Ni en el
millor dels seus somnis dels cupaires podrien imaginar que arribarien a tenir
l'impacte mediàtic que estan aconseguint des del 27-S. Fa tres mesos que estan marejant
la perdiu per aconseguir una presència als mitjans de comunicació, que els
permeti afrontar les eleccions anticipades del pròxim mes de març amb un
posicionament mediàtic molt millor del que tenen ara.
Des de
les passades eleccions "plebiscitàries", només han estat capaços de
"recollir" (segons paraules del Antonio Baños) un document de
propostes elaborat per Junts pel Sí, que volen sotmetre-ho a la validació de,
el que ells anomenen assemblea, que es reunirà diumenge que ve a Girona.
Segons
aquest document, es posa sobre la taula un compromís de dotar amb 270 milions
d'euros un pla de xoc social per atendre les les necessitats més peremptòries.
Multiplicant per tres l'import que figurava en els pressupostos prorrogats que
s'han establert per al 2016. No hem d'oblidar que aquest pla de xoc inclou tot
un seguit de mesures que posen un especial èmfasi en els serveis socials, com
ara: combatre la pobresa infantil, la pobresa energètica i en especial els
desnonaments. L'objectiu no era altre que actuar de forma immediata per a
pal·liar en el possible el sofriment de milers de persones, que en ple hivern
estan patint els rigors de l'estació més freda de l'any.
Jo crec
que a l'hora d'escenificar comèdies teatrals, els cupaires han de posar sobre
la taula propostes que siguin realment possibilistes. Jo sóc el primer que
hauria preferit que la partida pressupostària per a aquest pla de xoc fos de
10.000 milions d'euros, amb barra lliure per a tothom. Però vivim en una
societat en què l'encert consisteix a utilitzar els recursos de la forma més
òptima i realista possible i no estirar més el braç que la manega.
Els
cupaires han posat sobre la taula des del minut zero, que el que a ells els
importa és el COM, el QUAN i el ON. Quan en realitat el seu únic objectiu
(expressat en plena campanya electoral) era el QUI. Com diu la gent gran
"qui avisa no és traïdor".
És ben
cert que l'únic que recorda la gent del programa electoral amb el qual la CUP
es va presentar el 27-S, era que no farien president a l'Artur Mas. La resta
del programa no va causar cap interès a l'audiència, molt probablement per ser
un recull demagògic de brindis al sol.
L'error
ha estat voler convèncer-los que era necessària la seva implicació per elaborar
un projecte de país, en un incipient procés constituent de creació de la
República catalana. Era evident que l'única raó de ser de la CUP, és la de
mostrar-se com un partit antisistema (tal com ells es defineixen) que té
l'obligació de ser utòpic i fer plantejaments maximalistes que estiguin buits
de qualsevol tipus de raciocini.
El
proper diumenge 27 de desembre la suposada "assemblea" de la CUP,
emetrà la sentència de mort per al procés constituent. Entre altres raons,
perquè els cupaires no poden menjar-se amb patates l'únic argument electoral
que la gent va entendre del passat 27-S.
El marge
de maniobra de Junts pel Sí, es limitarà a intentar una negociació "in
extremis" amb "Catalunya així que es pot" per aconseguir la
cessió de dos vots en el procés d'investidura. Entenc que en aquest camí
Esquerra Republicana no podrà jugar-se el seu electorat, cedint a les
condicions que li farien la gent de PODEMOS sobre les seves postures sobiranistes.
Així
doncs, parafrasejant les paraules de la Carme Forcadell, proclamo
"President posi les urnes" i com més aviat millor!!!
