Una
prova fefaent que el franquisme continua vigent en l'organització de l'Estat
espanyol, la tenim en el control polititzat d'una justícia de disseny, al
servei de les elits oligàrquiques que van conviure amb la dictadura franquista.
Si
Montesquieu aixequés el cap, tornaria immediatament a la seva tomba en veure la
manipulació dictatorial que des de l'executiu es fa del sistema judicial.
En
cap país que pugui considerar-se de tradició democràtica, es podria entendre
que un exministre de l'Interior parli "d'afinar" un assumpte per part
de la fiscalia, sense que hi hagi pel mig una dimissió o un cessament immediat.
Mai cap ministeri fiscal de cap democràcia, ha pogut sentir-se tan manipulat
com ho està el ministeri fiscal d'Espanya.
Al
desembre de 2014, el que va ser fiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce
va haver de presentar la dimissió (això sí per motius personals), per no haver
de claudicar al que el govern de la Banda del Partit Popular li estava ordenant
en referència al procés català. L'actual Fiscal General de l'Estat José Manuel
Maza ha fet una depuració en tota regla d'una trentena de substitucions de
fiscals per "amics fidels al règim". Aquesta purga de fiscals díscols
s'ha fet amb "nocturnitat i traïdoria" per amagar l'autèntica
voluntat de carregar-se al fiscal de Múrcia que investigava la presumpta
corrupció del president murcià de la Banda del Partit Popular.
En
el cas del judici contra la germana del Petit Borbó i el seu cunyat, el fiscal
Anticorrupció de Palma, Pedro Horrach, va fer una defensa de la Infanta dels espanyols
que molts advocats defensors no haurien estat capaços de desenvolupar. O sigui
un fiscal al servei de la defensa dels interessos de la Casa Reial espanyola,
desentenent-se de la seva funció de Anticorrupció.
Finalment
només ens falta veure la sentència a la qual ha estat condemnat el cunyat i la
germana del rei. La germana a pagar una multa de més de 200.000 € perquè no
sabia res ni era coneixedora de res del que feia el seu marit (comportament
típic Borbó). El marit condemnat a sis anys que, a proposta del fiscal Horrach,
podrà eludir pagant una fiança. I la ciutadania espanyola continua veient
"Sálvame" i "Gran Hermano".
Entrant
directament en l'escena catalana, no podem oblidar els jeroglífics que van
haver de fer la Junta de Fiscals de la sala del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, per justificar el seu canvi de criteri sobre la necessitat de
jutjar el 9-N després de rebre ordres directes de Madrid.
Els
catalans ja estem avesats a veure com el sistema judicial s'utilitza com a eina
de resposta política en el procés independentista. Ja no sorprèn a ningú veure
com la divisió de poders se la passen pel folre i la seva interpretació de la
llei és l'ariet amb què colpejar l'independentisme.
El
més preocupant és el que està succeint en el marc polític espanyol. Els dos
partits que havien alternat els governs des de la instauració d'aquest sistema
polític pseudo democràtic, estan plens de corrupció fins a les orelles. El PSOE
té a la comunitat andalusa com a centre de tota la seva putrefacció política i
per tant és pres dels seus propis delictes. La banda del Partit Popular ha
generalitzat la corrupció com a sistema polític i la ha integrat en el seu
propi modus vivendi. Tan sols partits minoritaris com Podemos plantegen la
necessitat d'una regeneració política urgent que abasti a la pròpia classe
política i les institucions de l'Estat.
Està
clar que l'oligarquia que ha governat Espanya des de principis del segle XX, sobrevivint
a les dictadures de Primo de Rivera i Franco, continuen exercint un poder
omnipresent en tots els estaments de l'Estat. Les famílies propietàries de les
principals empreses de l'Ibex 35 no estan disposades a deixar que la ciutadania
assoleixi una democràcia real. Per a ells és molt millor aquesta democràcia
virtual que ens han dissenyat.