Arxiu del blog

diumenge, 9 de desembre del 2018

La clau és la pau.

El desenvolupament del procés independentista que viu Catalunya al llarg dels últims set anys, s'ha destacat pel tarannà pacifista a l'hora d’exterioritzar les seves manifestacions. La comunitat internacional ha pogut descobrir que Catalunya és una nació amb llengua, cultura i ADN propis i molt diferents de l'Estat espanyol.
 
Manifestacions de més d'1 milió de persones, en què no hi ha hagut cap deteriorament de mobiliari públic. I no només això, sinó que els equips de neteja no han hagut d'actuar en les zones on s'ha concentrat la gent.
 
Està clar que l'ambient pacifista en què s'han escenificat les protestes, a l'estil de Mahatma Gandhi, han deixat sense arguments a l'Estat espanyol que s'havia de conformar amb exercir la violència en totes les seves versions. Començant per: l'insult, el menyspreu i la ridiculització, en la fase inicial. Continuant amb la violència psicològica i la pressió judicial saltant-se qualsevol línia vermella del dret processal, fins arribar a la violència física el dia 1 d'octubre.

Llavors tenim clar que el moviment pacifista és el que descol·loca política i estratègicament a l'Estat espanyol, que amb tota la seva "maquinària" (clavegueres de l'Estat incloses) es va veure incapaç d'evitar el referèndum del 1-O. Per tant, si el pacifisme és el camí, jo em pregunto: Perquè el dia de la constitució vam caure en la provocació del feixisme generant violència?

Jo em considero demòcrata i capaç de suportar què quatre feixistes vinguin a passejar-se amb banderes espanyoles per davant de casa meva. Evidentment que em fotrà molt veure com quatre gats embolicats en la bandera franquista, diuen manifestació a un grupuscle d'exacerbats. Però com demòcrata no em quedarà altre remei que fer-los un "Tortosa" i ignorar-los. Com a molt publicar alguna foto a la xarxes socials en què es posi en evidència la seva escassa capacitat de convocatòria.

Lo pitjor que podem fer és envestir el capot que ens ofereixen, per temptar-nos i que entrem al seu joc i envestim amb violència. Les fotos de contenidors de cremant, manifestants llançant tanques, encaputxats llançant objectes o Mossos d'Esquadra ferits, són l'argumentari que els feixistes necessiten per mostrar internacionalment que els independentistes som una minoria que només busca la desestabilització social.

M'agradaria fer una sèrie de preguntes als antisistema com la CUP o alguns CDR com: Penseu que les "Clavegueres de l'Estat espanyol" no estan treballant a tot drap per rebentar l'independentisme des de dins? Realment us creieu que l'Estat no paga a gent seva per infiltrar-se en la primera línia de les manifestacions? No heu arribat a entreveure els nivells de provocació que històricament han exhibit el PP i Ciutadans perquè us retrateu?.

Se’m fa molt difícil pensar que aquestes preguntes que em faig jo, no se les facin els màxims representants d'aquest tipus d'organitzacions. Els considero molt més intel·ligents que jo per preveure i anticipar-se a situacions que en res beneficien al procés independentista. No vull pensar que si veient el resultat que estan obtenint, continuen en la seva línia de respondre a les provocacions, potser és perquè ells també poden estar a sou de l'Estat espanyol.

Per un l'altre costat, el govern català necessita de forma urgent i imprescindible que es faci una operació de "desinfecció" de la cúpula de la policia catalana. Cal aïllar els responsables de dirigir les operacions en què s'han vulnerat els protocols d'actuació davant dels manifestants. La policia catalana no pot formar part de l'estratègia espanyola d'agitació de la violència.

El col·lectiu "Guilleries" va denunciar, el passat 27 de novembre, que el cap de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO) era un ex-guàrdia civil de qui depenia la BRIMO (Brigada Mòbil) i l'àrea d'escortes del president de la Generalitat. Sense oblidar el cas de vicepresident de la Unió de Mossos per la Constitució (UMC), que va felicitar Vox pels resultats en les eleccions andaluses, que és també ex-guàrdia civil, i mentre té una baixa mèdica llarga es manifesta amb policies espanyols i es fotografia davant la comissaria de Via Laietana. Es veu que també és usual que membres de la BRIMO presumeixin de la UIP (Unitat d'Antiavalots de la Policia espanyola).

L'Estat espanyol té perduda la batalla de les idees. No tenen cap estratègia per l'encaix de Catalunya a Espanya que no sigui l'amenaça i la força. Ells se senten segurs en la confrontació física i amb la violència judicial.

En canvi, la nostra única arma és el pacifisme i amb el pacifisme hem despertat el franquisme que havia amagat a dins del règim del 78, hem fet implosionar al Poder Judicial espanyol traient a la llum pública el seu mercadeig amb els interessos de la classe política i hem aconseguit que Espanya comenci a qüestionar-se la viabilitat de la monarquia. Quina necessitat tenim de canviar d'estratègia? La clau per a l'independentisme és la pau.