Arxiu del blog

divendres, 7 de març del 2008

ETA demostra símptomes de debilitat molt evidents, que pleguin, ja no pinten res.

Aquesta estratègia d'intentar ficar el nas, amb un atemptat l'últim dia de campanya electoral, en la vida política d'una democràcia, posa en evidència la distància creixent de l'esquerra abertzale, de la pròpia societat basca.

El 11 de març de 2004, l'opinió dels radicals musulmans es va fer escoltar amb els atemptats de Madrid. Això opinió que es va fer pública d'aquesta forma tan aberrant, només va demostrar que l'única forma que aquesta minoria tenia d'actuar era mitjançant una massacre a tradició, per a condicionar el vot d'una societat crispada amb els excessos de la dreta espanyola.

Els d'ETA han hagut de recórrer a assassinar per l'esquena a l’ex regidor que ja no tenien escorta policial. Sembla que aquests cadells de l'esquerra abertzale, cada dia tenen menys collons ja que abans anaven de cara, almenys els històrics.

També tinc la sensació que aquest tipus d'actuacions, els ve com l'anell al dit al nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme que està assentat en un ventall polític que va des de sectors majoritaris del Partit Popular fins a un ampli espectre del PSOE. A aquests nacionalistes espanyols que tenen representants en la classe política, en el poder judicial i en els governs de la nostra democràcia (els quals han liderat tant Adolfo Suárez, Felipe González, Aznar o el mateix Rodríguez Zapatero), aquestes actuacions segurament els omple de contingut el seu ideari programàtic. És trist, però el nacionalisme espanyol és així.

Crec que ETA no ha de condicionar el desenvolupament d'uns comicis electorals com els del pròxim diumenge. També crec que els partits polítics no haurien de caure en la feblesa de permetre que l'execució d'aquest acte criminal, es converteixi en una forma de magnificar el nom de l'organització terrorista.

Un sistema democràtic com en el que viu la nostra societat, no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la no violència.

Lo Bep.

dijous, 6 de març del 2008

Feu un tom per aquesta pàgina web, com a mínim no us sentireu sols.

Al meu entendre és una iniciativa original i terapèutica, ja que moltes vegades sents la impotència de no poder canalitzar el teu emprenyament cap a cap lloc. A alguns ens ha donat per fer un blog a títol personal, però uns altres han estat capaços d'orientar els emprenyaments de molta gent i han parit aquesta iniciativa.

Crec que un gran encert que té aquesta pàgina web, és que ha sabut fer aflorar la injustícia interior, que molta gent sent, sense caure en la subordinació a determinades tendències polítiques. Evidentment que res ni ningú està exclòs de poder ser etiquetat en una o altra tendència política.

En aquest cas poden identificar-se amb els seus plantejaments, un ampli espectre de línies polítiques.
Només hi ha en comú la rebel·lia contra una pressió tant mediàtica com política sobre les catalanes i els catalans. Com diuen ells en la seva pàgina web "No és fill de ningú en concret, però és fill de molts de nosaltres".

Entenc que és una rebel·lia sobre la pèrdua de valors del nostre poble i de la nostra cultura, així com una escenificació terapèutica de les nostres frustracions. Per a ser un clam a la dignitat com a poble, un repte a deixar els complexos i mostrar les nostres senyes d'identitat.

L'adreça d'aquesta pàgina web és: www.elcatalaemprenyat.cat

Que la gaudiu!!

Lo Bep.

dimecres, 5 de març del 2008

Sóc la nena de l'exemple de Rajoy.

La Núria m'ha fet arribar aquesta reflexió de la nena del Rajoy.

Per si no ho sabeu, la Núria Pujol és la secretaria de la Junta de Govern d’ASPID. És una dona molt d'esquerres i amb una mirada molt progressista.

La concreció del text que m'ha fet arribar, defineix la forma que ella observa el show polític que ens estan oferint.

Lo Bep.

Sóc la nena de l'exemple de Rajoy.

