha menyspreat a tots els feligresos practicants que tinguin celiaquia. Suposo que això deu ser obra de la "caritat cristiana", que un cop passada per la llinya de les autoritats eclesiàstiques de la cúria vaticana, són capaços d'emetre sentències tan absurdes i tan poc solidàries com la sentència del cardenal Robert Sarah.
Una cosa és la religió i una altra molt diferent la interpretació que determinats "avis senils de la cúria romana" són capaços d'emetre sense posar-se vermells. Està clar que la poca vergonya també circula per la Ciutat del Vaticà.
Cada vegada tinc més clar la certesa de l'equació: "com més és l'educació, menor és la submissió religiosa".