Arxiu del blog

divendres, 16 de maig del 2008

Irena Sendler in memoriam.

La Núria Pujol m'ha enviat una sentència in memoriam de Irena Sendler:

"La raó per la qual vaig rescatar als nens té el seu origen en la meva llar, en la meva infància. Vaig Ser educada en la creença que una persona necessitada ha de ser ajudada de cor, sense mirar la seva religió o la seva nacionalitat".

Crec que els premis i les lloances que avui dia s'atorguen, tenen com a objectiu prioritari a valorar la seva rendibilitat en les campanyes de màrqueting, que no pas el fet de reconèixer el treball realitzat per persones anònimes.

El premi Nobel de la Pau que van negar l'any passat a la Irena Sendler, és una prova més que evident que aquesta àvia polonesa no lluiria prou en la pomposa cerimònia del lliurament de premis.

Personalment penso que ara el Premi Nobel de la Pau, poden fotre-se’l pel cul. Aquesta pobra dona ja no el necessita, el seu premi major serà el record en els milers de nens jueus que va salvar de morir en mans dels nazis quan amb només 29 anys, l’any 1942 va treure del gettho de Warschau (Polònia) 2500 nens, els quals va salvar la vida.

Els hi donava identitats falses i els donava en adopció a famílies no jueves de Polònia.

Va anotar els seus noms verdaders en paper de fumar, guardats en ampolles que va enterrar en el seu jardí, perquè ella creia en la pau i sabia que aquells nens sobreviurien a la guerra, i que més tard podrien retrobar als seus familiars.

Dissortadament la majoria dels pares d’aquells nens moriren en els camps d’extermini nazis, però ells han sobreviscut.

Ara tots ells demanaven el Nobel per Irena. Ella, amb 97 anys, vivia en un geriàtric de Varsòvia, fins que fa quatre dies va morir. Deia que va fer el que tocava i es lamentava de no haver fet més.

Una heroïna enmig de les guerres.

Lo Bep.

dilluns, 12 de maig del 2008

Curiositats lingüístiques..

El Joan Ibars, un bon amic, m'ha fet arribar aquestes reflexions sobre la concepció que, des de diferents punts de vista, es té de la percepció de la vida, tan des de l'òptica espanyola com de la catalana.

Si mes no, moltes d'aquestes curiositats conviden a la reflexió serena de qui som.

Com ho considero molt interessant, aquí us ho publico.
Gràcies Joan.

Lo Bep.

Curiositats lingüístiques..
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'.

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'pocavergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Reenvia aquest missatge a tanta gent com puguis per tal de difondre les nostres idees i pensaments.

diumenge, 11 de maig del 2008

L'estudi que ens descobreix la sopa d'all amb Avecrem.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Saura, va encarregar recentment un informe sobre "Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya", per a combatre l'abstenció i l'allunyament entre la política i la ciutadania. Té pebrots la cosa!!! Que els polítics en actiu (tant govern com oposició), necessitin un informe per a saber que és el que els passa als catalans i a les catalanes per a no anar a votar és d'una miopía digna de ser operada immediatament, encara que l’hagi de pagar la Seguretat Social.

Personalment em sembla molt bé que es gastin recursos públics en estudis i informes perquè algú s'assabenti de com estem, però per sobre de tot de; per què estem així. Però hem sembla que els polítics, això ja ho deurien de saber perquè en principi ens van presentar uns programes electorals on ells ja havien reflexionat, el com afrontar el nostre futur més proper.

Segons sembla, aquest document final proposa que institucions, administracions, partits polítics i mitjans de comunicació adoptin mesures per a ser més transparents, participatius i clars. I que sent més responsables rendeixin comptes de les seves actuacions davant de la ciutadania. Doncs al meu parer el document en qüestió ens descobrirà la sopa d'all, perquè el que proposa és senzillament el que qualsevol professional de la política hauria de tenir com missió en les seves accions. Algú haurà cobrat un munt d'euros per a escriure una llista de obvietats que sembla que els únics que no les coneixien són els propis polítics.

Jo em pregunto: Que esperaven després del circ de l'estatut, dels trens de rodalies, de la Llei de Dependència? Lo normal és que els ciutadans estiguem farts que ens facin combregar amb rodes de molí.

Davant d’aquesta mediocritat dels polítics (insisteixo tant govern com oposició), crec que el primer que comenci a ser coherent amb el que pensa i amb el que fa, triomfarà més que l’Avecrem.

Lo Bep.