Arxiu del blog

dissabte, 11 de febrer del 2012

Un disseny accessible i sostenible és un disseny intel•ligent.


El segle XXI ha estat descrit com "el segle de la ciutat", per l’increment de les poblacions urbanes i perquè hi ha la previsió que aquesta tendència es mantindrà. Un informe de les Nacions Unides estima que aproximadament el 70% de la població mundial viurà en ciutats al 2050. Aquest creixement comporta un fort creixement de la demanda a la qual estan sotmeses totes les infraestructures urbanes, amb la consegüent necessitat de facilitar el seu ús.

Cada vegada són més les veus que reclamen unes ciutats més humanitzades, en què el disseny es centri en les necessitats de les persones i sigui un element cohesionador del teixit social. El nostre futur més immediat ens reclama la necessitat d'aplicar en el disseny de les nostres ciutats, criteris d'usabilitat que no excloguin a cap grup de població i que tant a nivell mediambiental com a nivell econòmic, siguin sostenibles en la seva gestió.

Aquest mateix futur ens empeny a que els edificis i les estructures han de ser dissenyades sense barreres arquitectòniques des de l'inici del projecte. No serveix ja el compaginar itineraris per a persones amb mobilitat reduïda i accessos per a la resta de la població. Aquest posicionament l’estan avalant: tant tècnics en estratègies de màrqueting de venda directa, com a gestors de transport públic. Tots reclamen que en el moment del disseny, es contempli a la societat en tota la seva heterogeneïtat per facilitar la seva gestió logística i econòmica.

Molts cops creiem que suprimir barreres és posar una rampa al costat de l'escala i un wàter per a persones amb mobilitat reduïda. Fer-ho accessible és molt diferent, és posar només la rampa que tots utilitzen, sense cap tipus de distinció, i que els wàter els puguin fer servir per totes les persones, tinguin o no la mobilitat reduïda. Estem davant d'un canvi de paradigma en la concepció de l'ús dels espais i les instal•lacions.

Per tant, veiem com l'accessibilitat no és només una necessitat per a persones amb problemes de mobilitat, sinó un avantatge per a tots els ciutadans, encara que per a molts passi desapercebuda per què s'integra de forma natural en les seves necessitats quotidianes.

D'altra banda, també cal considerar les necessitats de mobilitat que la ciutadania necessitarà en els propers anys. Sembla del tot evident que les societats modernes demanen una alta i variada gamma d'opcions de mobilitat, el que requereix un sistema de transport complex i adaptat a les necessitats socials, que garanteixi els desplaçaments de persones i mercaderies d'una forma econòmicament eficient i segura, però tot això sotmès a una nova racionalitat ambiental, però sobretot a criteris de cohesió social.

Ens trobem amb la mateixa situació, a l'hora de plantejar-nos el disseny i l'accessibilitat en una societat abocada a l'ús, cada vegada més gran, de les tecnologies de la comunicació i la informació. Un dels primers plantejaments sobre els quals hem de reflexionar, és establir una estratègia social que garanteixi el ple accés i el disseny per a tothom en l'àmbit tecnològic.

En la societat digital, que estem construint, no ens podem permetre el fet de crear-la repetint els mateixos errors de sempre. Hem de dissenyar unes eines que permetin la inclusió de tots els grups de la nostra societat, sense exclusions. La rapidesa en la generació de nous productes i serveis de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, provoquen que la "bretxa digital" incideixi especialment en aquells col•lectius que no poden disposar de productes i serveis accessibles que els permetin la seva utilització.

Per tant, al meu entendre és necessari invertir tots els esforços possibles per fomentar la creació sense barreres, la creació plenament accessible que permeti, des del seu inici, la utilització per tots i cada un de nosaltres. Sense haver de posar pegats per resoldre problemes de disseny. És així com podrem crear una societat més justa i socialment responsable. Que contempli l'accessibilitat com la manera en què tots puguem gaudir del medi que ens envolta, de la manera més senzilla possible i sense cap tipus d'impediment.