L'extrema dreta espanyola amb "llicència per matar".

James Bon ja ens advertia en la seva pel·lícula "llicència per matar", que els drets es creen i es conculquen sempre en funció dels interessos que tingui el poder establert. El procés independentista que s'està vivint a Catalunya, ha actuat com si fos el "Salfuman" que està la crosta tota la podridura heretada del Règim del 78.

Fins a dia d’avui, Espanya era un dels pocs països de la Unió Europea, que no tenia a l'extrema dreta dins de l'arc parlamentari d'una manera declarada i transparent. Aquest havia estat un requisit imprescindible per donar una imatge internacional que l'anomenada "transició espanyola", havia estat un exemple de tolerància i seny. Però com s’ha pogut veure, res més lluny de la realitat ja que el franquisme estava letàrgic dins d'un dels dos principals partits majoritaris, com és el Partit Popular. Sense oblidar que dins el mateix PSOE també pasturaven franquistes amb pell de xai com Rodríguez Ibarra o José Bono.

Des de la mort del dictador assassí, l'extrema dreta espanyola ha monopolitzat els tres Poders de l'Estat. En el Poder Executiu majoritàriament amb els governs de Calvo Sotelo, Aznar i Rajoy. Sense oblidar els tics ultradretans d'algun socialista fill de falangista. En el Poder Legislatiu amb els mateixos partits que han liderat govern. I en el poder judicial col·locant, amb temps i paciència infinita, totes les seves peces lenta i decididament.

Així doncs, no ens ha d’estranyar que en el cas de "la Manada" es mogui cel i terra, tant a nivell judicial com mediàtic, per fer passar per joves entremaliats a autèntics violadors. O intentar fer passar a joves de la localitat navarresa d'Altsasu com a autèntics terroristes, tergiversant uns fets que no van més enllà d'una discussió de bar. Per tant estem davant d'una situació en la que davant d'aquesta realitat i emparats pel Poder, hagin sortit de l'ostracisme grups feixistes que campen impunement amb actes violents i intimidatoris per tot Espanya.

En el cas del "procés català" estem veient com la ultradreta amagada en el poder judicial, fa de cadena de transmissió de les decisions de la ultradreta que dirigeix ​​Govern d'Espanya. Fets com la detenció dels Jordis amb el pretext de acusar-los de sedició, posa sobre la taula l'actitud venjativa i radical de l'extrema dreta, per haver rebut el cop dur del Referèndum de l'1-O. S'entesten a imputar actes violents que els tribunals de diferents països d'Europa no veuen per en lloc.

A dia d'avui, estem veient com organitzacions creades des del Poder de l'Estat i amb el finançament de l'Ibex 35, com Ciutadans i Societat Civil Catalana, acullen a feixistes i miren cap a un altre costat quan hi ha agressions ultradretanes. Fins al punt que s'estan pagant 30 € per nit, a persones sense recursos perquè arrenquin llaços grocs i destrueixin cartells en defensa dels presos polítics.

 

En tot aquest procés d'alçament de la ultradreta, no vull oblidar el paper del petit Borbó. Quatre dies després del Referèndum, vam veure com feia un discurs enèrgic i de defensa dels valors del Règim del 78. No hi ha res estrany si ens adonem que qui va passar el testimoni del poder al seu pare va ser, ni més ni menys que, el propi dictador assassí.

La pregunta que em faig és: on és l'esquerra espanyola? D'una banda veiem que la delegació catalana del PSOE, no ha tingut cap inconvenient a desfilar i fotografiar-se al costat de falangistes i neonazis. Envoltats pel feixisme més ranci de Societat Civil Catalana i Ciutadans. D'altra banda, veiem com Podem està en un estat de letargia molt preocupant per a la qualitat democràtica de l'oposició. Els "podemites" intenten ressuscitar, sense èxit, a la "Puta i la i Ramoneta" per continuar contemporitzant.

Davant d'aquesta deriva política de la democràcia espanyola, em reconec en l'afirmació que va fer Montesquieu, el pare de la divisió dels poders de l'Estat, en què va dir "" No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota la calor de la justícia ".