tag:blogger.com,1999:blog-67868803714198875862024-03-06T06:32:53.344+01:00Lo Blog del BepAquí no hi trobareu ni doctrines ni sentències. Només reflexions sobre com veig la vida i les persones que en ella hi actuen. Dieu el que penseu, sou a casa vostra.Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.comBlogger495125tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-19409637655543065342022-09-04T13:29:00.000+02:002022-09-04T13:29:28.682+02:00La Diada 2022: és hora d'escoltar la gent del carrer.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRGloKNO19Lsic3iHx090leKpD1LwIlSwmzydg1XxEgid8qmMkfDK5zTvOxkzPWdsl7ucZyYQN79_7xxThzu_BJuYXz9-NZ2wjp1HkXCD0VHwYdTXq8sMqmGT--iEqjqL6xY8nD87PM7UU7XvG2Ua5pDwgJTjZAIF8aJu90dUWtrR0QDsSQVsmd9UbAw/s745/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="745" data-original-width="451" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRGloKNO19Lsic3iHx090leKpD1LwIlSwmzydg1XxEgid8qmMkfDK5zTvOxkzPWdsl7ucZyYQN79_7xxThzu_BJuYXz9-NZ2wjp1HkXCD0VHwYdTXq8sMqmGT--iEqjqL6xY8nD87PM7UU7XvG2Ua5pDwgJTjZAIF8aJu90dUWtrR0QDsSQVsmd9UbAw/s320/Sin%20t%C3%ADtulo.jpg" width="194" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquest any no tenia la
intenció d'acudir a la manifestació de la Diada, bàsicament per la decepció a
l'aferrament dels càrrecs públics al poder d'aquells que clamaven per una “Fast
Independence” o dit d'una altra manera, una independència de microones.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Doncs bé, el proper diumenge
dia 11 de setembre, just d'aquí a vuit dies, les persones que creiem que
l'única via possible per a la supervivència del nostre país és la independència
de Catalunya, tenim la responsabilitat de sortir al carrer, un cop més, i
fer-nos sentir com portem 10 anys fent-ho. Arribats a aquest punt la pregunta
que se'm ve al capdavant és: i qui amb collons ens ha d'escoltar el dia 11?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Primer ens ha d'escoltar tot
el món per certificar que l'independentisme català torna a estar al carrer,
reivindicant pacíficament que no ens sentim espanyols i que el nostre país té
una cultura pròpia que és i serà sempre catalana.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">També ens ha d’escoltar tota
la ciutadania espanyola que, encara que majoritàriament estigui en contra del
nostre anhel separatista, s'ha de assegurar que la voluntat independentista que
històricament sempre Catalunya ha demostrat, no és una moda que va néixer amb
la retallada de l'Estatut del 2010.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Però qui més ens ha d'escoltar
són els partits independentistes de la coalició que ara és al govern. Als que
hem de recordar que Presidents com: Mas (el de les retallades pressupostàries),
Puigdemont (el que des de l'exili posa en perill el sistema judicial espanyol)
o el mateix Torra (que va haver d'afrontar una pandèmia com la Covid amb un
govern fragmentat) van sortir al carrer al costat de la gent tot i ser
escridassats. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Però si hi ha algú a qui, tots
plegats, hem de donar explicacions és als 2 milions de persones que el dia 1
d'octubre del 2017, van anar a votar malgrat la repressió exercida en centenars
de col·legis electorals. Em nego que tant odi abocat pels cossos i les forces
de seguretat de l'Estat espanyol contra la ciutadania catalana pugui quedar en
l'oblit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A hores d'ara no podem pecar
d'ingenus. Si com a societat pensem que la independència vindrà per gràcia
divina i llepant-nos les ferides des d'una posició contemplativa o que hi haurà
un dia que el petit Borbó s'aixecarà un matí i ens concedirà la independència,
és que no ha servit de res el que s’ha viscut al llarg de la nostra història.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Tots sabem que als noticiaris
de les 9:00 de la nit del mateix dia 11, d'aquí i de les Espanyes, ens donaran
les xifres de quantes persones hi hem assistit (més enllà de les manipulacions
interessades sobre l'assistència), i això sí que es llegirà en clau de derrota
o victòria de les polítiques de l’Estat espanyol. Realment el que ens ha
d'importar és la pujada de pressió arterial que han de tenir més enllà de
l'Ebre, en veure que allò que facin els nostres partits independentistes no té
res a veure amb el que la ciutadania catalana continua creient.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">També sabem que, com cada any,
hi haurà partits polítics que no assistiran a la Diada nacional de Catalunya.
La llista de partits absents aquest any comença per VOX, el Partit Popular de
Catalunya, Ciutadans, el partit dels Socialistes de Catalunya, els Comuns i
aquest any també recolzarà aquesta decisió Esquerra Republicana de Catalunya.
Sempre he pensat que prendre aquesta decisió forma part del joc i l'estratègia
política de cada partit i en exercici de la seva llibertat, com no podia ser
altrament, decideixen no sortir al carrer demanant la independència de la
nostra nació. Aquest any són un partit més.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Doncs bé, és justament per
aquest motiu que he canviat d'opinió i assistiré a la manifestació del dia 11
de setembre de 2022. No vull que la meva absència de la manifestació surti
comptabilitzada als mitjans de comunicació, al costat de les absències de VOX,
PPC, PSC, COMUNS o ERC. No vull que el que facin el Capellanet, el Manyo o la
Jessica pugui fer que em comptabilitzin al seu bàndol.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Que el President de la Generalitat,
el Molt Honorable Sr. Pere Aragonés no hi vulgui assistir, només em demostra la
pell fina que arriben a tenir determinats polítics. Al meu entendre hauria de
tenir assumit que els xiulets de protesta i les esbroncades, en cas que n'hi
hagués, ja estan inclosos en els complements de la seva nòmina laboral. O sigui
que ja van amb el càrrec que ocupa, exactament igual que les esbroncades que
els cossos i forces de seguretat espanyol intenten evitar cada vegada que el
petit Borbó s'exhibeix per les nostres contrades.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La convocatòria que llença
l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) és única i exclusivament per
reivindicar la independència per a la nostra nació. Tal com va dir la seva
presidenta no és una convocatòria contra ningú, és per la independència.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Abadi",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La no assistència a la
manifestació només aconseguirà que col·lectius minoritaris com: unionistes,
equidistants, neoautonomistes o defensors de terceres vies gaudeixin amb la
seva paelleta i xampany francès durant aquest dia.<o:p></o:p></span></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-75442791677282466332021-07-04T13:17:00.000+02:002021-07-04T13:17:17.647+02:00ONG’s o multinacionals del Tercer Sector Social.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWayJhBdEk5f5ubcP8IbLy3A3A7sWwRIbHlZ8DcfsszFa8QDFWJO65rnWfuBJNySzjUT9y92To25Sb2_NmmsiiT9f7czV6S9cxrP4uS6oHpdTwBCUXqHxVi7QGjMzka1UQvU7FmKJginqN/s512/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWayJhBdEk5f5ubcP8IbLy3A3A7sWwRIbHlZ8DcfsszFa8QDFWJO65rnWfuBJNySzjUT9y92To25Sb2_NmmsiiT9f7czV6S9cxrP4uS6oHpdTwBCUXqHxVi7QGjMzka1UQvU7FmKJginqN/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Tot i que definim una ONG com
una Organització No Governamental, en realitat qualsevol organització privada
és, en sentit estricte, una organització no governamental perquè no pertany a
cap govern. Així doncs, comencem a dir les coses pel seu nom utilitzant el terme
ONG per identificar organitzacions que no són part de les esferes
governamentals i que la finalitat fonamental no és el repartiment de dividends
entre els seus propietaris, sinó que se centra en la realització del bé social.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Però si fugim de qualsevol
encasellament en la definició que limiti la nostra capacitat d'abstracció, ens
adonarem de la dificultat que té definir el concepte de "no
governamental". De fet les estructures que representen al teixit social a
Catalunya, com la Taula de Tercer Sector Social o la Confederació de Tercer
Sector Social, estan tenint serioses dificultats en l'elaboració de la Llei de
l'Tercer Sector o de la Llei d'acció concertada, per definir el requisit del
"nonprofit" o sense ànim de lucre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Davant d'aquesta situació em
sorgeix la pregunta: És suficient que qualsevol organització, ja sigui
associació o fundació, es defineixi com "nonprofit" per sobre
entendre que persegueix el bé social? Al meu entendre, evidentment, no és
suficient.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Segons un estudi que la
Fundació Consumer (dels supermercats EROSKI) ha publicat a la seva pàgina web,
tan sols Greenpeace, Amnistia Internacional, Missions diocesanes i l'Associació
d'educació ambiental i ecologia social obtenen el 100% dels seus ingressos
sense recórrer a subvencions o concerts amb institucions públiques. La resta
depenen "excessivament" del finançament governamental, posant en
perill la seva independència ideològica dels governs de torn.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">En aquest sentit, una de les
premisses fonamentals que ha de prevaler en qualsevol ONG és la captació de
socis que financin la missió fundacional de la pròpia organització. Per
exemple, Creu Roja, la que més socis té i ja se sap que com més socis té una
ONG, menys dependència hauria de tenir de les ajudes públiques. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Aquesta és la llista de les
principals de la Fundació Consumer:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%; mso-fareast-font-family: Tahoma;"><span style="mso-list: Ignore;">•<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Creu Roja amb 676.000 socis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%; mso-fareast-font-family: Tahoma;"><span style="mso-list: Ignore;">•<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Fundació Intervida amb 343. 000 socis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%; mso-fareast-font-family: Tahoma;"><span style="mso-list: Ignore;">•<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Metges Sense Fronteres amb 323. 000 socis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%; mso-fareast-font-family: Tahoma;"><span style="mso-list: Ignore;">•<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Intermón Oxfam amb 240. 000 socis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%; mso-fareast-font-family: Tahoma;"><span style="mso-list: Ignore;">•<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Comitè Espanyol d'UNICEF amb 167. 000 socis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%; mso-fareast-font-family: Tahoma;"><span style="mso-list: Ignore;">•<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">ANESVAD amb 155. 000 socis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%; mso-fareast-font-family: Tahoma;"><span style="mso-list: Ignore;">•<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Fundació Vicente Ferrer amb 151. 000 socis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Tot i així, crec que no n'hi
ha prou amb no dependre de les ajudes de les administracions públiques per ser
fidels al mandat missioner de l'organització. Cal recordar que la gestió de la
pròpia ONG ha d'estar fonamentada en la transparència com a salvaguarda de
l'honorabilitat dels fins que persegueix la missió de la pròpia organització. Segons
reflecteix el mateix estudi de la Fundació Consumer una quarta part de les ONG
analitzades no fan públics les seves despeses d'administració i gestió, una
dada que jo considero molt important ja que com més petit sigui el percentatge
de despesa que dediquin a la seva pròpia estructura, més eficient serà la
gestió del seu pressupost per poder dedicar-lo directament a la consecució dels
objectius de la seva missió. Per tant, la transparència en la gestió ha de ser
el pilar fonamental sobre el qual s’ha de bastir l'estructura de la pròpia
organització.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">En aquest sentit, no només es
fa necessària la publicació dels pressupostos de les ONG’s sinó que, de la
mateixa manera que s'exigeix a les administracions públiques, també hem d’exigir
que es publiquin els sous de les estructures tècniques de la pròpia
organització. Malauradament, les grans ONG amaguen la remuneració salarial de
les seves cúpules. La qual cosa impedeix a la opinió pública comprovar si els
sous d'alguns càrrecs tècnics i polítics estan al nivell d'alts directius d'empreses
privades multinacionals. Al meu entendre que els sous s'equiparin als
d'aquestes companyies privades no és dolent, sempre que el valor afegit que
aquestes persones aportin a la gestió estès acord amb la seva retribució. Per
tant la prova del cotó que a mi m'agrada fer és respondre a aquesta pregunta:
Aquesta persona guanyaria el mateix sou si treballés en una empresa privada? Si
la resposta és sincera no aguanta cap defensa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Moltes d'aquestes
"Multinacionals del Nonprofit", en les últimes dècades, han crescut
de manera desmesurada a Espanya fins a esdevenir un potent moviment capaç
d'incidir en la política nacional i internacional. Es parla molt del seu paper
humanitari, però poc del seu nou perfil empresarial, i encara es parla menys de
la seva democràcia interna, la seva transparència i la seva eficàcia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">En alguns casos poden exercir
una força política capaç pressionar governs per imposar la seva agenda
alternativa, i en molts casos aquests governs acaben assumint les principals
reivindicacions del moviment.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Un bon exemple el trobem en les
grans reunions internacionals de Nacions Unides, com a Viena 93, Pequín 95 o
Kyoto 97, han estat un banc de proves de la força del moviment de les
"Multinacionals nonprofit". La seva capacitat mobilitzadora ha facilitat
la posada en marxa de Tribunal Penal Internacional, el Protocol de Kyoto, la
popularització del comerç just i el desenvolupament sostenible. Són les
organitzacions no governamentals que en les dues últimes dècades s'han
convertit en protagonistes absolutes de l'activisme social, abastant campanyes
que van des del maltractament a les dones a la igualtat de drets per al
matrimoni homosexual.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Tota una prova de la
influència d'un moviment que gaudeix d'enorme acceptació social a la nostra
societat. Tot i això, a Espanya només prop de 5 milions de persones
contribueixen al seu finançament. Segons l'estudi realitzat per la Coordinadora
d'ONG de Cooperació per al Desenvolupament (CONGDE que engloba unes 400
organitzacions). Un 86% dels enquestats es declarava convençut de la seva
eficàcia i de la seva capacitat per millorar la vida de les poblacions que
atenen, però només un terç creia que la gestió dels seus fons era transparent.
Les respostes deixaven a més al descobert la realitat d'una base social que
ignora en què consisteix realment l'ajuda que ofereixen i qui són els seus
finançadors fonamentals. En molts casos s'exhibeix una opacitat preocupant,
quan es tracta de mostrar la transparència necessària que pugui combatre
qualsevol dubte de mala praxi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">En la meva opinió, crec que
haurien de ser les mateixes organitzacions no governamentals, o al menys les
més serioses, les que exigissin més transparència per posar ordre a dins de
l'anomenat tercer sector, que penso que ara per ara està afectat d'un
gegantisme massa preocupant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;">Aquesta exhibició de poder i
de diners, en principi només per complir els seus objectius missionals, no són
la millor carta de presentació per demostrar una humilitat que s’ha d'exhibir
com a valor inalienable. Tinc la sensació que algunes d'aquestes grans
organitzacions Nonprofit confonen els seus òrgans de govern amb els "Consells
d'Administració" d'empreses privades exercint des d'aquesta nova dimensió
un poder de lobby a la societat a favor dels interessos d'un determinat
col·lectiu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmCmA9ScMdco9EWY1saticVqmjQaCQAixbX6xvvOGMjtrBc3OK0iymOrSie7UAliAm1M068SigBZt4oiNzLkyk0d4UKq6FH5n9yvCFo2E4TpjidQT00MauPIdnxtQ3E1mAJpC31LDoxJ2a/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmCmA9ScMdco9EWY1saticVqmjQaCQAixbX6xvvOGMjtrBc3OK0iymOrSie7UAliAm1M068SigBZt4oiNzLkyk0d4UKq6FH5n9yvCFo2E4TpjidQT00MauPIdnxtQ3E1mAJpC31LDoxJ2a/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><span face=""Tahoma",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 105%;"><br /></span><p></p><br /><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-79900058577492837672021-06-25T12:47:00.003+02:002021-06-25T12:47:38.106+02:00O hi ha una legislatura social, o l'independentisme s'abocarà al precipici.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2sm6iaK6DQZg4JtiNPjvjr2o8GbOj8BCB69Ombx-oHM2K_27cYH0rGkztbYxJT3wgdyWQbQkpzkr7adxqDxO6-lQMfXmj_kLgCflwa0F3g4HmvDnUM5GxG2ij7z6i3-HxiusuPnF5ljtE/s1200/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2sm6iaK6DQZg4JtiNPjvjr2o8GbOj8BCB69Ombx-oHM2K_27cYH0rGkztbYxJT3wgdyWQbQkpzkr7adxqDxO6-lQMfXmj_kLgCflwa0F3g4HmvDnUM5GxG2ij7z6i3-HxiusuPnF5ljtE/w400-h225/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="400" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El Govern d'Aragonés té
tasques pendents de l'anterior govern i dels compromisos adquirits per ERC amb
Junts i la CUP, que plantegen reptes com augmentar la despesa en Salut,
impulsar una renda bàsica, abordar l'emergència habitacional, repensar el model
d'ordre públic i aprovar un doble rescat socio-cultural contra els efectes de
la pandèmia, que marquin tota l'acció de govern.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Amb el pas dels anys, la
d'Economia s'ha convertit en una cartera imprescindible per als equilibris
interns dels governs de coalició. Tradicionalment, aquest departament l'ocupava
algú del mateix partit que manava a la presidència, però això va canviar el
2015, quan Oriol Junqueras va ser nomenat vicepresident econòmic y en els
últims anys, amb Pere Aragonès, ha passat el mateix: el president era
Puigdemont o Torra, i el número dos del Govern era d'Esquerra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ara serà al revés, amb ERC a
la presidència i algú designat per Junts a Economia, però en aquest cas no serà
algú del partit com s'havia especulat sinó un independent. En concret, és Jaume
Giró, que fins 2019 va ser director general de la Fundació La Caixa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La cartera d'Economia sempre ha
tingut molt poder, bàsicament perquè totes les decisions de despesa de la
Generalitat passen per allà. Això sol generar tensions amb els diferents
departaments, que sempre estan plorant per aconseguir més diners dels què els
donen inicialment.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A més d’això, l'equip
d'Economia ocupa càrrecs rellevants en institucions de tot tipus, des de la
Fira de Barcelona fins a l'Institut Català de Finances. Aquesta última
institució, per cert, ja fa més de 10 anys que té el projecte d'aconseguir la
fitxa bancària, una llicència que li permet convertir-se en un banc públic
formalment acceptat pels supervisors i reguladors. No podem oblidar que,
justament aquest, és un dels objectius que Junts li ha encarregat a Giró és
aconseguir aquesta llicència per operar sense dependre de les autoritzacions de
Madrid.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Un altre dels principals
reptes que el nou govern haurà d'assumir és el de l'habitatge en un escenari
d'emergència social, que demana una solució per frenar desnonaments i garantir
pisos assequibles. Fer arribar el 5G a tot el país, complir els objectius de
l'Agenda Urbana de l'ONU i seguir el programa dels nanosatèl·lits.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La creació per primera vegada
d'una conselleria de Feminismes (en plural) i Igualtat ha estat celebrada per
les organitzacions que treballen pels drets de les dones i dels col·lectius
LGTBIQ +. Aquesta ha de ser una oportunitat per garantir que es fan polítiques
amb perspectiva de gènere des de totes les conselleries. El nou departament
també haurà d’afrontar el repte de desenvolupar i dotar de recursos la llei
contra la violència masclista. Tot recordant altres temes sobre la taula com
més cases d'acollida per a víctimes de violència masclista i els ajuts per a
famílies monoparentals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Pel que fa referència a el
Departament d'Educació, cal recordar les promeses d'universalitzar l'accés a
les llars d'infants, augmentar el pressupost per a l'escola inclusiva i així
com afrontar la reforma en profunditat del batxillerat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Recordem que el primer gran
anunci que va fer l'anterior conseller d'Educació, Josep Bargalló, va ser
tornar a finançar les llars d'infants. Concretament, va dir que el Govern es
tornaria a fer càrrec de la part que li correspon del finançament, retirat
arran de la crisi econòmica. També és urgent continuar amb el desenvolupament
del decret de l'escola inclusiva, amb més contractacions que garanteixin una
bona atenció als alumnes més necessitats especials.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Una de les Mega Conselleries
és la d'Empresa i Treball, que haurà d'afrontar molts reptes que els seus
antecessors no van aconseguir tirar endavant. Aquest és un Departament que té
una gran transcendència, sobretot en plena crisi econòmica del Covidid-19 i ara
que les àrees d'Empresa i Treball es tornen a unificar, com havia passat fins
al 2015. Un problema històric: l'atur. Abans de la pandèmia era del 11% (ara
arriba a el 13%, però la xifra previsiblement pujarà quan s'acabin els ERTO).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Pel que fa referència a el
desenvolupament de les polítiques socials, el sector ha agraït que finalment
s'estructurés en una Conselleria pròpia, que permeti afrontar els reptes
socials amb una interlocució més directa amb qui ha de aplicar-los a nivell
polític.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">És evident que l'impacte de
la pandèmia continuarà més enllà de la immunitat de grup. La mateixa Taula de
Tercer Sector demana enfortir la xarxa de protecció i activar "un rescat
social". Les ONG han atès més de 800.000 persones que no tenien diners per
menjar o pagar el seu habitatge. Amb més població en risc i el col·lapse dels
serveis socials, ara toca accelerar les prestacions i provar la renda bàsica
universal. La cara de la crisi són les cues de la fam però també els
desnonaments i els infrahabitatges al fet que els nous pobres o els que no
tenen papers es veuen abocats. La Covid ha destapat mancances en el model de
residències de gent gran i en general de l'ajuda a la dependència. Les llistes
d'espera són eternes i les famílies reclamen més ajudes per l'atenció
domiciliària dels dependents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Les organitzacions socials
que estan sota el paraigua de la Taula de Tercer Sector, insisteixen en la
necessitat de "posar en marxa un rescat social". Entre altres
mesures, demanen ampliar els requisits de la renda garantida de ciutadania, que
deixa exclosos el 40% de las persones més vulnerables, o que hi hagi un mateix
circuit per demanar l'ingrés mínim i la renda catalana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Durant aquesta legislatura el
govern català també haurà d'abordar la reformulació del sistema d'atenció a la
dependència. Catalunya lidera la llista d'espera de les ajudes a la
dependència. El 31% dels dependents (74.628 persones) estan esperant una ajuda,
un terç d'aquests es troben en situació de dependència greu. Els avis i les
persones amb discapacitat són els que més pateixen aquesta situació. Per això,
el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI),
reclama una direcció general específica que acabi amb aquest greuge.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">I ara el més difícil, per al
govern d'Aragonés, serà poder abastar tots aquests fronts oberts en tan sols
dos anys. Si tenim en compte els dos anys de marge que ha donat la CUP al
Govern de coalició de Junts i ERC, que també coincidiran amb les eleccions
espanyoles que es faran d'aquí a dos anys, si tot va bé. Resumint, el govern
català ha de fer els deures en el termini de dos anys, sense oblidar els
resultats que pugui obtenir a la taula de negociacions amb el govern espanyol.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">També el Govern català haurà
de demostrar que la confiança que la ciutadania ha donat a l'independentisme, ha
estat corresposta amb el talent aplicat a la gestió pública. A nivell social i
polític, a Catalunya estem en temps de descompte i cal optimitzar totes i
cadascuna de les gestions que políticament haguem de fer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L'emergència social ha de
passar necessàriament per davant de l'eix nacional. El moviment independentista
només aconseguirà "eixamplar la base", si la societat percep que en
el camí cap a la independència no es deixa ningú pel camí. Si no s'anteposa
l'eix social a l'eix nacional, a hores d'ara l'independentisme caminarà cap al
precipici.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmzsJoUg9AOwZeMu5M_j8nJ_faXVU9Ncsx1YXBQykmIEha0x96yCnLYl0A3fFOxhqwRTGf3lP8AFxyV2oIQRYmGX6WegfIA7dOkXyrHkaqHt1Ht9urJgKl62aThdNlDDWMIZfAJcUaCw6x/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmzsJoUg9AOwZeMu5M_j8nJ_faXVU9Ncsx1YXBQykmIEha0x96yCnLYl0A3fFOxhqwRTGf3lP8AFxyV2oIQRYmGX6WegfIA7dOkXyrHkaqHt1Ht9urJgKl62aThdNlDDWMIZfAJcUaCw6x/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-63753100930219627862021-06-06T13:35:00.002+02:002021-06-06T13:35:33.570+02:00Cal que ens conjurem per establir un nou dia D contra el feixisme.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBCFjr4Lkj_FkeQP3OQgGyKEjm1NJdOLI5MTR9i_-BKau6xfDUOj178Q0YgTZ7gm32ONl5AmGn4-8VzeVXsVx4j3tb-3kh5GfW8U4iKPqtSTfQRqz9-ob8pigNFWHKv6tCWPBl2NkHj9mX/s900/100510.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="520" data-original-width="900" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBCFjr4Lkj_FkeQP3OQgGyKEjm1NJdOLI5MTR9i_-BKau6xfDUOj178Q0YgTZ7gm32ONl5AmGn4-8VzeVXsVx4j3tb-3kh5GfW8U4iKPqtSTfQRqz9-ob8pigNFWHKv6tCWPBl2NkHj9mX/s320/100510.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">El 6 de juny de 1944, les
tropes aliades van assaltar les platges de Normandia per obrir el camí cap a
Alemanya des de l'Oest. Avui es compleixen 77 anys del dia D de la batalla de
Normandia, que va suposar l'inici de la fi de el feixisme instal·lat en el
poder d'Europa.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El 1933 Hitler arribava al
poder a Alemanya, amb un considerable suport social, per implantar la que fins
ara ha estat la forma més extrema de totalitarisme de la història
contemporània. El nacionalsocialisme va comportar la persecució implacable de
tot tipus de dissidència política, la invasió de bona part d'Europa i el
genocidi del poble jueu i d'altres minories ètniques. També Mussolini a Itàlia
i Franco a Espanya van aplicar polítiques similars, en el nostre cas després
del Cop d'Estat militar del 18 de juliol, amb una llarga guerra civil i una inacabable
post-guerra. En el cas d'Espanya va comptar amb el suport entre els sectors més
conservadors i tradicionalistes, inclosa la pròpia església catòlica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El feixisme sempre es nodreix
de plantejaments polítics molt senzills i plantejats amb una escenografia molt
populista. Els partits d'extrema dreta comparteixen un mateix estil retòric:
atribueixen el poder legítim al "poble" en detriment de les elits,
englobant com a elits a tota la classe política i a tot allò que soni a expert.
