Arxiu del blog

dissabte, 16 de juliol del 2011

La comèdia dels stress tests de la banca.


Hem tingut l'oportunitat d'assistir recentment a l'examen de "selectivitat" que la màxima autoritat Bancària Europea, ha realitzat a 91 bancs del nostre continent per demostrar la seva solvència davant la crisi que estem patint. Aquesta fiscalització de l'activitat bancària europea, suposava per a la banca espanyola l'oportunitat de demostrar que el sistema financer espanyol es troba entre els més solvents d'Europa, amb l'única finalitat de transmetre confiança perquè l'assetjament especulatiu dels mercats, no augmenti el preu que hem de pagar per cobrir les pròpies vergonyes.

La majoria de països europeus han sotmès a l'anàlisi dels estrès tests una mitjana de quatre bancs per país, mentre que Espanya ha hagut de sotmetre'ls a tots per demostrar que el problema del nostre dèficit financer i en conseqüència de la nostra crisi, no és la banca sinó la incapacitat històrica que com a país hem tingut per inventar, produir i vendre.

Molt probablement aquesta maniobra de transparència, que el Banc d'Espanya ha volgut fer per rentar la imatge de la nostra economia davant del món, no produirà efectes a curt termini per què la imatge d'Espanya ha transmès al llarg de la seva història, no canviarà per maquillar ara una imatge massa deteriorada.

És important destacar que de les cinc entitats espanyoles que no han superat les proves de l'estrès tests, hi ha dues caixes d'estalvi catalanes: Unnim Caixa i Catalunya Caixa. Això és el que, al meu entendre, ens ha de fer reflexionar com a país. Quin tipus de control exerceix el govern espanyol i el català sobre la gestió d'aquestes caixes?.

Malauradament estem davant un sistema financer que té un control total sobre el sistema polític, ja sigui a través del finançament dels propis partits polítics o en el pitjor dels casos mitjançant el control individual d'alguns dels nostres representants institucionals.

Aquest rentat de cara que s'ha pretès fer de la nostra economia, posa en evidència la poca cohesió que hi ha a l'economia europea. Els conflictes d'interessos entre els membres de la Unió, reforcen els desequilibris econòmics interns. Europa necessita desprendre’s del poder dels seus governs de forma individual, i dotar les polítiques econòmiques comunitàries, de la capacitat de dissenyar l'economia europea i sobretot de controlar la seva aplicació en cadascun dels estats.

Realment no ens hem cregut l'entelèquia d'una Europa unida. Les institucions comunitàries continuen sent òrgans d'opinió que difícilment poden arribar a condicionar decisions en camps estratègics com el militar o l'economia. Aquesta crisi ens ha evidenciat la situació d'una Europa feble i a la mercè dels mercats especuladors.