Les
persones són innocents fins que en un judici amb garanties es dictamini el
contrari: és diu: PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA.
Quan una
persona pacífica i sense cap indici de fuga és empresonada preventivament sense
judici per motius polítics es diu: PRES POLÍTIC.
Quan una
persona ha d’emigrar forçadament per no ser empresonat sense judici per motius
polítics es diu: EXILI.
Quan la
policia càrrega amb violència desproporcionada contra manifestants desarmats i
pacífics, es diu: VIOLÈNCIA POLICIAL.
Quan un
president de Govern cobra sobres en negre es diu: CORRUPCIÓ D’ESTAT.
Quan un
ministre conspira impunement amb la Fiscalia per “afinar” políticament les
seves accions, o per destrossar un sistema sanitari es diu: PREVARICACIÓ.
Quan un
detingut, sense actitud violenta ni evasiva,
rep els insults, les mofes i les humiliacions de la policia que el deté,
i és emmanillat d’esquenes innecessàriament en el seu trasllat a presó es diu: ABÚS POLICIAL.
Quan en
un cas de corrupció política es destrueixen impunement proves (discs durs, per
exemple) sense cap conseqüència judicial, o el poder judicial no actua d’ofici
quan hi han indicis clars de corrupció d’Estat es diu: CORRUPCIÓ JUDICIAL.
Quan les
institucions de l’Estat prohibeix a una televisió pública a dir les coses pel
seu nom per motiu polítics i/o electorals es diu: CENSURA.
I quan
en un Estat... no hi ha PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA, hi han PRESOS POLÍTICS,
hi ha gent a L’EXILI,
hi ha VIOLÈNCIA
POLICIAL, hi ha CORRUPCIÓ D’ESTAT, hi ha PREVARICACIÓ, hi ha ABÚS POLICIAL,
hi ha CORRUPCIÓ
JUDICIAL, hi ha CENSURA se’n
diu:
DICTADURA.
LES COSES PEL SEU NOM.