També comparteix una sèrie de valors i actituds com: un nacionalisme exacerbat,
nativisme, xenofòbia (la qüestió migratòria és el seu tema estrella) o
negacionisme de la subordinació efectiva de la dona en la societat. En aquest
sentit ja podríem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>comença a parlar de
nacionalpopulisme o de populisme autoritari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquest relat populista també ha
estat assumit, en moltes ocasions, per col·lectius que en altres moments de la
historia van ser víctimes del pròpi feixisme. Al llarg de la història hem pogut
veure com s'han donat canvis de rol, en què col·lectius que han estat víctimes
del feixisme, han passat a ser executors de la mateix repetint la mateixa barbàrie.
Només per posar un exemple, Adenauer, primer canceller de la República Federal
Alemanya (RFA), havia defensat al 1932 la inclusió dels nazis al govern de
l'anomenada República de Weimar, i durant les primeres dècades de la nova RFA
un nombre significatiu de directius i funcionaris del seu govern van ser
ex-membres de el partit nacional-socialista. La història sempre m’ha ensenyat
que les dictadures de llarga durada estan plenes de zones grises que no
permeten una fixació clara de fronteres entre col·laboradors fanàtics i
demòcrates resistents. Si ens fixem en Espanya en l'exemple, podem veure com
Gil-Robles, un dels personatges destacats de l'oposició democràtica entre 1975
i 1977 havia donat un clar suport el 1936 als militars colpistes amb Franco al
capdavant, com també ho va fer Cambó, fundador i líder de la Lliga Regionalista
a Catalunya. A Bèlgica el rei Leopold III va haver d'abdicar el 1951 per la
seva tèbia oposició al nazisme durant la II Guerra Mundial, mentre el seu fill,
el rei Balduí, va mantenir sempre una excel·lent relació amb el feixisme
franquista imperant a Espanya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Molts anys després de la
Segona Guerra Mundial, l'estat d'Israel, que va acollir a tants supervivents de
l'holocaust nazi, va practicat i continua fent-ho un genocidi sistemàtic contra
el poble palestí, destacant Sharon i Netanyahu en aquesta política repressiva
que es porta fent durant dècades. Una política que ha consistit en confinar els
seus habitants en veritables guetos, destruint milers dels seus habitatges,
restringint l'aigua i l'electricitat i bombardejant directament els seus pobles
i ciutats, com a suposada represàlia a qualsevol atac de la resistència
palestina.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">D’aquesta manera, podem
comprovar com el coqueteig amb el totalitarisme feixista ha format part de
l'agenda política europea durant dècades, facilitant que l'extrema dreta continuï
el seu ascens, esgarrapant suports de la dreta, l'esquerra i sobretot
facilitant l'abstenció ciutadana, com una esperpèntica postura de "vot de
protesta" contra el propi sistema.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L'actual escenari polític
europeu ens posa davant dels ulls un panorama inquietant en què el Front
Nacional de Marine Le Pen a França (rebatejat com Rassemblement National), la
Lliga Nord, de Matteo Salvini a Itàlia (ara simplement la Lega), l'Alternativa
per Alemanya (Alternative für Deutschland) a la RFA, el Partit de la Llibertat
(Partij van de Vrijheid) als Països Baixos, els Demòcrates de Suècia
(Sverigedemokraterna), el partit de la Llibertat (Freiheitliche Partei) a
Àustria, el partit Popular Danès (Dansk Folkeparti) o el Vlaams Belang a Flandes,
i més recentment també a Vox a Espanya, que en poc temps ha passat de ser un
partit extraparlamentari a obtenir 52 escons al Congrés dels Diputats, han fet
visible l’aler a cau d’orella del feixisme de sempre. Encara que no ens
enganyem, en realitat el feixisme que a Espanya representa representa Vox
sempre ha tingut presència parlamentària a través de la “franquícia franquista”
que ha representat el Partit Popular, bressol del neoliberalisme espanyol de la
segona meitat de segle XX.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Personalment crec que un dels
perills més grans que hem d'afrontar com a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>societat, no és altre que el ressorgiment del
feixisme. El liberalisme i el conservadorisme són moral i políticament
acceptables, però el feixisme el totalitarisme en la seva màxima expressió que
anul·la la dignitat i la voluntat humana, tot alienant a l'individu, ha de ser
combatut des de la formació dels nostres joves fins l'activisme més compromès.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Crec que cada cop es fa més
evident la transformació del conservadorisme popular en un moviment similar al feixisme.
No obstant això, i a l'igual que va passar a l'Europa de principis de segle XX,
els temors als enemics externs i interns del "poble" podrien portar
al fet que les societats, i els conservadors en particular, creguin que la
solució es troba en un Estat, amb un líder tot poderós, que desenvolupi el
paper d'àngel protector de tots els mals que ens puguin caure a sobre. De fet,
en la seva defensa d'un model de democràcia més directa el conservadorisme
popular ja fa evidents certs trets autoritaris. El que fa que alguns
col·lectius temorosos d'un possible ascens al poder de l'esquerra, com
col·lectius liberals, optin per donar suport a una versió remasteritzada del
feixisme de tota la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Es fa indispensable un pacte
demòcrata per iniciar un nou "Dia D", com el de 1944 a les platges de
Normandia, per protegir-nos de l'ascens i arribada al poder d’aquest neofeixisme,
especialment en moments en què l'aparició de la pandèmia del Còvid-19 està
generant molta incertesa a la nostra societat. Els millors representants del conservadorisme
i del liberalisme tenen per davant la responsabilitat d'establir una clara
línia entre el que és acceptable i el que no ho és. El nostre futur pot
dependre d’això.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6SdX4NEr7xUfGy-ZJb2N-Y-pCCEHeCBiXqbv9k53RELlU6CXdTdQG6TKjtPAEpHvUUDSTEFWfxfZ7MgFBpn5wDjR0YCPBdW51xtMkmusI-nMHUHMd4p1BfXHIdF7S7A-eVCdt-e8z5Nq/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6SdX4NEr7xUfGy-ZJb2N-Y-pCCEHeCBiXqbv9k53RELlU6CXdTdQG6TKjtPAEpHvUUDSTEFWfxfZ7MgFBpn5wDjR0YCPBdW51xtMkmusI-nMHUHMd4p1BfXHIdF7S7A-eVCdt-e8z5Nq/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-68818719453217954072021-05-09T13:29:00.000+02:002021-05-09T13:29:16.961+02:00El sistema judicial espanyol al servei de l'IBEX 35.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTgo86vpNbtlA49rkVIPsHh5bV60xeMP45jW4_cZ88_Fnm5C6HBQ_3nr8Z_Rdny8pJTV5RDJnoMyZKy99IC7l7SYS27JaHOEQpVBEF0Qbl2IX_42hvrN1v8G0aQ1deYqRt-hniHPnzpSy1/s1533/Corrupcion-pasta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1074" data-original-width="1533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTgo86vpNbtlA49rkVIPsHh5bV60xeMP45jW4_cZ88_Fnm5C6HBQ_3nr8Z_Rdny8pJTV5RDJnoMyZKy99IC7l7SYS27JaHOEQpVBEF0Qbl2IX_42hvrN1v8G0aQ1deYqRt-hniHPnzpSy1/s320/Corrupcion-pasta.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Mal van les coses quan el
mateix president de Tribunal Suprem d'Espanya i del Consell General de Poder
Judicial, Carlos Lesmes, no se li ocorre una altra declaració que dir que "El
Consell General del Poder Judicial es crea per a dues funcions en les que no
pot intervenir el govern: el nomenament de càrrecs i la disciplina, perquè al
jutge se’l controla amb el pal i la pastanaga ". Mai ningú havia dit les
coses tan clares com quan el propi Carlos Lesmes admet sense ruboritzar-se que
"al jutge se’l controla".<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquesta afirmació que podria
quedar-se en una relliscada o ficada de pota, té una especial rellevància quan
al setembre de 2020 va ser presentada, davant la Comissió Europea, una nova
denúncia per corrupció judicial sistèmica en la qual es torna a posar com a
exemple la impunitat, del Banc Santander o el poder de lobby que exerceixen els
grans despatxos d'advocats que tenen la capacitat d'accedir de manera immediat
a jutges i fiscals.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L'Estat espanyol ha estat
denunciat una altra vegada davant la Comissió Europea per corrupció judicial, i
molt em temo que no serà l'última, ja que la ciutadania ja n’està farta del funcionament
del sistema judicial, que prioritza sistemàticament els interessos de les elits
davant dels de poble.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A més, la dita denúncia fa
referència a les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques en els quals
es recull la mala consideració que tenen els espanyols sobre la Justícia i la
corrupció dels jutges, que consideren en un 80% que és bastant o molt
necessària una reforma de l'Administració de Justícia perquè al 59% els inspira
poca o cap confiança, i el 51% considera que el grau d'independència dels
jutges és força baix o molt baix per la seva politització i corrupció.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El franquisme ancorat en una
gran part de la judicatura tolera que determinats jutges, de la corda franquista,
puguin tenir una incontinència verbal que hauria d’impedir als jutges fer
manifestacions de censura o aprovació als altres poders de l'Estat, trencant
l'aparença d'imparcialitat del Poder Judicial.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Cada dia que passa es fa més
evident que un sector ideològic s’ha fet l’amo de les estructures del poder
judicial i està contínuament exculpant qualsevol sortida de to d'un magistrat filo-franquista,
mentre que al magistrat Santiago Vidal el van sancionar perquè en la seva
condició de magistrat havia tingut una actuació continuada que acreditava la
pèrdua objectiva de la seva neutralitat política. Està clar que si la ideologia
és la seva, la bona, la acceptable, no passa res, però si és la de l'enemic,
cal sotmetre-la a base de cops i garrotades.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquesta és la, anteriorment
esmentada, política del pal i la pastanaga que exerceix el Carlos Lesmes amb la
seva tropa, que es dedica a protegir els que són dels seus i intentar dur a
Tribunal Constitucional la llei que li podria impedir continuar amb els
nomenaments a dit que ha estat fent, fent una provocació i un pols a la
sobirania popular.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Hi ha casos molt
paradigmàtics sobre com s'adoctrina a la judicatura per donar la "resposta
adequada" a segons quin tipus de demandes judicials. Cada dia que passa
està més clar que la connivència que la ciutadania veu entre la banca i la Justícia
arriba al seu punt màxim de pornografia, quan el denunciat és un banc com el
Santander. Hi ha jutjats a Espanya en els quals totes les causes que arriben de
l'entitat càntabra són arxivades. A l'Audiència Nacional, i més en concret el
jutge Fernando Andreu, va arxivar el cas dels 2.000 milions d'euros ocults a
Suïssa, el que era un clar exemple d'evasió fiscal. El mateix Baltasar Garzón,
va arxivar la querella de Rafael Pérez Escolar per apropiació indeguda, suborn,
prevaricació, estafa, malversació de cabals públics, falsedat en document
mercantil, maquinació per alterar el preu de les subhastes en relació de la
compra de Banesto i que va ser qualificada com la “més gegantina malversació de
cabals públics de la història financera espanyola”. Tot això ha passat després
de l'escàndol dels cursos de Baltasar Garzón a Nova York que van ser
patrocinats pel Santander.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El sistema judicial espanyol
pateix dels mateixos mals que el sistema polític. Està clar que les empreses de
l'IBEX 35, amb la banca com a estendard, no solament acullen polítics
descatalogats, sinó que les portes giratòries de la Justícia també afavoreixen
a la banca. Parlem molt de la transferència de càrrecs polítics a l'empresa
privada però passa desapercebuda com jutges i fiscals de l'Audiència Nacional i
el Tribunal Suprem deixen els seus llocsal sistema judicial, per anar a treballar
com a advocats en bufets privats defensant a les entitats que, precisament, van
ser jutjades per ells mateixos . El cas del jutge Gómez Bermúdez és un dels més
paradigmàtics perquè en el seu moment va intentar ser president de sala en la
querella de Pérez Escolar o va ser el ponent de la doctrina Botín.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquests nous lletrats, lluny
de limitar-se a defensar els seus clients en els tribunals, s'han convertit en
directors d'acurades operacions en què la seva agenda de contactes té un paper
estel·lar en la defensa dels interessos de les grans corporacions empresarials.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Davant d'aquesta situació, em
pregunto: podem parlar obertament de l'existència de corrupció judicial a
Espanya? Són moltes les denúncies interposades per la societat civil i per
ciutadans que així ho mostren. En la meva opinió només es podrà revertir la
situació amb una revolució absoluta el tercer poder que busqui d'una manera
definitiva l'absoluta independència dels tribunals respecte als interessos dels
poders financers o de les grans famílies. Només així a Espanya s'aconseguirà no
només que la Justícia sigui justa, sinó que a més de ser justa també ho sembli.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLzJA_FnHA48KgAk-FT5lTPdub-6MNQVVfJMjPpeE6kLcKlxitZ-kFvys3yE0SuWQBLF4g6yzM_P06d_0IUbv1QumSZL5I83Gs84mlCj2rNL5qXsE4sSDFtmSFbVzB7pwOXuYISNZU1th/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLzJA_FnHA48KgAk-FT5lTPdub-6MNQVVfJMjPpeE6kLcKlxitZ-kFvys3yE0SuWQBLF4g6yzM_P06d_0IUbv1QumSZL5I83Gs84mlCj2rNL5qXsE4sSDFtmSFbVzB7pwOXuYISNZU1th/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p><p>
</p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-32409237627804671962021-04-25T13:10:00.002+02:002021-04-25T13:10:28.420+02:00El Big Data ja és el "Gran Germà"?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBhR7fEvn2Ebh4E1jIaao335Ekd05qK9jot6maXhlPEzXPSB67NXBw9sMAq3vMeIQ0CC_jVwKnQQ8nYzTKdq1TeY5-yX5dU_lYGxEFJxMycN_kWyVVq4E6NYHR_LywXOflBxtOh5-0MOJ3/s662/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="407" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBhR7fEvn2Ebh4E1jIaao335Ekd05qK9jot6maXhlPEzXPSB67NXBw9sMAq3vMeIQ0CC_jVwKnQQ8nYzTKdq1TeY5-yX5dU_lYGxEFJxMycN_kWyVVq4E6NYHR_LywXOflBxtOh5-0MOJ3/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">És indiscutible que en el
nostre deambular pel món real i pel món virtual, deixem de forma inconscient
una gran estela de dades personals. Entenent com a dades personals, qualsevol
informació relacionada amb nosaltres que pugui utilitzar-se per
identificar-nos; incloent nom, fotos, adreça de correu electrònic, adreça IP,
dades bancàries, publicacions en les nostres xarxes socials, informació mèdica,
dades biomètriques, confessió religiosa o dades sobre la nostra orientació
sexual. Doncs bé, totes aquestes dades s'emmagatzemen en el que són les
anomenades Bases de Dades, o més conegudes com a Big Data.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Però jo em pregunto, sabem
realment qui disposa de les nostres dades personals? Aquesta és una pregunta
que els ciutadans hauria’m de fer-nos quan rebem trucades o correus electrònics
de empreses que ens ofereixen productes, que han seleccionat, mitjançant
l'obtenció de dades en les nostres visites a pàgines web i la seva gestió
utilitzant la Intel·ligència artificial, elaborant d'aquesta manera bases de
dades que es distribueixen sense cap control a preus galàctics.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Però per respondre a aquesta
pregunta hem de plantejar-nos les eines que tenim per identificar aquestes
empreses que fan servir les nostres dades indegudament. Afortunadament ja estan
apareixent aplicacions que permeten a les persones identificar quines empreses
tenen les seves dades i exigir-los que cessin d'usar-los en un termini de 30
dies. Posant en marxa la reclamació dels sis drets que recull el Reglament
General de Protecció de Dades (RGPD): com el dret d'accés, modificació,
supressió, limitació, portabilitat i oposició a l'ús d'aquestes dades.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Des de fa uns anys, Europa es
regeix pel Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) que controla que les
empreses facin un ús correcte de la informació aconseguida. I és justament
aquest reglament el que pretén ajudar-nos en la posada en valor de les nostres
dades, per poder controlar la informació que estem cedint a empreses i
administracions públiques, sense tenir en compte el perill de la possible
creació d'una nova identitat digital amb la nostra informació. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Crec que no n'hi ha prou amb
saber qui té les dades, a més hem d'esbrinar de quina manera les hem estan
utilitzant. Necessitem conèixer de quina manera els algoritmes utilitzats en la
Intel·ligència Artificial, han tractat la informació i han obtingut els resultats,
com per exemple, que tinguis un perfil idoni perquè et concedeixin un crèdit o
pel contrari que t'ho deneguin a arran d'aquestes dades.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La cessió de dades a tercers
no és una cosa que hagi aparegut amb les tecnologies de la informació. Per
atorgar el nostre consentiment a la cessió de dades, primer estampava’m la
nostra signatura en un full de paper i ens emportàvem una còpia en paper carbó.
Després va ser mitjançant un clic, i actualment ni això. Moltes vegades amb tan
sols navegar per una pàgina web o per utilitzar una aplicació ja estem donant
permís perquè es guardin i facin servir les nostres dades personals. Per posar
un exemple, quan comprem un nou dispositiu connectat a Internet, el primer que desitgem
és començar a utilitzar-lo com més aviat millor, autoritzem de seguida la
cessió de les nostres dades perquè puguem començar a utilitzar-lo ràpid. I tot
això sense que hàgim estat advertits de la destinació de la nostra informació.
Però ara amb l'entrada en vigor del RGPD, és exigible que en qualsevol
d'aquests dispositius s’activin avisos que informin als seus usuaris, que les
seves dades seran recollides i de com seran utilitzades. Per exemple, es
tractaria que ens informin que la informació que cedim al registrar-nos,
acabarà en uns servidors que estan als EUA i que es compartiran amb una altra
empresa en la que els seus servidors podrien estar a la Xina.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">I és justament en aquest punt
on vull fer una petita reflexió. Actualment al món estan emergint dos grans
models de gestió de la informació personal que generem diàriament. El primer és
el model americà en el què les grans bases de dades les gestionen grans
corporacions empresarials, inicialment amb una voluntat d'explotació
decididament comercial. El segon model és el que vindria ser el model xinès o
rus, en què les bases de dades les gestiona directament el propi Estat amb una
voluntat inequívoca de control i fiscalització del ciutadà.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Però certament tant el
sistema americà, amb el sistema xinès susciten grans recels respecte a la
utilització del "Big Data" (terme assignat a conjunts de dades tan
extensos que no poden gestionar-se mitjançant sistemes tradicionals
d'administració de bases de dades). Aquest tipus de recel sobre la destinació
de les nostres dades, es va multiplicar exponencialment des que Edward Snowden,
ex subcontractista de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units,
revelés informació secreta sobre l'espionatge massiu, per part de govern, en
les comunicacions telefòniques i per correu electrònic als Estats Units.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Tant els governs com les
empreses privades tenen a la seva disposició un conjunt d'eines per a l'anàlisi
del Big Data, disposant de programes per a la computació automatitzada que
utilitzen la Intel·ligència Artificial per desenvolupar els seus algoritmes. Mitjançant
els quals poden utilitzar aquestes eines poden buscar, extreure i analitzar
grans quantitats de dades públiques provinents d'Internet, de les seves pròpies
bases de dades internes i també de les bases que provenen d'empreses externes.
