Arxiu del blog

divendres, 1 de gener del 2010

Any nou i la vida de sempre.


Quan comença un any nou, les persones acostumem a posar-nos metes, a pensar en nous projectes: un estúpid resquitx d'esperança i lucidesa ens fa creure que podem, que aquest any que comença sí que podrà complir els propòsits o les frustracions de l'any que acaba. Aquest any si que aprendré anglès, aquest any vaig a posar el meu negoci (ara sí), començaré la meva dieta per a baixar els 20 quilos de més que tinc, , ja no fumaré etc, etc.

Però abans del dia de Reis la gent s'oblida de tot perquè es creua la mandra, la cervesa i algunes coses més. I d'aquí ve l'angoixa de saber-se un pusil·lànime incapaç de complir amb les seves metes, després la depressió, i ja quan la gent es comença a sentir una autèntica piltrafa, s'adóna que és novembre, i llavors comença a pensar en els propòsits de l'any nou. I d'aquesta manera entrem en un bucle sense fi de frustracions amb revisió anual com les hipoteques.

Tota aquesta acumulació de fracassos i desenganys ens fa molt més vulnerables davant els reptes que ens imposa la societat. Ens genera una sensació d'autoestima molt baixa, ens fa insegurs davant els reptes professionals i les necessitats afectives i familiars. En resum, que amuntonar contínuament frustracions derivades de propòsits mal plantejats, pot conduir-nos a l'atur laboral i social.

És realment lamentable que no es facin més sovint aquest tipus de revisions. Funcionem com les empreses, és a dir, en anualitats comptables. A l'arribar a la finalització del desembre tanquem l'exercici i fem els pressupostos per a l'any següent. I com tots sabem els pressupostos es fan justament per a no complir-los i d'aquesta forma avancem durant l'any "aquí caic i allà m'aixeco".

Jo m'he proposat per a l'any 2010 aconseguir el 100% de tots els meus cinc propòsits i d'aquesta forma acabar l'any demostrant-me la meva força de voluntat:

Primer propòsit: Aquest any deixaré el tabac. Tots sabem que el fumar mata, o almenys així ho indiquen els paquets. No consentiré que el tabac em domini. Entre altres coses, perquè no he fumat mai.

Segon propòsit: Aquest any tampoc pujaré a l’Everest. Pujar a l’Everest és un dels majors reptes que qualsevol ésser humà es pot plantejar. Però no pujar a l’Everest és la més sàvia decisió que qualsevol ésser humà pot prendre. Que cony se m'hi ha perdut al mi a l’Everest? Perquè he de putejar a un grup de Sherpes perquè em carreguin a la seva esquena i em pugin a dalt de tot?

Tercer propòsit: No vull presentar-me com a candidat a les eleccions de la Generalitat. Aquest propòsit està basat en que tinc molta feina i no em queda temps per a perdre en ximpleries. A més considero que ja hi ha molta més gent millor capacitada que jo per a perdre el temps d'aquesta forma i he de reconèixer que el perden millor que jo.

Quart propòsit: No faré campanya perquè Catalunya sigui independent d'Espanya. Perquè si Catalunya s'independitza d'Espanya... On collons estarà l'argument polític del Partit Popular perquè el votin a l'Espanya profunda?, Com podrà guanyar el Barça la copa del Rei?, Què passarà amb l'aigua del riu Segre si no pot entrar a Aragó? Potser s'acumularà i augmentar al nivell fins a inundar-nos a tots.

Cinquè propòsit: Vaig a posar-me en forma per a ser més ràpid i tenir més resistència. M'han parlat que hi ha unes bateries de 100 ampers, que milloren les prestacions dels 70 ampers que actualment tenen les bateries de la meva cadira de rodes. Així augmentaré la meva punta de velocitat i els quilòmetres que puc fer al cap del dia.

