Arxiu del blog

divendres, 7 d’octubre del 2011

Campanya electoral: el circ de la política.


Estem tot just a un mes i mig de les eleccions generals, i els partits polítics comencen a fer els primers moviments de posicionament electoral. Això no és res de nou, cada comici electoral té el mateix ritual de sempre i l'escenografia es repeteix de manera sistemàtica una elecció darrere de l'altra.

Podem arribar a predir, amb força exactitud, per on ens sortiran cada un dels partits amb representació al parlament espanyol. Són tan previsibles que demostren la seva poca imaginació i mediocritat. I dic això perquè tindrem l'oportunitat de veure com grans oradors van a parlar de la crisi que patim i que tants "competents" experts, seguint el principi de la llibertat i la competitivitat, no han sabut evitar, ni tampoc les diverses bombolles -sobre tot les pròpies bombolles mentals- que inflaven i airejaven. Bombolles que, sembla ser, els han permès construir sense que ningú els hi demani responsabilitats, els seus "alliberats" i productius guanys.

Durant la legislatura he pogut veure com el personatge polític del Zapatero es cremava com un ninot de palla, és a dir que cremava ràpidament i es desintegrava sense deixar ni tan sols les cendres. D'altra banda he vist el personatge polític del Rajoy, com al ximple de la pel.lícula que li toca la loteria de la majoria absoluta sense haver jugat ni un sol bitllet.

D'altra banda, els partits nacionalistes han continuat fent el seu paper, que és el de sempre, és anar a Madrid a negociar "que hi ha de lo meu".

En vista de la situació en què estem, tinc nul·les esperances en que les persones que es proposaran per optar a ocupar el càrrec de diputats al Congrés o el Senat, ens treguin d’aquest fangar on estem ara. Bàsicament perquè seran les mateixes persones que ens hi han portat a aquesta situació.

D'una banda el Rubalcaba se'ns apareixia dient que ell tenia la solució de la crisi. Quan ho vaig sentir vaig pensar que estava escoltant al personatge del "Polònia". Com pot ser que un membre del govern, que ha generat aquesta situació, vingui dient que ell té la solució del problema i no l'ha aplicat fins ara.

D'altra banda tenim al Rajoy que, encara avui, no sé quines són les seves propostes per sortir de la crisi i generar confiança entre la població i el teixit empresarial. Tinc la sensació que l'únic que ha fet és seure a veure com cremava la figura del Zapatero, fins que només han quedat unes poques cendres. Tindrà l'honor de tenir una majoria absoluta sense haver fet absolutament res.

Ara el Partit Popular treu al José María Aznar com aquell legionari descerebrat a qui posa per davant a les batalles per iniciar l'atac final a la Moncloa. Aznar és aquest personatge brusc i incòmode fins i tot per als seus, l'expresident Aznar provoca ciclons al seu pas. Després d'haver abandonat la presidència amb 51 anys, ha esculpit uns bons abdominals, guanyat uns bons diners i ha fet amistats tan fulgurants com poc ortodoxes. Però no està disposat a fer concessions polítiques i ara molt menys que abans. Potser perquè és un falcó i se sent lliure.

Pressento que ens enfrontarem a una campanya electoral excessivament previsible i sobretot amb poques propostes noves que aportar. Només em queda que aferrar-me al missatge de Nadal, que cada any Loteries de l'Estat posa en circulació, que no és altre que "Que la sort ens acompanyi".