Arxiu del blog

dissabte, 1 de març del 2008

Si ets feliç, no tinguis pressa, ja se't passarà….

Segons Viquipèdia, “la felicitat és el resultat d'una activitat neural fluida en la qual els factors interns i externs interactuan estimulant el sistema límbic”…. Com podeu veure no fa falta tanta comèdia ni mals rotllos, per a aconseguir estimular el sistema límbic.

Al cap i a la fi, som éssers humans infeliços, trivials, mancats de valor, lluitadors, ens envoltem de coses inútils, ens satisfem amb ambicions mesquines, amb els diners i la posició social. En la majoria de les vegades som éssers desgraciats, encara que puguem posseir coneixements, diners, cases riques, molts fills, automòbils i experiència.

Tenim una tendència irreprimible a ser éssers humans tristos, patidors, i degut al fet que sofrim, desitgem la felicitat; i així ens deixem arrossegar per aquells que ens prometen aquesta felicitat, social, econòmica o espiritual. Aquí podem enquadrar a diferents actors i col·lectius obstinats en fer-nos feliços com: el mercat de consum, els polítics en campanya electoral, els representants terrenals de les divinitats celestials o el director de la nostra sucursal bancària (decidit a allargar la nostra hipoteca perquè puguem comprar més) ….

En aquesta línia estarien els factors actius desencadenants de la generació de felicitat. Però potser seria més intel·ligent analitzar altres camins per a l'obtenció de la felicitat, com podrien ser enfocar la nostra vida a eliminar el sofriment. En aquest cas podríem arribar a un estat d'absència de sofriment que a través d'una actitud més conformista, ens permetés que aparegués per generació espontània la felicitat.
Personalment opino que en l'instant mateix que som conscients de la nostra felicitat deixem de ser feliços, això ja no és felicitat.

La felicitat, de la mateixa forma que l'amor, no són coses que puguem perseguir, arriben. Però si les anem a buscar probablement ens adonarem que la pròpia recerca ha de ser on trobem els moments de felicitat.

El meu plantejament està basat a trobar moments feliços en la lluita diària per les nostres vides. Com ho planteja Lluís Llach en la seva versió del poema de Konstantin Kavafis “Viatge a Ítaca”. El propi viatge és el qual et permet trobar la felicitat en moments concrets, però per a això hem de predisposar la nostra vida per a això.

Segurament hem de tenir una actitud cap a la felicitat, observant que de la mateixa manera que no tenim dret a consumir riquesa sense produir-la, tampoc ho tenim a consumir felicitat sense produir-la.

Lo Bep.

divendres, 29 de febrer del 2008

La xiqueta del Rajoy o l'espantall de la dreta espanyola.

Considero que Rodríguez Zapatero no és res de l'altre món com líder polític, però Mariano Rajoy fa que Zapatero sembli fins i tot un líder carismàtic. I per a evidència les cantades polítiques que el líder del Partit Popular ha anat acumulant al llarg de la legislatura.

Quan el José María Aznar va haver de decidir qui era el seu successor (amb escassa imatge democràtica, tot sigui dit), tenia tres opcions per les que apostar:

La primera era l’Angel Aceves (conservador on n’hi hagi), però tenia el perill de ser un home intel·ligent i ambiciós, que tenia el seu punt de mira posat a arribar a altes quotes de poder i una vegada allí implantar la seva opinió. Tot un perill pel teatre de titelles de l’Aznar.

La segona era Rodrigo Rato (pragmàtic i amb grans suports empresarials), el seu perill era que és un home molt intel·ligent i amb una excel·lent agenda de contactes amb les famílies més riques del país (Abelló, Botín, Koplovic, Alba, Entrecanales, Etc.). Però el seu tarannà era conciliador i moderat. Va ser un perill per a la ultradreta d'Aznar. No seria prou bon noi i aniria a la seva.

El tercer i últim candidat era “Marianico el corto”, o sigui Mariano Rajoy, que era d'un nivell d'intel·ligència molt comú i una persona que no disposava de recursos propis, tant econòmics com de capacitat personal. Llavors aquest era el perfil adequat per a liderar un govern que pogués ser teledirigit des de la FAES.

El pobre Mariano li hagués encantat poder fer-se un equip amb gent de centre dreta, com Gallardón, Piqué, Matas o fins i tot el mateix Rato. Però com no tenia on caure mort, va haver de navegar per aquests paratges de la política al ritme que li imposaven la FAES d'Aznar i la Conferència Episcopal espanyola.

Per aquest motiu hem pogut veure sortides esperpèntiques del pobre Mariano, amb lo del seu cosí el Físic per a emetre opinions que neutralitzessin la teoria del canvi climàtic. Com recordareu ell va admetre que no tenien ni idea del canvi climàtic però que segons el seu cosí, Físic de formació, això era una collonada.

