Arxiu del blog

divendres, 15 de gener del 2010

Les morts d'Horta de San Joan i la responsabilitats públiques.


Finalment ha esclatat el que es veia venir. Quan s'ha aixecat el secret del sumari del cas de l'incendi d'Horta de San Joan, han aparegut tot un seguit de professionals de la funció pública i de polítics que s'han quedat literalment amb el cul a l'aire.

Em sap molt greu el dolor que les famílies dels cinc bombers lleidatans morts hagin de reviure aquest episodi en els pròxims mesos. És l'únic punt negatiu que obertura del sumari ha tingut, perquè vull i desitjo que la mort d'aquests cinc professionals serveixi per a definir les relacions entre els professionals de l'administració publica i els responsables polítics.

Sembla ser que el Conseller Baltasar està començant a recollir els fruits del seu propi estil de govern. Un estil impulsiu i poc reflexiu que ja va fer palès en les intencions de fer un transvasament del riu Segre a la conca del riu Ter, amb nocturnitat i traïdoria. Traient pit i amenaçant a tort i a dret.

Jo personalment no el responsabilitzo d'haver anunciat públicament i amb molt èmfasi, que l'incendi va ser provocat per un llamp. Perquè al cap i a la fi, estava assessorat per un informe fet per uns professionals de l'administració pública. L'obertura del sumari ha desmentit radicalment els "criteris professionals" amb els quals es va elaborar l'esmentat informe. Per tant considero que el Conseller Baltasar no ens va mentir i l'única cosa que va fer és transmetre una mentida amb la qual va ser enganyat.

D'altra banda si que considero que el Conseller Baltasar és culpable d'encobrir la ineptitud d'uns professionals del Cos d'Agents Rurals, al no depurar responsabilitats entre els professionals que van elaborar l'informe.

Ahir vaig escoltar per Catalunya Radio les declaracions del president del col·legi d'Enginyers Forestals de Catalunya, en les quals denunciava que la formació que té el Cos d'Agents Rurals no és suficient per a garantir una resposta tècnica adequada en un cas com aquest.

Jo em plantejo si aquest informe l’hagués realitzat una consultora privada. Quin hauria estat la resposta del Conseller Baltasar? Potser emprendre una acció judicial contra la consultora i contra els quals van signar l'informe? En canvi quan es tracta de personal propi de l'administració i funcionaris amb el lloc de treball fix, no té collons d'exigir i depurar responsabilitats.

D'altra banda no hem d'oblidar l'actuació dels alts comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Perquè a la vista de les frases literals de les trucades dels bombers morts, han aparegut dubtes sobre la idoneïtat de l'estratègia dels comandaments del Cos de Bombers.

A mi se'm plantegen una sèrie de dubtes arran del descrit en el sumari com:

• Els protocols d'actuació són els adequats? Sembla ser que els sindicats majoritaris posen en dubte la idoneïtat d'aquests protocols.

• Les decisions preses pels comandaments dels bombers eren correctes? Tenint en compte que la climatologia era imprevisible, serà necessari avaluar si es van prendre uns riscos excessius enviant a aquests bombers al lloc on van trobar la mort.

• La designació dels comandaments dels bombers es fa amb un criteri tècnic o amb un criteri polític? És curiós que quan hi ha un canvi de govern a la Generalitat, hi ha una cascada posterior de nomenaments de càrrecs nous. Vull suposar que aquests nomenaments es fan sobre la base dels mèrits d'experiència i formació de les persones que accedeixen a ells.

• Per què hi ha hagut tanta pressa a atribuir la culpa al canvi de direcció del vent? Estaven encara recent morts i ferits els bombers, quan ja s’apuntava la responsabilitats al vent. En canvi ara sembla que sorgeixen dubtes sobre de si el vent va ser l'únic responsable.

Penso que exercir un càrrec públic suposa assumir responsabilitats quan les decisions han estat errònies, dimitint del càrrec si l'error és propi i depurant responsabilitats si l'és aliè. Amb la qual cosa penso que els Consellers Baltasar i Saura haurien de decidir si assumeixen ells alguna responsabilitat o l'exigeixen a algun dels seus subordinats. Però el que és molt clar és que algú la va cagar i ara no podem dir com el Bob Dylan que "la resposta està en el vent".