Arxiu del blog

dissabte, 30 d’agost del 2008

Lo Solbes ha dit: Per collons los meus!!!


Estic impacient per a que comenci una nova temporada del programa de TV3 Polònia. La veritat és que aquest circ de polítics que tenim són capaços de generar uns guions amb unes trames, que superen en imaginació els que produeixen els guionistes professionals.

La història ve d'abans de l'inici de vacances, quan a finals de juliol surt lo Conseller Castells i amenaça amb que si s’incompleix el termini del 9 d'agost, fixat per l'Estatut de Catalunya, els diputats socialistes catalans al congrés podrien no aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. El President Montilla fot un cop de mà al seu Conseller i d'una forma vetllada insinua que el seu partit (PSC), actuarà en conseqüència si el govern de l'estat no facilita l'acord per a pal·liar el dèficit de finançament que té Catalunya.

Al principi donava la sensació que realment els polítics catalans havien madurat i actuaven amb una unitat, que mai havíem vist abans. Però aquesta sensació d'unitat només va ser un miratge, ja que hi havia algun actor secundari d'aquesta paròdia que necessitava tenir més minuts de càmera.

Aquest actor va ser lo Joan Saura que un bon dia es desperta i li posa les banyes a la seva dona (la bella Inma Mayol) amb la vicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega. Realment l'escena del Joan i la María Teresa va ser d'un nivell pornogràfic difícil de superar ja que sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare, va deixar en pilota picada al propi President de la Generalitat.

Tot aquest sainet ha fet que l’Artur Mas comenci a fregar-se les mans i fotre's calent, al veure que aquest govern tripartitt se sembla cada dia més al “Camarot dels germans Marx”. Tinc la sensació que al Montilla li està passant el mateix que li va succeir al Maragall; és que mantenir un govern amb dos socis minoritaris que no han tingut experiència de govern és molt complicat. I si no feu memòria i recordeu les pixades fora de test del Carod Rovira en l'anterior legislatura. Encara que, tot s’ha de dir, en aquesta legislatura Esquerra Republicana sembla haver agafat un rumb més responsable i coherent amb l'acció de govern.

Després de l'escena de llit del Saura i Fernández de la Vega, sembla ser que la relació entre el govern central i els partits del tripartitt continua augmentant en el seu nivell de tensió, sense oblidar que Convergència i Unió qualsevol dia d'aquests pot muntar una altra infidelitat tipus Saura (recordeu la baixada de pantalons de l’Estatut, que ara se’n diu posibilisme), però això sí amb més elegància perquè tant lo Mas com lo Duran Lleida tenen una estil diferent per a anar-se al llit amb algú i fins hi tot potser més bon gust.



Però, com diuen els castellans "a riu regirat, guany de pescadors". I ara va i ens surt el Sheriff Solbes, amb una estil xulesc generant titulars a la premsa com:

Solbes avisa als catalans que en el finançament Espanya té la paella pel mànec. El que oblida el Solbes és que no serveix de res tenir la paella pel mànec, si després la paella està buida.

Solbes ignora la pressió catalana i no toca ni una coma de la seva proposta. Com opció estratègica puc entendre aquesta posició inicial. Però tancar-se tan radicalment, pot suposar un baló d'oxigen per al Rajoy i potser aquest nou centre dreta que proposa pot arribar a quallar.

Solbes s'enroca en el seu rebuig al model de finançament de Catalunya. Però qualsevol jugador d'escacs sap que l'única forma de trencar un enroc, és sacrificant una peça. I això Zapatero no hauria obviar-lo, perquè si finalment la unitat d'acció de les forces polítiques catalanes es produís (cosa improbable), podria buscar un sacrificat i trencar l'enroc.

Montilla respon a Solbes que Catalunya "no acceptarà imposicions". Encara que Montilla abans hauria de fer una teràpia de grup al PSC, per a trobar un compromís entre la facció catalanista de Castells i la facció espanyolista de Zaragoza o Corbacho.

Amb tot aquest merdé, penso que només cal deixar passar el temps i el temps donarà prendrà papers i posarà a cadascun al seu lloc.

Insisteixo, tinc ganes que comenci el Polònia per a veure fins a quin punt són capaços d'aprofitar aquest filó argumental que els polítics els han preparat durant aquest estiu.

dijous, 28 d’agost del 2008

Un tio amb molta trempera!


Tota aquesta gent de la televisió solen ser una mica envanits i bastant galls dindis. Aquí us vull fer quatre pinzellades sobre un professional de la comunicació, que fa molt bé el seu treball i alhora és capaç de muntar-se una conya marinera amb qui faci falta.