Ara se'ns despenja amb el de la seva xiqueta, per a opinar sobre el fenomen de la immigració. Segurament Rajoy ja sabrà -perquè la dada procedeix d'un informe recent del Ministeri de Treball- que dos de cada tres mainaderes són estrangeres. I que la majoria de les dones que cuiden nens o són treballadores de la llar procedeixen de països que no pertanyen a la Unió Europea. També sabrà que, segons la recull la revista Consumer, "el 90% de les cuidadores de persones depenents són immigrants que accepten cobrar salaris més econòmics i realitzen llargues jornades de treball".

Per tant, arribo a la conclusió que aquesta dreta atrotinada i caduca, és la culpable que avui pugui relluir una esquerra mediocre i pseudo fatxenda.

Desgraciadament al món de la política es fa cert aquell vell adagi japonès que diu "En política sempre hem d'optar entre dos mals".

Lo Bep.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Milers de ciutadans discriminats no podran exercir el diumenge dia 9 el seu dret a votar.

Vull manifestar el meu rebuig a la data del diumenge, 9 de març, per a la realització de les Eleccions Generals, ja que coincideix amb un festiu i atès que les persones en situació de dependència que precisen de suports generalitzats no disposen aquest dia de l'atenció per part dels Serveis d'Ajuda a Domicili, perquè els dissabtes i festius aquests serveis no es presten, se'ls estaria impedint, de fet, l'exercir el seu dret a vot.

Tot això malgrat que aquests serveis deurien haver-se començat a prestar des del passat 1 de gener de 2007, data d'entrada en vigor de la LEPA (Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència).

La realitat és que les persones que estan rebent serveis d'aixecament i lavabo personal per part dels esmentats Serveis d'Ajuda a Domicili deuen romandre enllitats els caps de setmana i els festius.

Assenyalar a més que els Serveis d'Ajuda a Domicili, al no estendre's fora de la llar, són insuficients en cas que les necessitats de suport es mantinguin fins a l'arribada al col·legi electoral.

Per tant vull expressar el meu rebuig davant una situació que nega el primer dret que sustenta un estat democràtic, l'exercici del dret al vot, que en les condicions actuals no es garanteix de cap manera. Milers i milers de ciutadans són invisibles per a l'Estat els caps de setmana.

Lo Bep.

diumenge, 24 de febrer del 2008

Qualitat alimentaria i industria farmacèutica, cara i creu de la mateixa moneda.

Vull fer-vos arribar una carta que una bona amiga a posat a les meves mans, d'un pagés de Balaguer anomenat Josep Pàmies.

Al meu entendre és d'una clarividència especial, és una constatació de la realitat que avui vivim en l'àmbit alimentari.

Des d'aquest blog, vull donar tot el meu suport al Josep i animar-vos a que la llegiu, encara que sigui una mica llarga és molt didàctica i crec que ens obre noves perspectives de la situació.
Lo Bep.

Molt Hble. Sra. Consellera Geli, Soc Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de Slow Food i Assemblea Pagesa de Catalunya, entitats preocupades per l'alimentació com a font de salut. Sé que és difícil que aquesta carta arribi a les seves mans, però espero que la persona o persones que filtren la seva correspondència entenguin els motius que em porten a intentar-ho.

A nivell personal des de fa una pila d'anys intento recuperar per l'alimentació humana tot un seguit de plantes mal anomenades "males herbes" totes elles amb una o altra propietat preventiva de malalties. He pogut introduir al mercat amb molta dificultat noves amanides provinents d'aquestes "males herbes" que fins fa una dècada jo mateix eliminava amb herbicides, donada la formació química de producció agrícola que havia rebut. Seria molt llarg d'explicar, però he pogut fer aquests últims anys una reconversió de la meva manera de produir aliments, cap una forma més segura per la societat, sense tant arsenal químic del que encara avui els pagesos tenim a l' abast.

Descobrir als 59 anys l'engany de la indústria dels fitosanitaris agraris, íntimament lligada a la industria farmacèutica, descobrir a la meva edat que he col·laborat, segurament, a que les malalties cròniques de la societat hagin augmentat de la forma que ho estan fent, en bona part degut a una alimentació tan plena de residus pesticides, antibiòtics, hormones, etc. Descobrir que en aquesta vida tot s'està convertint en negoci i que les malalties cròniques (diabetis, càncer ,obesitat, al·lèrgies , hipertensió, colesterol, etc., són un filó inesgotable de beneficis per la industria farmacèutica, descobrir que la majoria d'aquestes malalties cròniques serien en bona part evitables o curables amb un canvi cap una alimentació més natural, potenciada per l'aplicació rigorosa de les propietats de moltes plantes medicinals, que podem tenir al nostre abast amb un cost ridícul, en front el robatori descarat que la industria farmacèutica exerceix sobre el pressupost sanitari públic. Conèixer les opinions d'un Premi Nòbel de Medicina, Dr. Richard J. Roberts, que assegura que la indústria farmacèutica obliga als investigadors a reconvertir un fàrmac que podria curar una malaltia en un altre que la perpetuï com a crònica; o bé, l'opinió de la monja catalana, Teresa Forcades, Doctorada en medicina, que acusa de forma valenta els interessos criminals de la indústria farmacèutica.

