Arxiu del blog

dissabte, 21 de novembre del 2020

Al Congrés es sentien brams de "llibertat" quan volien dir "privilegis".

 El Congrés dels Diputats ha aprovat la Llei Celaá, o el que és el mateix la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE). La que es convertirà en la vuitena llei d'educació que hem tingut des de la restauració d'aquesta suposada democràcia.

Espanya té un greu problema per definir quin ha de ser el seu model educatiu. És evident que l'ensenyament privat, en mans de l'Església Catòlica, és a el servei d'un adoctrinament en els valors capitalistes, que posen a la humanitat per sota de la propietat. Justament l'escola concertada ha estat un dels temes que més ha crispat el ple de la cambra baixa.

Aquesta incapacitat que té Espanya per trobar el seu model educatiu consensuat entre conservadors i progressistes, fa que cada vegada que el govern canvia de costat arribi amb una llei d'educació sota el braç. Una mostra evident de la precarietat democràtica del règim post-franquista. Però els mateixos canvis també fan més difícil pensar que la nova llei pugui resistir a una alternança a l'Executiu (com tampoc ho van fer les anteriors).

El nou text legislatiu, implica la derogació de la polèmica Llei Wert de l'any 2013, que va destacar per les retallades pressupostàries en àmbits tan transcendentals a l'escola pública com: la digitalització de l'ensenyament, l'augment de ràtio d'alumnes per professor, restricció de les beques per a estudiants de famílies treballadores o l'aniquilació de l'educació especial a l'escola ordinària. Aquesta nova llei concedeix més protagonisme a l'escola pública, considerant-la un eix vertebrador de el sistema educatiu. Vull recordar que la Llei Wert va establir retallades per a tots menys per a l'ensenyament concertat. Per el que sí que hi va haver més recursos i més pressupostos.

Un exemple molt clar és que la Llei Celaá inclou una bateria de mesures encaminades a corregir la distribució de l'alumnat desfavorit entre les xarxes pública i concertada, que ara es matricula de manera desproporcionada a la pública. Per exemple, a la pública estudien nou de cada 10 xavals de les llars amb menys renda.

Un altre dels punts calents d'aquesta nova llei és que el castellà deixa de ser llengua vehicular, una expressió que va introduir el PP a la norma que va aprovar el 2013, que també figurava en el projecte de llei aprovat pel Govern i va ser suprimida a través d'una esmena pactada pels partits de l'actual govern amb el suport de partits catalans. Però aquesta decisió té un abast pràctic limitat a curt termini: el Tribunal Constitucional i el Suprem ja han resolt que el castellà ha de ser llengua vehicular i utilitzar-se en al menys un 25% de l'horari lectiu a Catalunya (on ja funciona des de fa dècades el sistema d'immersió lingüística). Tot i això, la Generalitat només ha aplicat les sentències en unes desenes de casos i després que les famílies recorreguessin de forma individual als tribunals. Per tant, cap d'aquestes circumstàncies canviarà després de l'aprovació de la llei.

Tot i així, aquesta decisió sí que té un gran valor simbòlic i suposa un reconeixement implícit al model d'immersió lingüística català. Per tant, les entitats que reclamen que el castellà també sigui llengua vehicular a Catalunya tindran moltes més dificultats en el seu penós camí davant els tribunals perquè la Generalitat compleixi les sentències del Constitucional i el Suprem.

No vull oblidar-me d'un altre dels punts calents que neguiteja a la dreta troglodita i que no és altre que la segregació per sexe dels alumnes. L'escola concertada està molt mobilitzada en contra de la reforma educativa. En alguns col·legis s'ha arribat a utilitzar les hores lectives per protestar contra la llei, amb pancartes i manifestos. Un dels punts que inclou la norma és el de no seguir donant fons públics als col·legis concertats que separin pel sexe (uns 80, tots ells sota l'òrbita de l'Opus Dei). El projecte de llei del Ministeri d'Educació diu que no es concertaran les escoles que segreguin per sexe.

Els brams que clamaven "llibertat", venien de les bancades de la dreta espanyolista. Aquesta mateixa que mai ha condemnat les polítiques feixistes del genocida Francisco Franco i que solen embolcallar-se amb la bandera espanyola per una banda i per l'altre evadeixen capital a paradisos fiscals.

Puc arribar a entendre que bramin cridant "llibertat" entenent que aquesta llibertat, és per pagar l'adoctrinament dels seus fills amb diners de tots. Dit en altres paraules, volen fer una festa privada que la paguem entre tots.