Arxiu del blog

dissabte, 10 d’octubre del 2009

La banda del Félix Millet ho tenia gairebé tot lligat.


La burgesia catalana sempre ha disposat de mecanismes de control polític i judicial sobre l'organització de l'estat democràtic. I la prova més clara és que el Fèlix Millet (lladre confés) figurava com a membre d'un sens fi d'institucions culturals, fundacions i empreses locals, que segons algun mitjà comunicació va arribar a acumular fins a 59 càrrecs.

Sembla ser que, aquest lladre confés, era un dels integrants del G-16 barceloní, un grup de 16 entitats locals que es troben d'una forma periòdica i l'opinió de la qual juga un paper fonamental en la definició de prioritats polítiques. L’affaire Millet afecta per tant al cor de l'elit social barcelonina. Potser gran part de l'enorme resposta periodística i la culpabilització social de Millet s'explica per la necessitat d'aïllar la seva figura d'una elit temerosa de veure qüestionats els seus privilegis. Per tant, seria Naíf pensar que amb Millet s'acaba tot el problema de corrupció i ús d'informació privilegiada. Hi ha molts més exemples de persones que en bastants casos, com el mateix Fèlix Millet, apareixen també vinculades a altres entitats del G-16, que obliguen a considerar que el cas va més enllà de la mera història del saquejador incansable.

I això hem fa pesar que ja al 2002 la Sindicatura de Comptes va detectar anormalitats, les quals no van impedir que tant les administracions corresponents com els propis patrons miressin per a altre costat. Alguna cosa fa pudor de mort, o s'aplica l’Omertà, quan fa set anys que es van donar avisos del que estava passant i ningú va moure ni un dit. Fins el propi jutge (que va actuar a instàncies de la inspecció d'hisenda) encara no ha cridat a declarar als propis imputats, donant un marge de temps suficient per a poder fer desaparèixer proves tal com han mostrat les imatges de les càmeres de seguretat.

Detecto un interès generalitzat en els partits polítics catalans, en no remoure la situació. Tal com diuen els gallecs “No Meneallo”. Potser per que alguns han sortit a la foto i els altres sigui només qüestió de temps que siguin cridats a posar davant les càmeres. Ara seria el moment d'aplicar la sentència de la Bíblia que deia “el que estigui net de pecat que llenci la primera pedra”. I si voleu que us digui la veritat, encara no he vist llençar-ne cap de pedra ni als partits de l'oposició, ni als quals estan al govern. Personalment tinc la sensació que tots, en un moment o altre, han parat la mà al mecenes Millet.

Després de l'explosió del cas Orfeó Català podem observar diferents reaccions de personatges públics, que estan sortint a la palestra amb les investigacions. Vull destacar alguns personatges com:

Àngel Colom que, davant els micròfons de Catalunya Ràdio, va tenir la fatxenderia d'agrair al corrupte del Millet la seva contribució per a reduir el deute del Partit per a la Independència.

Oscar Tusquets, que figurava com a “vedette” del projecte d'hotel i que va ser qui va remodelar el Palau de la Música, no ha dubtat a sortir corrent quan s'ha destapat el cas i ha tingut la poca vergonya de denunciar, amb bastants anys de retard, que les obres van costar la meitat del que es va dir).

Tot plegat una auténtica vergonya, si tenim en compte que si les entitats de tipus social reben una subvenció de 5000 € per a la realització d'un projecte, i al final del mateix només se n'han gastat 4500 €, l'administració els envia una carta amb amenaces d'accions judicials si abans de la data indicada no han ingressat els 500 € de diferència. Llavors m'agradaria saber on estaven aquests vigilants de l'erari publico, a l'hora de controlar a la banda del Millet.

Potser aquests vigilants eren cecs, amb la qual cosa els recomanaria que s’afiliecin a l'ONCE.