Tot just quan començàvem a revertir els
efectes de les retallades en sanitat i serveis socials dels governs neoliberals,
ens envesteix la pandèmia del Covid-19 tensant encara més l'atenció
sociosanitària. Actualment això és especialment evident tant en la sanitat com
en els serveis socials. Hem hagut d'adaptar-nos a una situació d'emergència, en
un temps rècord el nostre sistema de salut, superant la pròpia debilitat
estructural que ja patia, posant cap per avall els excessos que es van fer en
la joia més preuada del nostre Estat del benestar.
Sembla ser que ha arribat l'hora de
prendre les regnes del nostre destí i establir un debat cívic i social sobre la
gestió pública. Com a país ens devem un model que correspongui amb la garantia
de l'exercici universal i efectiu dels drets de les persones.
Crec que un dels aspectes clau en
aquest debat l'hem de establir en la disputa sobre els models de gestió en la
provisió de serveis públics; en aquest sentit s'hauria de estructurar un debat
sobre la gestió directa per part de la mateixa Administració versus la gestió
indirecta delegada. La gestió directa seria quan l'Administració pública
produeix un servei des del propi disseny fins l'aprovisionament del mateix,
assumint el risc econòmic i d'organització empresarial de la gestió del servei,
tot abocant-hi els recursos per a la seva pròpia sostenibilitat. La gestió indirecta
seria aquella en que l'Administració pública delega en una entitat privada
(empresa, associació, fundació etc.) la gestió de la provisió del servei,
responsabilitzant aquesta entitat de prestar i garantir la seva viabilitat
econòmica.
Per tant, amb el ball del Covid-19 han
desaparegut tots els tòpics i tabús que s’argumentaven des de posicionaments
progressistes amb més o menys radicalitat. La realitat del nostre entorn ens
urgeix a definir el model de gestió política que volem. Si ens estem submergint
en una crisi de conseqüències incertes, necessitarem definir ràpidament el
sistema amb el qual pretenem remuntar la caiguda. El 2008 es va apostar per
posar a l'economia en el centre de les actuacions de govern, es van rescatar
bancs i es va deixar caure a la classe mitjana, de manera que es va engrandir
més la bretxa social fent als rics molt més rics i als pobres molt més pobres.
Ara ens toca definir si per afrontar el
camí de sortida, volem apostar per receptes de dretes o receptes d'esquerres.
Es tracta d'una diferència d'enfocament a l'hora de governar. Segons la
ideologia d'esquerres, perquè un país funcioni cal enfortir el conjunt de la
societat i els serveis bàsics (sanitat, sistema educatiu, pensions); mentre que
la dreta situa a l'individu en el centre de les seves polítiques.
A grans trets, la ideologia d'esquerres
desenvolupa les seves polítiques pensant en la societat, definida com un
conjunt de persones que formen una comunitat.
D'altra banda, la ideologia de dretes
està més centrada en l'individu i la iniciativa privada. Els governs de dretes
afavoreixen l'economia de les empreses perquè siguin aquestes les que generen
la riquesa en un país.
Estem davant d'una situació en què hem
de decidir quin serà el paradigma en què ens volem submergir. Tenim un govern,
que es defineix com a progressista d'esquerres, que haurà de governar amb
majories asimètriques en un parlament polaritzat, on hi ha un centre camaleònic
que té el poder de canviar-se de color segons la direcció en què bufa el vent.
Els ciutadans i ciutadanes d'aquest
país hem patit en carn pròpia les conseqüències del austericidi fet amb les
retallades dels governs de dretes. El Covid-19 no ha fet més que posar blanc
sobre negre les debilitats del sistema sanitari, que només ha tirat endavant
gràcies a la seva capacitat per adaptar-se a la nova realitat, fruit del
compromís solidari dels professionals de la salut.
Ara toca el torn a el sector social. La
crisi econòmica que ens està envestint deixa fora de joc a milers de
professionals que pagaven els seus impostos i cotitzaven a la Seguretat Social,
amb la qual cosa s'ha disparat l'índex de vulnerabilitat de la població. El
Tercer Sector Social haurà de reinventar-se per atendre les persones
pertanyents als col·lectius exclosos del sistema.
L'Ingrés Mínim Vital acabat d'aprovar
pel govern central, suposa "conquistar un nou dret" per a les
persones en situació de major risc de pobresa; i posa en valor una mesura que,
per a mi, és decisiva per establir nous criteris i indicadors en la millora de
la justícia social.
Ara és el moment de la política útil
per temps d'incertesa, on les persones veuen trontollar certeses sobre la seva
vida, atorga protecció als sectors més vulnerables. De l'anterior crisi vam
sortir amb més pobresa, aplicant la recepta de més austeritat i per tant més
desigualtat. D'aquesta necessitem sortir-ne reduint la bretxa social que
garanteixi més oportunitats per a les persones. Això ens farà més forts com a
país.