Arxiu del blog

dissabte, 18 de desembre del 2010

Crisi econòmica i depressió: el tàndem letal.


La crisi econòmica, com qualsevol altre esdeveniment vital, té una repercussió directa en el nostre organisme i estat d'ànim. Quan ens veiem que estem immersos en un període d'inestabilitat, el nostre cos i ment se’n ressenteixen.

La depressió, en canvi, és un trastorn que es caracteritza fonamentalment per la falta de plaer en les coses, l'apatia i la tristesa. És un trastorn que afecta tots els àmbits de l'individu, tant el personal com el social. Per tant, hi ha una relació molt directa entre un estat de crisi, més o menys prolongat, i la possibilitat de caure en una depressió.

A mesura que la crisi econòmica afecta cada vegada més a les llars, comencem a plantejar el criteri econòmic com a eix principal la nostra felicitat, de manera que en patim les conseqüències. Normalment les crisis o els esdeveniments extrems uneixen més a les famílies o per contra creen més conflicte, però els símptomes que pateixen són propis de la situació.

Aquesta situació de precarietat laboral i atur desorbitat, està generant una incertesa entre la ciutadania, que arriba a qüestionar-se la viabilitat dels seus propis projectes de vida. Així doncs, la crisi que ja fa tres anys que està instal·lada a les nostres vides, fa que les nostres converses i les nostres ments estiguin la major part del temps ocupades a establir estratègies per no caure en el pou. Aquesta resistència continuada no ens dona cap treva i els seus efectes sobre la salut comencen a passar factura. Símptomes com l’ansietat, insomni i la sensació de desemparament, s'estan patint en carn pròpia per tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Per tant, amb tot aquest panorama no ens ha d'estranyar que succeeixin episodis com el dels crims comesos a Olot, pel Pere Puig i Puntí que armat amb una escopeta de caça va matar a quatre persones, els propietaris de l'empresa constructora per a la qual treballava i dos empleats d'una sucursal bancària.

Sembla que l'home passava dificultats econòmiques i l'empresa li havia comunicat la seva intenció de prescindir-ne. El Pere Puig va ser el "peó de confiança" dels propietaris de l'empresa durant més de 20 anys, però l'empresa no podia assumir el seu sou i, de fet, li devia alguns diners. Estava ofegat econòmicament i no va poder cobrar al banc una quantitat de diners que, suposadament, li havia el constructor.

Doncs bé, la pressió a què es va veure sotmès el Pere Puig, el va transformar de ser un ciutadà anònim i sense cap tipus d'antecedent violent, en un homicida en sèrie capaç d'assassinar a sang freda a quatre persones. Fets com aquest han de fer-nos reflexionar sobre l'actual model d'escala de valors en què centrem el nostre sistema educatiu.

Vivim en una societat que sobreviu en un sistema econòmic controlat i dirigit pel gran capital que té el poder suficient com per fer el que li fot la gana. Cap govern té ni el poder, ni la força suficient com per controlar els excessos econòmics que el gran capital és capaç de fer. Els ciutadans del carrer som només titelles exposades a les vicissituds generades pels controladors de l'ordre econòmic mundial, d'aquells que ens presten un paraigua quan fa sol i ens el reclamen quan comença a ploure.