Arxiu del blog

dissabte, 19 de gener del 2008

Actuar és fàcil, pensar és difícil; actuar segons es pensa és encara més difícil.

De vegades tens la sensació que per a perpetuar-se en el poder ens serveix qualsevol estratègia, obviant d'una forma molt descarada la memòria històrica.

Estem a un mes i mig de les eleccions generals a Espanya. Entenc que el nivell de bilirrubina dels candidats, va en augment i cada vegada és més difícil la incontinència verbal, sense tenir en compte que el que es vomita en aquesta incontinència tingui una coherència política.

Ahir vaig escoltar a l’Angel Aceves qualificar de mentider a Rodríguez Zapatero (que no dic que no ho pugui ser), però se'm va escapar una riallada profunda que va ressonar per tota la casa.

Hagués estat més intel·ligent utilitzar a una altra persona del Partit Popular per a fer aquest tipus d'afirmacions, sense que aquesta situació esperpèntica cridés la nostra atenció. No vull entrar a recordar el de "les dues línies d'investigació" o "la connexió del terrorisme islàmic amb el terrorisme basc", ves que us he d'explicar.

Cada dia estic més convençut que tot aquest elenc de personatges polítics que ens ajuden a distreure'ns cada dia, haurien de cobrar els seus drets d'autor a la productora del programa Polònia de Tv3. Qui no surt al programa no es res en política.

Realment els guionistes que aquest programa, es guanyen els diners d‘una forma massa fàcil. Els autèntics autors d'aquest teatre del despropòsit, són els que haurien d'estar signant llibres dels seus guions i rebent els honors de la gloria.

Com veig que tota aquesta Troupe teatral es passen pel folro dels collons qualsevol indici de coherència política, o sigui adequar el que dic amb el que faig, no em quedarà més remei que votar al guionista més dolent. O sigui aquell que per la seva escassesa de ximpleries, surti menys vagades en el programa Polònia.

Que tinguem paciència i sentit de l'humor per a suportar el que s’ens ve a sobre.

Lo Bep.

dimarts, 15 de gener del 2008

“Eu Thánatos”; el dret d'escollir.

Aquesta setmana s'ha celebrat el desè aniversari de la mort de Ramón Sampedro. Amb la qual cosa ha tornat a posar-se de manifest l'etern debat sobre la necessitat de regular legalment, l'aplicació de l'eutanàsia activa.

Ja fa uns anys, es va posar de relleu l’Eutanàsia, arrel dels èxits internacionals que va assolir la pel·lícula “Mar adentro” de l’Alejandro Amenàbar, que ja var destapar un cop més el vuit legal que existeix a la nostra societat. En aquesta obra es tracta l'eutanàsia d'una forma clara, directa i intel·ligent.

Etimològicament, la paraula eutanàsia ve del grec “Eu” (bona) i "Thánatos" (mort) no significa altra cosa que bona mort, morir be, sense més.

De la mateixa manera que totes les persones tenim una constitució física diferent i, per tant, no tenim la preparació i fons per córrer una marató. Tampoc tenim el mateix grau de resistència ni preparació davant del sofriment.

La nostra societat, amb tots els mecanismes d'auto-ajuda de que disposa. Ha de treballar per aconseguir que totes les persones, que per motius d'una malaltia o d'una discapacitat greu, i estiguin despenjades del ritme de vida que la nostra societat imposa es puguin afegir al tren de la vida. Hem de treballar per corregir patologies depressives ocasiones per aquests estats de greus discapacitats. Però també hem de preveure (i sobre tot estar preparats) perquè quant un individu greument afectat per una malaltia o discapacitat digui que vol baixar del tren, que el viatge no li val la pena, pugui fer-ho d'una forma digna i humana. Mentre l'individu tingui motius racionals que l'empenyin a viure, hem d'ajudar-lo i gaudir plegats d’aquest camí que es la vida, però quant l'únic motiu per viure es assolir la mort també hem d'ésser conseqüents amb ell i estar al seu costat per ajudar-lo amb tota la calor humana.

Hem de prendre una determinació intel·ligent i assenyada, deixar de banda aquest problemes ètics als que tot sovint no ens agrada enfrontar-nos-hi. Pensem que molts dels poders fàctics de la nostra societat (Legisladors, Jutges, Autoritats Religioses i Polítiques) ja hi han dit la seva, sobre el tema, però cap d'ells està la pell de la persona que ho pateix.

La societat haurà d'establir mecanismes de comitès ètics que determinin si la persona que vol optar per la eutanàsia, té l'equilibri emocional i el control dels seus actes com qualsevol persona. L'exemple de que el senyor Sanpedro el tenia es que durant els darrers quatre anys va treballar seguint les regles del joc que li marcava la nostra societat amb un equip de professionals del dret i de la psiquiatria darrera, en el moment en que els arbitres del joc el deixaren condemnat a una cadena perpetua de sofriment, ell va dissenyar tota una estratègia intel·ligentíssima per assolir la seva fita, però en la clandestinitat, amb la fredor de sentir-te repudiat pels teus.

L'estructura d'una societat democràtica s'aixeca sobre pilars fonamentals com la llibertat i la tolerància. Per tant, els vuits legals que li varen argumentar al senyor Sanpedro les diferents instàncies jurídiques (nacionals i europees) no són un exemple de democràcia tolerant ni de garantia de les llibertats individuals.