Aquests són els meus cinc propòsits que pretenc complir en aquest any 2010. Prometo posar tota la meva obstinació a aconseguir cadascun d'ells i així poder arribar al 31 de desembre d'aquest any sentint-me un home realitzat i segur de mi mateix. Prometo aconseguir-ho per collons!

dimecres, 30 de desembre del 2009

El Fundraising o la captació de fons per a activitats sense afany de lucre.


Potser per a poder valorar el desenvolupament real del sector sense ànim de lucre a la nostra societat, hauríem de mesurar-lo per la capacitat de desenvolupament de tres aspectes que caracteritzen a la filantropia, com poden ser: la donació voluntària, l'organització voluntària i el voluntariat. No n’hi ha prou amb tenir moltes Organitzacions No Lucratives i un elevat nombre de voluntaris, com és el cas de Catalunya. També és necessari que les butxaques dels ciutadans, els consells d'administració de les empreses, i els patronats de les fundacions, donin el pas endavant que permeti passar de les paraules als fets i així poder demostrar que el factor determinant és la generositat amb la qual flueixen els diners.

Em penso que no existeix consens a l'hora de definir el Fundraising. Però per a definir-lo d'alguna manera, ho podríem fer com el procés de resolució de sol·licitar i acceptar regals econòmics d'individus, empreses i fundacions per a organitzacions que desenvolupen tasques sense ànim de lucre. La funció del fundraising, per tant, és essencialment comunicació i és essencial analitzar-la des de la perspectiva de les relacions que afecten a l'organització receptora i tots els públics que l'envolten.

Llavors per a mi, ho definiria com el conjunt d'activitats a desenvolupar per a captar i gestionar fons i béns de persones, empreses, fundacions i Administracions Públiques amb destinació a finalitats no lucratives. Els destinataris d'aquestes col·lectes, d'aquests donatius o campanyes de socis, són generalment associacions i fundacions, encara que també s'apliquen les seves tècniques en l'àmbit del finançament de partits polítics.

Aquesta captació de recursos significa que les ONG’s han d'adaptar la seva estructura i formació per a especialitzar a professionals encarregats de la seva gestió. Aquest equip de fundraisers hauria de desenvolupar la seva feina des de dintre de la pròpia ONG, del propi col·lectiu que els ha de gestionar en última instància. Sent així, això és independent que aquestes persones siguin voluntàries o assalariades de l'organització. La clau està que tota la gestió és interna, controlada fins a l'últim cèntim per l'organització, independentment de les consideracions sobre el cost d'aquesta actuació.

Tot i així, hem pogut observar que en els últims anys s'ha generalitzat un fenomen que té el seu origen en el món de la política. I és que el Fundraising es professionalitza, i es subcontracta fora de la pròpia organització. Apareixen d'aquesta forma les empreses externes especialitzades en la captació de recursos econòmics per als objectius de les ONG’s.

A jo em sembla bé que si al mercat existeixen alternatives millors, més eficients i rendibles que el voluntariat o la contractació interna, s’hi ha de recórrer. En aquest sentit vull recordar que també les ONGs competeixen i que és una manera d'estimular la seva eficiència. Però com en qualsevol subcontracta hi ha el perill de la falta de control. Lo que implica que no se sàpiga traslladar la càrrega emocional, de compromís, cap al potencial client. La falta de control suposa també que, davant pràctiques irregulars, poc ètiques o fins i tot il·legals d'aquestes subcontractes, el dany a l'ONG és molt més gran que a una empresa normal. Queda danyada la línia de flotació de la pròpia ONG, com és la seva credibilitat en el compliment de la seva missió.

Estaria bé començar a regular i posar fites als límits en que han de relacionar-se les entitats del cridat tercer sector, les administracions públiques i el sector empresarial. Encara ens ressonen en les orelles els casos de l'Orfeó Català o d’algunes ONG que actuen com multinacionals del tercer sector com Intervida, o sense anar més lluny casos de finançament irregular de partits polítics.