Aquí no hi trobareu ni doctrines ni sentències. Només reflexions sobre com veig la vida i les persones que en ella hi actuen. Dieu el que penseu, sou a casa vostra.
Arxiu del blog
dissabte, 26 de juny del 2010
Vivim en una societat on la principal crisi està en els seus propis valors.
En aquest període de la vida en què s'està parlant d'una crisi globalitzada a nivell econòmic, en aquest país hem de parlar també d'una crisi de valors, d'una crisi d'ètica, de moral, de la forma en què s'està fent política, de l'administració de justícia totalment ineficaç, de l'estancament en el poder de persones deshonestes, hipòcrites i allunyades dels problemes reals de la societat i del sentiment majoritari dels ciutadans.
Vivim en una societat en la qual es continuen valorant en excés aspectes com: el poder, l'ostentació, la riquesa i l'èxit social. Altrament, valorscom: la compassió, la llibertat, la humilitat, la generositat, la justícia, la pau, la tolerància, l'honestedat, la lleialtat, el respecte i la confiança ja no són les qualitats que caracteritzen els ciutadans al món. És urgent que hi hagi un canvi perquè mentre no resolguem la nostra crisi de valors individual i les nostres accions siguin congruents, seguirem vivint en un món on és el mateix ser dret que traïdor, ignorant o savi, generós o estafador, bo o dolent.
Estem veient atacs de corrupció i mala gestió, que comencen a escalfar la campanya electoral per les properes eleccions a Catalunya. Això que hauríem d'entendre com un mer forcejament polític per veure qui marca més paquet, està deteriorant profundament el nostre sistema democràtic. Els ciutadans estem cada vegada més farts de veure a uns polítics sense propostes clares per treure'ns de la situació econòmica en què vivim. Bàsicament els coneixem pel nivell d'imputació en què "suposadament" se'ls s'involucra en determinats escàndols. Sembla com si el que hagués de sortir elegit com a nou President de la Generalitat, sigui el que menys brut estigui en tot aquest fangar.
Tinc la sensació que hem de votar el que menys merda porti a sobre, no al que es comprometi a portar el millor llibre de ruta per sortir del túnel en què estem fotuts.
Crec realment que una societat basada en individus amb valors és la clau per a una convivència més sana. Les lleis civils no són suficients. S'hi estableix només l'elemental per assegurar una convivència mitjanament decent, però no n'hi ha prou amb només "complir la llei". Els valors van molt més enllà de complir el reglament de trànsit, van a l'arrel de les coses. Podem cometre l'error de dir que coneixem i vivim els Valors, pensant que "som bons" de forma elemental: "si no robo, llavors sóc honest".
La societat exigeix un comportament digne en tots els que participen d'ella, però penso que cada persona es converteix en un promotor de Valors, per la manera en què viu i es condueix. El primer que hem de fer per conèixer els valors, és desenvolupar la nostra capacitat d'observació, atenent primerament a tot el que es fa a la nostra persona: hàbits, actituds, modals i la forma en què ens relacionem amb les altres persones, distingint amb claredat les actituds positives i negatives que tenim.
Tinc molt clar que hem de evolucionar cap a un nou concepte de ciutadania, en el qual ens centrem en l'accés a la cultura i al coneixement, com un autèntic factor que faciliti una plena igualtat, poder reconèixer en l'honradesa un dels valors inexcusables per aspirar a una acció política. Com va dir Ciceró: "La honradesa és sempre digna d'elogi, encara que no t’aporti cap utilitat, ni recompensa, ni profit".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)