Arxiu del blog

dissabte, 29 de gener del 2011

Les dictadures del costat de casa.


Ja comença a ser hora que la ciutadania dels països del nord d'Àfrica, comenci a mobilitzar-se contra unes dictadures "elegides democràticament" i avalades pel món occidental, a canvi de gas natural, petroli o bancs de pesca.

Realment tot aquest sidral s'ha desfermat després de la immolació del jove tunisià Mohamed Bouazizi, que ha posat de manifest les altíssimes taxes d'atur, l’autoritarisme dels règims i la corrupció que s'estén des de l'Atlàntic al mar Roig.

Les flames d’aquesta protesta juvenil ja han cremat el dictador tunisià Ben Ali i socarrimen aquesta setmana al seu col·lega egipci Mubarak (gran aliat d'occident). Desenes de milers de persones van sortir ahir als carrers del Caire i altres ciutats per exigir la fi d'una autocràcia que es perllonga des de fa tres dècades i que pretén perpetuar desvergonyidament a la figura de Gamal, el fill de l'actual dictador, del faraó Mubarak. Des del balcó septentrional de la Mediterrània, Europa contempla aquest foc alliberador amb sorpresa i por a perdre els seus interessos comercials.

Països com Algèria i el Marroc ja comencen a avançar-se oferint millores socials i reducció dels preus dels béns estratègics com el combustible i els aliments bàsics. Encara que només sigui per allò de que "quan les barbes del veí vegis pelar, posa la teva a remullar".

Personalment crec que som molts els europeus avergonyits pel silenci dels nostres governs, davant moviments democràtics que podem veure en viu i en directe en cadenes de televisió com Al-Jazira, que podem seguir, i compartir amb els seus protagonistes, a Twitter i Facebook i que només podem celebrar com un intent d'arribar a la majoria d'edat democràtica d'aquests ciutadans dels països del Magrib.

Ens trobem davant d'un conjunt de països del nord d'Àfrica, que han provocat uns profunds canvis socials generats per l'aparició de joventuts urbanes amb estudis primaris, secundaris i fins hi tot universitaris, que tenen un ple accés al món a través de la televisió per satèl·lit i Internet , i per tant exigeixen que se'ls concedeixin les llibertats individuals que ells veuen en els països d'Europa o als Estats Units.

Sorprenentment aquests manifestants, de Tunísia i Egipte, reivindiquen unica i exclusivament qüestions socials que no tenen res a veure amb l'islamisme ni amb la religió. Són revoltes emanades des de la societat civil mínimament organitzada i sense cabdills clarament identificats. Estem davant un nou moviment social que, ara per ara, atemoreix a tothom per no tenir identificats els líders que cal subornar.

Per tant, estem davant d'un conflicte que posarà a prova les diplomàcies mundials, però especialment les europees i l'americana que ho hauran d'arreglar per a qui sembli que canvia tot sense haver de canviar res. Realment cada vegada m'identifico més amb la definició de democràcia que va establir l'escriptor irlandès George Bernard Shaw, que va dir "La democràcia és el procés que garanteix que no siguem governats millor del que ens mereixem".