Davant aquest panorama que he pogut constatar com a real, puc optar per dues opcions: una, callar resignadament i esperar que les Autoritats Sanitàries ens ho resolguin tot; o bé, col·laborar activament des de la societat civil en aquest esperit que vostè, honorable Consellera va iniciar en intentar introduir dins la Sanitat Pública , alguna de les medicines alternatives menys agressives que la dominant.

Sé que com a persona sensible, vostè i bona part de polítics, pensen que caldria redreçar aquesta bogeria en la que hem entrat tots plegats sense adonar-nos-en, donat que durant molts de temps, gairebé tothom pensàvem que aquest model que s'ha anat imposant, era un model que ajudaria a prosperar a la humanitat. Però també sé el difícil que ha de ser iniciar i consolidar un canvi en aquest tema tan important, donats els grans interessos econòmics que hi ha al darrera.

Fruit d'haver optat per col·laborar activament en fer possible un canvi en els hàbits alimentaris que comportin salut i no malaltia, vam començar a etiquetar els vegetals que comercialitzem (a l'empresa que tenim amb el meu germà) amb les propietats que havíem extret del Vademècum de Farmàcia (quina ironia) i del Dioscórides. Intentàvem fer de pont entre aquests sabers populars de medicina tradicional, tan coneguda pels nostres pares i avis, i una societat cada dia més urbana i desconnectada d'aquests coneixements. La sorpresa va ser, quan el Desembre del 2004, el Delegat a Lleida de Sanitat Sr. Barranco, ens obre expedient, requerint-nos a deixar d'etiquetar amb les propietats, tots els vegetals que comercialitzàvem sota l'amenaça de la sanció corresponent.

Analitzant la legislació en que s'emparava aquest requeriment, el Reial Decret 1334/99 de 31 de juliol sobre normativa d'etiquetatge, vam poder constatar que la prohibició d'etiquetar un aliment amb les seves propietats és per tots els aliments, menys per un grup de luxe que són els lactis i les aigües minerals. Aquests dos sectors, monopolitzats perillosament cada dia més per unes poques empreses a nivell planetari, poden etiquetar, per exemple, amb les propietats d'un Omega 3 afegit a les seves llets o margarines i una sardina o el gra de lli, molt rics en Omega 3, no poden etiquetar-se amb les mateixes propietats! Per què aquesta discriminació? No és més sa i natural ingerir l'omega 3 racionalitzant la dieta amb peix blau, gra de lli o cereals integrals, que consumir en excés aquests lactis perquè l'enganyosa publicitat ens diu que porten Omega 3 afegit?

Atemorits per la decisió del Sr. Barranco de prohibir-nos etiquetar els nostres vegetals amb les seves propietats, vam decidir, molt al nostre pesar, fer-li cas i retirar de les etiquetes una informació que considerem molt valuosa. Però durant el 2007 i desprès de comprovar l'efecte tan extraordinari que tenia entre centenars de diabètics una planta que cultivem, la Stevia Rebaudiana , vam decidir tornar-la a etiquetar amb les seves propietats. L'stevia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabètics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, de la funció hipotensora, és capaç de treure l'ansietat pel menjar a molta gent obesa. Finalment, ens vam adreçar a l'IDIAP (Institut d'Investigació en l'Atenció Primària depenent formalment del Institut Català de la Salut , que vostè Sra. Geli dirigeix, a fi i efecte d'oferir-los l'experiència en aquests centenars de diabètics).

El resultat d'aquestes dues actuacions ha estat el següent :