Si entenem la llibertat com la capacitat que te l'individu per actuar, sense coaccions, segons el que el seu criteri li indica i tenint com a límit el punt just on comença la llibertat dels demés. Veurem que el dret primari per excel·lència es el de la pròpia vida i per tant qui te el dret de conduir-la i direccionar-la, es un mateix.

La vida és un bé que des del mateix moment de la concepció pertany a l'individu, sent aquest el legítim propietari a l'hora d'administrar-lo. Així doncs, de la mateixa forma que tenim regulat un testament de Voluntats Anticipades, per a que es prenguin decisions sobre la nostra vida quan nosaltres no tinguem la capacitat d'administrar-la, hem de preveure un sistema d'acompanyament per a dignificar , com a éssers humans, l'aplicació de l'eutanàsia activa.

Hem de plantejar-nos una actitud molt més madura en el procés d'acceptació de la mort. Perquè al cap i a la fi, la mort no és més que una etapa més del procés de la vida.

Lo Bep.

diumenge, 13 de gener del 2008

Transparència en les ONG’s d’acció social: Una necessitat del nostre sector.

Es fa veritablement difícil no caure en la temptació d’estigmatitzar d’una forma general, a tot el cistell de pomes quan observem que una d’elles està podrida.

Això és el que succeeix a la majoria de mortals quan ens donen el més mínim motiu per a poder enarborar la bandera de la generalització. Com és el cas del que han succeït amb diferents Organitzacions No Governamentals, que treballen amb col·lectius amb alt risc d’exclusió social dintre i fora del nostre país.

En certes ocasions seria més agradable i reconfortant no haver de dir allò de "veus com tenia raó?", però desgraciadament, no ho podem eludir, ja que de motius ens n’han donat més que sobrats.

En el nostre país, la Guàrdia Civil va detenir en la denominada operació 'Comuna', desenvolupada en la província d'Huelva, als cinc responsables de l'ONG "Huelva Solidària".
Se’ls acusava d’un presumpte delicte d’estafa continuada i un altre contra les Administracions Públiques, per haver estafat a més de quaranta mil immigrants socis d’aquesta organització.

I és que si no l’haguéssim tingut prou amb això, també tenim la presumpta estafa d’una altra ONG (ANESVAD), els responsables de la qual van ser detinguts per apropiació indeguda. I també els mitjans de comunicació es van fer ressò de la investigació que va realitzar la Fiscalia Anticorrupció sobre INTERVIDA.

Efectivament, La Fiscalia Anticorrupció va investigar si els gestors de la fundació INTERVIDA han desviat desenes de milions de dòlars procedents del apadrinament de nens del Tercer Món cap a la constitució d’empreses i institucions privades l’activitat de les quals no té res a veure amb les finalitats benèfiques i no lucratives de l'ONG.

Aquesta situació, genera una opinió molt negativa de la major part de la societat civil, cap a tot el col·lectiu d'Entitats Sense Afany de Lucre, o Organitzacions No Governamentals.

Vull dir-lo d’una forma alta i clara que la gran majoria d’organitzacions que treballem amb col·lectius amb el risc d’exclusió social, o el que anomenaríem avui el tercer sector, hem demostrat el nostre afany de transparència, obrint les portes de les nostres entitats, als analistes de les diferents empreses auditores de comptes, que anualment revisen tota la nostra activitat financera.

Així mateix, moltes entitats com ASPID, estem sotmeses de forma voluntària a la fiscalització que ens realitzen els analistes de la Fundación Lealtad, lliurant tota la documentació necessària per a poder realitzar l’anàlisi de transparència. Aquesta documentació que hem lliurat no és única i exclusivament informació comptable, també lliurem totes les actes dels nostres òrgans de govern i la relació del seguiment de tots els acords presos per ells. Així com els procediments de treball que tenim establerts en el nostre treball diari.

La més mínima ombra de dubte sobre la correcta i adequada utilització dels recursos que gestionem, que provenen de les Administracions Públiques (tot hi els controls que elles exerceixen per a garantir l'adequat fi dels seus recursos), o d’organitzacions privades que inverteixen en corresponsabilitzar-se socialment de les necessitats de determinats col·lectius, ocasionaria una convulsió social que tindria un cost moral molt més gran que el que s’hagués pogut produir amb recursos materials.

Moltes persones han invertit: hores de voluntariat, recursos econòmics personals, compromís social i sobretot el convenciment que un món socialment més just és possible.

El sector de les ONG és, en la seva gran majoria, un sector transparent, sa i ben gestionat. De fet, el resultat de l’ultima Guia de la Transparència i Bones Pràctiques de la Fundación Lealtad, mostra que els Principis de Transparència i Bones Pràctiques s’estan complint en el 88% dels casos.

En el cas d’ASPID, podeu accedir a l'informe realitzat a la nostra entitat per Fundación Lealtad, en la nostra web www.aspid.cat en l’apartat d'Associació i en subapartat Codi Ètic.

Per a les nostres organitzacions és necessari no només ser transparents, sinó que a més de ser-ho hem de semblar-ho (com la dona del Cèsar).
Lo Bep.