Això va succeir en un acte d'un partit polític al que vam ser convidats a assistir el nom de la nostra entitat ASPID. Allí ens vam trobar que el periodista Jordi Évole que cobria el mitín d'un polític de primera línia a Lleida per al programa “Salvados por la Campaña” de la Sexta.



Quan va acabar el seu treball, va venir amb nosaltres i es va mostrar com el que és. Un tipus pla i amb ganes de connectar a amb el personal.

Si voleu podeu fer-vos un volt pel seu bloc personal.

Aquí us deixo una entrevista que li van fer per a la premsa i altra que li van fer per a la ràdio.

dimecres, 27 d’agost del 2008

La indústria farmacèutica: un negoci sense escrúpols i amb molt poca vergonya.


Avui he agafat un cabreig monumental a llegir una notícia a La Vanguardia, sobre l'ús de nens com "cobais" per a provar fàrmacs en l'Índia.

El govern de la índia, ha obert una investigació fonamentada en el fet que els medicaments provats ja tenen genèrics indis i no es poden patentar en aquest país, on els assajos clínics són infinitament més barats que a Occident i el consentiment de pares analfabets més fàcil d'aconseguir.

Si els pares no saben llegir ni escriure, potser esperen que entenguin les implicacions d'aquests assajos? Aquest és l'escenari ideal: una estructura política fàcil corrompre (bé! aquí tampoc és tan difícil de fer el mateix), analfabetisme de la població, pobresa i superpoblació.

Les multinacionals farmacèutiques estan simplement aprofitant-se de la pobresa i la ignorància a l'Índia.

Però aquesta corrupció no només es produeix en països com l'índia. A Espanya ja s'han donat veus de denúncia, per les quals determinades companyies farmacèutiques estan subornant a metges de capçalera i especialistes perquè receptin medicaments amb marca (que solen ser entre 40 i 50% més cars que els genèrics), a canvi de portatils, regals, viatges o finançament de projectes d’investigació.

Tot hi això, darrerament la Comissió Europea ha iniciat una campanya d'investigació sobre el sector farmacèutic per possibles pràctiques anticompetitives. El fonament és que s'estan traient molt pocs medicaments nous al mercat i l'entrada de medicaments genèrics es retarda.

En concret, la investigació examinarà si els acords entre empreses del sector farmacèutic, infringeixen les prohibicions sobre pràctiques restrictives de la competència d'acord amb l'article 81 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea. La Comissió també sospita que les empreses han creat barreres artificials a l'entrada de nous productes o operadors, el que constituiria un abús de posició dominant.

Sembla ser que el nombre de nous medicaments que surten al mercat decreix per any. Durant el període 1995-1999, el terme mitjà era de 40 medicaments per any, passant a una mitjana de 28 entre 2000 i 2004. I que les investigacions apunten a multinacionals Pfizer, GlaxoSmithKline, AstraZenecea, Johnson & Jhonson, Merck i Sanofi Aventis.



Personalment penso que la indústria farmacèutica té massa marge de benefici, com per a impedir ara que es racionalitzi el mercat farmacèutic. Tenen els suficients diners per a comprar a qui faci falta, perquè ells puguin continuar amb el seu xiringuito funcionant.

Potser sigui per això que sempre he estat un entusiasta de la homeopatía i de la medicina natural, sense oblidar que en aquest segment també tenen delegacions aquestes multinacionals sense escrúpols.

dilluns, 25 d’agost del 2008

Benvingut el bloc d'una bona coneixedora dels coixos, la Conxita Tarruella.

Avui m'he assabentat de la creació del bloc d'una bona amiga i alhora militant de la causa de la discapacitat. Aquesta amiga és Conxita Tarruella.

Amb la creació aquest bloc, ha complert amb la promesa que va acceptar, aquest mes de juliol passat, quan en un dinar va ser reptada pel Quim i per jo perquè creés el seu espai de comunicació en el Cyber món.

La Conxita té una llarga i dilatada trajectòria en el món de la política i a pesar d'això, continua ensopegant una vegada i una altra vegada en els mateixos errors. Un polític no pot complir les seves promeses, perquè llavors la pròpia classe política se’l menja per deixar-los en pilotes. Així que, Conxita com continuïs complint el que promets duraràs dos tele notícies…

On s'és vist que un polític compleixi les seves promeses!!! Fa lleig. Llavors com ho farem els que critiquem?

Les promeses són per a fer-les no per a complir-les. Aquest és el primer manament de molts polítics del nostre país (tots mediocres és clar).

Per als quals vulgueu visitar el seu bloc, ho trobareu en aquesta adreça: http://conxitarruella.blogspot.com



En definitiva Conxita, benvinguda al món dels blocaires i els que et coneixem sabem que escriuràs i moltes vegades amb la punta afinada.