Arxiu del blog

dimarts, 22 d’agost del 2017

L'atemptat de Barcelona era desitjat com a arma contra la independència?

L'atemptat de Barcelona ha posat sobre la taula elements de debat que apunten cap a maniobres de l'Estat espanyol encaminades a frenar l'independentisme. Una ciutadania catalana madura i reflexiva, comença a deixar de creure en les coincidències i es qüestiona el per què succeeixen les coses.

 Poques hores després del sagnant atemptat perpetrat a Barcelona per una cèl·lula terrorista d'Estat Islàmic, les xarxes socials començaven a qüestionar-se si la deixadesa que el Cos dels Mossos d'Esquadra estava patint per part del Govern d'Espanya, era una coincidència o formava part de una estratègia desitjada per desbordar l'actuació del cos policial català i donar arguments als indecisos perquè comencin a fugir d'ideologies independentistes.

 Les principals xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram o LinkedIn (per anomenar les que tenen més nombre de seguidors), van començar a convertir-se en un formiguer de missatges. I com sempre, hi havia una gran majoria que lloaven els sentiments de solidaritat i de fraternitat davant la tragèdia. Altres posaven en dubte el lloc i les dates de l'atemptat.

 La gent del carrer vam començar a buscar informació per tenir referències de primera mà del que estava succeint. Un dels primers fenòmens que vam poder presenciar va ser el de l'autocensura per no difondre imatges escabroses de les víctimes de l'atemptat per respecte a elles mateixes i les seves famílies. En el cas de Twitter es va fer una crida per penjar imatges de felins, tal com va passar després de l'atemptat de Bèlgica el 2015.

 Una de les primeres reflexions que començaven a aparèixer en les xarxes eren sobre si els successos havien estat una casualitat o un desig. Fets constatats com la prohibició de participar al Cos dels Mossos d'Esquadra en organismes de control de la seguretat, en què participen altres policies d’Espanya i que comparteixen informació tant a nivell nacional com internacional, iniciava un debat sobre la idoneïtat del atemptat per tenir l'excusa perfecta i poder iniciar actuacions contundents davant d’una suposada deficient actuació de la policia catalana.

 A hores d’ara ja s'ha confirmat, en diferents mitjans de comunicació digitals i de premsa escrita, que la vicepresidenta del Govern d'Espanya (Soraya Sáez de Santamaría) el mateix dijous dia 17 a la nit es va reunir amb destacats membres del Comitè Federal del PSOE per pujar el nivell d'alerta antiterrorista al nivell màxim de cinc. Això permetria utilitzar a l'exèrcit als carrers, per suposadament prevenir nous atemptats. Però tothom sap que això a Catalunya hauria suposat de facto, el prendre el control dels carrers i del Cos dels Mossos d'Esquadra en vigílies d'un mes de setembre que ha de desembocar en el referèndum del dia 1 d'octubre.

 El que a aquelles hores de la matinada apuntaven les xarxes socials, ho han confirmat a dia d'avui 22 d'agost, les organitzacions majoritàries de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat com l'Associació Unificada dels Guàrdies Civils (AUGC) i el Sindicat Unificat de Policia (SUP), amb una nota de premsa on denuncien la manca de coordinació entre els serveis d'intel·ligència d'aquests cossos policials amb els dels Mossos d'Esquadra. Posant en perill la seguretat dels ciutadans i exigint-li al govern de de Madrid que compleixi amb els acords de cooperació signats entre el Govern d'Espanya i el govern de la Generalitat.

 Que el Govern d'Espanya no li va fer gràcia l’eficàcia  de la policia catalana, ja ho vam poder percebre quan el Rajoy va arribar a Barcelona set hores després de l'atemptat i es va reunir amb totes les policies, a excepció dels Mossos d'Esquadra. En la mateixa línia el ministre de l'interior (Juan Ignacio Zoido) va fer la seva primera compareixença pública 48 hores després de l'atemptat. A més aquesta compareixença va servir perquè poguéssim apreciar lo desinformat que estava, quan va anunciar que "la cèl·lula terrorista havia estat desarticulada". Minuts després els Mossos d'Esquadra comunicaven que la cèl·lula no la donaven per desarticulada i que continuaven buscant el dotzè membre del comando que constava com a fugitiu i que va ser abatut el dilluns 21 d'agost.

 Així doncs, ahir vaig agrair la bona feina feta pel Cos dels Moscos d'Esquadra i avui vull agrair la sinceritat de l'Associació Unificada dels Guàrdies Civils i del Sindicat Unificat de Policia per la nota de premsa conjunta que han emès i per l'últim paràgraf que diu "SUP i AUGC reiteren el seu suport al treball dut a terme pels Mossos, que han arriscat les seves pròpies vides per protegir la dels ciutadans, i per això precisament, es fa més necessària una acció conjunta que no relegui la solvència i el bagatge de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, ignorades en aquesta ocasió en perjudici de la Seguretat Pública ".

 Com es pot observar, les "Clavegueres de l'Estat" continuen funcionant a ple rendiment i la ciutadania catalana cada vegada està més convençuda que "Catalunya no és Espanya".
 

diumenge, 20 d’agost del 2017

Mossos d'Esquadra: un país i una policia!