Aquestes noves eines de programari permeten buscar dades existents i extreure
els elements que es necessiten per després disseccionar-les o combinar-les per
realitzar anàlisis predictius per encertar en les propostes als seus clients.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Segons </span><span lang="ES" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES;">la consultora </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">PricewaterhouseCoopers (PwC),
el valor de mercat d'aquestes dades ja ha arribat actualment la xifra de 60.000
milions d'euros, posant en evidència el sucós pastís que hi ha en el negoci del
Big Data gestionant les nostres dades personals per als Estats i el sector
empresarial.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Al meu entendre, estem de
facto davant del que George Orwell ja descrivia, l'any 1949, en la seva
novel·la titulada 1984, com el "Gran Germà". Aquest gran germà en
forma de govern de l'Estat o de les grans corporacions empresarials, ja disposa
de la informació necessària sobre cada un de nosaltres, com per fer prediccions
de les nostres actuacions futures.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Sectors com la banca, les
companyies d'assegurances o les empreses de telefonia, per posar un exemple en
el sector privat, o directament els governs de cada Estat ja tenen les eines
tecnològiques per situar-nos a cada un dels segments en la nostra societat. Amb
la qual cosa, cada vegada serà molt més difícil la utilització de l'anomenat
"ascensor social" per poder canvia de nivell de vida. Tal com
succeeix a l'Índia, les persones que pertanyen a les "Castes" més humils
estaran degudament etiquetades per controlar les seves vides i tutelar un
possible ascens social. També els sectors socials més rics disposaran de més eines
i arguments per evitar caigudes ruïnoses.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Encara tenim la imatge mental
que hi ha una sola persona asseguda davant d'un ordinador, en algun lloc, amb
totes les dades i que pot accedir a la nostra vida privada. En realitat, el que
passa és que un sistema de computació automàtic fusiona les nostres dades per
crear valor per al propi Estat o per a qui vulgui comprar-los.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Crec que els ciutadans hem
d'assumir que les nostres dades són un dels béns més valuosos de segle XXI i
que no hem de regalar aquest bé tan preuat perquè sigui utilitzat per
controlar-nos . En el futur haurem d'estar molt més informats sobre com
funciona i com protegir-nos a nosaltres mateixos i com protegir la nostra
informació.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDZB1nTkmkstK4hoe0fu5Prqa_9oMkwtGIta4GwZaRJpUPxmGh9HX0TFZqpP-69YEbQScfPsCCKM56o_MIE4AqyRG998uEHw9Qgd5JHLeJAMvs4xQYhJI7iy-0AqOQ6YNxui_qkN8xp7qA/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDZB1nTkmkstK4hoe0fu5Prqa_9oMkwtGIta4GwZaRJpUPxmGh9HX0TFZqpP-69YEbQScfPsCCKM56o_MIE4AqyRG998uEHw9Qgd5JHLeJAMvs4xQYhJI7iy-0AqOQ6YNxui_qkN8xp7qA/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-39410019112978566362021-04-14T11:28:00.000+02:002021-04-14T11:28:06.293+02:00La II República com a paradigma d’una renaixença escapçada.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Z-0lFiC9wjzSrA9IS2dTcdKQE5v1xQ16he1QQ_6qMMuS5cv8bfSldxP4dvHX13oT90Ox_N1T3xZUmcrAMbGlGsUNrdUlDtIBLBpkY8yTx8C5yjq-ijbqIbWdRbFfhd7gZAUvwptZx9pl/s348/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="279" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Z-0lFiC9wjzSrA9IS2dTcdKQE5v1xQ16he1QQ_6qMMuS5cv8bfSldxP4dvHX13oT90Ox_N1T3xZUmcrAMbGlGsUNrdUlDtIBLBpkY8yTx8C5yjq-ijbqIbWdRbFfhd7gZAUvwptZx9pl/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">Tal
dia com avui, el 14 d'abril de 1931, fa 90 anys, Espanya va intentar donar un
salt al futur per fugir d'una estructura de país ancorat en una monarquia
corrupta, que mantenia una organització de la societat amb una estructura
gairebé medieval: als pobles encara manaven el cacic local, l'alcalde i el
capellà. És justament per això que amb la proclamació de la II República s’aspirava
a un procés de transformació, generant un canvi que col·loqués al país com una
de les democràcies més avançades del moment. Cada 14 d'abril és especial per
als que ens sentim republicans, però el d'aquest any ho és potser una mica més,
amb una monarquia borbònica esquitxada per la corrupció una altra vegada i el els
valors republicans en alça als carrers.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">L'arribada
de la República, al 1931, va fer créixer l'esperança massiva de deixar enrere
la incompetència i la corrupció sustentada per la monarquia de l'època, més
interessada a crear entramats corruptes, que en estructurar un país que posés a
l'interès comú com a centre d'organització social. La breu etapa republicana va
ser un dels períodes més esperançadors de la història moderna d'Espanya, i per
això possiblement també va ser dels més tergiversats. Cal separar, com qui diu,
el gra de la palla per recordar-la tal i com era, i així poder entendre el seu
llegat per fer-li justícia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">Era
obvi que, partint del model d'aquell estat corrupte, el nou projecte republicà
reformista, necessitava molt més temps per desenvolupar-se. Les reformes
econòmiques, socials, polítiques, culturals i de règim de família que van
impulsar les esquerres eren una autèntica declaració de guerra per les classes
que sustentaven el "statu quo" econòmic i social heretat de la
monarquia corrupta d'Alfons XIII.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">Aquesta
nova organització de l'Estat, molt més rupturista amb els privilegis d'una
oligarquia que s’havia mantingut en el poder durant segles, va irrompre amb
propostes tan actuals com la defensa dels drets de la dona. Aquests exemples
paradigmàtics van acabar sent intents insuficients de posar en marxa les
reformes promeses</span> <span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">per part
dels governs republicans. Sense oblidar que les resistències de les forces
conservadores com: l'oligarquia econòmica, l'Església catòlica i una part de la
cúpula militar, no estaven disposats a renunciar als seus privilegis.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">Quedava
molt clar que les reformes econòmiques, socials, polítiques i culturals que van
impulsar les esquerres implicaven tensar la corda amb la cúpula del poder
econòmic i social amb la monarquia al capdavant. Concretament tres millores
clau com: la reforma agrària, la del sistema de relacions laborals i la del
sistema educatiu suposaven un punt d’inflexió massa radical pel règim. Aquesta
revolució suposava un terratrèmol polític i social que sacsejava els grups de
poder existents en aquell moment. Amb la República es donava pas a un sistema
en què els espanyols deixaven de ser súbdits d’un règim medieval, per passar a
ser ciutadans de ple dret.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">Les
oligarquies defensores de la "madre pátria", van evidenciar la ferma
convicció de frenar el creixent anhel transformador que envaïa els carrers. Tot
i que l’antic règim no van tenir més remei que acceptar el canvi en un
principi, tot seguit van començar a conspirar contra la República i, com que
per la via democràtica no van poder acabar amb moviment republicà, ho van
acabar fent per la via dictatorial amb un cop d’Estat militar que va derivar en
la guerra civil.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">Si
una part de la societat van voler mutar la pell de país, els poders fàctics es van
posar ràpidament a teixir estratègies comunes per desmantellar l'esperit
reformista. Tota aquesta combinació d'ambicions socials va suscitar l'oposició
fèrria de l'Església, de la cúpula militar, els cacics latifundistes, la
burgesia industrial i els banquers.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">Davant
d'aquesta evolució social, es va crear una aliança conservadora molt forta que va
exercir tot el control en els mitjans de comunicació de l'època, invertint
molts diners en posar les màximes dificultats possibles per al desenvolupament
dels valors republicans. Amb la qual cosa, la dreta va arribar a la conclusió
que una esquerra unida guanyaria les eleccions de 1936 i que, davant d'això,
l'única solució per als seus interessos era subvertir l'Estat democràtic i de
dret amb un cop militar que acabés amb la II República.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">La
dreta inicia una campanya d'intoxicació contra els valors d'una II República
incipient, provocant als anarquistes, que van veure en la República una
continuació de l'anterior sistema corrupte i igual de nociva que la monarquia
borbònica. Frustrant als seguidors dels partits d’esquerres, la qual cosa acaba
repercutint en una fractura de la coalició que va afavorir la victòria
electoral de les dretes a les eleccions de 1933, desmantellant d’aquesta manera
les reformes, iniciant una contrareforma que intensifica les divisions socials.
L’enrenou social i polític, escalfa els carrers i és l'excusa perfecta perquè
la dreta acusi la República de ser incapaç de mantenir l'ordre públic,
justificant d'aquesta manera la necessitat d'un cop militar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">La
veritat és que la II República aspirava a dur a terme una profunda
modernització del país amb: la reforma agrària, l'establiment d'un nou marc de
relacions entre l'Església i l'Estat o la reforma militar, però de manera molt
especial una reforma educativa que afectés a tots els nivells de l'ensenyament.
Creant escoles, formant mestres, promocionant un ensenyament laic i mixt. Però un
Estat que tenia a la població sotmesa amb un analfabetisme imperant, no podia permetre
que s’obrissin les finestres de l’Estat perquè entressin aires reformistes i
democràtics. Tot el llegat de la II República va ser ampli, però els 40 anys de dictadura
franquista, i la seva repressió sobre els partits i les organitzacions que van
proclamar la República, han portat a l'oblit d'aquests èxits.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">La
II República va ser la primera institució que va acabar restablint les
llibertats i drets en el sentit més ampli com: el sufragi universal, el masculí
i sobretot el femení, va modernitzar l'Estat concedint les autonomies a
Catalunya i Euskadi, va voler sotmetre l'exèrcit al poder civil.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">És
justament per tots aquests avenços que es van aconseguir, que em pregunto si
només és pura nostàlgia. Em nego a renunciar a la reconquesta dels valors
republicans i la seva plasmació en aportacions en camps tan diversos com la
cultura, l'economia, el món del treball o la política. Recuperant els principis
ètics en els quals es van assentar aquests valors, i que avui tant necessitem.
No podem oblidar el paper que van jugar les dones en la vida social, cultural i
política, ni els avenços que es van dur a terme en el terreny educatiu que
s'assemblen poc amb la realitat dels anys trenta. Però el que ningú pot posar
en dubte és la immensa tasca realitzada en la construcció d'una societat
d'homes i dones lliures i iguals.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif;">La
II República va ser l'intent de el poble espanyol de lluitar pels seus drets i
conquerir la seva plena ciutadania. Per tant, crec que el millor homenatge que
podem fer a la II Republica és tornar-la a proclamar.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xjUvjfrVC5zHqPFWkwzsGWPrwqI6PobxwzyRpTca2lf2FZhsJj5QzMeOJegSfjBnozL8utb0fQLh8Qhx82pU5bnU42y2kQ2sZOHUMljmy60MRp3WfZGURRdgOZYHHNEvOkfZaYW_Gi3M/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xjUvjfrVC5zHqPFWkwzsGWPrwqI6PobxwzyRpTca2lf2FZhsJj5QzMeOJegSfjBnozL8utb0fQLh8Qhx82pU5bnU42y2kQ2sZOHUMljmy60MRp3WfZGURRdgOZYHHNEvOkfZaYW_Gi3M/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-2744342561231143582021-04-09T18:57:00.002+02:002021-04-09T18:57:16.763+02:00Carrasco i Formiguera compromís de país.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoVa5_m3ftuGZfTJkIAlB5ITPmj3FIl4crVBN0BSMMng-tIehQYlg2vBXvMIgGMC67xdYBBtBoKsdF78lMkQdJ4dTs7G63fYyBAq9z-Qc3JLRBy9M__5tivzmuwfl0Q0rnLE9uXdNjLBjA/s2048/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1372" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoVa5_m3ftuGZfTJkIAlB5ITPmj3FIl4crVBN0BSMMng-tIehQYlg2vBXvMIgGMC67xdYBBtBoKsdF78lMkQdJ4dTs7G63fYyBAq9z-Qc3JLRBy9M__5tivzmuwfl0Q0rnLE9uXdNjLBjA/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal">Tal dia com avui de l’any 1938, ara fa 83 anys, en el
context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) un escamot paramilitar del
bàndol franquista afusellava, a Burgos, el polític demòcrata cristià <a name="_Hlk68624867">Manuel Carrasco i Formiguera</a>. Doctorat en Dret
Mercantil, havia estat docent de la xarxa d’escoles tècniques de la
Mancomunitat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1920-1922) per la Lliga
Regionalista, fundador del partit catalanista Acció Catalana (1922), creador
del setmanari nacionalista L’Estevet (1922), diputat a les Corts republicanes
(1931-1933) per Acció Catalana, conseller de Sanitat de la Generalitat del
primer govern Macià (1931) i líder de la Unió Democràtica de Catalunya
(1932-1938).<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">En esclatar la Guerra Civil espanyola (1936) l’assetjament
que va patir a mans d’elements incontrolats anarquistes i comunistes el va
obligar a marxar amb la seva família a Guipúscoa (1937), des d’on col·laboraria
activament amb el govern basc del lehendakari Aguirre. Poc després es produïa
la caiguda de Guipúscoa a mans del bàndol franquista i Carrasco i Formiguera es
desplaçaria primer a Barcelona, i assetjat de nou, a Biscaia. Durant el
trajecte, el vaixell on viatjava —també amb la seva família— va ser interceptat
per la marina de guerra franquista. Carrasco i Formiguera seria detingut,
traslladat a Burgos, empresonat, maltractat, jutjat sense garanties processals
i condemnat a mort (28 d’agost de 1937) per un tribunal militar del bàndol
franquista.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Les múltiples gestions diplomàtiques que va portar a terme
el Vaticà, adreçades a evitar el compliment de la sentència, només van
aconseguir demorar l’execució. Carrasco i Formiguera va ser al corredor de la
mort durant vuit mesos. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">La figura de Manuel Carrasco i Formiguera és el viu exemple
dels valors que el moviment independentista d’avui no té, al ser incapaç de
bastir un Govern en compliment del mandat majoritari del poble català. És per
això que vull rescatar de l’oblit la figura d’un polític republicà, catalanista
i catòlic, un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya. Fidel als valors republicans
des de posicionaments polítics conservador i catòlics, en coherència amb els
seus valors democràtics, va ser afusellat pel règim de Franco el 1938, però
abans havia estat perseguit pels anarquistes i comunistes pel fet de ser
catòlic. Per tant, penso que en un moment polític i social com el que estem
vivint és molt adient recuperar la memòria d’aquest personatge cabdal en la
història de Catalunya.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Carrasco i Formiguera és rellevant perquè en una època en
què als catòlics els costava ser visivilitzats com a republicans, en què
l’Església estava festejant amb el feixisme de Hitler, Mussolini i Franco, i en
què les estratègies independentistes oscil·laven, en algun cas, en una forma semblant
al Sinn Féin irlandès, trenca tots els esquemes i ens diu que es pot ser
catòlic i fervorosament republicà, que es pot ser catalanista i independentista
aconseguint un entorn favorable, i que la Doctrina Social de l’Església es pot
aplicar en la vida econòmica i social de les societats democràtiques, fent-ho
no des d’un partit catòlic sinó des d’un partit de catòlics, i entenent que la
pluralitat política dels catòlics no només és possible sinó que és necessària.
