Està
clar que la societat civil catalana porta cinc anys mobilitzant-se per canviar
el Status Quo que mantenia amb l'Estat espanyol. Tot aquest procés ha estat
obra de molts actors que des de diferents àmbits d'actuació, han aconseguit
treure al carrer i visibilitzar una gran majoria de la societat catalana
desitjosa d'un nou marc de govern.
És ben
cert que la manifestació del 10 de juliol de 2010 per a palesar la indignació
de la societat catalana per les retallades de l'Estatut de 2006, va ser el tret
de sortida de to una seguit de protestes socials i manifestacions que any rere
any i van augmentant en el nombre de participació de la ciutadania.
Els
catalans començàvem a estar farts d'un estatut que no només ens descapitalitza
econòmicament, sinó que ens humilia cultural i socialment. És en aquest punt en
el que vull posar en valor l'agudesa política de l'actual President de la
Generalitat funcions, a l’adonar-se de la gran dosi de supèrbia del seu
contrincant a l'Estat espanyol. Artur Mas va saber veure que el Mariano Rajoy
era d’un perfil molt torero, és a dir, amb molta fatxenderia i poca
intel·ligència. Sabia que quan li ensenyés el capot del pacte fiscal, Rajoy
embistiría com un bou de miura. I així va ser, Mas ha donat diversos passis de
capot al banyut del Rajoy amb: el pacte fiscal, el dret a decidir o la
convocatòria de la consulta. Sabent per endavant que Rajoy no tenia un altre
camí que dir-li repetidament que "NO", amb la qual cosa aconseguia
alimentar amb gasolina el foc de l'independentisme a la societat catalana.
Per
tant, penso que tot el sector independentista català està en deute amb el
President Mas. I quan dic això també vull aclarir que el pagament d'aquest
deute no té perquè ser la investidura de Mas com a nou president de la
Generalitat. Al meu entendre la motxilla que l'Artur Mas està arrossegant, amb
els casos de corrupció a Convergència, és massa feixuga perquè hagi de mantenir
un lideratge en el procés cap a la independència.
Probablement
estiguem davant d'un altre president màrtir de Catalunya. A Companys el van fer
màrtir les bales de l'escamot d'afusellament de la dictadura franquista, al Mas
l’han fet màrtir la pròpia família Pujol i les bales judicials de l'Estat
espanyol contra l'independentisme català.
En
aquestes circumstàncies l'Artur Mas no pot liderar un projecte sobiranista que
sigui creïble a nivell internacional. El president de Convergència no pot
desenganxar-se de la sospita que era coneixedor de tota la trama criminal de la
família Pujol. I si realment era desconeixedor, probablement no era la persona
adequada per dirigir Convergència.
Aquesta
situació ens condueix a una sortida que no deixi lloc a cap dubte sobre
l'honradesa i transparència de la persona que ha de liderar aquest procés.
L'independentisme català necessita una força nítida, que no només sigui
honrada, sinó que també ha de semblar-ho.
Així
doncs, vull dir-li al President en funcions de la Generalitat, gràcies
President el poble català sabrà reconèixer la seva valentia i decisió. Però
ara, faci un pas al costat i deixi espai perquè nous líders ens condueixin a
Ítaca.
