Aquí no hi trobareu ni doctrines ni sentències. Només reflexions sobre com veig la vida i les persones que en ella hi actuen. Dieu el que penseu, sou a casa vostra.
Arxiu del blog
divendres, 10 de juliol del 2009
La Generalitat no paga; vaig a contractar al cobrador del frac.
Això que en principi pot sonar a una conya marinera de les meves, s'està convertint en una situació cada vegada més insostenible, perquè les entitats d'àmbit social que gestionem serveis a compte de la Generalitat, estem establint crèdits amb els bancs per a pagar les nòmines dels professionals, ja que la Generalitat no ens paga les nòmines des del 1 de gener fins a la data d'avui.
Realment algú hauria de posar-se les piles, però en aquest país estem acostumats a deixar amb el cul a l'aire a les entitats que treballem amb les capes més febles de la nostra societat, per a entrar-nos en polítiques d'aparador que ajudin a captar mitjans de comunicació que puguin divulgar els èxits en la gestió.
El sector del automòbil amb fàbriques com la NISSAN o la SEAT han amenaçat amb fer un Expedient de Regulació d'Ocupació de 1400 llocs de treball la primera, i 2500 la segona. El govern ha reaccionat ràpid pagant l'impost revolucionari que tant la direcció de les empreses com els sindicats han exigit per a garantir la continuïtat d'aquests llocs.
Les entitats relacionades amb el sector de les persones amb discapacitat, estem gestionant a Catalunya serveis com: Centres Especials de Treball, Residències, Centres d'Atenció Diürna, Centres Ocupacionals, etc. que estan donant treball a més de 10.000 persones. Però segons estic veient a la Generalitat li importa un ou la continuïtat i la garantia aquests llocs de treball. Perquè no estan acostumats a veure a aquests treballadors manifestant se per la Via Layetana o a la plaça de San Jaume.
Però alguna cosa està canviant ja que dels molts anys que duc en aquest sector, mai fins a ara havia pogut escoltar els "sorolls de sabres" com els estic escoltant ara.
Creo que si les coses no canvien molt en uns 15 dies, el sector començarà a sortir de la seva timidesa, i podrà demostrar una majoria d'edat al carrer reivindicant els seus propis drets i la seva pròpia autoestima.
Realment s'aveïna un setembre calent i lamentablement només estem tenint al silenci per resposta. Tot plegat amb un molt baix nivell polític.
Etiquetes de comentaris:
Generalitat,
política,
Serveis Socials
Subscriure's a:
Missatges (Atom)