Amb aquest missatge Carrasco i Unió Democràtica s’avançaven al que vint o
trenta anys després vindria a Europa.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Va reivindicar l’ensenyament en català i el dret de la
llengua catalana dins l’Església, i també la catalanització pública de la
ciutat de Barcelona, cosa que després va impulsar sent ja regidor de
l’Ajuntament, primer a les llistes de la Lliga Regionalista i, després, des de
les files d’Acció Catalana.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Mai va renegar del seu catolicisme. La seva condició de
creient era confiar més en l’Evangeli que en l’Església; no parlava ni de bisbes
ni de cardenals, sinó dels drets dels creients i del potencial humanístic i
transformador que té l’Evangeli. Eren criteris que fins 30 anys després, amb el
Concili Vaticà II, no van ser impulsats. Va ser un precursor d’aquella
democràcia cristiana que a partir de l’any 1945 construeix, amb liberals i
socialdemòcrates, l’Europa del benestar.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Manuel Carrasco i Formiguera hauria de servir d’exemple per
entendre que el moviment independentista, a dia d’avui, té sobre la taula el mandat explícit de fer un Govern
que atengui les necessitats socials i econòmiques més peremptòries, en primer
lloc, i d’aprofundir en afegir més col·lectius al projecte independentista. De
res serveix marcar línies vermelles per “marcar paquet” i rostar un grapat de
vots als altres grups independentistes. A veure si sou capaços d’entendre que
el moviment independentista necessita la confluència de posicions
anticapitalistes com les de la CUP, passant pels neoliberals i conservadors de
Junts i els socialdemòcrates de ERC. També han d’acceptar que l’electorat
independentista no és un bloc monolític de pensament únic. Per tant, calen
renuncies a postulats maximalistes i que totes les parts prioritzin l’interès
general del país, visualitzant als altres partits com a col·laboradors necessaris
per assolir l’objectiu comú de la independència.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Tan de bo que l’exemple patriòtic del Manuel Carrasco i
Formiguera us serveixi per no malbaratar la confiança que la ciutadania us va
donar el 14 de febrer.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ7GUY6g7ij_wRkw4A4vLkAj_Lys5NoGMP6df5V9rqh699S1ij21kDZ4Omrx7ntPEz46kra-kiVoIbUBU-udPWGxS5txuVJ0pXchpMhST6QTVV4es10Y37ZvRd7QbbvF3yeJaO0HVBvac1/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ7GUY6g7ij_wRkw4A4vLkAj_Lys5NoGMP6df5V9rqh699S1ij21kDZ4Omrx7ntPEz46kra-kiVoIbUBU-udPWGxS5txuVJ0pXchpMhST6QTVV4es10Y37ZvRd7QbbvF3yeJaO0HVBvac1/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-36732007912838856512021-03-21T17:03:00.000+01:002021-03-21T17:03:30.851+01:00L'accés a Internet com a dret inalienable.<p><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqpZWj4qhZQRbcwAjyYOwDKvZjkFK1tSEse_XRHUgwbRj4Lc5YQUjHrprHByV_T9f0xolyvKXaObG3C8TnfJjCokJt6HJXCIUNKI0Tl4Yd99PRCX_aOGnKP0APnBShAggJqVvEJBcxr9E/s890/2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="890" data-original-width="688" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqpZWj4qhZQRbcwAjyYOwDKvZjkFK1tSEse_XRHUgwbRj4Lc5YQUjHrprHByV_T9f0xolyvKXaObG3C8TnfJjCokJt6HJXCIUNKI0Tl4Yd99PRCX_aOGnKP0APnBShAggJqVvEJBcxr9E/w154-h200/2.png" width="154" /></a></div><br />La història evolutiva de la nostra civilització ha anat descobrint
avenços tecnològics, que han representat punts d'inflexió, marcant un abans i
un després. Un d'aquests grans canvis ha estat l'aparició d'Internet. A dia
d’avui sense internet, no hi ha ciutadania digital ni tampoc hi ha ciutadans
apoderats. Per tant, a dia d’avui per garantir una ciutadania de ple dret és
imprescindible tenir un accés de qualitat a internet, esdevenint un dret tan
essencial com ho pot ser l’accés a l’aigua, a les vacunes o a l’energia.<p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">L’accés a la xarxa digital és el que ha de garantir la plena
igualtat d’oportunitats en coneixement, treball, serveis assistencials,
competitivitat econòmica i consum. Garantir el dret a l’accés universal a
internet és el camí per ser ciutadans plens, per tenir una societat sense
ciutadans de primera i de segona, una societat amb igualtat d’oportunitats,
visquis on visquis, ja sigui a la muntanya o en un poble petit allunyat de
grans metròpolis o en un barri socialment deprimit d’una gran ciutat. L’accés a
internet s’ha de convertir en un gran anivellador d’oportunitats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">En qualsevol país amb una democràcia consolidada i amb uns drets
humans plenament reconeguts, no s’entendria que l’Estat no defenses drets com
l'accés a la sanitat, l'ensenyament o a un sistema de protecció social. Doncs
bé, l'aparició d'Internet ha provocat que les polítiques públiques hagin de
garantir també l’accés a internet independentment
del lloc on es resideixi. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Per dur a bon port l’incentiu d’aquestes polítiques, caldrà que en
l'àmbit rural o en llocs de muntanya hi hagi una implicació pública a l’hora de
desplegar infraestructures de telecomunicacions com: fibra òptica o antenes,
que serveixin de base per tal que els operadors privats puguin acabar
prestant un servei en territoris on trigarien anys a fer-ho, o no ho farien mai,
si haguessin d’obrir nous mercats. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Per altra banda, en llocs on el problema consisteix en pagar la
factura mensual de la connectivitat, caldrà fer polítiques de copagament social
i de telecentres públics, per poder apropar l'accés a la xarxa a col·lectius
especialment vulnerables tant econòmica com socialment. Cada vegada són més les
famílies en les que l'única pantalla que hi ha a la llar és la de la televisió,
generant d'aquesta manera una nova forma de pobresa que tot just comença a
amenaçar-nos: la pobresa tecnològica. En definitiva una nova forma de
desigualtat en les oportunitats socials. Les persones que no tinguin al seu
abast un accés econòmicament assequible a les telecomunicacions, com a eina per
comunicar-se, i per interaccionar amb tots els recursos disponibles a la xarxa,
entraran a formar part del grup que sovint anomenem "pobres
tecnològics". Tot i que aquest tipus de pobresa no es percep
immediatament, en canvi, té unes conseqüències dramàtiques a mig i llarg
termini, perquè condemnarà el futur de les generacions venidores. Tots estarem
d'acord que avui ningú es morirà per no poder tenir un accés a Internet. Però
també coincidirem en que les seves oportunitats laborals i de socialització seran
infinitament menors que les persones connectades. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">De la mateixa manera que avui ningú posa en dubte la necessitat
que les administracions públiques haguessin construït autopistes, o línies de
tren, per millorar la interactivitat entre les persones i incentivar el
creixement de l'economia, també caldrà que per combatre aquest nou tipus de
pobresa les administracions promoguin amb diners públics el desplegament de tot
tipus de xarxes de telecomunicacions, regulant i afavorint la competència per
tal d’abaratir la factura tecnològica de les llars del nostre país. Només així
serem capaços de fer que les persones amb menys recursos tinguin les mateixes
oportunitats de desenvolupament personal en un món cada dia més globalitzat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">A dia d'avui el fet d'estar ben connectat a internet ja ha
esdevingut un dret inherent a la condició humana, amb totes les conseqüències
que això comporta i que els governs i les administracions han de procurar
facilitar i protegir. Sempre he pensat que la tecnologia genera, sense cap
tipus de dubte, oportunitats per millorar la societat, i per tant facilita,
democratitza i expandeix l'accés a productes i serveis que milloren la qualitat
de vida de les persones independentment de l'origen, raça o sexe.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">En l'informe BBVA "Com utilitzar la tecnologia per lluitar
contra la pobresa i l'exclusió social", que va elaborar l’any 2019, i
constatava que el 70,4% dels habitants dels 47 països menys desenvolupats del món
estan abonats a un servei de telefonia mòbil. La connectivitat mòbil, sense
importar el lloc de connexió i procedència socioeconòmica, evita desplaçaments
que requereixen recursos i temps. Aquest informe d'investigació situa a la
telefonia mòbil com la tecnologia que més impacte té, actualment, en la lluita
contra la pobresa. Per comprendre l'impacte d'aquesta tecnologia en aquestes
societats, cal entendre la realitat socioeconòmica i cultural de les poblacions
i grups vulnerables. Certament la telefonia mòbil ha esdevingut una de les eines
més útils per la seva major penetració i adaptació en entorns de pobresa i
exclusió.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Els models i les formes sobre com s’ha de garantir aquest dret seran
diversos. En qualsevol cas, es tracta que siguin eficaços i que garanteixin la
competència, tot garantint un model de desplegament d’infraestructures de
telecomunicacions que promogui un ecosistema de diversos operadors, tan
nacionals com estrangers, en un marc de competència que protegeixi al ciutadà
davant dels abusos en els preus. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Avui estar connectats ja no és un servei més, és un nou dret
digital conquerit que s’ha de garantir. I els Estats han de facilitar-lo i
protegir-lo. És del tot necessari aconseguir una societat del coneixement on la
inclusió dels individus en la generació de coneixement sigui total, que les
societats del coneixement siguin fonts de desenvolupament per a tothom.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Penso que en el món globalitzat actual, les Tecnologies de la
informació i de la Comunicació són un instrument clau per potenciar processos
de desenvolupament. És un intangible com amb la pròpia educació; que ni es
menja, ni cura, ni dóna ingressos, però contribueix a reforçar processos de
millora de la salut, de l'ocupació i de la participació social.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Per tot això, cal posar tot l’esforç en que la mateixa bretxa
digital no arribi a convertir-se en un nou motiu d'exclusió, fent que la desigualtat
sigui cada vegada més gran.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-5730233816314995552021-03-16T13:21:00.000+01:002021-03-16T13:21:25.820+01:00La monarquia espanyola no es blanqueja ni amb tones de lleixiu.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnGjqhAbxYoQ89qQ9SoWWeJkuHodEH1CpMQeXfPaZZ0wnYM2JbI7DFXFjP5nHJs0O5Rtk7ubLY1vTjWlfDwhV8-CRfwPZoLv1QEAYQDJWOrqBecWuOhwGMsx5APp45bm-ZZBcRQRAONNnL/s1520/2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1520" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnGjqhAbxYoQ89qQ9SoWWeJkuHodEH1CpMQeXfPaZZ0wnYM2JbI7DFXFjP5nHJs0O5Rtk7ubLY1vTjWlfDwhV8-CRfwPZoLv1QEAYQDJWOrqBecWuOhwGMsx5APp45bm-ZZBcRQRAONNnL/w158-h200/2.png" width="158" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La Casa Reial espanyola
segueix rebent garrotades, tant des del propi país, com des de l'exterior. Un
dels més contundents ha set el periodista francès Anthony Bellanger, a
l'emissora pública francesa France Inter, en què qualifica el cas del Rey fugit
com "vodevil grotesc molt castellà" i l'actuació del Borbó com
"estafador d'estar per casa ".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El periodista apunta que la
investigació sobre el frau fiscal amb comissions il·legals, evidència que qui
va governar a Espanya durant 39 anys és "descendent de Lluís XIV i ha
actuat com un vulgar delinqüent".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Així mateix Bellanger recorda
que des del 2014, Joan Carles ja no té immunitat i en aquests moments està
"nu jurídicament", a disposició de que qualsevol iniciativa que
decideixi iniciar la seva persecució judicial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Això ens posa en evidència
que la monarquia espanyola està en caiguda lliure, per demèrits del propi Joan
Carles, però també ens posa de relleu que el seu fill, i actual Rei, tot i
haver intentat treure’s el mort de sobre per no enfonsar-se amb el seu pare, tot
i expulsar a les seves germanes de la "família Reial", no ha aconseguit
netejar la seva imatge. La Casa Reial és perfectament coneixedora del criteri
de l'opinió pública espanyola, tement que en qualsevol moment la situació pugui
empitjorar pel fet que apareguin noves confidències comico-patètiques que
accentuïn més el deteriorament públic de la corona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Quan un periodista, com
Anthony Bellanger, des d'un país on hi ha un ple respecte a la llibertat
d'expressió diu que "Joan Carles es passejava per Ginebra com un vulgar
gàngster, de segona divisió, amb 2 milions en metàl·lic"; és que la pudor de
la putrefacció de la Casa Reial espanyola, ja ha creuat el Pirineu. I crec que a
Europa no hi ha ni prou calç, ni suficient pintura blanca per plantejar la
monarquia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Encara que ben mirat, els
Borbons ja havien donat pistes de la seva fam defraudadora, al perdre les seves
corones en moltes ocasions en els últims segles i que una més no seria
l'excepció, sinó més aviat seria la regla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per això, el degoteig
d'informacions relacionades amb les finances de el rei emèrit, va continuar quan
la Fiscalia va confirmar que estava investigant les seves despeses,
suposadament amb fons de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Kraus, li va seguir
una segona sorpresa, quan es va anunciar que la Fiscalia obria una nova
investigació després de rebre un avís de el Servei Executiu de la Comissió de
Prevenció del Blanqueig de Capitals del Banc d'Espanya (SEPBLAC) dependent del ministeri
d'Economia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ara el Govern d'Espanya (el
més progressista de la història en boca del seu president Pedro Sánchez), haurà
de ser el protagonista principal d’aquest vodevil que contribueixi a blanquejar
la imatge d'una monarquia (brotxa en mà).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La campanya de blanqueig de
la Casa Reial ja va començar a l'inici de la pandèmia en el moment en què el
Rei actual (fill del rei fugat), va impulsar una gran donació alimentària
realitzada per una organització social de reconegut prestigi com la Creu Rojai i
que portava el títol de "Creu Roja RESPON enfront del Covid-19".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Felip VI va mobilitzar a
totes les Corporacions Nobiliàries del país, utilitzant totes les Ordres
Militars, les cinc Reials Mestrances, les Ordres Internacionals amb activitats
a Espanya, així com a altres corporacions nobiliàries i cavalleresques perquè
compressin 38.604 litres de llet de llarga durada i al voltant de 25.000 litres
d'oli. Totes aquestes institucions Nobiliàries, vindrien a ser els
"Senyorets de l'Estat espanyol", que han col·laborat intensament des
de l'inici de la pandèmia amb organitzacions benèfiques perquè de forma
"senyorial" es lliuressin aliments als seus vassalls i a les seves
famílies. Això sí! Tot aquest treball de campanya i blanqueig d’imatge, servia
per a "recomanar" als dirigents d'aquestes organitzacions socials,
que públicament agraïssin el suposat “l'impuls del Rei".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Continuant amb l'operació
"neteja de la Corona" i sense anar més lluny, el passat 23 de febrer
el Congrés dels Diputats va acollir un acte per commemorar el 40 aniversari de
l'intent de cop d'Estat de 1981. L'esdeveniment va comptar amb la presència del
Felip VI; del President del Govern, Pedro Sánchez, altres membres de
l'Executiu, representants de la cambra baixa, del Senat i d'altres poders de
l'Estat. No obstant això, diversos grups independentistes van desestimar la
invitació a un acte que "només va servir d'operació per blanquejar la
monarquia". I just a la fusta, l'actual cap d'Estat va intentar
"rentar la cara a l'Emèrit del seu pare" en lloc de "llançar un
missatge clar de condemna del franquisme".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L'opacitat que envolta la
monarquia espanyola, així com la reiterada negativa del Congrés a investigar
les presumptes accions il·lícites de la Família Reial, tampoc ajuden a millorar
la seva imatge. I, de fons, els problemes judicials i els escàndols econòmics
que assenyalen a l'emèrit, investigat per la Fiscalia del Tribunal Suprem pel
presumpte ús fraudulent de targetes black, blanqueig de capitals i el suposat
cobrament de comissions de la construcció de l'AVE a la Meca .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La necessitat de Règim del 78,
en mans del PP i del PSOE, d'inventar històries per presentar al Petit Borbó
com algú que es preocupa pels seus súbdits, fa que una compra de materials per
actuar davant l'emergència del coronavirus per valor de 432 milions d'euros que
va fer el Govern d'Espanya, els mitjans de comunicació afins al "Regiment
del 78" ho van vendre com que tot el que havia arribat a Espanya fins ara
era donat gràcies a les gestions del rei Felip VI. Mitjans com La Vanguardia,
El País, Onda Cero, OK Diari o Atresmedia, entre d'altres, van publicar que el
material xinès que arribava era gratis, quan ja havia estat pagada per davant o
com si aquesta compra no es pogués haver fet sense el rei, tal i com ho van fer
altres països que van adquirir aquests materials abans i en abundància, sense
necessitat de que cap Borbó hi intercedís com Alemanya, França o Holanda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El més ridícul d'aquest
intent de blanqueig de la monarquia, és que aquestes mascaretes donades
falsament a #MarcaEspaña, s’hagués atribuït a Felip VI el mèrit d'aquesta
donació, quan la veritat és que ja les havia pagat el Govern d’Espanya. En
canvi els mitjans defensors del Règim del78, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>van intentar confondre l'opinió pública, assumint
aquest material com a donacions que el multimilionari xinès Jack Ma, cofundador
d’Alibabà, va fer a tots els països d'Àfrica, o de qualsevol altre país
tercermundista, que les hagués demanat. És realment curiós que es treballés
tant per blanquejar a Felip VI, si no és que blanquejant al Borbó s'apuntalava
al propi règim de el 78 post franquista. Aquesta és l'autèntica "Marca</span><span lang="ES" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES;"> Espanya".<o:p></o:p></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZJax7qVpO05KYra9BjpbRooZW3F9OEvxMcWJyEApQB8DkMZkzdHp-_kue5hZnChAGzfVdLWyk3lwucqT7ZJXxws78Mk4mfP33D8DItlb9JxGJa50Qimn5jP_AKs5n-7rpeZhZwGySRx1D/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZJax7qVpO05KYra9BjpbRooZW3F9OEvxMcWJyEApQB8DkMZkzdHp-_kue5hZnChAGzfVdLWyk3lwucqT7ZJXxws78Mk4mfP33D8DItlb9JxGJa50Qimn5jP_AKs5n-7rpeZhZwGySRx1D/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-68417284116723299882021-02-27T13:19:00.002+01:002021-02-27T13:19:27.470+01:00La llibertat d'expressió com a agent de cohesió democràtica.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJGufolaNFJd3kolmTa0IXWjkC5IT4d-SeHv_gPxLCK1ArnFG9xWmQ3ZYaDdxFdueZDni9akdPjkPZNDue6Tbx-m7j3pQoouRG1zySOjubLqT6eTA4tyhj6GYdrCA0-JZXsuXWYm_kEqoh/s1514/1.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1514" data-original-width="946" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJGufolaNFJd3kolmTa0IXWjkC5IT4d-SeHv_gPxLCK1ArnFG9xWmQ3ZYaDdxFdueZDni9akdPjkPZNDue6Tbx-m7j3pQoouRG1zySOjubLqT6eTA4tyhj6GYdrCA0-JZXsuXWYm_kEqoh/s320/1.png" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">A
Espanya, la llibertat d'expressió ha patit un greu retrocés, quan el Partit
Popular va imposar la seua majoria absoluta per aprovar en solitari la Llei
Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOSC)</span> <span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">al 2015, més coneguda com la "Llei Mordassa") i
la reforma de el Codi Penal, que van entrar en vigor l'1 de juliol del mateix
any.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Aquesta
Llei va ampliar la potestat sancionadora de l'Administració, omplint-la
d'imprecisions legals orientades específicament a afavorir la discrecionalitat
policial a l'hora d'actuar. En conseqüència, el seu objectiu no és altre que
provocar l'autocensura informativa, no només dels mitjans de comunicació sinó
també de les pròpies persones, aconseguint així una desmobilització ciutadana
per por a les represàlies.</span> <span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Replicant el model que
tants èxits va donar durant el franquisme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Si
fem cas a l'informe "Espanya: activistes socials i el dret a la
informació, en el punt de mira", elaborat per una organització del
prestigi d’Amnistia Internacional, ja recollia tot un seguit de testimonis
sobre identificacions massives de manifestants per poder repartir acusacions
sense fonament, o poder fer acusacions policials a periodistes que només volien
fer la seva feina. Així doncs, per a una institució emblemàtica en la defensa
dels drets humans com és Amnistia Internacional, aquesta Llei Mordassa no
respecta cap dels estàndards internacionals dels drets humans i danya les
llibertats d'expressió, informació, reunió pacífica i associació.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Cada
dia que passa es fa més evident que aquesta llei s'està utilitzant contra
l'activisme social i, específicament, contra activistes que defensen els drets
fonamentals de l'ésser humà, obstaculitzant el seu dret a expressar les seves
reivindicacions de manera pacífica. A tot això hi hem d’afegir, les limitacions
a la distribució d'imatges d'autoritats o membres de les forces de seguretat
que recull la LOSC o Llei Mordassa estan impedint, no només l'exercici del dret
a la informació, sinó també la consecució de proves per a la posterior denúncia
als tribunals.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">A
hores d'ara, ja resulta evident que la Llei Orgànica de Protecció de la
Seguretat Ciutadana (LOSC) ha aconseguit emmordassar a molta més gent de la que
s’ha multat. Les identificacions massives dutes a terme per la policia durant
les manifestacions o concentracions, encara que després no acabin en multes,
aconsegueixen el seu objectiu de desmobilitzar la ciutadania per la por de
poder ser multats.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">No
oblidem que el dret a la llibertat d'expressió també abasta els drets a la
llibertat d'opinió, d'informació i de premsa. Per tant, és fonamental per poder
exercir altres drets humans i participar activament en una societat lliure i
democràtica. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Aquesta
setmana hem estat assistint a nits de protestes amb manifestacions orquestrades
en defensa de la llibertat d'expressió, ocasionades per la detenció del raper Pablo
Rivadulla Duró (més conegut com a Pablo Hasél). Aquesta detenció ha estat la
gota que ha fet vessar el got de la paciència de la ciutadania. Després d’una
lista llarga d’abusos policials y judicials para retorçar las lleis i atemorir
la població, la gent ha explotat i ha tret la ràbia continguda pel
descontentament amb la gestió del govern i del Poder Judicial.. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Per
poder il·lustrar-ho vull destacar alguns casosvergonyosos com són:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
Josep Miquel Arenas (Valtònic). Un altre raper com Hasél, que actualment està
exiliat a Bèlgica per fugir d'una condemna de tres anys i mig de presó, per
suposats delictes en les lletres de les seves cançons entre els quals destaquen
d'injúries a la Corona amb amenaces.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
César Strawberry. El Tribunal Suprem el va condemnar a un any de presó i sis
d'inhabilitació per sis tweets sobre els GRAPO i sobre la mà dreta del genocida
Francisco Franco, Luis Carrero Blanco.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
La Insurrección. Els 12 integrants de el grup "La Insurrección" per
enaltiment del terrorisme dels GRAPO.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
Cassandra Vera. Aquesta jove tuitera va fer diferents piulades fent broma del
Carrero Blanco. Com quan va fer els tweets tenia 17 anys, la policia va esperar
que complís els 18 per denunciar-la per enaltiment del terrorisme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
El grup "</span> <span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Títeres desde abajo".