Molts periodistes i molts opinadors del nostre país, s'estan fent ressó del nivell de maduresa que estan prenent les estructures d'Estat a Catalunya. Arran del sanguinari atemptat realitzat per l’Estat Islàmic, Catalunya ha demostrat de forma transversal que ja és un país. Ho ha demostrat per la professionalitat de la seva policia, per la maduresa de la seva ciutadania i per la coherència de les seves institucions de govern.

Hem vist com, tot i les traves que ha posat el govern d'Espanya, el Cos dels Mossos d'Esquadra ha estat al nivell de les millors policies europees. Ha actuat amb la professionalitat, amb la rapidesa i amb l'eficàcia d'un cos policial de primer ordre. Tranquil·litzant, amb la seva actuació, a un país trasbalsat per uns atemptats esperats.

L'èxit de l'actuació dels Mossos no ha estat fàcil pel gran nombre de pals a les rodes, que el govern d'Espanya (amb el Rajoy al capdavant) ha posat perquè la nostra policia fracassés una i altra vegada.

Van començar per vetar l'assistència dels Mossos a les reunions de la Interpol. L'objectiu d'aquesta decisió no era altre que el d'ocultar a la policia catalana la informació internacional que en aquelles reunions es compartia. Jo em pregunto, quin era l'objectiu final per ocultar aquesta informació? La resposta sembla bastant òbvia, l'objectiu no era un altre que impedir que els Mossos d'Esquadra poguessin treballar de forma eficaç.

No contents amb això, van deixar de convocar les reunions periòdiques de la Junta de Seguretat Nacional des de l'any 2009. Per tant, mitja legislatura del govern del Zapatero i tota la legislatura del Rajoy (un total de vuit anys), es va deixar de convocar a aquest grup d'experts, sabent que estàvem en Alerta 4 (d'un màxim de 5) de risc de patir un atemptat.

Per aprofundir més en l'aïllament dels Mossos d'Esquadra, aquests no van ser convocats a cap reunió del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme (CITCO) des de l'2011, any en què Mariano Rajoy va assumir la Presidència del Govern. Per tant, la policia catalana havia de proveir-se de informació a través d'altres policies europees i de l'Ertzaintza (policia basca) que aquesta si que assistia a aquestes reunions i disposava d'informació.

No contents amb tot lo descrit anteriorment, al juny de 2017 van impedir la creació de 500 places noves d'agent dels Mossos, amb pretextos tan grollers com el límit pressupostari. L'objectiu ha estat el de limitar al màxim els moviments i l'eficàcia de la policia catalana.

Per acabar de tancar el cercle, hi havia avisos dels serveis d'intel·ligència dels principals països de la Unió Europea, en els quals s'assenyalava a Espanya com un dels països candidats a patir el pròxim atemptat integrista. Per aprofundir més en la maniobra criminal de l'Estat espanyol, fa tot just quatre mesos la Central Intelligence Agency (CIA) o el que és el mateix l'Agència Estatal d'Intel·ligència dels Estats Units, va enviar informació a l'Estat espanyol, apuntant a Barcelona com l'objectiu de l'atemptat imminent. Prova d'això són les declaracions, del passat 12 de juliol, de l'exministre d'Afers Exteriors (García Margallo), en què deia "A partir de la segona quinzena d'agost començaran a passar coses a Catalunya". La veritat és que tampoc necessitàvem a la CIA per saber que l'objectiu era Barcelona. La capital de Catalunya és un dels pols turístics més destacats del món i era obvi pensar que un atemptat aquí tindria un ressò mundial.

Per si no n'hi hagués prou, al maig de 2015 el Cos dels Mossos d'Esquadra va presentar una denúncia davant el jutjat, assenyalant a la Policia Nacional espanyola com la responsable d'un delació als membres d'una Cèl·lula gihadista que els Mossos estaven investigant . Tots els membres d'aquest grup terrorista van fugir i tres d'ells van ser detinguts per la policia búlgara. El jutge va arxivar la denúncia per no haver d’estirar de la manta i i exposar a la llum pública les clavegueres de l'Estat espanyol.

Durant les hores posteriors a l'atemptat, Catalunya va estar deixada de la mà de Déu i va haver de fer front a l'embat terrorista amb els seus propis mitjans. Només teníem a la nostra policia per combatre els assassins que ens atacaven. Doncs bé, els Mossos van actuar i van vèncer.

Doncs bé, malgrat totes les traves posades pel Govern d'Espanya, els Mossos d'Esquadra van estar al nivell que els catalans esperàvem d'ells. Una actuació eficaç, ràpida i contundent per desmantellar la cèl·lula gihadista, ha posat a la policia catalana al mapa europeu i de retruc ha focalitzat a Catalunya com un país amb aspiracions d'Estat.

No vull pertànyer a un estat en què el seu president apareix amb set hores de retard a l’hora dels assassinats. No vull pertànyer a un país que els seus mitjans de comunicació i el seu President es pengen les medalles de l'èxit, silenciant el nom de la policia catalana.

Vull agrair el treball realitzat pels Mossos i transmetre tot el meu suport per als agents que van haver d'intervenir.