En els 10 últims anys hem parlat sovint
de la judicialització de la política i de la politització de la Justícia,
afirmant amb això que l'actuació dels jutges entra en el camp de la política, o
bé que els polítics recorren a la justícia per retorçar les lleis i alterar
l'ordre democràtic.
Darrerament hem tingut massa exemples
de com el poder judicial s'ha tret la bena dels ulls i ha actuat de forma
arbitrària perseguint idees polítiques. Un exemple molt clar el tenim amb els
rapers Josep Valtónic i lleidatà Pablo Hasél que estan sent perseguits per
afirmar que "els Borbons són uns lladres", quan la realitat s'erigeix
tossudament corroborant l'afirmació de tots dos artistes.
Avui dilluns, 13 de gener, hem viscut
un altre episodi d'intromissió de la justícia en l'àmbit polític, quan la jutge
de guàrdia del Jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida ha denegat, a instàncies
de la fiscalia, el confinament de diverses localitats del baix Segrià i de la
ciutat de Lleida. Aquesta jutgessa ha centrat la seva argumentació en la
"racionalitat política", en comptes de centrar-la en la
"racionalitat jurídica" tal com és la seva obligació.
De tots és prou coneguda la
contaminació franquista de el sistema judicial espanyol. Vull recordar el que
va dir el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal
Suprem, Carlos Lesmes, en una entrevista a un mitjà de comunicació, quan es va
referir al fet que els jutges se'ls controla "amb el pal i la
pastanaga". Il·lustrant que els jutges que sàpiguen llegir entre línies
els missatges no escrits i les preferències polítiques dels magistrats de el
Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, seran premiats amb la
"pastanaga" de l'ascens en la seva carrera judicial acumulant mèrits.
Per contra, tots aquells díscols que no vulguin seguir les pautes de la cúpula
judicial seran castigats a les destinacions judicials més infames.
Aquí tenim un clar exemple de fam per
la "pastanaga". En la jutgessa Elena García-Muñoz Alarcos, del jutjat
d'Instrucció número 1 de Lleida, al negar-se a ratificar les mesures de
confinament aprovades per la Generalitat, adduint que aquestes requerien
l'aprovació de l' estat d'alarma, la qual cosa és competència de el Govern
central. Molt lluny de importar-li les conseqüències sociosanitàries de
prohibir aquest confinament, la jutgessa en qüestió ha vist l'oportunitat de
desgastar l'actuació del govern de la Generalitat davant la previsible campanya
electoral i d'aquesta manera acumular punts per a la "pastanaga" com ho
fan al Carrefour.
Independentment de com el Govern de la
Generalitat estigui gestionant la crisi que ha generat la pandèmia de la
Covit-19, la jutgessa ha d'acompanyar les decisions que prenguin els
representants de Govern de la Generalitat, tal com ho va fer el seu col·lega
que va autoritzar el confinament de la comarca del Segrià. Tan
sols per que aquesta decisió ha estat presa per especialistes en epidemiologia
i gestió pública.
Les seves decisions han de basar-se
únicament i exclusivament en criteris jurídics i en base a aquests criteris
argumentar la resposta centrada en la interpretació de la llei.
En el seu edicte aquesta la jutgessa ha
admès tota l'argumentació i interpretació del fiscal en cap de l'Audiència de
Lleida, Joan F. Bone, en què afirmava que per a prendre mesures "de tanta
gravetat" s’ha de sol·licitar al Govern central la declaració de l'estat
d'alarma.
Al meu entendre tot aquest muntatge es
deu a la necessitat que tenen, tant la jutgessa Elena García-Muñoz Alarcos, com
el fiscal en cap de l'Audiència de Lleida, Joan F. Bone de treure el cap als
mitjans de comunicació perquè els vegin des de Madrid i així poder aspirar a la
conquesta d'una "pastanaga". Tot plegat molt patètic havent joc la
salut i la vida de centenars de persones.