Aquests dos titellaires madrilenys participaven en un espectacle públic
representant una obra infantil en què apareixia un cartell amb el lema
"Gora Alka-ETA". Van passar cinc mesos a la presó fins que la
fiscalia va retirar l'acusació al veure les mobilitzacions socials al carrer.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
Toni Galmés. Dibuixant que va fer un llibre-còmic sobre els incidents del referèndum
del 1-O a Catalunya després de la denúncia de quatre sindicats de la Policia
Nacional. L'acusaven d'haver comès delictes d'injúries, calúmnies i malversació
de cabdals.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
La revista Mongòlia. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna a la revista
Mongòlia per un fotomuntatge del extorero Ortega Cano. La publicació satírica va
haver d’indemnitzar-lo amb 40.000 euros per divulgar aquesta imatge.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
La reforma de la Llei general de telecomunicacions (coneguda com "cop d’Estat
digital") es va gestar al 2019 sota el mandat de Pedro Sánchez. Atorga al
Govern la capacitat de suspendre per criteris d'ordre públic l'accés a la xarxa
o alguna de les seves parts (pàgines web, aplicacions, protocols ...); podent
intervenir la connexió a Internet i les comunicacions sense control judicial.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
Mikel Urbaien. Periodista de “Notícias Navarra”, a què la Guàrdia Civil li va prendre
el mòbil i va tallar el vídeo que estava gravant durant les protestes contra la
monarquia de l'estiu de 2020.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
Javier Bauluz. Periodista a qui la Policia li va impedir cobrir l'arribada
d'immigrants a les Canàries a l'octubre i a més va ser sancionat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">• Mireia
Comas. Fotoperiodista de La Directa, que va ser detinguda durant una cobertura
d'un desnonament a Terrassa i es va enfrontar a un judici on la fiscalia demanava
per a ella un any de presó acusada d'atemptat contra l'autoritat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">•
Willy Toledo. L'actor va seure al banc dels acusats per una publicació a
Facebook en què utilitzava l'expressió "em cago en Déu".<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Si
ens guiem pel “Democracy Index”, que valora el nivell de democràcia que hi ha a
167 països de tot el món, basant-se en cinc criteris (el procés electoral i el
pluralisme, el funcionament del govern, la participació política, la cultura
política i les llibertats civils). Veurem que Espanya s'ha enfonsat en l'índex
de qualitat democràtica (Democracy Index) publicat pel diari britànic “The Economist”
i ha retrocedit sis punts respecte a l'any passat. Després de la investidura de
Govern de PSOE i Unides Podem, i quan s'esperava que Espanya recuperés
posicions, el país ha passat d'una puntuació del 8,29 al 8,12.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Al
meu parer es confirma que el retrocés democràtic que està vivint Espanya, no es
deu a l'eix de dretes o esquerres. Estem veient que el que havia de ser el
Govern més progressista de la democràcia espanyola està fent el mateix que el
govern de tall franquista del Partit Popular i no ha derogat la Llei Mordassa,
ni als derogat els articles de el Codi Penal que apuntalen aquesta Llei. Amb la
qual cosa es posa en evidència que Espanya té un dèficit democràtic històric,
que sotmet qualsevol decisió al criteri dels poders fàctics del IBEX 35 que
actuen com els autèntics valedors del postfranquisme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVMzJv-Cr7WC7-muj2hHAJg5EHwQmvY2eI0rORF7By6VWlxA7md2PjqgTN1tCS3mu1n2puVhB_bxoUI3ybS1jlhExhIcVaPk0dpatEetzaCNBCQMdX_0g1AuRCFTuxQ7MKPFbof7338y03/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVMzJv-Cr7WC7-muj2hHAJg5EHwQmvY2eI0rORF7By6VWlxA7md2PjqgTN1tCS3mu1n2puVhB_bxoUI3ybS1jlhExhIcVaPk0dpatEetzaCNBCQMdX_0g1AuRCFTuxQ7MKPFbof7338y03/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><br /></span><p></p><p>
</p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-21632636814796841852021-02-21T12:59:00.002+01:002021-02-21T12:59:42.597+01:00Els ODS és la teràpia per tranquil·litzar-nos la consciència?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI8FicaAQJH37Bbhu87wymtS1Q2ha76Ee51c0RhQMJdvnNy9oNl_WlJ8JMeGv7_zZBRr91Q5ytkf6EXxHJtrEhARwHHj6QvJXdnxAo5lkZ4RfsaimfJRAEbpBIr5e9yZ8DnbKHLZMGjv0j/s1364/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1364" data-original-width="1111" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI8FicaAQJH37Bbhu87wymtS1Q2ha76Ee51c0RhQMJdvnNy9oNl_WlJ8JMeGv7_zZBRr91Q5ytkf6EXxHJtrEhARwHHj6QvJXdnxAo5lkZ4RfsaimfJRAEbpBIr5e9yZ8DnbKHLZMGjv0j/w163-h200/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="163" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Al setembre de 2015, 193
països, van aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a
l'Assemblea General de Nacions Unides. Uns objectius que conformen l'anomenada
Agenda 2030, una agenda universal ambiciosa que situa els drets humans en el
centre, sense deixar ningú enrere. O al menys aquest hauria de ser el seu
objectiu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Els ODS van arribar com una
manifestació d'una evidència incontestable, d'un bany de realitat. Eren fruit
d'un equilibrat consens, ple d'interessos afins i tot contraposats; d'un esforç
molt ambiciós, encara que incomplet (sense abordar el fenomen de la
immigració), presentaven com a principal novetat l'interès per la implicació
empresarial i ciutadana, la fixació de fites i l'establiment d'indicadors que poguessin
permetre la seva anàlisi periòdicament.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">És veritat que els ODS han
pecat d'anar amb el lliri a la mà, acumulant defectes de forma i fons, com que
a totes les iniciatives d'organismes transnacionals els faltava la capacitat
coercitiva d'obligar al compliment dels compromisos assumits per cada país, a
part de no tenir cohesionat un lideratge comú que permeti que tots i cadascun
dels països se’ls sentin com a propis.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La inexistència d'òrgans que
supervisin el compliment dels mateixos brilla per la seva absència, i ho deixa
tot en mans dels diferents actors (països, regions, ciutats, governs o
empreses) siguin capaços de comprometre’s amb el compliment d'uns objectius
molt dispars. Personalment em sorprèn la paradoxa que no s'hagi comptat amb els
recursos que la intel·ligència artificial pot aportar per a l’assoliment d’aquests
objectius. Tampoc s'han elaborat guies sobre com fer-ho. Tot i que probablement
els propis ODS ja són la guia que hem de seguir i, en conseqüència, les eines
per aconseguir-ho se les hagi d’empescar de cada un dels actors.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Vull posar un exemple
d'aquesta manca de concreció, com ho és la dificultat per delimitar la línia
que delimita la pobresa. Com és sabut la pobresa té múltiples cares i pot ser
abordada des de diferents perspectives. Per exemple, el no tenir accés a l’aigua
potable en països africans o del sud d'Àsia pot ser un factor potenciador de la
pobresa. D'altra banda, podem veure com la falta d'ingressos per mantenir la
calefacció a l'hivern pot ser un altre agent que permeti delimitar la pobresa
en països desenvolupats d'Europa. Aquests dos exemples defineixen dues
realitats molt diferents. I de dues maneres d'experimentar la pobresa, el
caràcter relatiu en el temps i en l'espai fa enormement complex trobar una
manera precisa de mesurar-la i per tant dificulta molt més esbrinar com combatre-la
i complir amb el primer dels 17 objectius de els ODS.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La concepció dels ODS com una
actuació global en 17 àmbits d'intervenció específics, en els que qualsevol actor
pot treballar per assolir la seva fita, independentment del seu: sector, àmbit
o objectiu, ha arribat a donar als ODS un èxit mediàtic sense precedents. Tant
és així, que si en un discurs l'orador no parla de la seva aposta pels
Objectius de Desenvolupament Sostenible corre el risc de ser repudiat pels
mitjans de comunicació. Així han estat les coses des de 2015, quan l'objectiu
fonamental per a bastir els ODS han de ser les aliances mitjançant el diàleg.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Sempre he cregut que han
importat més les aparences que els continguts i, també com sempre, a Espanya anem
amb més retard del compte. Al 2018 es va crear la figura de l'alta
comissionada, amb dependència directa de la presidència de Govern; es va
aprovar al 2019 el Consell de Sostenibilitat, òrgan assessor de Govern (per
cert, mai s'ha reunit), que ara vol modificar-se per ampliar-lo a 50 vocals
fent-ho dependre de la Secretària d'Estat de l'Agenda 2030. Simultàniament
segueix existint a Espanya un inoperant Consell Estatal de Responsabilitat
Social de les Empreses (CERSE), integrat en el Ministeri de Treball, que també es
vol modificar, amb la qual cosa es constatarà una curiosa duplicitat de
funcions amb el Consell de Sostenibilitat. Així ens va!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Des que es van aprovar els
ODS moltes empreses i entitats de Tercer Sector s'han involucrat fins a
l'extrem d’utilitzar-los com el seu propi horitzó comú, incorporant-los a la
mecànica diària de la seva activitat habitual, treballant per a la seva
consecució. També aquest compromís l'han segellat moltes de les universitats
amb nous i singulars projectes. L'àmbit acadèmic ho té assumit entre en la seva
activitat diària i s'hi ha posat a treballar, cosa gens fàcil quan els mitjans
són escassos, i quan ja els propis ODS són una estranya paradoxa perquè s'atén
al que el sistema demana i s'observen en la pràctica les debilitats i enganys
del propi sistema: la desigualtat, o els vergonyosos retalls en sanitat i
educació.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquestes contradiccions es
desprenen també de l'informe "Agenda 2030 en els mitjans de
comunicació", elaborat per CANVAS Estratègies Sostenibles (1), en
col·laboració amb l'empresa de Data Science Graphext en què s'analitza la
presència dels ODS en el discurs dels mitjans de comunicació i les xarxes
socials.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Segons aquest estudi, els
cinc ODS amb més presència en els mitjans de comunicació són:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">1. ODS
13, Acció pel clima (41,5%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">2. ODS
3, Salut i benestar (26,7%), per influència directa de la pandèmia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">3. ODS
11, Ciutats i comunitats sostenibles (24,2%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">4. ODS
8, Treball decent i creixement econòmic (22,8%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">5. ODS 7, Energia assequible
i no contaminant (22%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En canvi els objectius que, a
primer cop d'ull, ens semblarien com més transcendents perquè afecten
directament a la persona, han tingut una menor cobertura en els mitjans de
comunicació:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">1. ODS
1, Lluita contra la pobresa (11,8%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">2. ODS
5, Igualtat de Gènere (11,7%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">3. ODS
10, Reducció de les desigualtats (11,6%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">4. ODS
4, Educació de qualitat (11,5%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">5. ODS 2, Fam zero (5,2%).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Davant d'aquestes
contradiccions, em plantejo si estem davant d'un analgèsic per calmar la mala
consciència del Club Bilderberg, o realment ens estem plantejant uns
compromisos que permetin entreveure un món sostenible; tant a nivell econòmic,
com a nivell ètic o s nivell humà.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ja hem perdut cinc anys, i
tots sabem que l'Agenda 2030 no podrà complir-se perquè els polítics així ho
han decidit. Encara que, naturalment, seguiran omplint-se la boca parlant en
públic dels ODS i acabaran culpant a la pandèmia dels retards acumulats des de
2015. Perquè no seguim perdent el temps, crec que ja comença a ser és hora de donar-li
el protagonisme necessari a la Societat Civil perquè, des de la decència i
sense subterfugis, es decideixi a plantar cara al desafiament global, assumint
com a propi aquest gran repte comú.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per a consultar l'informe:
"Agenda 2030 en els mitjans de comunicació", podeu fer-ho en aquest
enllaç:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><a href="https://www.canvasconsultores.com/agenda-2030-en-los-medios-de-comunicacion/">https://www.canvasconsultores.com/agenda-2030-en-los-medios-de-comunicacion/</a></span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKIg1JE1dhP5_WZJvt4D8rxR5iUQjDnbqbl1LX3CN1GiPirxqdmhUZj-weUlRaVxS7-dw6oNbDOFbX95u-d6oJuj-I5JH6plbsQ0EGy8BsAsqQoJi1fqDu1Q9TCT1FzO_hvnkdULlora3r/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKIg1JE1dhP5_WZJvt4D8rxR5iUQjDnbqbl1LX3CN1GiPirxqdmhUZj-weUlRaVxS7-dw6oNbDOFbX95u-d6oJuj-I5JH6plbsQ0EGy8BsAsqQoJi1fqDu1Q9TCT1FzO_hvnkdULlora3r/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p>
</p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-40504442182832111722021-02-14T20:00:00.000+01:002021-02-14T20:00:14.775+01:00Quan l'enaltiment de la violència feixista resta impune.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2aNTlSh8rVXtu7mkm3XvnuYgzumtZqM8onJsNvhgYpOTtUssAS9v-I-2VmWJf2Up0rodqtLI8Dyh1KNNPCQLYJgTqlYww4Qe-ChZEUfgI-6m4MBDmRA_ZkbmG3YPLQAWbw5YkHsmGZyy/s1744/1.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1744" data-original-width="1548" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD2aNTlSh8rVXtu7mkm3XvnuYgzumtZqM8onJsNvhgYpOTtUssAS9v-I-2VmWJf2Up0rodqtLI8Dyh1KNNPCQLYJgTqlYww4Qe-ChZEUfgI-6m4MBDmRA_ZkbmG3YPLQAWbw5YkHsmGZyy/w178-h200/1.png" width="178" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">L'atac
per part de tres joves a una persona, sense llar, que dormia davant el Gimnàs
Social Sant Pau, a Barcelona ha tornat a posar el focus en una altra de les
grans pandèmies que ens assetgen com és la del feixisme.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Davant
d'aquesta situació, jo em faig una pregunta molt senzilla: quines pistes ens
ajuden a detectar la violència extrema de les dretes contra els que discrepen </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">de les seves postures? La meva resposta també
és molt senzilla, la pista més clara per desemmascarar-los, és la incapacitat
que tenen de contrarestar els arguments de la democràcia i de la pluralitat,
fent vàlida aquella afirmació que un feixista és "una persona de ganivets
llargs i idees curtes".</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Considero
que conversar amb un feixista és com pretendre creuar una porta pintada a la
paret. El feixista no reflexiona sobre si mateix, està acorralat en la seva
pròpia visió de món. D'aquí que aquesta tancada monolítica impedeixi qualsevol
possibilitat del diàleg, repudiarà sempre la conversa, criminalitzarà sovint a
tots aquells que l’interpel·lin. Esta situació permet, inicialment, percebre que
els feixistes detesten comparèixer als debats electorals, repudien seure a
dialogar, tal com van fer els neofranquistes espanyols rebutjant radicalment el
seure’s a parlar amb el govern català de l’1 d’octubre, o amb l'esquerra independentista
basca.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Les
decisions polítiques dels feixistes, especialment aquelles dirigides a negar
l'existència de l'adversari, estan provocades per la seva "racionalitat
delirant". Tot i considerar que l'adjectiu "delirant" al·ludeix
a dos fenòmens psiquiàtrics: primer una actitud de tipus "psicòtic"
respecte als seus adversaris representats com l'encarnació del mal, com a criatures
menyspreables a les quals se'ls pot atacar pel simple fet de pensar i ser
diferents. Al contrincant no se'l considera com a interlocutor, no és un homònim,
se’l deshumanitza.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">La
ment feixista sent una especial repulsió davant de qui li refuta les seves
idees i és capaç de raonar-li i qüestionar-li la seva visió de les coses. El
feixisme davant la seva incapacitat de contra argumentar llavors amenaça i
ridiculitza.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Tot
aquest raonament és un advertiment per mantenir viva la nostra autoreflexió i
evitar que el feixisme pugui germinar en cada un de nosaltres. Perquè no hi ha
dubte que totes les persones estem exposades a la metamorfosi feixista. Pensem
que els autoritarismes sempre prosperen amb la complicitat de la majoria. La
resignació i la indolència són motivacions per al patriarca ferotge. La millor
mostra de salut mental passa per la solidaritat, la unitat en la diferència,
l'inconformisme, actuant per allunyar qualsevol mostra de resignació i mai mirar
cap a un altre cantó.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">No
deixem mai que el feixisme utilitzi la seva arma preferida per acovardir-nos,
que no és altra que la por. Si els poses en evidència, si els delates, si els
denúncies, arrenquen una campanya d'amenaces per fer-te callar. La por sempre
ha estat una arma útil, una arma que els feixistes gestionen minuciosament bé,
amb l’expertesa que els hi ha donat la Història més recent d'Espanya. Un
d'ells, per exemple , Abascal o qualsevol periodista dels que s'han unit a la
causa, t’assenyala. Posa sobre la teva esquena una diana, i són milers els que
es llancen a l'assetjament i l'amenaça, fan servir la violència amb la
impunitat que els ofereixen estructures feixistes instal·lades tant: en els
cossos i forces de seguretat de l'Estat, com en el poder executiu o el propi
poder judicial. L'anonimat, aquesta pràctica de covards i violents, permet en
aquesta època digital que aquest mètode s'estengui com una llengua de podridura
que tot ho infecta.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">És
imprescindible visibilitzar totes i cadascuna de les agressions físiques o
verbals que pugui provocar el feixisme. És per aquesta raó que la lluita contra
les seves agressions no demana silenci, sinó símbols poderosos. Hem de
contrarestar els actes pseudo-heroics dels portaveus feixistes amb milers
d'actes diaris de resistència. Convido a tots els que vulguin aturar la carrera
cap a la barbàrie del feixisme al nostre país a aprofitar qualsevol ocasió per
parlar en contra del racisme i el feixisme, en un esperit de solidaritat
col·lectiva i desobediència constructiva.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Penso
que el nostre pitjor error seria l'acceptació passiva i acrítica. Cada atac als
drets democràtics, cada fustigació al dissens ideològic, cada agressió física o
verbal d'origen totalitari, reconfortarà al feixisme creixent. Cada agressió
d'una persona de qualsevol col·lectiu vulnerable, dels que atenen la xarxa
d'organitzacions catalanes, que es rebi en silenci, amb resignació i
indiferència, estarà preparant les condicions per al pròxim atac fatal. L'odi
feixista es combat amb la mobilització crítica i festiva, fomentant la unitat
ciutadana i diversa, alçant la veu i no desistint de la voluntat d'interpel·lar
l'inacceptable en qualsevol mostra d'odi.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aquests
delictes no només estan motivats per un odi infundat cap a un grup en si
(estrangers, persones LGTBI, persones amb discapacitat) sinó que a més busquen
crear una amenaça a tot el col·lectiu al què pertany la víctima de l'acte en
si. Una persona és la víctima, però el col·lectiu a què pertany pateix una
amenaça en el seu conjunt. La lluita contra els delictes d'odi és fonamental
per aconseguir consolidar una societat plenament plural, democràtica, lliure i
igualitària. Les entitats socials han d'aixecar el vol i assumir el paper que
s'espera d'elles, el de representar les víctimes. Han de ser les grans
estructures federatives del sector social les que han de portar aquests
delictes d'odi als tribunals i preveure una part del seu pressupost per fer
front a aquesta xacra feixista.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKxIT-n6UXUB5kKhk2EUphcOQPcWTbYrn_T-Hy-0_eTPRWK7mQjEQvB5b1rf238CNHy1S1EMJFEHdsBITikUqnutHO_eXNGhBFRjCiRXex3jvb11dhVQjZVLd7-VXyf9p6RKF2stABE94y/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKxIT-n6UXUB5kKhk2EUphcOQPcWTbYrn_T-Hy-0_eTPRWK7mQjEQvB5b1rf238CNHy1S1EMJFEHdsBITikUqnutHO_eXNGhBFRjCiRXex3jvb11dhVQjZVLd7-VXyf9p6RKF2stABE94y/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span><p></p><p>
</p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-37553974462450836682021-02-06T19:54:00.000+01:002021-02-06T19:54:12.019+01:00Cop d’Estat judicial: la nova eina del franquisme feixista espanyol.<p><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIoPM_jgVVZud48fskqrqcXw1wz2W80IQiuZ3w8Cbr2CslVAPq4N3Rc1iHXwtORZx0qKoBeLw3YhaP8GU6KsO-VUGrw4yHjzyFnGOpbgIrHAXKv4cYPbJ8xDWsS9tpmnRcgy0Fs2-sp4O2/s756/2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="756" data-original-width="570" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIoPM_jgVVZud48fskqrqcXw1wz2W80IQiuZ3w8Cbr2CslVAPq4N3Rc1iHXwtORZx0qKoBeLw3YhaP8GU6KsO-VUGrw4yHjzyFnGOpbgIrHAXKv4cYPbJ8xDWsS9tpmnRcgy0Fs2-sp4O2/w151-h200/2.png" width="151" /></a></div>Durant
la, mal anomenada, transició va existir una connivència entre el Govern
espanyol i el poder judicial. Aquest pacte no escrit es va considerar del tot
necessari per encobrir, el que jo considero, el terrorisme d'Estat dels GAL.
Això és la guerra bruta que el poder executiu va engegar per combatre el
terrorisme d'ETA. Aquesta guerra bruta necessitava una cobertura legal que “interpretés”
les normes jurídiques que hi havia al país teixint complicitats entre els
poders executiu i judicial.
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">El
problema del poder judicial a Espanya és que sempre va transigir amb el
franquisme latent als reductes de poder durant la transició. Els governs de
l'Estat espanyol, sense importar del color que fossin, tenien una clara la
necessitat de controlar l'aparell repressiu disciplinant, per això es van
ocupar bàsicament de controlar en primer lloc tres aèries de l'exercici del
poder hegemònic: d'una banda, les forces Armades, que van ser les encarregades
de generar el soroll de sabres que atemoriria a la població; en segon lloc,
totes les forces de control policial (Guàrdia Civil i Policia Nacional) i
parapolicial (amb tolerància infinita amb els grups d'extrema dreta); i en
tercer lloc, els mitjans de comunicació (públics i privats) conjuntament amb el
sistema educatiu. Aquests són els tres eixos disciplinaris que el poder
econòmic del franquisme, concentrat a l'IBEX-35, va impulsar per consolidar el
seu poder.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Personalment
discrepo de la qualificació de la Transició a la democràcia amb el qualificatiu
de "modèlica". No podem idealitzar així, assumint que d’aquella
transició s'havia arribat a un sistema democràtic homologable a qualsevol altre
existent a l'Europa Occidental. Aquesta suposada transició el que sí que ha
demostrat clarament és que les forces conservadores, que havien dominat la
dictadura, continuaven tenint moltíssima influència en els aparells de l'Estat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Els
aparells de l'estat heretats de la dictadura no es van purgar mai i el feixisme
va romandre latent i visible encara en els nostres dies. Un exemple
indiscutible és la situació que es viu al Consell General del Poder Judicial
(el màxim òrgan del sistema judicial espanyol), que té el mandat caducat des de
fa dos anys; la que per renovar és necessari un acord de tres cinquenes parts
dels diputats al Congres. Si un dels grans partits d'àmbit espanyol decideix
bloquejar la renovació pot fer-ho sense cap problema.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Els
dirigents dels partits d'extrema dreta (PP, VOX i Ciutadans) estan disposats a
fer tot el necessari per tenir jutges amics, transigents amb tot el seu ventall
de delictes del seu catàleg. Com per exemple el cas de el president de Tribunal
Suprem, Carlos Lesmes, que va ser durant vuit anys director general de Justícia,
precisament amb un govern de PP. La impunitat judicial és tan notòria que ni
tan sols es preocupen de dissimular: per exemple el portaveu del PP al Senat,
Ignacio Cosidó, va afirmar textualment que en la renovació del CGPJ es jugaven
nomenaments vitals per al PP. En altres ocasions hem tingut de veure incrèduls,
com el Tribunal Suprem arxivava causes contra els dirigents de PP, inclosa la
falsificació del currículum acadèmic del seu màxim dirigent, Pablo Casado.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Però
l'alteració democràtica és encara molt més greu, quan el mateix Partit Popular
va decidir que el conflicte entre Espanya i Catalunya havia de ser resolt pels
tribunals en comptes d'en l'àmbit polític. Amb la qual cosa durant anys va
impugnar la majoria de les lleis que sortien de Parlament de Catalunya i va
interposar demandes i querelles a tort i a dret per paralitzar l'acció
política. Utilitzant el Tribunal Constitucional va anul·lar l'estatut
d'autonomia de Catalunya de l'any 2010, que havia estat aprovat per les Corts
espanyoles i ratificat pel poble català. D'altra banda, va utilitzar al Tribunal
Suprem, amb membres amb el càrrec també caducat, per dictar presó preventiva
contra els organitzadors del referèndum d'autodeterminació i va dictar
sentència de sedició, amb nou anys de presó, contra els convocants de
manifestacions de protesta; va ser el mateix president del CGPJ i de TS, Carlos
Lesmes, que va justificar que la unitat d'Espanya era el fonament de
l'ordenament jurídic espanyol, per a argumentar i reinterpretar l'esperit de la
Llei per a utilitzar-la com a arma política. Un exemple més d'aquesta
manipulació la trobem al Tribunal Suprem que va jutjar i va condemnar els
consellers de govern català, donant validesa i credibilitat a una frase
inaudita pronunciada per un dels fiscals (Javier Zaragoza), que deia que
"organitzar un referèndum és delicte encara que no estigui tipificat en el
codi penal ". Una expressió demencial en un jurista que si hagués estat
escrita en un examen de primer de Dret comportaria el suspens immediat de l'assignatura.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">D'altra
banda, el propi Tribunal Suprem qui ara es nega a complir els requeriments del
Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU que demana la immediata posada en
llibertat dels consellers de govern català empresonats. Va ser un tribunal supeditat
al CGPJ, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el qual va inhabilitar
als presidents de Catalunya Mas i Torra. </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">O la intervenció del Tribunal Suprem va ser
decisiva perquè el govern del PP destituís el president Puigdemont. També es va
inventar tota mena d'argúcies legals per impedir als polítics exiliats
Puigdemont, Comín, Ponsatí i Junqueras ocupar els seus escons al Parlament
Europeu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">La
dreta franquista de PP, VOX i Ciudadanos pretenen governar el país com si fos
el seu cortijo particular i utilitzar el poder judicial per protegir-lo. Un
exemple el tenim amb l'ex dirigent de PP Cayetana Álvarez de Toledo quan va
verbalitzar: "El poder judicial és l'últim dic de contenció contra el
progressisme". I aquells aparells de l'Estat, inclosa una "policia
patriòtica", dissenyada per combatre les idees dels catalans
independentistes, ara s'utilitzen per torpedinar el propi govern de coalició de
PSOE amb Unides Podem.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">El
Pedro Sánchez es va equivocar a l'aplaudir la política del Mariano Rajoy
judicialitzant la política espanyola de l'155. Ara ho està pagant i s'ha tornat
contra ell. Espanya té un greu problema al no haver sabut eliminar el
franquisme dels aparells de l'estat ni amb el PSOE, ni amb el PP. Van tenir 45
anys per fer-ho i no és que no sabessin o no volguessin, simplement no van
voler.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN7f_cf7YzZAVhWGJDmQD2Rg2T05AjJrUJI8V8l-_mz1DV4XcHIWSe0_qdjPxLdlrk3vQ_wLbg77IzmFonlsFmhBB39_h1HPiA5eh9etJsOTq0AEB1Z-VfFyh-KVeer5n-tBjkEN5g0FQx/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN7f_cf7YzZAVhWGJDmQD2Rg2T05AjJrUJI8V8l-_mz1DV4XcHIWSe0_qdjPxLdlrk3vQ_wLbg77IzmFonlsFmhBB39_h1HPiA5eh9etJsOTq0AEB1Z-VfFyh-KVeer5n-tBjkEN5g0FQx/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-77054689007192920082021-01-29T17:33:00.001+01:002021-01-29T17:33:32.428+01:00La Covid-19 posa a prova la nostra capacitat de resiliència.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsFBQl4zLm9Lh47I_fC-fozK4rGmEqlX2B6Ro6TMwi8NyFVWTXsomY3njLWfRcl6jx9BDkedBre5ndDWe1h5e0tP4nN-mDagDHuekSeoJ-SSPRg88Ekk4r12iWNVUZlWFG30Az-6qUcWdF/s536/222.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="536" data-original-width="527" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsFBQl4zLm9Lh47I_fC-fozK4rGmEqlX2B6Ro6TMwi8NyFVWTXsomY3njLWfRcl6jx9BDkedBre5ndDWe1h5e0tP4nN-mDagDHuekSeoJ-SSPRg88Ekk4r12iWNVUZlWFG30Az-6qUcWdF/w197-h200/222.png" width="197" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">En
el transcurs de gairebé un any que portem de pandèmia, ja hem pogut veure com
la nostra societat ha anat evolucionant durant aquesta quarantena, havent-se
d'adaptar en la forma de relacionar-se amb el seu entorn mitjançant
videotrucades i sense l’escalfor del contacte físic, hem traslladat l’espai de
treball a les nostres cases amb el teletreball, fins i tot algunes activitats
d'oci com el gimnàs s'han vist convertides en videotutorials i classes en
línia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquest
estat d'alarma perllongat ens està posant a prova tant a nivell psicològic, com
a nivell social. Vivim submergits constantment en una horrible realitat en la
qual moltes persones viuen atemorides davant d'una incertesa creixent, on veiem
a personal de neteja, personal d'atenció al client, personal sociosanitari,
Mossos d'Esquadra, Policia Municipal, periodistes, enfrontar-se al virus amb
determinació i generositat pel bé comú. Hem constatat el sofriment de persones
properes a nosaltres què no poden acomiadar-se dels seus éssers estimats morts.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Tot
i la rebolcada que la Covid-19 ha donat a la nostra escala de valors, crec que
aquesta pandèmia també ens està deixant unes grans lliçons de vida. D'aquesta
crisi podríem treure’n algun aprenentatge? Jo crec que sí, que hauríem de tenim
l'oportunitat de transformar-nos en una societat formada per individus més
resilients i empàtics.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Constantment
sento queixes per no poder sortir de casa, per coartar-nos la nostra llibertat
individual. És dur, ho sé, l'ésser humà som animals socials. I durant el nostre
període de formació mai ens han preparat per a gestionar el patiment prolongat
al llarg de el temps. Des de la nostra infància ens protegeixen constantment
per evitar qualsevol contratemps. En definitiva, eviten que aprenguem a
gestionar actituds d'adaptació al patiment de la realitat canviant. Vull
aclarir que ser resilient no significa no sentir dolor, malestar o no trobar
dificultats davant les adversitats; la resiliència parteix d'un punt de vista
realista, de la confiança que el cop rebut no ens desestabilitzarà, si l’assumim
i el fem servir per a millorar la nostra vida. No podem viure convençuts que no
hi ha problemes perquè això no és cert i ens allunya molt de la realitat,
provocant que aquesta ens colpegi amb més força quan decidim tornar a
apropar-nos a ella.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Precisament
aquesta capacitat d'auto transformació ha fet que sense adonar-nos, hem fet
bandera del sentit d'unitat i solidaritat que ens caracteritza com a éssers
humans. Ajuntant-nos per donar el nostre suport col·lectiu cap a aquells
professionals que han fet que la famosa corba de contagi disminueixi, amb grans
aplaudiments durant les llargues tardes de confinament domiciliari. A això hi vull
afegir el respecte a les normes de confinament sortint a unes hores
determinades per donar un simple passeig, que tan sols fa un any ens sonaria a innocentada
si ens diguessin que això es convertiria en un privilegi. Hem pogut veure com
la ciutadania s'implicava de forma directa en teixir una xarxa de suport per
autoprotegir-se.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Vivim
en una societat on l'individualisme i la capacitació són considerades grans
virtuts que totes les persones hem de desenvolupar per assolir l’èxit social, i
sense adonar-nos arriba un microorganisme i ens fa vulnerables a tots, sense
fer distincions entre gènere, raça, o nivell socioeconòmic. Crec que aquest
virus demostra el que molts ja sabem des de fa temps: la necessitat de
reconèixer la interdependència entre uns i altres. Tots necessitem ajuda dels
altres, en major o menor mesura, ningú és un Superman complet i tots som
vulnerables. Llavors crec que ja comença a ser hora que canviem de paradigma:
comencem a impulsar una evolució que transcorri de l'individualisme al col·lectivisme.
