Arxiu del blog

dijous, 26 de novembre del 2009

La dignitat de Catalunya.


Aquest el títol de l'editorial amb la qual tots els diaris que es fan a Catalunya han sortit avui al carrer. Aquest és un acte sense precedents en la història democràtica del nostre país.

La societat civil i les principals emissores de ràdio capdavanteres amb seu a Catalunya s'han adherit a l'editorial Pro Estatut que dotze diaris catalans publiquen avui sota el títol "La dignitat de Catalunya".

Sembla ser que el redactat ha trobat els seus detractors en els mitjans de comunicació que conformen l’anomenada Brunete mediàtica (El Mundo, ABC, La Razón, COPE), molt aficionats a mesurar amb diferent rasant qualsevol moviment que sorgeixi de Catalunya i que vagi en contra del seu interès d'uniformitzar una Espanya basada en la cultura del toro.

Però també s'ha posicionat, com era d'esperar, el Partit Popular i l'Associació Professional de la Magistratura, que han coincidit a qualificar el text de pressió "intolerable" al Tribunal Constitucional.

És vergonyosa la cara dura amb la que alguns polítics pretenen acusar a la ciutadania catalana de pressionar al Tribunal Constitucional, i en canvi ells exerceixen una pressió molt més radical, bloquejant des de les Corts Espanyoles la renovació dels membres del tribunal que tenen el seu càrrec caducat des de fa més de dos anys. Per a ells, això no és pressionar al Tribunal Constitucional però l'editorial si. Senzillament deplorable!

Aquest gest que han tingut els principals diaris de Catalunya, reflecteix l'opinió per una banda amplíssima de la societat catalana i suposa una acció decidida que ha de fer-nos sentir orgullosos com ciutadans de Catalunya.

Per a mi ha estat una autèntica lliçó de ciutadania, que suposo que els partits polítics amb representació parlamentària hauran consensuat abans, però que ha de ser l'embrió sobre el qual es doni suport a una posició unànime de la classe política catalana.

Prou de complexos i comencem a dir les coses pel seu nom i a defensar d'una forma contundent la nostra dignitat com a catalans.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Catalunya i Espanya: un matrimoni de conveniència.


Que històricament hagi hagut interessos contraposats en la relació entre Catalunya i l’estat espanyol, no és cap novetat. Tampoc ho és que des de Madrid s’enverina a la resta d'Espanya amb la idea del victimisme català i la seva insaciable necessitat de disposar de més autonomia. Per la nostra banda hem venut una imatge d’un nacionalisme català centrat en la barretina i la faixa, donant la sensació que som el melic del món, però només fent un volt per les diferents comunitats espanyoles observes que en altres contrades el més ximple fa rellotges.

Definitivament crec que el matrimoni entre Catalunya i Espanya està perdent el caliu que li quedava. Aquesta és la sensació davant l’aparició de diferents globus sonda que estan sorgint en forma de filtracions als mitjans de comunicació sobre el desmantellament del nucli bàsic del nou Estatut de Catalunya.

Per aquest motiu m’ha semblat idoni l’article signat pel ex conseller del govern del Maragall, Josep Maria Vallés publicat en el dia d’avui a El País.

Sincerament penso que la visió que l’opinió pública espanyola té de Catalunya està molt lluny de ser considerada com a conciliadora. Sembla ser que el treball d’intoxicació política que la Brunete mediàtica ha realitzat, ha donat els seus bons resultats. D’aquesta forma, amb l’argument anticatalà, tant el Partit Popular com el PSOE treuen bons rendiments electorals en determinades comunitats autònomes. Com més radicalitzen el seu discurs contra Catalunya, més augmenten els seus vots tribals.

Però a Catalunya tampoc hem fet les coses d’una forma coherent i intel·ligent. Durant massa anys hem banalitzat el nostre discurs polític prioritzant temes identitàris, per davant de temes estratègics en àmbits com l’economia, l’atenció social o la indústria.

Ara ens tocarà entomar una sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, totalment polititzada i que només respondrà a qüestions d’estratègia d’Estat respecte al problema català.

Quin tipus d’acatament a la sentència pretenen que tinguem des de Catalunya, quan el propi Tribunal Constitucional té a una bona part dels seus membres amb els períodes de mandat caducats. La sentència que emeti l’alt tribunal serà qüestionada per tots amb motiu de com s’ha portat a terme tot el procés. Si la sentència fos favorable als interessos de Catalunya (i tal com ho pinten és del tot impossible), la qüestionarien els guardians de la nació espanyola, amb la monarquia al capdavant.

Al meu entendre per a l’única cosa que servirà aquesta sentència negativa del Tribunal Constitucional, és per a llevar la màscara als polítics catalans i forçar-los a posicionar se sobre com afrontar el desgreuge produït tant: al Parlament de Catalunya, al Congrés i Senat espanyol i finalment al poble català que ho va aprovar en un referèndum. Crec que l’escenari polític no deixa racons on amagar-se, ara tocarà donar-la cara davant de l’electorat i pot ser que a més d’un li trenquin.