Arxiu del blog

dijous, 21 de febrer del 2013

El país del Mortadelo i Filemón.

Ho sento, però no he pogut resistir-me a aquesta comparació per avaluar les formes i els mètodes que estan sortint a la llum, en els secrets del món de la política i de la guerra bruta dels serveis secrets del govern d'Espanya. És una comparació que fa que els personatges de Mortadelo i Filemón, creats pel caricaturista Francisco Ibáñez, tinguin una rabiosa actualitat en coincidir amb els fets d'avui.

Si dic que Espanya té fama de ser un país de sapastres, no estic descobrint la sopa d'all. Hem vist en nombroses ocasions pel•lícules del James Bond, on la sofisticació en la utilització de sistemes d'espionatge ens deixa amb la boca oberta. La realitat és que el servei d'espionatge d'Espanya tampoc aguanta cap comparació, quan ho fem amb els serveis d'espionatge d'alt nivell, com la CIA als Estats Units o El Mossad si ens referim a una altra de les agències de referència com la israeliana.

Però quan ens referim a Espanya, estem parlant del país de l'esperpent, on el sistema d'espionatge s'assembla més al que va inventar Francisco Ibáñez, amb Mortadelo i Filemón, que a un servei professional i sobretot que faci honor al seu nom, que sigui un autèntic servei “d’intel·ligència".

En aquests moments estem assistint a un autèntic vodevil d'espies, becaris d'espies i polítics que necessiten utilitzar el xantatge personal per escalar en les seves pròpies carreres.

 Sincerament no em crec res de tot aquest muntatge. Resulta que existia una agència d'espionatge (Mètode 3) que espiava a Déu i a la seva mare, i aquí ningú s'havia assabentat de res. És més resulta que un dels propis clients d'aquesta agència del Mortadelo i Filemón, era el propi Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). És molt difícil de fer creïble que una vulgar empresa privada era la competència directa del propi CNI i aquí ningú sabia res. Els feien la competència en la seva pròpia cara i els Mortadelos de torn de l'Estat sense assabentar-se’n.

En el cas de la gravació de la reunió entre Alicia Sánchez Camacho i l'ex amant del gran dels Pujol, el CNI té una mala papereta perquè si coneixia aquesta gravació, com la Sánchez Camacho ha estat incorrent, durant dos anys, en un delicte d'encobriment. En canvi, si el CNI desconeixia aquesta gravació, llavors estem assistint a la ridiculització dels serveis secrets de l'estat espanyol per una simple agència de detectius.

L'única cosa que em queda clara de tot aquest sainet, és que el país està en mans de corruptes, xantatgistes, delinqüents i més persones de mal viure. No dubto que hi hagi polítics honestos, en conec molts (de diferents partits) pels quals posaria la mà al foc. Però cap d'aquests, pels que posaria la mà al foc, té capacitat d'influència en la cúpula del seu partit.

Per tant, arribo a la conclusió que el poder corroeix. Mentre un polític és només un engranatge secundari de la maquinària del seu partit, és l'època en què aquest polític acostuma a ser honrat. Però quan el polític en qüestió comença escalar dins del partit i augmentar la seva quota de poder, llavors ja són figues d'un altre cistell.


dilluns, 18 de febrer del 2013

Les clavegueres de l'Estat espanyol.

Espanya s'està desfent com un terrocet de sucre. Vivim a un ritme vertiginós que ens porta a tenir la sensació que deambulem per un Dragon Khan continu, on les emocions i les sorpreses se superen l'una a l'altra d'una manera incessant.

Durant el matí d'avui (dilluns 18 de febrer) s'han reunit a la capital del regne del Rei dels elefants, els màxims responsables de la policia a nivell d'Espanya. I casualment han eludit convidar els representants del cos policial de Catalunya dels Mossos d'Esquadra.

Mai a la vida he cregut en les casualitats i sempre penso que quan una reunió es fa d'una manera determinada, serà perquè hi ha algun interès en què es faci d'aquesta manera. Per això m'ha estranyat molt la celeritat amb què el ministre de l'Interior (Jorge Fernández Díaz), ha convocat tots els màxims responsables dels cossos de seguretat de l'estat espanyol, per aclarir, en teoria, les responsabilitats de l'espionatge que l'agència de detectius "Método 3" ha fet amb personatges de la vida política, jurídica i empresarial de Catalunya.

Tant interès, per part d'aquest ministre, per protegir personatges de la vida pública catalana, ja hem feia pudor. Més venint d'una persona molt vinculada a cercles integristes i radicals de l'Església catòlica espanyola. No podia ser que tot aquest gran sidral tingués com a únic objectiu protegir el dret a la intimitat de polítics, empresaris i algun jutge. I precisament ara quan els polítics estan en els nivells més alts de desprestigi social, només equiparats pels empresaris inductors de la corrupció política.

Per aquest motiu, tota aquesta música d'aquesta gran filtració d'informes, sonava com una gran melodia perquè podia garantir que apareguessin informacions que deixarien amb el cul a l'aire a més d'un partit polític amb pocs escrúpols. Per tant, si bé reconec el dret a la intimitat, després de com estan anant les coses amb escàndols polítics i sobres per sobresous, l'aparició d'aquests informes podia alleujar una mica la ràbia continguda per milions de ciutadans víctimes de tots aquests pocavergonyes.

Reconec el meu escepticisme en què la justícia espanyola actuï d'una manera justa. Per això, en no confiar en la justícia com a mínim confiava en la "justícia del telenotícies". És l'única forma d'avergonyir polítics, banquers, empresaris i reis que es burlen de nosaltres, dia rere dia, manipulant la justícia al seu antull.

Però, innocent de mi, com podia jo imaginar que alguns dels expedients secrets elaborats per aquesta agència de detectius, havien estat encarregats pel Centre Nacional d'Intel·ligència de l'estat espanyol. Com a mínim han demostrat que d'intel·ligència poca, al actuar com un elefant en una botiga de porcellanes.

Ara entenc les presses del Jorge Fernández Díaz per intentar avortar l'aparició d'aquests informes als mitjans de comunicació. Perquè potser amb aquests informes haguéssim pogut comprovar la utilització dels serveis d'intel·ligència del govern d'Espanya, per rebentar el procés sobiranista que demanen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

És ben cert el que deia l’Albert Einstein respecte a la maldat: "El món no està en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat". Al Partit Popular han instigat una catalanofòbia que els hi ha sortit molt rendible electoralment a l'Espanya més profunda. Ha atiat als gossos contra Catalunya sense control,
ara comencen a sortir tots a la foto.