Aquest virus només es pot combatre amb solidaritat i de res serveix el
mercadeig dels recursos sanitaris per aconseguir una suposada salvació. Les
retallades en el subministrament de vacunes per vendre-les a països que paguen
el doble, abandonar a la seva sort continents sencers com Àfrica, Amèrica del
Sud o Àsia no ajudarà a erradicar aquesta pandèmia. La mateixa Organització
Mundial de la Salut i els nostres científics no deixen d'insistir que només
podem sortir d'aquesta situació si ho fem de forma col·lectiva.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Hem
pogut comprovar que per afrontar amb unes mínimes garanties l'embat de la
pandèmia, ha estat una peça clau el nostre Sistema Públic Sociosanitari; al
capdavall, la vida d'una persona no pot dependre de les seves possibilitats
econòmiques i els professionals que lluiten per les nostres vides no només
mereixen tot el nostre respecte, admiració i gratitud, sinó que els hem de
dotar de recursos suficients per poder fer la seva tasca amb totes les
garanties de seguretat, perquè gràcies a que ells no es queden a casa ens en
sortirem. En realitat, la mesura preventiva d'aïllament deriva en gran part, de
la impossibilitat del sistema sanitari de suportar l'ascens de la corba.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;"> </span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">És
justament en aquests moments de crisi, quan ens adonem del que realment és el
més important en la nostra vida. És hora de relativitzar els nostres objectius
vitals, perquè puguem adonar-nos que cal viure cada dia com si fos l'últim,
practicar molt més "el presentisme", el dia d'avui és l'únic que
tenim segur, les persones hem vingut a aquest món a ser feliços. Per tant, no
patim anticipadament pels problemes que encara no han passat. No tinc cap mena
de dubte que la conquesta de la felicitat és un canvi en la nostra actitud que
es pot aprendre. No podem canviar els fets perquè el destí no depèn de cada un
de nosaltres individualment, per altra banda sí que podem triar la nostra
actitud davant aquest destí. Per tant, la meva lluita diària és i serà l’intentar
ser feliç tots i cada un dels dies que tingui per davant i per aconseguir-ho
continuaré sent flexible i adaptant la meva actitud als reptes que la vida em
posi per davant</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">.</span></p><p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD8OoBA1mPzseY-QixLykKm7P26yehesq0mHdFLIjzeg-TVzJdB9moMEhNSvpoa_eRtC5vMgsON_6nplz314UHOVzC7KaHllROFLLuPOyqE7CpLtcHoHVrijK5GBJMNkXPqeHYTUOOzUeg/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD8OoBA1mPzseY-QixLykKm7P26yehesq0mHdFLIjzeg-TVzJdB9moMEhNSvpoa_eRtC5vMgsON_6nplz314UHOVzC7KaHllROFLLuPOyqE7CpLtcHoHVrijK5GBJMNkXPqeHYTUOOzUeg/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-67980311805849644332021-01-10T12:25:00.002+01:002021-01-10T12:25:30.423+01:00A la societat urbana li urgeix complementar-se amb el món rural.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuWA49jGZnfXn4-u_4DsGaQ1FXJxHwISHsuH1XpFMcDkd7X3P8BOiWDcmElL-r_D2WoY29sUhHrcxH3rzkyVlV13CK9oUv88uWdyrgen6sLaQK6tc0pHqcG_OO1In-TnICvbF7qCO1lTkg/s1530/Sin+t%25C3%25ADtulo+%2528Recuperado%2529.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1530" data-original-width="1508" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuWA49jGZnfXn4-u_4DsGaQ1FXJxHwISHsuH1XpFMcDkd7X3P8BOiWDcmElL-r_D2WoY29sUhHrcxH3rzkyVlV13CK9oUv88uWdyrgen6sLaQK6tc0pHqcG_OO1In-TnICvbF7qCO1lTkg/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo+%2528Recuperado%2529.bmp" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Durant
l'estat d'alarma declarat com a conseqüència de la pandèmia del Covid19, el
teletreball, ja sigui en exclusiva o d'una forma mixta, presencial i on-line,
s'ha convertit en una opció real en el món laboral, permetent treballar fora de
la oficina habitual. Hem pogut observar com arran de la pandèmia, el món rural
s'ha posat en valor i ha entrat a les agendes polítiques.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aquesta
pandèmia ha fet percebre que les àrees rurals ofereixen un refugi segur contra
el virus, donada la seva menor densitat de població i conseqüentment un menor
risc d'infecció. Això ha motivat a alguns urbanites a cercar aixopluc al camp. Tot
i això, en realitat les zones rurals són extremadament vulnerables a les crisis
de salut pública de qualsevol tipus, ja sigui perquè les seves poblacions estan
més envellides o els seus serveis de salut són més fràgils.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">En
aquest procés hem vist que algunes segones residències convertint-se en
l'habitatge principal de famílies que vivien ancorades a l'àmbit urbà. La
rebolcada que ens ha fet aquesta pandèmia ens ha permès veure que hi ha
persones que decideixen començar una nova vida fora de la ciutat. S'està posant
en valor tot allò que el món rural ens evoca: més tranquil·litat, un aire més
pur i una vida menys estressant. El món rural torna a guanyar centralitat i una
nova mirada molt més positiva, amb valors molt més en alça.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Encara
que sóc conscient que queda molta feina per fer, fins que es pugui permetre la possibilitat
real de treballar des del medi rural en treballs tecnificats, queda molta feina
fins a disposar de suficient cobertura de fibra òptica.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Les
persones que vivim al món rural necessitem exactament el mateix que qualsevol
altre ciutadà en qualsevol lloc de món: que se'ns garanteixin els drets
fonamentals. És a dir que hi hagi serveis bàsics de salut, de cultura, d’habitatge,
connectivitat d'alta velocitat o de mobilitat, per poder desenvolupar el nostre
estil de vida amb la mateixa eficàcia i eficiència que les persones que
treballen en l'àmbit urbà.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Cal que
des del món rural s’incideixi de forma pedagògica, per transmetre la necessitat
de canvis de percepció a la majoria de la població catalana que viu en l'àmbit
urbà. És imprescindible fer sentir el paper que té el món rural a la nostra
societat, per això ens cal reivindicar d'una manera decidida que el món rural
s'encarrega de gestionar el 85% del territori. Un territori que, deixant de
banda, que és el que ens dóna de menjar, també és el que ens transmet uns
valors col·lectius i ens arrela a la nostra essència com a societat. La
pandèmia no ha fet més que obrir-nos una finestra d'oportunitat per a
reflexionar sobre el nostre tipus de vida. Cal posar en valor la importància
que té gestionar aquest 85% del territori. Gestionar els nostres boscos, el
camp, la muntanya. Es tracta de gestionar l'escenografia del nostre país que
permet a la societat urbana identificar-se amb la naturalesa quan escapen del
seu món de ciment.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Si sabem
aprofitar la crisi existencial que a ocasionat aquesta pandèmia, ha de ser
l'oportunitat per pal·liar el despoblament i per reactivar el món rural
mitjançant el desenvolupament d'activitats econòmiques, amb joves que puguin
posar en pràctica els seus projectes de vida laboral i fins i tot amb certs
segments professionals de la població urbana que poguessin donar continuïtat a
la seva activitat professional i als seus projectes d'innovació. Tot això,
afavoriria entre altres coses, un alleujament de la pressió demogràfica en
àrees urbanes, una disminució de la contaminació a les ciutats i una millora en
la conciliació familiar.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Pensem
que el despoblament de les àrees rurals està induït per la falta d'activitat
econòmica, la manca d'ocupació de qualitat, raonablement ben remunerat i
estable. El sector primari per si sol no és capaç de mantenir una riquesa i una
ocupació que retingui a la cada vegada més escassa població jove. Més aviat al contrari,
ja que actualment tenim un sector primari subvencionat i endormiscat per la
PAC. Per afrontar aquest repte és necessari dotar de mitjans per al foment
d'ocupació en activitats no només lligades a el sector agroalimentari, forestal
o de turisme rural, sinó, a empreses energètiques, industrials, a la
implantació de franquícies amb segell mediambiental i un ampli ventall de
possibilitats que, mantenint la seva essència, permetin la connexió de les
zones rurals al món digital de segle XXI.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Per a poder
apropar-nos a una solució que garanteixi la supervivència en el món rural, les
decisions s'han de prendre tan a prop com es pugui d’allí on sorgeixen els
problemes; massa vegades aquestes decisions respecte a el món rural es prenen
des de despatxos de les ciutats. És molt important, de cara a el futur, valorar
i saber entendre la importància que tenen els espais rurals a l'hora de generar
aliments i fixar el paisatge. Necessitem contemplar Catalunya com un gran
complex espacial de caràcter urbano-rural on hi hagi possibilitats de treballar
de formes molt diferents.<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEmQJZ4pI2sZ2UTThS-nioi7j-SHIeGspVJXplUVHVUKxF2Au_ywG2Zq0CDWz7H0mtSZJJcJG3427iUPd6lQ4lSoxw_wpzA6NFbtV-4suWA1eKgz1d5blY_HeoOe-dkRwJqbneuTsXe4hR/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEmQJZ4pI2sZ2UTThS-nioi7j-SHIeGspVJXplUVHVUKxF2Au_ywG2Zq0CDWz7H0mtSZJJcJG3427iUPd6lQ4lSoxw_wpzA6NFbtV-4suWA1eKgz1d5blY_HeoOe-dkRwJqbneuTsXe4hR/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-66545670512593257822021-01-02T13:41:00.001+01:002021-01-02T13:41:22.167+01:00La sanitat pública en temps de pandèmia.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0RX8gIj-e8V7e5aGL73ovwveeDyFGM8NuveqNyaaILRCuvC3kOkuLTahkIdfN4qxrfNpmod8JaCHPjaQTZWYMS1WaVtCjQUUqopVX4mn0q3wEYwdzhzxVSEqkZcsccTBhWs6SeYAeixUn/s722/4.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="722" data-original-width="722" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0RX8gIj-e8V7e5aGL73ovwveeDyFGM8NuveqNyaaILRCuvC3kOkuLTahkIdfN4qxrfNpmod8JaCHPjaQTZWYMS1WaVtCjQUUqopVX4mn0q3wEYwdzhzxVSEqkZcsccTBhWs6SeYAeixUn/w190-h190/4.png" width="190" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">A finals del segle XIX, tenir accés a la salut era només
un privilegi de les classes adinerades. Només els més rics es podien pagar el
servei d'un metge. Va ser justament en aquesta època en què es va produir un
canvi de paradigma. Els gestors públics van descobrir que era més econòmic
prendre mesures preventives que tenir d'assumir els costos de tenir a la seva
població malalta.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Els primers a reaccionar van ser els anglesos, que el
1848 van promulgar la Llei de salut pública, coincidint amb l’esclat de la
industrialització. En aquella època els barris obrers eren un brou de cultiu
ideal per a malalties altament contagioses com el còlera, el tifus o
l'escarlatina, que impedien disposar de mà d'obra forta i estable. No va ser
fins aleshores quan es va entendre que la pobresa no era una circumstància
individual, per tant s’havia d'abortar des d'una perspectiva global per part de
les administracions públiques. Així doncs, van ser els inicis dels sistemes de
salut públics que anirien apareixent per Europa.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Recordeu aquell precepte que deia: "de tot se n’ha
de treure alguna cosa positiva"? Doncs bé, el Covid-19 ha posat cap per
avall tots els sistemes d'atenció sanitària a nivell mundial. Tot i que que on
han tingut un impacte més terrorífic ha estat en els països del primer món, on
ens sentíem molt segurs que aquest tipus de pandèmies es donaven només en
sistemes sanitaris del tercer món.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Amb l'impacte de la pandèmia s'han tensionat els sistemes
d'atenció sanitària. Aquest desbordament ens ha permès veure les diferències
existents entre els mateixos països rics, que tenen un sistema d'atenció
sanitària pública, davant de països que històricament han funcionat amb un
sistema d'atenció sanitària privat.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">El gran avantatge de la sanitat pública per afrontar el
repte d'aquesta pandèmia, ha estat que en una situació tan difícil com aquesta
els ciutadans han prioritzat els centres públics, gràcies a la qualitat de
l'atenció sanitària. Fins i tot les assegurances privades han derivat als seus
pacients al sistema públic d'atenció sanitària quan han sorgit les primeres
complicacions.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Això passa perquè la inversió en equipament mèdic és molt
més gran en el sector públic, disposant de millors mitjans per tractar les
malalties més greus. A més, compten amb els millors hospitals (encara que
aquests no tinguin les comoditats) i millors especialistes, amb millors
resultats per al pacient.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">En canvi, en el sistema privat d'atenció sanitària, els
salaris es veuen complementats mitjançant primes de productivitat, la
prescripció de proves diagnòstiques (que, en alguns casos s'han demostrat
innecessàries), la prolongació injustificada dels tractaments, jornades
laborals més llargues o realització de tasques pròpies de qualificacions
professionals superiors, per posar només uns exemples. Sense oblidar-nos les
malalties cròniques o greus que queden directament excloses, degut als elevats
costos dels seus tractaments i són derivats a la sanitat pública o,
directament, s'impedeix l'accés a aquest tipus d'assegurances privades quan les
persones pateixen determinades patologies.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Per tant, hem vist com la pandèmia ha arribat en el
pitjor moment de la sanitat pública, en ple procés privatitzador i especialment
austericida en comunitats com Madrid (PP), Catalunya (CiU), Balears (PP),
Canàries (PP) i País Basc (PNB). Totes elles liderades per partits amb
ideologies neoliberals i consevadores.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Mentrestant, la sanitat privada ha crescut sense parar
des de l'inici de la crisi del 2011: l'exercici de 2017 va presentar unes
xifres d'escàndol, arribant a més de 6.400 milions d'euros, un 16,85% més que
el 2013, incrementant-se any rere any. Mentrestant, la despesa pública total
encara no ha recuperat el nivell anterior a la crisi de 2011.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Davant d'aquest panorama tan desolador, és crucial
recordar el valor que té la sanitat pública per a la nostra societat. I
recordar que l’hem de defensar davant d'aquells que intenten aprofitar-se de la
pandèmia per prendre decisions basades en el seu interès privat, i no en
l'interès general.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Ara que li hem vist les orelles a el llop, hem d'impulsar
un gran pacte d’Estat a favor de la sanitat pública, forçant als partits
polítics a que el posin en els seus programes electorals i que el defensin, més
enllà de les declaracions merament patrioteres embolicats en banderes
nacionals.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Ara més que mai cal que ens plantem, evitant així que ens
continuïn retallant els nostres drets fonamentals. Com republicà convençut que
sóc, vull exigir als Reis Mags que obliguen als nostres polítics a complir
aquests cinc punts:</span></p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">1.- Acabar i revertir les retallades que han ocasionat la
precarització de la sanitat pública.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">2.- Potenciar els serveis públics, com a garantia de salut
dels ciutadans, que al seu torn fa de motor de l'economia i la democràcia de
l'Estat de benestar. </span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">3.- Promoure la gestió pública dels serveis socials,
especialment la sanitat, que ha de prevaler com a garantia dels drets socials
de la ciutadania.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">4.- Reforçar el sistema públic d'atenció social i
sanitària, com a eina per millorar i fomentar la solidaritat entre la
ciutadania, erradicant així les bretxes socials.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">5.-Fer de la sanitat pública el motor de recuperació
econòmica i social de país.</span></p></blockquote><p><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 16px; text-align: justify;">T</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 16px; text-align: justify;">al com va dir Benjamin Franklin "No canviïs mai la salut per la riquesa, ni la llibertat pel poder". Bon any a tothom!</span></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-42068281328511348392020-12-20T19:14:00.000+01:002020-12-20T19:14:07.524+01:00Som gent de Bar.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YK2tGL08JFgcN-YT3apQk2lQ2FHLfezDvhJKMtPK2PBUp8kgLudMUnzc4SEQ9kaBcEJut4WXGPrkI6IyfeVeHz_j5dL-Qm2zbLfX45I24eLsnBh_7w6Mn0hnPM5tVImNlmqGmcwux3U9/s614/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="332" data-original-width="614" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YK2tGL08JFgcN-YT3apQk2lQ2FHLfezDvhJKMtPK2PBUp8kgLudMUnzc4SEQ9kaBcEJut4WXGPrkI6IyfeVeHz_j5dL-Qm2zbLfX45I24eLsnBh_7w6Mn0hnPM5tVImNlmqGmcwux3U9/w398-h215/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="398" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Amb
l'aparició de la Covid19 la nostra socialització ha quedat en "stand
by". Hem reinventat noves formes de confraternitzar. Alguns es van
inclinar pels jocs socials en xarxes, altres xategen, altres es van deprimir,
se sentien sols, avorrits, o estaven patint d'angoixa. A hores d'ara hi ha
massa adults preocupats per aquesta situació. Em sembla que, tot plegat, no és
per menys: amb els canvis dramàtics que han patit les nostres rutines, el no
poder anar a l'escola, la incertesa a casa, la por al desconegut (inclosa la
mort), la gent necessitem veure'ns , olorar-nos, escoltar-nos, en resum
sentir-nos.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Hem
pogut comprovar com de cop i volta la nostra vida s'ha paralitzat i ens toca
adaptar-nos temporalment a una nova situació. Per descomptat aquest escenari
ens genera estrès, però no només la situació viscuda, sinó també totes les
conseqüències generades per aquesta. Pot sorgir la pèrdua de la feina, la
reducció d'ingressos mensuals, gestionar el fet de conviure 24 hores amb la
nostra bombolla familiar.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Amb
tot això podem veure que el confinament és el major experiment psicològic de la
història, del qual en sentirem parlar en les pròximes dècades. Molts estudis
psicològics van a abordar comportaments de les persones durant el procés
d'aquesta pandèmia, analitzant les reaccions humanes en situacions de pressió.
