Arxiu del blog

dissabte, 13 de gener del 2018

El Partit Popular i el terrorisme islamista. Coincidència?

En el que portem de segle XXI el terrorisme islamista ja ha comès dos atemptats sagnants a Espanya. Tots dos atemptats s'han produït estant en el govern d'Espanya un partit, que ha perpetuat de franquisme, com és el Partit Popular.

L'11 de març de 2004 es va produir un atemptat amb 10 explosions simultànies en els trens de rodalies de Madrid. Aquest atemptat va ser obra d'una cèl·lula islamista d'Al-Qaida, en el què van morir 192 persones i en el qual 2057 van patir lesions diverses.

Des del mateix moment de l'atemptat, el govern del Partit Popular va intentar confondre l'opinió pública, adjudicant l'autoria de l'atemptat a l'organització terrorista ETA (segons la cadena SER, era la primera vegada que un govern espanyol es dirigia per telèfon directament a periodistes per dir-los que aquest atemptat havia estat obra d'ETA), poc temps després va aparèixer un comunicat de les Brigades d'Abu Hafs al-Masri (al-Qaida), dient que l'atac era en resposta als conflictes de l’Afganistan, l’Iraq, Palestina i el Caixmir . Assenyalant a Espanya de formar part d'una croada contra l'islam, conjuntament amb els Estats Units i el Regne Unit.

Les principals hipòtesis de treball ja van suggerir la participació d'alguns membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o el CNI, que estarien al corrent de les accions dels implicats ja que la majoria eren confidents policials, com el conductor del cotxe que va transportar els explosius que van permetre la massacre de l'11-M.

Després de 13 anys es produeix a Barcelona un altre atemptat amb segell islamista en què van morir 18 persones. Després d'una actuació eficaç del Cos dels Mossos d'Esquadra, surt a la llum que l'agent radicalitzador dels joves marroquins, va ser l'imam de Ripoll Abdelbaki És Satty, de la mateixa nacionalitat, que va actuar com a cervell organitzador de la cèl·lula terrorista.

Aquest imam ja va ser detingut el 2010 a Ceuta quan transportava 12 quilos d'haixix. L'any 2016 Abdelbaki És Satty és és relacionat amb l'Operació Xacal, per enviar jihadistes a lluitar a l'Iraq. Posteriorment la pròpia policia espanyola confirma que És Satty treballava a sou dels serveis d'intel·ligència de l'Estat espanyol (CNI), com a confident.

Per tant, jo veig un paral·lelisme entre els dos atemptats, de Madrid i de Barcelona, ​​en els quals coincideix que persones implicades en ambdós atemptats terroristes estaven a sou del CNI. A aquesta coincidència també cal sumar-hi la que en el moment de tots dos atemptats, el partit que estava al capdavant del govern espanyol era el Partit Popular.

Davant aquest cúmul de coincidències només se m'acut pensar si són coincidències pròpies de l'atzar o són coincidències desitjades?

Si són coincidències pròpies del destí, no em queda una altra sortida que lamentar-me de la mala sort que ha tingut el Partit Popular que coincideixin amb els seus dos mandats.

En canvi, si són coincidències desitjades podria entendre que, amb aquest atemptat, el Govern d'Espanya hagués volgut trobar la forma d'intervenir d'una manera directa en el procés català. Era l'excusa perfecta per neutralitzar al Cos dels  Mossos d'Esquadra, per reforçar la seva feina, introduint-hi al cos militaritzat de la Guàrdia Civil i al de la Policia Nacional.

Que és el que es va torçar perquè aquest pla no hagués tingut l’efecte desitjat inicialment? Senzillament que la policia catalana, amb el seu Major Trapero al capdavant, va fer un excel·lent treball de resposta immediata a l'atemptat, tot i no poder dissposar de tota la informació que els Cossos i Forces de Seguretat espanyols tenien.

Sempre he pensat que les coincidències ens indiquen el camí.

dilluns, 8 de gener del 2018

No hem arribat fins aquí per perdre'ns!

La voluntat independentista del poble català ha sacsejat de dalt a baix l'estructura d'un Estat espanyol malalta de franquisme, tant en el poder executiu, com en el legislatiu o al judicial. El "Procés" ha tensionat l'estructura de l'Estat d'una manera extrema, fins a fer aflorar les misèries del "règim del 78", entre les elits econòmiques i el sistema polític i judicial.

El referèndum de l'1-O i la declaració del 27-O van obrir una ferida que va doldre molt entre el nacionalisme espanyol del 155, Van treure la careta del franquisme amagat al PP, Ciutadans i PSOE. Així mateix, també va fer sortir de la seva zona de confort al "petit Borbó", exhibint un model de monarquia profundament arrelat amb el règim franquista.

Arribats a aquest punt, l’Angela Merkel va obligar els colpistes del 155 a convocar unes eleccions per al 21-D, amb l'objectiu de conèixer la força de l'independentisme en la societat catalana.

Doncs bé, tot i els dubtes aixecats per l'empresa INDRA, encarregada de realitzar el recompte, es va aconseguir una participació del 81,94% i una victòria del bloc independentista amb una majoria absoluta de 70 escons.

El poble català ha apostat decididament per un govern que iniciï contactes amb el govern d'Espanya, abandonant l'opció de la unilateralitat. Per tant, ara toca demostrar a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que tenen un projecte per a aquesta nova fase del procés. Ara no és moment de flagel·lar-nos amb els errors comesos, ara és l'hora de la generositat i de l'astúcia.

El primer que JXC, ERC i la CUP han d'aconseguir és el control de la Mesa del Parlament i la presidència del mateix. Tant la presidència com la Mesa han de ser la base sobre la qual construir aquesta propera legislatura. Per això s’han de proposar persones que no estiguin imputades en cap procés. No ens podem permetre tenir com a membres de la Taula persones que estiguin condicionades per les seves estratègies de defensa.

També cal ser conscient que la improbable investidura de Puigdemont seria recorreguda immediatament pel Tribunal Constitucional, actuant com a braç polític de la justícia espanyola. Amb això només s'aconseguiria evidenciar l'excepcionalitat i les alteracions democràtiques justificades per la repressió (cosa que ja s'ha fet). Jo considero més factible un govern que funcioni i que doni respostes a les necessitats polítiques, econòmiques i socials del nostre país.

Considero que és innecessari que Puigdemont i els consellers tornin a Catalunya per ser capturats. Catalunya no necessita més màrtirs ara. Catalunya necessita un projecte de govern que no renunciï a la independència, però que gestioni una normalitat que el país necessita de manera imperant.

Tant JxC com ERC tenen polítics amb àmplia experiència, amb la suficient cintura per gestionar la situació actual. Hem d'aconseguir que Catalunya no pari de pedalar mentre construïm la nova fase del "Procés". La paralització de l'economia catalana és el gran objectiu dels colpistes del 155, alhora que el seu gran argument electoral per forçar unes eleccions anticipades per accedir al control de la Generalitat.

El Estat espanyol continuarà exhibint franquisme per tot arreu, per dificultar la constitució de la Mesa, la constitució del Parlament i l'elecció del President de la Generalitat. Els personalismes no han de tenir lloc en aquesta negociació, quan ens estem jugant el futur del país. Ara més que mai és quan es necessita "Llum als ulls i força al braç".