Aquesta
és l'expressió que fem servir a Catalunya per definir situacions en què es
preveuen respostes binàries. La situació a la que el procés independentista
està portant a la ciutadania, està desembocant en un autèntic caos entre la
"antiga Convergència" i Esquerra Republicana.
Convergència
ha derivat en un partit difícil de definir, i per tant, molt més difícil de
comprendre. Quan Jordi Pujol es va autodefinir com "independentista",
l'electorat secessionista va tancar els ulls als 23 anys de corrupció
pujolista, creient que la fi (la independència) justificava els mitjans (la corrupció).
És
just en aquest punt on jo crec que Convergència va cometre l’error estratègic
de la seva història. En caure el pujolisme per l'acció de les "clavegueres
de l'Estat espanyol", Convergència només tenia una única sortida i aquesta
no era altra que repudiar públicament l'acció de Pujol carregant tota la
responsabilitat de les accions sobre ell i la seva família i després
desaparèixer com a partit .
Però
l'ombra de Pujol és massa allargada i el partit no tenia sentit ni força sense
la presència del pujolisme. Així doncs, Convergència es va amortallar amb
l'estelada per eludir haver de condemnar el mandat del seu líder espiritual.
Artur Mas va tirar pel dret i va passar de ser un "liberal pensador",
a ser un Hooligan de l'independentisme mostrant-se com una víctima del feixisme
espanyol. Els pesos pesants de convergència van començar a tremolar amb el
"Cas Palau" i les indiscrecions dels fills de Pujol. Sabien que era
una bomba de rellotgeria que quan esclatés arrossegaria amb tots els que van
ser beneïts pel Pujol.
El
centredreta català el va idealitzar com el "pare de la pàtria",
esmorteint els atacs que des de la dreta i l'esquerra es feien cap a la seva
persona, i convertint-los en un atac al país. Tal com es va fer amb el cas de
Banca Catalana.
D'altra
banda, Artur Mas havia arribat al límit del seu crèdit polític i la CUP li va
donar el "tret de gràcia", que ell va intentar vendre com un pas al
costat. En aquest moment entra en escena Puigdemont per designació digital d’aquell
que va fer el pas al costat. Durant el mandat de Puigdemont es va comprovar que
el de Girona va avançar per la dreta a l'independentisme tradicional dels
republicans, per fer-se amb el reconeixement públic de la CUP.
El
27 d'octubre el President Puigdemont fa un últim salt mortal i proclama la
República de Catalunya, per anul·lar aquesta proclamació vuit segons més tard.
Aquesta decisió va deixar desubicat al sector independentista, especialment als
Jordis que ja estaven a la presó i que desconeixien el final d’aquella pel·lícula
que Puigdemont va improvisar al veure’s acorralat per la CUP.
Ell
mateix i des de l'exili, dirigeix una estratègia d'aquarterament en les
posicions maximalistes de tot l'independentisme. El procés català ha evidenciat
la lluita pel poder dels diferents sectors del sobiranisme. Una lluita que ha
posat de manifest les pròpies misèries amb l'absència d'una estratègia comuna
per a conquerir la independència. Com més rauxa exhibeixen els ex convergents i
la CUP, més seny demanen des d'Esquerra Republicana. Realment és el món al
revés, aquest procés ha fet estranys companys de viatge com la CUP i els ex
convergents.
A
dia d’avui, el patrimoni polític guanyat democràticament en les passades
eleccions del 21 de desembre, no es pot dilapidar de forma inconscient per
protegir la corrupció acumulada per la família Pujol i els seus col·laboradors.
La lluita entre ex convergents i republicans amenaça de dividir (i aquest cop
de veritat) a l'independentisme català. La ciutadania ha donat mostres, més que
sobrades, que estan determinats a seguir la lluita pel procés, però durant aquest
"mentrestant" el país ha de continuar funcionant i els sectors més
fràgils de la nostra societat no poden ser arrossegats a l'exclusió social
directa.
Tal com ens va dir Jordi Cuixart, el dia que vaig
tenir l'oportunitat de visitar-lo al Centre Penitenciari de Lledoners, "jo
no vull sortir aviat, sinó que vull sortir amb dignitat". Per tant, Catalunya
no ha de ser independent aviat, ha d'aconseguir la independència amb la
dignitat de tota la seva gent.