Nadal: Ves quin remei.

Avui parlem sense embuts: el Nadal cau malament en general. Ens recobrim d'una capa de falsedat al intentar demostrar una falsa felicitat que ens esforcem a exterioritzar. Si surts al carrer pots trobar-te bandes de “kinkis” Pares Noel que escalen tots les balconades de les cases. No hi ha prou amb adornar amb reclams nadalencs l'interior de les llars, ningú s'assabenta que a la teva casa ets molt feliç celebrant el nadal, per això necessites comprar llums exteriors, figures lluminoses o Pares Noel escalant façanes. Quants més “andromios” tinguis a la vista exterior, més feliç seràs aquest Nadal.

Després de milers d'anys el Nadal segueix sent això: un simple convencionalisme, però elevat ara a l'enèsima potència. Una orgia de propaganda, consumisme compulsiu i estúpids clixés que es repeteixen any rere any. Fins a tal punt, que fins els qui no creuen també la celebren. En les últimes dècades, ja després de la segona guerra mundial no és més que una festa vinculada al més feroç consumisme.

Són unes festes que han perdut el seu sentit religiós per a la majoria de la població. Fins a s'han volgut secularitzar amb l'ascens d'un personatge que no és més que una aberració del departament de màrqueting de Coca-cola. L'origen del personatge arrenca al segle IV d.d. de C. en la figura d'un bisbe turc que es va convertir en San Nicolás. Inicialment el color amb el qual es representava a principis del segle XX era el color verd, però per a integrar-lo en la seva campanya publicitària per a la venda de la beguda americana per excel·lència, el departament de màrqueting de Coca-cola ho va transformar al seu color corporatiu que és el vermell. Per tant, aquest vell gros i beneït que ens han venut no deixa de ser un producte més del nostre "Nadal".

Però avui dia es valoren més els “saraus” als que s'acudeixen en aquestes dates. El sentit religiós que abans tenia ha passat a ser una entelèquia. Les religions cristianes, cada vegada tenen menys seguidors que visquin el Nadal d'una forma acord a les directrius apostòliques. La gent aprofitem, cada vegada més, aquestes festes per a iniciar períodes de vacances, que han aconseguit que aquestes dates seguin temporada alta en moltes destinacions turístics.

Vaja, que vivim en una societat on els convencionalismes nadalencs formen part del ciment que uneix els maons de la nostra estructura social. En el qual també vull destacar l'estúpid primer anunci de l'any, o com les marques ens volen vendre la seva “infinita generositat” o les cues per a comprar qualsevol cosa.

Per cert, avui dia de Nadal a casa meva ens reunim tots i menjarem de primer "Sopa de nadal" (brou de carn consistent, amb galets farcits de carn d'olla), de segon espatlla de cabrit al forn i per a postres "tronc de nadal" i varietat de torrons. Tot regat amb cava català. Els bons costums no s’han perdre mai, encara que siguin purs convencionalismes.

Bon Nadal.

Un any complicat per als drets de les persones amb discapacitat.

Tanquem l'any 2009 amb una gran preocupació, en referència a l'aconseguit per les persones amb discapacitat, doncs amb la finalització d'aquest any reivindiquem la urgent implementació de la igualtat efectiva, d'oportunitats i de tracte pel que fa a les persones amb discapacitat, i d'aquesta manera poder exercir els nostres drets i deures com ciutadanes i ciutadans.

Tot fa pensar que per a l’any 2010 el nostre col·lectiu haurà de fer-se plantejaments que fa bastants anys no es feia, perquè les persones amb discapacitat ens seguim trobant amb realitats que fan molt difícil la nostra inclusió a la societat de manera normal i natural.

Encara avui continua fent-se palesa que la gran majoria dels esforços per assolir millors nivells de desenvolupament i qualitat de vida de les persones amb discapacitat, es fa a partir d'esforços de la societat civil organitzada, i continuem carregant a la família amb tot el pes de l'atenció a les persones amb els nivells de dependència més grants. Amb una perversió total de l’anomenada Llei de Dependència.

L'administració s'ha tret el mort de damunt adjudicant prestacions simbòliques per a atendre a persones amb nivells molt elevats de dependència. Una persona amb un Grau 3, Nivell 2 i amb uns recursos econòmics totalment insuficients per a la vida diària, rep una prestació de 500 euros al mes. Aquesta prestació sol acabar engreixant els ingressos de la unitat familiar, però no milloren la qualitat de vida de les persones ateses. Si la persona que te cura d’un familiar amb dedicació exclusiva, hagués de pagar-se el sou i la seguretat social amb aquests 500 € al mes, només li arribaria per a cotitzar dues hores i mitjana diàries.

Amb aquests 500 € s'ha tornat a posar a la dona com a pal de paller de l'autèntica atenció a les persones depenents, apartant-la del seu propi projecte de vida i tancant-nos a les persones amb discapacitat en els nostres propis domicilis.

La Llei d'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència és una de les lleis que, suposadament, haurien de millorar les nostres vides. Han passat tres anys i, com era desgraciadament previsible, aquesta llei segueix sense implementar-se adequadament. La figura de l'Assistent Personal continua sense ser regulada i per tant no s'està facilitant el control de les nostres vides de forma autònoma.

És ben cert que el món està en crisi i, potser, sempre ho estarà. Però parlar de crisi ara mateix és referir-se al crac econòmic que ens està afectant. No obstant això, per al nostre col·lectiu, la crisi és permanent, i ens perjudica més que a uns altres. Un exemple és l'atur que no cessa de créixer i que per a les persones amb algun tipus de discapacitat s'aguditza encara més.

A la província de Lleida el 70% de les persones amb discapacitat i en edat laboral estan parades. Sí, sé que parlar d'això ara, quan hi ha tantes famílies a la vora de l'abisme per estar tots els seus integrants a l’atur, potser soni extravagant; però és que, quan passi aquesta crisi, i l'economia torni a créixer i les ocupacions es multipliquin una altra vegada, les dones i els homes amb discapacitat seguiran a l'atur.

Que el 2010 faci realitat els vostres somnis!