Haurem d'aprendre a gestionar la intel·ligència emocional i entendre que tots
estem experimentant la pandèmia d'una manera diferent, alguns se senten còmodes
a l'estar dins de les seves llars i no sortir dels mateixos, però altres estan
experimentant episodis depressius i ansiosos o fins i tot desenvolupant
agorafòbia, o el que és el mateix, que és la por d'anar a llocs oberts.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Un
dels grans reptes que les persones hem hagut de viure és com afrontar la por en
mig de les incertes conseqüències de la malaltia en la nostra vida i la nostra
salut se sumen les conseqüències que pugui tenir en tota la família, bé sigui
perquè pensem que també poden emmalaltir. Els familiars dels pacients han de
tractar no només amb la incertesa que puguin contraure la malaltia, sinó que a
més no puguin mantenir contacte amb el seu parent malalt, sent així un patiment
afegit.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">No
oblidem que les persones som éssers socials per naturalesa de manera que aquesta situació s'escapa del que estem acostumats a
fer en les nostres activitats diàries i necessitem interactuar. Actualment
tenim un grapat d'aplicacions com Zoom, Jitsi meet, Skype, WhatsApp, Facetime,
Google Meet, o el mateix Facebook, que ens permeten l'accés a la comunicació
amb altres persones, sense importar on estiguis de manera gratuïta.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Tot
i així, l'ús prolongat d'aquesta socialització digital podria canviar les
nostres relacions interpersonals hem construït al llarg de el temps, amb
persones que tenen històries compartides, i que es podria deteriorar o trencar.
Un altre dels perills de les relacions virtuals és la creació de cercles
d'amistats homogenis en àmbits com la política, la cultura, l'oci o la feina. I
la nostra exposició a l'aparador de les xarxes socials ens exposa constantment
a el "etiquetatge" públic per les nostres opinions i poden
allunyar-nos d'amistats que pensen diferent del que pensem nosaltres.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Les
persones som essers que hem viscut en comunitat des del mateix naixement i, segons
la psicòloga Susan Pinker, la interacció humana és un element essencial per al
benestar, la salut i fins i tot la longevitat citant un estudi que relaciona
indicadors de comportament amb supervivència per demostrar que el principal
factor que influeix en la vitalitat de les persones, més que la necessària
pràctica de l'exercici físic, la bona alimentació és la nostra socialització.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Els
éssers humans necessitem mantenir una vida social activa, sortir al carrer,
interactuar amb els nostres veïns, parlar amb ells de el temps, del futbol o de
la política, mirar-los a la cara i intercanviar informació amb les paraules
però més encara amb el to, l'expressió, el gest, la comunicació no verbal.
Tenim la necessitat imperiosa de sentir-nos i conviure. No estem preparats per
gestionar la soledat no desitjada, mai ens han ensenyat a conviure amb
nosaltres mateixos.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">Un
exemple que hauria de fer reflexionar-nos és que en zones rurals on hi ha
pobles, en què viuen poques persones, els Ajuntaments han prioritzat donar
facilitats perquè funcioni un Bar, abans que un consultori mèdic. En aquest mateix
entorn rural, fa més de 50 anys les esglésies s'omplien els diumenges perquè la
gent necessitava confraternitzar a la sortida dels actes religiosos. Doncs bé,
avui aquesta mateixa ciutadania que abans anava a missa, ara es mobilitza
perquè a la localitat hi hagi al menys un Bar. Necessitem anar a prendre la
cervesa o el cafè, no perquè tinguem la dependència psicològica d'ingerir
aquests productes, sinó que tenim la dependència psicològica de interactuar amb
algú.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt;">No
sé si entre l'empatx de rànquings gastronòmics que patim, n’hi hagi algun que
analitzi els bars de tapes que tinguin més cura dels espais de convivència, els
cafès o restaurants més “neighbour-friendly” o establiments de proximitat que
tinguin cura de la seva clientela. Ja no es tracta d’escurar el plat que
devorem o la copa, es tracta de poder mirar a les persones directament als
ulls, sentir la seva veu i la seva olor. En definitiva, sentir que formem part d’una
mateixa col·lectivitat. Per tant “SOM GENT DE BAR”.<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkviwg9D9rbsqpHHuMTI0XCeUF8F8xalcUWgfTbU2k7ZhV_5IiQUyuQCMb6Dxpe63YCHZNiaotODYQMMU6vr4zfrAx_S_GL_iSXkQ-YlxrSnteqOnQ6opHtSzjos1aaVF11L_AFf7hm-cw/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkviwg9D9rbsqpHHuMTI0XCeUF8F8xalcUWgfTbU2k7ZhV_5IiQUyuQCMb6Dxpe63YCHZNiaotODYQMMU6vr4zfrAx_S_GL_iSXkQ-YlxrSnteqOnQ6opHtSzjos1aaVF11L_AFf7hm-cw/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p>
</p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-25536569872821053172020-11-21T13:56:00.000+01:002020-11-21T13:56:06.057+01:00Al Congrés es sentien brams de "llibertat" quan volien dir "privilegis".<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjANp5RkurIsgGwBtADqY9g_e1sUm6Q0w729HantUYCaW-zQLzmM3D09weVVHjU6wSf2ep0IhdeOoNGatOMYdHEWPEhpcI27cGjt6zDgBSdyXjKVoB8c-6oTWLOvuWLKCco5t9xZbnU78sH/s1500/Educ.png" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1500" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjANp5RkurIsgGwBtADqY9g_e1sUm6Q0w729HantUYCaW-zQLzmM3D09weVVHjU6wSf2ep0IhdeOoNGatOMYdHEWPEhpcI27cGjt6zDgBSdyXjKVoB8c-6oTWLOvuWLKCco5t9xZbnU78sH/w320-h255/Educ.png" width="320" /></a></p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;"> <span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">El Congrés dels Diputats ha aprovat la Llei Celaá, o el
que és el mateix la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació
(LOMLOE). La que es convertirà en la vuitena llei d'educació que hem tingut des
de la restauració d'aquesta suposada democràcia.</span></p></blockquote><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Espanya té un greu problema per definir quin ha de ser el
seu model educatiu. És evident que l'ensenyament privat, en mans de l'Església
Catòlica, és a el servei d'un adoctrinament en els valors capitalistes, que
posen a la humanitat per sota de la propietat. Justament l'escola concertada ha
estat un dels temes que més ha crispat el ple de la cambra baixa.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquesta incapacitat que té Espanya per trobar el seu
model educatiu consensuat entre conservadors i progressistes, fa que cada
vegada que el govern canvia de costat arribi amb una llei d'educació sota el
braç. Una mostra evident de la precarietat democràtica del règim post-franquista.
Però els mateixos canvis també fan més difícil pensar que la nova llei pugui
resistir a una alternança a l'Executiu (com tampoc ho van fer les anteriors).</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">El nou text legislatiu, implica la derogació de la
polèmica Llei Wert de l'any 2013, que va destacar per les retallades
pressupostàries en àmbits tan transcendentals a l'escola pública com: la
digitalització de l'ensenyament, l'augment de ràtio d'alumnes per professor,
restricció de les beques per a estudiants de famílies treballadores o
l'aniquilació de l'educació especial a l'escola ordinària. Aquesta nova llei
concedeix més protagonisme a l'escola pública, considerant-la un eix
vertebrador de el sistema educatiu. Vull recordar que la Llei Wert va establir
retallades per a tots menys per a l'ensenyament concertat. Per el que sí que hi
va haver més recursos i més pressupostos.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Un exemple molt clar és que la Llei Celaá inclou una
bateria de mesures encaminades a corregir la distribució de l'alumnat
desfavorit entre les xarxes pública i concertada, que ara es matricula de
manera desproporcionada a la pública. Per exemple, a la pública estudien nou de
cada 10 xavals de les llars amb menys renda.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Un altre dels punts calents d'aquesta nova llei és que el
castellà deixa de ser llengua vehicular, una expressió que va introduir el PP a
la norma que va aprovar el 2013, que també figurava en el projecte de llei
aprovat pel Govern i va ser suprimida a través d'una esmena pactada pels
partits de l'actual govern amb el suport de partits catalans. Però aquesta
decisió té un abast pràctic limitat a curt termini: el Tribunal Constitucional
i el Suprem ja han resolt que el castellà ha de ser llengua vehicular i
utilitzar-se en al menys un 25% de l'horari lectiu a Catalunya (on ja funciona
des de fa dècades el sistema d'immersió lingüística). Tot i això, la
Generalitat només ha aplicat les sentències en unes desenes de casos i després
que les famílies recorreguessin de forma individual als tribunals. Per tant,
cap d'aquestes circumstàncies canviarà després de l'aprovació de la llei.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Tot i així, aquesta decisió sí que té un gran valor
simbòlic i suposa un reconeixement implícit al model d'immersió lingüística
català. Per tant, les entitats que reclamen que el castellà també sigui llengua
vehicular a Catalunya tindran moltes més dificultats en el seu penós camí
davant els tribunals perquè la Generalitat compleixi les sentències del Constitucional
i el Suprem.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">No vull oblidar-me d'un altre dels punts calents que neguiteja
a la dreta troglodita i que no és altre que la segregació per sexe dels
alumnes. L'escola concertada està molt mobilitzada en contra de la reforma
educativa. En alguns col·legis s'ha arribat a utilitzar les hores lectives per
protestar contra la llei, amb pancartes i manifestos. Un dels punts que inclou la
norma és el de no seguir donant fons públics als col·legis concertats que
separin pel sexe (uns 80, tots ells sota l'òrbita de l'Opus Dei). El projecte
de llei del Ministeri d'Educació diu que no es concertaran les escoles que segreguin
per sexe.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Els brams que clamaven "llibertat", venien de
les bancades de la dreta espanyolista. Aquesta mateixa que mai ha condemnat les
polítiques feixistes del genocida Francisco Franco i que solen embolcallar-se
amb la bandera espanyola per una banda i per l'altre evadeixen capital a
paradisos fiscals.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Puc arribar a entendre que bramin cridant
"llibertat" entenent que aquesta llibertat, és per pagar
l'adoctrinament dels seus fills amb diners de tots. Dit en altres paraules,
volen fer una festa privada que la paguem entre tots.</span></p><p>
<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgknWqjJqyA0WAr-VJpdjImJD2WYIFq-OMKzokNNqbCh_tKdAz9opm5VjC9BWtlMKtntINcr4WF8zgR1rf6HiKwUIaz4J5PZZkYza7ajvroI_DLYMRLXv4492CVs1BFdQ-DIVLJbZr0HI0W/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgknWqjJqyA0WAr-VJpdjImJD2WYIFq-OMKzokNNqbCh_tKdAz9opm5VjC9BWtlMKtntINcr4WF8zgR1rf6HiKwUIaz4J5PZZkYza7ajvroI_DLYMRLXv4492CVs1BFdQ-DIVLJbZr0HI0W/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-90874256171501212772020-11-01T13:29:00.000+01:002020-11-01T13:29:25.220+01:00L'habitatge com garantia d'igualtat i desenvolupament social.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAHBu0ax3HCLXFm0-kuQ6cnnllfcFbJ6vsS58c0h1bQHRqkIzJEp-llOV9kZfw6TwjU65QKb7vZm0r0_XBwuBm09Ozs3W1vxiXnW0alQM_4U9Rfw0iUuWf35c6YB1Hw7I0iZC35MV1knV7/s727/1112.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="727" data-original-width="705" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAHBu0ax3HCLXFm0-kuQ6cnnllfcFbJ6vsS58c0h1bQHRqkIzJEp-llOV9kZfw6TwjU65QKb7vZm0r0_XBwuBm09Ozs3W1vxiXnW0alQM_4U9Rfw0iUuWf35c6YB1Hw7I0iZC35MV1knV7/w194-h200/1112.png" width="194" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L'actual situació de les persones més desafavorides de la
nostra societat està traient a la llum les vergonyes i debilitats del nostre
anhelat Estat de el Benestar. La Covid-19 no ha fet més que arrencar-li
l’embolcall de cel·lofana, en què els nostres polítics ens venien una sensació
de protecció del pare Estat. Les realitats quotidianes i les xifres globals són
més que eloqüents, aprofundint una veritable emergència habitacional que venia
ja des de l'any 2012.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Sense anar més lluny, fa tan sols dos dies, el Consell
General de Poder Judicial va informar que entre gener i març d'aquest any van
ser expulsades de les seves cases per no poder pagar les lletres del seu préstec
2.390 persones.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquest impagament té el seu origen en la gran pujada dels
preus del lloguer, que ha afavorit que milers de persones es vegin obligades a
abandonar les seves llars. La compra d'una casa implica carregar-se amb una
llosa hipotecària impossible de pagar per la majoria de persones mileuristes.
Durant els anys de la crisi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi va haver milers
de desnonaments, en gran part provocats per la llei aprovada pel Partit Popular
el 2012, que va donar ales a les societats d'inversió immobiliàries. La proba
la tenim en que, segons les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques, la
preocupació per l'habitatge s'ha multiplicat per tres durant els últims anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">L'habitatge ha deixat de ser sinònim de sostre sota el
que protegir-te, com va ser durant la major part de la història de l'home, per
convertir-se en un objecte d’inversió. Això ha desencadenat una guerra entre
multinacionals que augmenta artificialment els preus, mentre les autoritats es
mantenen de braços creuats mirant cap a un altre costat. Una prova fefaent la
tenim en que, a dia d'avui, només el fons d'inversió Blackstone és el més gran
propietari immobiliari d'Espanya amb propietats per valor 20.000 milions.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Curiosament hi ha partits polítics, tant a Catalunya com
a Espanya, que pretenen evangelitzar-nos amb la sacrosanta Constitució,
oblidant deliberadament el que estableix el seu article 47, en el es concreta
que "tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat
".</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">La ciutadania ja ho té molt clar que tota persona té dret
a una casa que li doni aixopluc i seguretat. Però els poders fàctics del país,
això és: el poder econòmic de l'Estat amb l'aquiescència del Poder Judicial i
del Poder Executiu en mans de governs controlats per la banca, han prostituït
l'esperit de la pròpia llei per sembrar la misèria, tot utilitzant l'habitatge
com a arma de submissió. Molt sovint, el dret a l'habitatge s'aplica com una
forma d'opressió que fan servir molt sovint els propis mercats.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">L'habitatge ha deixat de ser sinònim de sostre sota el
qual viure, per esdevenir una inversió de futur. Si avui tenim injustícia i
precarietat immobiliàries, només és gràcies a dècades de decisions polítiques que
han fet que l'accés a l'habitatge passi de ser un dret a ser un desig vital.
Estic convençut que el que està succeint no és una crisi immobiliària temporal
que desapareixerà, el que està passant és el que passa quan l'habitatge es
converteix en un producte financer per obtenir beneficis fàcils, encara que
sigui generant patiment social.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">El passat mes de març la pròpia Organització Mundial de
la Salut (OMS), ja alertava que si els governs de tot el món volen que les
persones es quedin a casa per evitar la propagació de la Covid-19, també han de
prendre mesures urgents per evitar que qualsevol persona es quedi sense llar,
tot garantint l'accés a un habitatge adequat per als que no en tenen.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Recentment la Unió Europea s'ha compromès a ajudar
Espanya amb préstecs i subvencions per valor de 140.000 milions €, a repartir
en els propers sis anys. Aquesta important assignació de recursos per mitigar
la recessió econòmica causada per la COVID-19, s'hauria de gestionar amb molta
transparència, evitant que serveixi de farratge per als fons voltor, perquè hi
ha un risc massa gran de que aquestes mesures permetin als actors financers de
l'IBEX 35, utilitzar la pandèmia i el patiment humà per ampliar el seu domini
en els mercats de l'habitatge, obviant les més elementals normes de drets
humans, tal com ja ho van fer després de la crisi financera mundial de 2008.
Cal que els Estats evitin les pràctiques especuladores dels inversors
institucionals en l'àrea de béns d'arrel residencial.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Davant de tot aquest desequilibri social, aquesta
pandèmia que estem patint, ha evidenciat que l'habitatge és la primera línia de
defensa i garantia de dret per evitar la vulnerabilitat de les persones.
Aquesta pandèmia revela i aprofundeix desigualtats socials o estructurals i ens
fa evident el que ja ningú pot negar: d'una banda la vulnerabilitat i
desprotecció en què es troben centenars de milers de persones i de l'altra
l'enorme concentració de riquesa en poques mans que hi ha al nostre país.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMFCmDFsHns8c6d-avhm8d0OMm7qGTyDgbD8QrMhgLXkD62Ev_5drCvOlF6dtnGo1JglHzYjBeP6pOakAQw4m0spDTcx_hnchAot2U2b-ol9wwSbGohzvLS0r0U7uZAWFvfgJc4nUzreS4/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMFCmDFsHns8c6d-avhm8d0OMm7qGTyDgbD8QrMhgLXkD62Ev_5drCvOlF6dtnGo1JglHzYjBeP6pOakAQw4m0spDTcx_hnchAot2U2b-ol9wwSbGohzvLS0r0U7uZAWFvfgJc4nUzreS4/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><br /><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-11218390278185394922020-09-26T13:06:00.000+02:002020-09-26T13:06:04.823+02:00La grolleria del Rei desemmascara la mentida de la "transició".<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirHOFscmAXp2Vy9nYMgaJdJatP_8PiFUqUck8afVRsgURD5iO37Kwa69biopPn9If1ann-f9WDA0sc6d8bqF-9AGc9XwAyFx0sFHTQRU2QyKizKUWTgXyhGmsArTTcJyWd0oQcxpLXT3bC/s724/s2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="554" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirHOFscmAXp2Vy9nYMgaJdJatP_8PiFUqUck8afVRsgURD5iO37Kwa69biopPn9If1ann-f9WDA0sc6d8bqF-9AGc9XwAyFx0sFHTQRU2QyKizKUWTgXyhGmsArTTcJyWd0oQcxpLXT3bC/s320/s2.png" /></a></div><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Després de la mort del genocida
Francisco Franco, l'establishment franquista va teixir una estratègia de
maquillatge del règim dictatorial viscut en els últims 40 anys, tot per simular
un canvi a un règim democràtic. Aquest engany va acabar denominant-se
"Transició democràtica" i els seus promotors “Règim del 78”,
convertint el que havia estat una dictadura en tota regla en un règim
suposadament democràtic organitzat en forma de monarquia parlamentària.</span></div></span><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La monarquia parlamentària ve a ser un
sistema de govern en el qual el rei exerceix la funció de Cap d'Estat, sota el
control del Poder Legislatiu (en aquest cas el Parlament) i del Poder Executiu
(en aquest cas el Govern de la nació). Així doncs, tota la legislació que emana
de les cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de l'Estat sinó
també la seva actuació i funcions.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">En una monarquia parlamentària se
suposa que l'autonomia i poder del monarca estan molt limitats i retallats. Amb
la qual cosa, el Parlament pot prendre decisions que obliguin al rei a
complir-les. Les excepcions d’aquestes limitacions generalitzades són pures
reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies
més antigues, encara que normalment es refereixen a temes de poca
transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions
es manté en el govern i en les diferents cambres de representació
parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els
dipositaris finals de la sobirania popular.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Sense anar més lluny, el mateix Article
1.2 de la Constitució espanyola ja reconeix que "La sobirania nacional
resideix en el poble espanyol, del què emanen els poders de l'Estat". Amb
la qual cosa, queda clar que la figura del rei es limita a exercir les funcions
de cap de l'Estat en representació del poble, depenent totalment de les decisions
del Govern i de l'acompliment de les lleis emanades pel Parlament. Això suposa
que el Rei té l'obligació d'actuar en línia al que estableixi el Govern de
torn, que ha estat elegit lliure i democràticament per la ciutadania.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">L'absència de Rei en l'acte de
lliurament dels despatxos judicials a Barcelona, a petició de el Govern
d'Espanya, ha provocat un xoc frontal del Poder Judicial amb el Govern de Pedro
Sánchez. El president de Tribunal Suprem i de el Consell General de Poder
Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, que exerceix el seu càrrec en funcions després
d’haver caducat el seu mandat, ha mostrat el seu malestar en el seu discurs en
l'acte d'aquest òrgan i de la resta de la carrera judicial..</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El xoc entre la cúpula judicial i el govern
espanyol es produeix en temps de descompte per conèixer el veredicte sobre la
inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra i després del globus
sonda llançat pel ministre de Justícia sobre el possible indult als presos i
exiliats polítics.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Aquesta rebequeria del petit Borbó per
desobeir d'una manera indirecta al Govern d'Espanya, de qual depèn, fent una trucada
a Lesmes per mostrar el seu desacord, ha estat una falta greu de respecte
institucional cap a qui és realment dipositari de la sobirania popular, com és
el cas de el Govern i el Parlament.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Com sempre, el "facherio patrio"
continua amb la seva tradició de maniobrar contra els governs elegits
democràticament, ja sigui exercint cops d'estat com l'aixecament del 18 de
juliol de de 1934 o micro cops d'Estat com aquestes martingales de l'aprenent
de monarca que té Espanya.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Sembla ser que la neutralitat política
a la qual s'acollien els monàrquics després de la mort del genocida Franco,
només era per defensar les corrupteles del rei fugit. Però quan es tracta de qüestionar
les decisions del Govern fent trucades telefòniques per incitar a la crítica a
mateix govern, llavors el respecte institucional se'l passen per l’angonal.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Personalment suggereixo que en comptes
de cridar "Que Déu salvi el rei!", Alceu la veu cridant "Que Déu
ens salvi d'aquest rei!".<o:p></o:p></span></p><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifSFbm-frab2-AR_lrhJPGN_vCnYJWU3_7dZdFjwMxv4Sbi-mCQLT2Rh4Jap8RnELz82wSx7LrJx2ajdotI6hZut0UAn7J3MvrtTwzVGv6a13NMy92GX6iT0gsYCNgLf-MKj4Ve8PYEmXM/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifSFbm-frab2-AR_lrhJPGN_vCnYJWU3_7dZdFjwMxv4Sbi-mCQLT2Rh4Jap8RnELz82wSx7LrJx2ajdotI6hZut0UAn7J3MvrtTwzVGv6a13NMy92GX6iT0gsYCNgLf-MKj4Ve8PYEmXM/s0/Signatura.jpg" /></a></div><br /><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-75270196242447049912020-08-16T13:34:00.002+02:002020-08-16T13:34:52.829+02:00Qui va inspirar l'atemptat de les Rambles?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDHQgYioPRs6BXRpUoXhSCV_mKT-4HMdwzNs52CBqj3wdfU1issT1EPSYzLrZw4G_13MH8zLGZkLyIyRctLWODABiVPNyrPS8FkHC9ews8ryq7oEc8Bl6UOLitPobLfw2ke_2K6JRBccui/s501/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="216" data-original-width="501" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDHQgYioPRs6BXRpUoXhSCV_mKT-4HMdwzNs52CBqj3wdfU1issT1EPSYzLrZw4G_13MH8zLGZkLyIyRctLWODABiVPNyrPS8FkHC9ews8ryq7oEc8Bl6UOLitPobLfw2ke_2K6JRBccui/s0/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">El 17 d'agost de 2020 es compleixen
tres anys dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. L'advocat del
pare d'una víctima dels atemptats, Jaume Alonso-Cuevillas, ha posat en qüestió
que el que és considerat el cervell principal dels atemptats Abdelbaki Es
Satty, estigui mort. El lletrat argumenta que els informes dels forenses no són
concloents i que, mentre els veïns de la casa d'Alcanar asseguren que hi havia
4 o 5 persones, només es van trobar restes de dos cadàvers i la persona
supervivent que ara està processada.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;">Una altra de les grans incògnites que
apareixen sobre el cas és que no es va trobar ni el mòbil ni les targetes SIM
d'Es Satty. Tot i això, també consta que una neboda seva va comprar dos
bitllets d’avió la nit del 16 d'agost, en què va explotar la casa d'Alcanar.
