És una evidència, fora del cap dubte, que el setge a què s'està sotmetent, des d'Espanya, al catalanisme polític està fent autèntics miracles, dignes de l'època daurada de la Mare de Déu de Lourdes. Almenys, aquesta és la sensació que tinc després de veure que l'estratègia del Partit Popular respecte de Catalunya i de tot lo català, s'ha confirmat com la millor argumentació per al naixement d'independentistes a Catalunya.
Però aquest no és només un mèrit dels Populars. Doncs el PSOE està col•laborant amb el seu granet de sorra en seguir fil per randa les tesis més unionistes del Partit Popular. Cap dels barons del PSOE creu que el federalisme pugui tenir un recorregut més o menys reeixit a Espanya. Sobretot si tenim en compte les objeccions que els principals dirigents del PSOE van posar a la proposta federalista elaborada per la Fundació Rafael Campalans i recolzada per la nena prodigi de l'unionisme socialista a Catalunya, com és la Carme Chacón.
Davant d'aquest escenari vodevilesc dels socialistes catalans, estem començant a sentir veus que comencen a sincerar-se en públic. Personatges com els principals actors del socialisme gironí com: l'exconsellera Marina Geli, l'exdiputada i cap de l'oposició a l'ajuntament de Girona Pia Bosch o l'exconseller Joaquim Nadal, així com l'eurodiputada Maria Badia han promogut un manifest en què demanen al Partit Socialista de Catalunya un gir clarament sobiranista, com un exponent més de la pressió que determinats sectors del socialisme català estan fent a la direcció del partit.
En aquest manifest, el sector catalanista del PSC, assumeix que el destí del federalisme que proposa Pere Navarro depèn única i exclusivament de la política espanyola, i que a Espanya no estan per la tasca d'invents federalistes. Per tant, si aquest pacte federalista resultés totalment impossible (tal com sembla), llavors hi ha un risc altíssim de que caigui en via morta i conseqüentment això legitima i dóna coherència al suport de les tesis independentistes. En el manifest s’evidència els temors que el federalisme que propugna la cúpula del PSC, es converteixi en un mer federalisme instrumental al servei de les tesis més unionistes compartides amb el Partit Popular.
L'aparició d'aquest manifest es veu reforçada amb declaracions públiques de destacats exconsellers dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla, com l'exconseller d'economia Antoni Castells i l'exconseller Joaquim Nadal, que han manifestat que si avui s’haguessin de posicionar respecte la independència de Catalunya, no dubtarien a votar SI.
Per tant, davant d'aquest desglaç de l'ànima catalanista del PSC, no se m'acut altra cosa que pensar que "rectificar és de savis". Veig en aquest canvi, una posició molt més madura i entroncada amb la realitat del carrer. S'allunyen del posicionament artificial, poc creïble i d’un hippisme que tira d’esquena de l'actual direcció del PSC. La ciutadania necessita socialistes que pensin primer en clau de país i després en clau social .... Les circumstàncies ho exigeixen.