... És que si ell guanya:

Se li ha oblidat dir que si els meus pares són dos pares o dues mares, em duran lluny d'ells.

Que si em queden assignatures en el curs on més abandons hi ha, em passaran a una classe de 'ximples'.

Que em podran ficar en la presó als 12 anys.

Que els meus pares haurien de signar un contracte de ciutadans de segona si no són d'aquí, com jo.

Que hauré de fer una cua diferent a la dels malalts de pagament en els seus hospitals.

Que no podré avortar com si jo no fos ama del meu cos.

Que no em podré casar si m'enamoro d'altra noia, o adoptar a altres nens i nenes com jo.

Que quan sigui velleta, o si estic molt malalta, no voldrà mantenir una Llei de Dependència perquè pugui viure dignament.

Que quan em mori, ho faré entre horribles dolors perquè el meu metge no voldrà que el persegueixin com a un assassí.

Però m'ha fet molta il·lusió que Rajoy m'esmenti a la tele.

Gràcies, Mariano!

dimarts, 4 de març del 2008

Vade retro, Rouco Varela, el ideoleg de la FAES!

Els hereus o successors directes d'aquells prelats que passejaven sota pal·li al cabdill més cabdill dels que es fan i es desfan, que van guardar silenci còmplice durant quaranta anys a compte de la Formació de l'Esperitu Nacional conspiren, això si en nom de Déu!!!, han arribat al poder de la Conferència Episcopal Espanyola.

Res d'això ha d'estranyar-nos, doncs és ben sabut que l'Església catòlica espanyola ha mantingut des de temps immemorials, molt bons canals de col·laboració amb la dreta espanyola. I fins a amb l'extrema dreta, per descomptat, la qual representava el règim franquista.

La barreja del factor religiós integrista amb el fonamentalisme de l'Associació de Víctimes del Terrorisme ha pogut ser un factor explosiu i decisiu per a derrotar a Rodríguez Zapatero.

El passat mes de gener, Rouco i els seus ninots, es van treure de la màniga la concentració per a defensar a la família, tot i que com era de preveure, la família era el pretext o coartada perfecta per a arremetre -implícita i explícitament- contra la política de l'esquerra. En el còctel de la demagògia clerical es donarà cabuda als matrimonis homosexuals, als anomenats divorcis exprés i a la presumpta potenciació de l'avortament.

La pòcima inclourà la l'assignatura Educació per a la Ciutadania, com si hagués estat inspirada pel mateix Luzifer amb la finalitat de difondre les bondats de no se sap quin totalitarisme entre les criatures.

No hem d’oblidar que aquest enviat de Déu a la terra, era l'Arquebisbe de Madrid quan fa molt pocs anys el sacerdot Rafael Sanz Nieto va ser condemnat a dos anys de presó per l'Audiència Provincial de Madrid, per un delicte d'abusos sexuals continuats a un nen de dotze anys. A més, el Tribunal declara l'Arquebisbe de Madrid com responsable civil subsidiari, al pagament d'una indemnització de 30.000 euros. És a dir, que Rouco Varela va ser responsable civil subsidiari per la comissió d'aquest delicte. El més trist de tot és que el l'Arquebisbe de Madrid i el seu titular, el cardenal Rouco Varela, coneixien els fets, però la seva actuació va consistir en ocultar-los, i traslladar al sacerdot de parròquia.

El fonamentalista Rouco va tolerar els abusos sexuals a aquest menor, i va emparar al pederasta. En aquest punt és quan un jo ja no entenc res. Recordeu aquelles caloroses tardes de dissabte en ple estiu de 2005, en les que Rouco lluïa modelets pels carrers de Madrid, per a oposar-se a la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe?

Com és possible que la jerarquia de l'Església condemni feroçment l'amor carnal i espiritual entre dues persones del mateix sexe, i que al mateix temps, protegeixi a aquells cabrons capaços d'abusar de nens indefensos?

Sembla ser que amb personatges com aquest, la finalitat de la religió, de la moral i de la política, no és altra que ocultar la veritat als ulls dels beneïts.

Lo Bep.