Segons el relat de l'advocat, està constatat que dos dels nois de Ripoll van
ser a l'aeroport del Prat aquella mateixa nit de l'explosió.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">L'advocat també ha assegurat que el
telèfon d'Es Satty va rebre trucades el dia 20 d'agost de 2017, tres dies
després de l’atemptat, que no eren només un intent de connexió que no
funcionés. Per tant, hi ha massa indicis que fan qüestionar la suposada veritat
que s'ha venut als mitjans de comunicació espanyols, si partim de la base que
el mateix cervell de l'operació i imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va
treballar com a informador per al CNI fins al mateix dia de l'atemptat.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Així doncs, hi ha moltes preguntes a
l'aire, com: quines són les implicacions dels serveis secrets espanyols en el
brutal atemptat? Si tenien perfectament identificats els membres de la cèl·lula
terrorista, seguien els seus moviments i els escoltaven les seves
comunicacions, per què no els van detenir i van evitar l'atemptat? És del tot
evident que sabien de l'existència de la casa i taller de bombes d'Alcanar on
el seu confident residia. Per què no es va reaccionar ni tan sols en el moment
que el xalet va volar pels aires la nit abans dels atemptats? Aquest ja era un
indici més que evident de la perillositat d'uns personatges perfectament
identificats i localitzats.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Tampoc hem d'oblidar com es van filtrar
"Fake news" en mitjans de comunicació, com "el Periódico", on
es posava als Mossos d'Esquadra en una diana mediàtica, amb informacions
fosques sobre si la policia catalana havia rebut un avís de la imminència d'un
atemptat. Però aquests mateixos mitjans que estan a sou del Règim del 78,
finançat per l'IBEX-35, ara callen sobre el fet que les forces policials
espanyoles tenien més que un avís difús. Coneixien tots els detalls de la
cèl·lula terrorista.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Aquí podem veure clarament com es var
aplicar "l’Omertà" o llei del silenci imposada en tots els mitjans de
comunicació d'Espanya. Tampoc hem d’oblidar el veto polític que en el seu
moment van imposar el PSOE, el PP i Cs, a qualsevol tipus d'investigació
d'aquests fets que pogués destapar tota aquesta pudor, ni la inacció de les
forces policials i judicials, que no només són lamentables, sinó que obren la
porta a qualsevol hipòtesi basada en la preparació d'un atemptat per justificar
l'actuació de l'Estat espanyol, mitjançant les seves forces i cossos de
seguretat, intervenint el quefer diari de la ciutadania catalana per poder
evitar el referèndum d'l'1 d'octubre.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Si em baso en la dita castellana que
diu "blanco y en notella... Leche", és molt greu arribar a la
conclusió que estem davant d'una branca més de les clavegueres de l'Estat, que
no va dubtar ni un sol minut a atacar un dels sectors econòmics més potents de
Catalunya com el turisme, per criminalitzar un acte democràtic com el
referèndum del Procés. Mentrestant, el conseller d'Interior que fer front a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l'atemptat, Quim Forn, és a la presó i el
màxim comandament dels Mossos que va neutralitzar el grup terrorista, el major
Trapero, juntament amb la seva cúpula policial, estan pendents de ser
sentenciats a anys de presó. Escàndol i vergonya són paraules suaus per definir
tot aquest assumpte.</span><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La degradació d'un estat que actua
d'aquesta manera és total. Després de veure la gran exhibició de l'Estat
espanyol en valors tan importants com: la total absència de principis
democràtics, la corrupció generalitzada dels partits del Règim del 78 que s'han
anat alternant en els governs i la politització i corrupció del Poder Judicial
a Espanya, no ens ha d'estranyar gens que l'ex cap de l'Estat espanyol,
designat pel dit d'un genocida assassí com Franco, fugi d'Espanya a plena llum
del dia amb la connivència de l'actual Cap de l'Estat (el seu propi fill) i un
govern , suposadament d'esquerres, que vol treballar per millorar la justícia
social de país. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzI74UdFTz8cxg6R4aejkF1i3Gl2diDPUXpT-Sr2F3_8foz08qTcga6wVu2qBJCgAjH-jTa-gVQPWK_w8w_XOGq16nRCTRAAVbTxA_QEePBphy_8_oJ0XjiBMEhkHmIaVBgYUZrlMHrALC/s158/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzI74UdFTz8cxg6R4aejkF1i3Gl2diDPUXpT-Sr2F3_8foz08qTcga6wVu2qBJCgAjH-jTa-gVQPWK_w8w_XOGq16nRCTRAAVbTxA_QEePBphy_8_oJ0XjiBMEhkHmIaVBgYUZrlMHrALC/s0/Signatura.jpg" /></a></div><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span><p></p><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-64475590330103520142020-08-09T18:51:00.000+02:002020-08-09T18:51:00.249+02:00El Tercer Sector i la governança tecnològica.La nostra activitat laboral quotidiana s'ha vist radicalment interrompuda per l'envestida de la pandèmia COVID-19. Les plataformes digitals s'han disparat en popularitat, les persones i els llocs de treball busquen trobar noves formes de reunir-se i col·laborar.
A principis de març, les plataformes empresarials dedicades a l'organització de videoconferències grupals, es van descarregar 62 milions de vegades a tot el món, mentre que les restriccions de viatge van caure en un terç. A mesura que la crisi del coronavirus es va relaxant, em faig la pregunta: podrien les plataformes de reunions virtuals i eines de col·laboració interactives estimular una major innovació en la feina post COVID-19? La resposta la tinc molt clara, aquest model de treball ha vingut per quedar-se, probablement no per a tots els llocs de treball, ni per a totes les organitzacions.
Durant aquests períodes de confinament estricte que hem viscut, hem vist com s'han pres decisions importants mitjançant reunions virtuals de Consells de Ministres, consells d'administració de grans multinacionals, assemblees generals o reunions de Patronats de Fundacions. En definitiva, hem vist com es governaven les nostres institucions de forma no presencial i mitjançant aplicacions tecnològiques.
Estem davant del que s'entén per "governança tecnològica" mitjançant el teletreball. Aquesta governança és la que examina el desenvolupament i l'aplicació de principis, normes i procediments de presa de decisions mitjançant l'ús de programes compartits que configuren la tecnologia de la informació i d'Internet a tot el món.
Per tant, les entitats del Tercer Sector Social no han estat diferents de la resta d'organitzacions de la nostra societat. En les últimes setmanes, i a contrarellotge, tot ha donat un gir copernicà. I moltes són les organitzacions que seguint les recomanacions del Ministeri de Treball, han adoptat el teletreball com una forma alternativa per seguir desenvolupant les seves funcions. Aquestes entitats socials han hagut de pujar al tren en marxa i no sempre en les millors condicions per a desenvolupar amb eficàcia la seva tasca habitual.
Quan parlem de teletreball és molt important fixar-se en quina situació estem, en relació amb els altres països del nostre continent, per entendre d’on partim. Fins ara a Espanya només un 4,3% de les persones utilitzaven el teletreball, quan a Europa la mitjana era d'un 5,2%. Tot i que els millors dades respecte a la implementació d'aquesta forma de treball són les que han obtingut països com: Holanda (14%), Finlàndia (13,3%) i Luxemburg (11%), segons les dades publicades per Eurostat.
El Tercer Sector, en les darreres setmanes, ha hagut d’implantar una forma de treball no molt implementada en el dia a dia de les seves organitzacions. El primer problema que s'ha posat, encara més, en evidència és la ja coneguda "bretxa digital", que provoca que entre els grups socials hi hagi una gran diferència d'oportunitats, afavorint que determinats col·lectius quedin condemnats a la marginació, per no poder disposar de coneixements o eines per interactuar amb la resta de la societat en igualtat de condicions.
Si ho analitzem des del prisma del moviment associatiu, veiem que les entitats més petites no tenen els recursos ni les eines tecnològiques per afegir-se amb facilitat al teletreball. D'un dia per l'altre, les entitats socials han vist com algunes de les seves activitats fins ara presencials, han hagut de transformar-se en virtuals, com per exemple: formació, conferències i debats, jornades tècniques o qualsevol tipus d'esdeveniment organitzat online, obtenint un elevat nivell de participació i satisfacció . És ben cert que s'han hagut de reinventar les activitats, sobretot les tasques més administratives i serveis que en molts casos s'han hagut de redissenyar.
No obstant això, no tota la tasca desenvolupada per les entitats socials ha estat possible fer-la a través del teletreball. Altres tasques del Tercer Sector, necessàriament, s'han hagut d'adaptar molts serveis per garantir el distanciament social. D'aquesta manera s'han pogut realitzar moltes activitats com: servei d'assistència domiciliària, repartiment d'aliments, assistència en albergs, entre d'altres. Les organitzacions que treballen al Tercer Sector Social sempre hauran d'estar predisposades a garantir la prestació de serveis que requereixen forçosament contacte presencial.
I no només és el Tercer Sector el que ha de millorar la seva preparació per a aquesta nova forma de treball, sinó la societat en general. Perquè fins al moment d'aquesta situació excepcional, el teletreball no formava part de la cultura del Tercer Sector. Per tant, aquesta crisi sanitària provocada per la pandèmia Covid-19, ha de ser el punt d'inflexió per actualitzar aquestes organitzacions i els seus processos de treball en plena era digital. És del tot imprescindible posar la tecnologia al servei del desenvolupament individual i col·lectiu, de la conciliació de la vida familiar i de la justícia social.
<div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-67725228872698509612020-07-13T12:56:00.000+02:002020-07-13T12:56:20.131+02:00Prohibit confinar: La Justícia fent política, un altre cop.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo_tt6j2ExTUDpc9-N2w9ptQMH73CAn5tgLf2IuNeW8pdWl1UqHAADVjwveeEr5GE_kccKRPwW6TK46_xa4hxf2XKWcUXXI0Gi_rStHGm-Sc5eD4OnL4h1UcTOMn3JgqxDYJAA6j9LPMlc/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="569" data-original-width="469" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo_tt6j2ExTUDpc9-N2w9ptQMH73CAn5tgLf2IuNeW8pdWl1UqHAADVjwveeEr5GE_kccKRPwW6TK46_xa4hxf2XKWcUXXI0Gi_rStHGm-Sc5eD4OnL4h1UcTOMn3JgqxDYJAA6j9LPMlc/s200/2.jpg" width="164" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="16">En els 10 últims anys hem parlat sovint
de la judicialització de la política i de la politització de la Justícia,
afirmant amb això que l'actuació dels jutges entra en el camp de la política, o
bé que els polítics recorren a la justícia per retorçar les lleis i alterar
l'ordre democràtic.<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="17"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="14">Darrerament hem tingut massa exemples
de com el poder judicial s'ha tret la bena dels ulls i ha actuat de forma
arbitrària perseguint idees polítiques. Un exemple molt clar el tenim amb els
rapers Josep Valtónic i lleidatà Pablo Hasél que estan sent perseguits per
afirmar que "els Borbons són uns lladres", quan la realitat s'erigeix
tossudament corroborant l'afirmació de tots dos artistes.<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="15"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="12">Avui dilluns, 13 de gener, hem viscut
un altre episodi d'intromissió de la justícia en l'àmbit polític, quan la jutge
de guàrdia del Jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida ha denegat, a instàncies
de la fiscalia, el confinament de diverses localitats del baix Segrià i de la
ciutat de Lleida. Aquesta jutgessa ha centrat la seva argumentació en la
"racionalitat política", en comptes de centrar-la en la
"racionalitat jurídica" tal com és la seva obligació.<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="13"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="10">De tots és prou coneguda la
contaminació franquista de el sistema judicial espanyol. Vull recordar el que
va dir el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal
Suprem, Carlos Lesmes, en una entrevista a un mitjà de comunicació, quan es va
referir al fet que els jutges se'ls controla "amb el pal i la
pastanaga". Il·lustrant que els jutges que sàpiguen llegir entre línies
els missatges no escrits i les preferències polítiques dels magistrats de el
Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, seran premiats amb la
"pastanaga" de l'ascens en la seva carrera judicial acumulant mèrits.
Per contra, tots aquells díscols que no vulguin seguir les pautes de la cúpula
judicial seran castigats a les destinacions judicials més infames.<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="11"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="8">Aquí tenim un clar exemple de fam per
la "pastanaga". En la jutgessa Elena García-Muñoz Alarcos, del jutjat
d'Instrucció número 1 de Lleida, al negar-se a ratificar les mesures de
confinament aprovades per la Generalitat, adduint que aquestes requerien
l'aprovació de l' estat d'alarma, la qual cosa és competència de el Govern
central. Molt lluny de importar-li les conseqüències sociosanitàries de
prohibir aquest confinament, la jutgessa en qüestió ha vist l'oportunitat de
desgastar l'actuació del govern de la Generalitat davant la previsible campanya
electoral i d'aquesta manera acumular punts per a la "pastanaga" com ho
fan al Carrefour.<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="9"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="7">Independentment de com el Govern de la
Generalitat estigui gestionant la crisi que ha generat la pandèmia de la
Covit-19, la jutgessa ha d'acompanyar les decisions que prenguin els
representants de Govern de la Generalitat, tal com ho va fer el seu col·lega
que va autoritzar el confinament de la comarca del Segrià.</span><span style="font-family: Calibri;"> </span><span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="5">Tan
sols per que aquesta decisió ha estat presa per especialistes en epidemiologia
i gestió pública. <span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="6"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="3">Les seves decisions han de basar-se
únicament i exclusivament en criteris jurídics i en base a aquests criteris
argumentar la resposta centrada en la interpretació de la llei.<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="4"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="1">En el seu edicte aquesta la jutgessa ha
admès tota l'argumentació i interpretació del fiscal en cap de l'Audiència de
Lleida, Joan F. Bone, en què afirmava que per a prendre mesures "de tanta
gravetat" s’ha de sol·licitar al Govern central la declaració de l'estat
d'alarma.<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="2"><o:p> </o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;" wfd-id="0">Al meu entendre tot aquest muntatge es
deu a la necessitat que tenen, tant la jutgessa Elena García-Muñoz Alarcos, com
el fiscal en cap de l'Audiència de Lleida, Joan F. Bone de treure el cap als
mitjans de comunicació perquè els vegin des de Madrid i així poder aspirar a la
conquesta d'una "pastanaga". Tot plegat molt patètic havent joc la
salut i la vida de centenars de persones.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP6Jr_hMtLQNnJY6rNfLDFS3U7GGcWEIB0r7QzdJXVN4N0Eg3IMrgR5qcY-EulNJXyqw3WCfEaqqBKawinaZmwzDRqrXI6Llh528JUWJbGRv6VLREeKM5-3NHQ5Y4h3YhIAE69373gnrtA/s1600/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP6Jr_hMtLQNnJY6rNfLDFS3U7GGcWEIB0r7QzdJXVN4N0Eg3IMrgR5qcY-EulNJXyqw3WCfEaqqBKawinaZmwzDRqrXI6Llh528JUWJbGRv6VLREeKM5-3NHQ5Y4h3YhIAE69373gnrtA/s1600/Signatura.jpg" /></a></div>
<div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6786880371419887586.post-59027252536496421642020-06-28T13:27:00.005+02:002020-06-28T13:27:48.486+02:00L'eclosió de la galàxia post-convergent es posa en mans d'un messiànic Puigdemont.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Gfb6oyeQmi0xbSV1P8BbpCuQwMl85v37w70mAsljT_NA_gElHEZ5_QENUgF3MZ_LY_lPAFqSlXxLQcqQkyxscrSaiGV3j6JFE7pmMKZ5Z47HDq6_LhCXH4T5aBmyOK2j0tBGESoY_2bz/s1600/Alt.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="452" data-original-width="459" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Gfb6oyeQmi0xbSV1P8BbpCuQwMl85v37w70mAsljT_NA_gElHEZ5_QENUgF3MZ_LY_lPAFqSlXxLQcqQkyxscrSaiGV3j6JFE7pmMKZ5Z47HDq6_LhCXH4T5aBmyOK2j0tBGESoY_2bz/s320/Alt.png" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El pujolisme va teixir un regnat de 23
anys, en el qual tothom sabia el paper que tenia assignat. El Pujol va
gestionar, amb mà de ferro, una estructura de poder en la què el món empresarial,
català i forà, tenia descrits els canals per a la consecució dels seus
objectius econòmics. Sabien d'entrada el percentatge que havien de pagar com a
peatge per a la consecució de contractes i obres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Amb el "Cas Palau" va saltar
pels aires la infraestructura de corrupció construïda durant tot el mandat. No
només es va trencar ipso facto la coalició de "Convergència i Unió",
sinó que van haver de desaparèixer els dos partits; Unió perquè fora de la nau
nodrissa de CiU es va estavellar al abisme i Convergència perquè va veure que
ni amortallant-se amb l'estelada, podia apaivagar la pudor de tants anys de
corrupció.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">És justament aquí quan el moviment
post-convergent es veu obligat a definir un nou model de partit, que s'aferra a
l'independentisme com a taula de salvació a hores d'ara en un moment
políticament convuls. Per a això ha de deixar de banda l'estructura anquilosada
de promoció interna dels cadells de les joventuts de la JNC, buscant candidats
dins de la societat civil que permetin oxigenar la imatge deteriorada que ha
deixat el Pujol i la seva família.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Aquest nou escenari post-convergent,
mostra tot un gresol de famílies polítiques que se senten incòmodes, davant la
pèrdua de poder que suposa aquest nou paradigma. Els polítics professionals de
l'estructura convergent són els únics interessats a continuar amb la divisió del
moviment, ignorant el clam a la unitat d'acció política que les bases i
l'electorat exigeixen. Es neguen a renunciar al la seva "professió" i
per descomptat a la seva quota de poder.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Les famílies post-convergents
aglutinades en tota aquesta sopa de sigles (Junts per Catalunya, Crida, PdCat o
ANC) han d'exagerar les diferències, per a diferenciar-se de la resta. Tot i
que finalment acabin fent sempre el mateix estil de política en qualsevol
institució en la que aterrin. Aquesta exhibició de múscul per diferenciar-se
entre ells, posa en evidència que no són tan diferents. Al cap i a la fi,
coincideixen tots en la necessitat de tenir unes estructures sanitàries i
educatives desenvolupades, tot i combatent les desigualtats socials i donant
suport a tota l'estructura de l'economia productiva de país.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">És just en aquest moment, quan apareix
la figura messiànica de Carles Puigdemont. Ell és qui va demostrar en les
eleccions europees de l'any passat tenir la força suficient per entrar a el
Parlament Europeu amb tres diputats, i donar-se un bany de masses a Perpinyà el
febrer d’aquest any.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Els èxits que ha aconseguit en els
diferents tribunals europeus, són l'energia que necessita per l'electorat
independentista i augmentar així la seva l'autoestima i dignitat, després de
tantes humiliacions que s‘ha hagut d'empassar en la pantomima del Tribunal
Suprem en el judici del Procés o a l’actual judici del Major Trapero.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Puigdemont ha fet saltar pels aires les
diferències artificials entre els partits polítics de l'arc post-convergent.
Forçant als puristes de Convergència a aglutinar-se en una nova formació com el
Partit Nacionalista Català, liderat per Marta Pascal que prové de l'escola
convergent de la JNC. Alguna de les seves velles glòries de polítics
professionals, ja ha deixat caure acusacions de "populisme" contra el
lideratge de Puigdemont, com si el populisme no hagués estat una de les
estratègies principals de l'era pujolista.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ara estem davant d'un moviment
independentista bicèfal, centrat en Junts per Catalunya i Esquerra Republicana
de Catalunya. Els primers amb Puigdemont a Europa acaparant protagonisme
internacional i guanyant simpaties entre el votant independentista català. Els
segons amb un partit estructurat i ben posicionat a les institucions públiques,
però decapitat amb el seu President a la presó i la seva secretària general
exiliada a Suïssa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Tahoma",sans-serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Em sap greu, però he de reconèixer que
el líder feixista José María Aznar tenia tota la raó quan va dir "antes se
romperá el independentismo en Cataluña, que romperse España".</span><o:p></o:p></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQEzyARzSkZGtLMH6CL4os2sQliXTg2zNerNf_LJadgVlLVuVoTJz24UXqdlhdCpvIL8JASQ9dCFmIROv6sPbCLSoyWbelDncSWYDVq-Er10ril7HQe-iYRhy2u7nqTbQKFCHH8rvY1Y_J/s1600/Signatura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="89" data-original-width="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQEzyARzSkZGtLMH6CL4os2sQliXTg2zNerNf_LJadgVlLVuVoTJz24UXqdlhdCpvIL8JASQ9dCFmIROv6sPbCLSoyWbelDncSWYDVq-Er10ril7HQe-iYRhy2u7nqTbQKFCHH8rvY1Y_J/s1600/Signatura.jpg" /></a><br />
<br /><div class="blogger-post-footer">Podeu ampliar el contingut.</div>Bephttp://www.blogger.com/profile/07241107411068678561noreply@blogger.com0