Arxiu del blog

divendres, 9 de juliol del 2010

Som una nació. Nosaltres decidim.


Aquest és el lema amb el qual s'iniciarà la manifestació per a la reivindicació de la dignitat de Catalunya. Una manifestació en què s'ha produït un lamentable debat, ocasionat per la proximitat de les eleccions catalanes, que l'únic que ha fet és empetitir més la imatge dels polítics del nostre país.

S'ha aconseguit una unitat en l'últim moment, que entenc que s'ha fet únicament i exclusivament de cara a la galeria. Em sembla que el poble català no es mereix tanta mediocritat política.

Els catalans tenim fama de ser persones assenyades. El famós "seny", que impliquen saviesa, judici mesurat i sobretot sentit comú. Proves hem donat al llarg de la història de saber estar i sobretot de defensar "lo nostre". Per, com no podia ser d'altra manera, l'antítesi del seny és la rauxa, com rampell, cop de sang o geni. Que podríem definir com un debat o lluita entre la virtut i el pecat.

La manifestació de dissabte necessita treure una bona dosi de rauxa al carrer per demostrar a Europa, que Catalunya aixeca la seva dignitat sense agenollar-se davant dels pallassos del Tribuna Constitucional. No estic dient que traguem les falçs per donar un "bon un cop de falç". Sinó que es vegi el poble català defensant els seus drets i sobre tot el seu Estatut, utilitzant l'arma que més bons resultats li ha donat al llarg de la història que és el "SENY".

Espanya hauria entendre que Catalunya és la terra on un insigne personatge de Cervantes com el Quixot, va escollir per recobrar la raó. No oblidem que el il·lustre hidalgo, insígnia de l'espanyolisme, va embogir en el seu periple per terres castellanes i va haver de ser a Catalunya on va recobrar la raó abans de morir. Potser Cervantes ja ho va deixar escrit entre línies. Però a l'altiplà castellà això no van arribar a entendre-ho.

Demà seré a la manifestació perquè crec que és necessari. Per què l'anticatalanisme radical que esperonen alguns, tenen por de la reacció que la societat catalana sigui capaç de donar. I jo vull contribuir a confirmar aquesta por i que entenguin d'una vegada per totes que "SOM UNA NACIÓ I NOSALTRES DECIDIM".

Per tant, demano a tots els catalans i les catalanes que no puguin assistir a la manifestació, que pengin en els seus balcons la senyera com a símbol d'adhesió i posicionament a favor de la nostra cultura i de la nostra nació.