El Govern d'Aragonés té
tasques pendents de l'anterior govern i dels compromisos adquirits per ERC amb
Junts i la CUP, que plantegen reptes com augmentar la despesa en Salut,
impulsar una renda bàsica, abordar l'emergència habitacional, repensar el model
d'ordre públic i aprovar un doble rescat socio-cultural contra els efectes de
la pandèmia, que marquin tota l'acció de govern.
Amb el pas dels anys, la
d'Economia s'ha convertit en una cartera imprescindible per als equilibris
interns dels governs de coalició. Tradicionalment, aquest departament l'ocupava
algú del mateix partit que manava a la presidència, però això va canviar el
2015, quan Oriol Junqueras va ser nomenat vicepresident econòmic y en els
últims anys, amb Pere Aragonès, ha passat el mateix: el president era
Puigdemont o Torra, i el número dos del Govern era d'Esquerra.
Ara serà al revés, amb ERC a
la presidència i algú designat per Junts a Economia, però en aquest cas no serà
algú del partit com s'havia especulat sinó un independent. En concret, és Jaume
Giró, que fins 2019 va ser director general de la Fundació La Caixa.
La cartera d'Economia sempre ha
tingut molt poder, bàsicament perquè totes les decisions de despesa de la
Generalitat passen per allà. Això sol generar tensions amb els diferents
departaments, que sempre estan plorant per aconseguir més diners dels què els
donen inicialment.
A més d’això, l'equip
d'Economia ocupa càrrecs rellevants en institucions de tot tipus, des de la
Fira de Barcelona fins a l'Institut Català de Finances. Aquesta última
institució, per cert, ja fa més de 10 anys que té el projecte d'aconseguir la
fitxa bancària, una llicència que li permet convertir-se en un banc públic
formalment acceptat pels supervisors i reguladors. No podem oblidar que,
justament aquest, és un dels objectius que Junts li ha encarregat a Giró és
aconseguir aquesta llicència per operar sense dependre de les autoritzacions de
Madrid.
Un altre dels principals
reptes que el nou govern haurà d'assumir és el de l'habitatge en un escenari
d'emergència social, que demana una solució per frenar desnonaments i garantir
pisos assequibles. Fer arribar el 5G a tot el país, complir els objectius de
l'Agenda Urbana de l'ONU i seguir el programa dels nanosatèl·lits.
La creació per primera vegada
d'una conselleria de Feminismes (en plural) i Igualtat ha estat celebrada per
les organitzacions que treballen pels drets de les dones i dels col·lectius
LGTBIQ +. Aquesta ha de ser una oportunitat per garantir que es fan polítiques
amb perspectiva de gènere des de totes les conselleries. El nou departament
també haurà d’afrontar el repte de desenvolupar i dotar de recursos la llei
contra la violència masclista. Tot recordant altres temes sobre la taula com
més cases d'acollida per a víctimes de violència masclista i els ajuts per a
famílies monoparentals.
Pel que fa referència a el
Departament d'Educació, cal recordar les promeses d'universalitzar l'accés a
les llars d'infants, augmentar el pressupost per a l'escola inclusiva i així
com afrontar la reforma en profunditat del batxillerat.
Recordem que el primer gran
anunci que va fer l'anterior conseller d'Educació, Josep Bargalló, va ser
tornar a finançar les llars d'infants. Concretament, va dir que el Govern es
tornaria a fer càrrec de la part que li correspon del finançament, retirat
arran de la crisi econòmica. També és urgent continuar amb el desenvolupament
del decret de l'escola inclusiva, amb més contractacions que garanteixin una
bona atenció als alumnes més necessitats especials.
Una de les Mega Conselleries
és la d'Empresa i Treball, que haurà d'afrontar molts reptes que els seus
antecessors no van aconseguir tirar endavant. Aquest és un Departament que té
una gran transcendència, sobretot en plena crisi econòmica del Covidid-19 i ara
que les àrees d'Empresa i Treball es tornen a unificar, com havia passat fins
al 2015. Un problema històric: l'atur. Abans de la pandèmia era del 11% (ara
arriba a el 13%, però la xifra previsiblement pujarà quan s'acabin els ERTO).
Pel que fa referència a el
desenvolupament de les polítiques socials, el sector ha agraït que finalment
s'estructurés en una Conselleria pròpia, que permeti afrontar els reptes
socials amb una interlocució més directa amb qui ha de aplicar-los a nivell
polític.
És evident que l'impacte de
la pandèmia continuarà més enllà de la immunitat de grup. La mateixa Taula de
Tercer Sector demana enfortir la xarxa de protecció i activar "un rescat
social". Les ONG han atès més de 800.000 persones que no tenien diners per
menjar o pagar el seu habitatge. Amb més població en risc i el col·lapse dels
serveis socials, ara toca accelerar les prestacions i provar la renda bàsica
universal. La cara de la crisi són les cues de la fam però també els
desnonaments i els infrahabitatges al fet que els nous pobres o els que no
tenen papers es veuen abocats. La Covid ha destapat mancances en el model de
residències de gent gran i en general de l'ajuda a la dependència. Les llistes
d'espera són eternes i les famílies reclamen més ajudes per l'atenció
domiciliària dels dependents.
Les organitzacions socials
que estan sota el paraigua de la Taula de Tercer Sector, insisteixen en la
necessitat de "posar en marxa un rescat social". Entre altres
mesures, demanen ampliar els requisits de la renda garantida de ciutadania, que
deixa exclosos el 40% de las persones més vulnerables, o que hi hagi un mateix
circuit per demanar l'ingrés mínim i la renda catalana.
Durant aquesta legislatura el
govern català també haurà d'abordar la reformulació del sistema d'atenció a la
dependència. Catalunya lidera la llista d'espera de les ajudes a la
dependència. El 31% dels dependents (74.628 persones) estan esperant una ajuda,
un terç d'aquests es troben en situació de dependència greu. Els avis i les
persones amb discapacitat són els que més pateixen aquesta situació. Per això,
el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI),
reclama una direcció general específica que acabi amb aquest greuge.
I ara el més difícil, per al
govern d'Aragonés, serà poder abastar tots aquests fronts oberts en tan sols
dos anys. Si tenim en compte els dos anys de marge que ha donat la CUP al
Govern de coalició de Junts i ERC, que també coincidiran amb les eleccions
espanyoles que es faran d'aquí a dos anys, si tot va bé. Resumint, el govern
català ha de fer els deures en el termini de dos anys, sense oblidar els
resultats que pugui obtenir a la taula de negociacions amb el govern espanyol.
També el Govern català haurà
de demostrar que la confiança que la ciutadania ha donat a l'independentisme, ha
estat corresposta amb el talent aplicat a la gestió pública. A nivell social i
polític, a Catalunya estem en temps de descompte i cal optimitzar totes i
cadascuna de les gestions que políticament haguem de fer.
L'emergència social ha de
passar necessàriament per davant de l'eix nacional. El moviment independentista
només aconseguirà "eixamplar la base", si la societat percep que en
el camí cap a la independència no es deixa ningú pel camí. Si no s'anteposa
l'eix social a l'eix nacional, a hores d'ara l'independentisme caminarà cap al
precipici.