La Gerent del IDIAP, sra. Concepció Violant, es va interessar ràpidament pel tema, es va ficar en contacte personalment amb mi i el primer bon dia va ser, " de quin capital disposa sr. Pàmies, per poder finançar un estudi d'administració d'stevia a diabètics?", informant-me de que l'IDIAP, malgrat dependre de l'Institut Català de la Salut , era una Societat Anònima i per investigar calia que les empreses (em va ficar l'exemple de la Danone ) aportessin el capital suficient per fer possible la investigació. Al criticar-li aquesta manera de fer les coses i en informar-li que jo no pretenia cap benefici particular com podia pretendre Danone, sinó col·laborar en què la Sanitat Pública fos coneixedora de les propietats d'una planta, que els propis diabètics es podrien cultivar fins i tot al seu balcó, amb la millora corresponent de la seva salut i de retruc de les finances públiques dedicades a Sanitat, fredament se'm va treure de sobre, recomanant-me que busqués jo mateix metges de família, que redactessin un bon projecte d'experimentació, que l'hi féssim arribar i a partir d'allí, sense assegurar-me res, mirarien de fer recerca d'alguna subvenció pública.
Com puc jo trobar un equip de metges, si la majoria que conec tenen pànic de comprometre's en un altra visió de la medicina que no està ben vista a nivell oficial? Qui finança els 70 assajos clínics amb nous medicaments que actualment porta a terme amb pacients, l´IDIAP i majoritàriament amb diabètics? És al menys curiosa la coincidència en que una empresa làctia, la DANONE , fos l'exemple que em fiqués la Dra. Violant. Estarà DANONE ja pensant en nous iogurts antidiabètics amb Stèvia afegida?

El resultat de l'altra actuació, la de tornar a etiquetar, almenys la Stevia Rebaudiana que comercialitzem, ha estat una resposta més dura. Mitjançant una comunicació del Departament de Sanitat i Seguretat Social ens tornen a prohibir etiquetar amb les propietats la dita planta, afegint ara la prohibició de la seva venda, acusant-me d'infringir la Llei de Protecció de la Salut , de juliol del 2003, amb l'amenaça d'incoar expedient sancionador i ficar en alerta al SCIRI (Sistema de Coordinació d'Intercanvi Ràpid d'Informació ) per procedir a la retirada del producte que hi pugui haver al Mercat.

Considero Sra. Geli , que si vostè disposés de l'experiència que estem tenint en centenars de diabètics sobre l'efecte de l'stevia en la regulació del nivell de sucre en la sang i de la hipertensió associada; que si sabés que al Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina entre altres països s'utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació; que existeixen centenars d'estudis clínics publicats d'investigació amb rates i humans amb resultats extraordinaris, vostè Sra. Geli, que li suposo bons sentiments, actuaria ràpidament en benefici d'un col·lectiu tan nombrós com és el dels diabètics.

Tingui en compte també que, la Coca Cola desprès que el Govern del Japó l'obligués a substituir de la Coca Cola light, l'edulcorant químic Aspartame pel natural stevia, ara farà uns vint anys, ha anunciat fa uns mesos, que ha patentat l'aplicació de l'stevia en vint-i-quatre productes alimentaris, com un edulcorant natural que revolucionarà la indústria perniciosa dels sucres naturals i químics.

Catalunya no té el dret de ser pionera en alguna qüestió d'ús social dels aliments? Hem d'esperar sempre a que els grans poders econòmics de l'agro-farma-indústria s'apropiïn del que la humanitat podria tenir d'una forma senzilla i natural al seu abast? La OMS vaticina que pel 2030, un 25% de la població mundial serà diabètica per culpa bàsicament de l'alimentació actual i que per aquesta sola malaltia pot entrar en crisi tot el sistema sanitari, si aquí sumem el càncer, l'obesitat, hipertensió, al·lèrgies… també produïdes en bona part per l' alimentació, el panorama pot ser dramàtic tant a nivell de cost econòmic com de qualitat de vida de les persones.

Pesi a qui pesi, però l'stevia serà una planta que obrirà escletxa en aquest món tan brut de l'alimentació i la farmàcia ja que són milers les plantes que tenim al nostre abast i amb propietats extraordinàries i desconegudes per la immensa majoria de la societat. Darrerament l'organització Slow Food ha escollit la stevia com un símbol de resistència a aquests despropòsits i som cada dia més els que creiem que amb la salut i l'alimentació no s'hi pot jugar i si hem de fer honor a Hipócrates (Pare de la medecina) i al seu lema "que el teu aliment sigui el teu medicament", crec que tenim un camp de treball enorme il·lusionant per recuperar l'esperit Si fos del seu interès el tractat en aquesta carta, li ofereixo la meva disponibilitat per mantenir una reunió amb vostè per tal d'ampliar-li informació. D'aquesta carta, Sra. Consellera, trametrem còpia a altres Conselleries que podrien tenir interès i relació en temes d'alimentació, comerç, medi ambient i economia. Així com, als caps de tots els Partits Polítics i al President del Parlament, perquè considero que no és responsabilitat sola del seu Departament de tenir una decisió valenta en el camp esmentat, sinó que necessitarem la complicitat de tothom per tal d'iniciar canvis importants en benefici d'una societat que avança, si no ho aturem, cap a una pandèmia de malalties cròniques.

Ben cordialment,

Josep Pàmies i Breu.