Arxiu del blog

dissabte, 27 de desembre del 2008

He sobreviscut al dia de Nadal i San Esteve. Ho he aconseguit!!!


Alguns anys d'empatxos, quilos de més i un alt grau d’odi acumulat contra el Nadal, m'han fet desenvolupar una sèrie de tàctiques i estratègies per a poder superar-la sense massa traumes.

Si vols sortir airós dels Nadal, el primer és acceptar que ja no no t'agraden. No passa res, no et sentis culpable. Aquest sentiment lo té molta gent reprimit i no són capaços de sortir de l'armari per a manifestar-lo públicament. Aquest primer pas et pot dur a donar els següents, que justament coincidiran amb les meves estratègies per a sobreviure al Nadal:

Digues que NO a tot el que no t'apeteixi i estigui dintre del raonable. Com per exemple negar-te a anar a totes els sopars que tens aquests dies i als que no desitges assistir. Encara que et supliquin i et diguin que tothom té moltes ganes de veure't... Mantin-te ferm i MENTEIX: digues que tens un altre compromís ineludible aquest mateix dia. No saps la dinerada que t’estalviaràs.

Regals... Per a mi, lo pitjor i lo més estressant. L'ideal seria comprar-los un mes abans, quan no hi ha ningú en les botigues i pots pensar amb claredat. A més sembla mentida la capacitat que tenim de comprar les coses més inútils del món. Som capaços de regalar aquells objectes, que si ens els regalessin a nosaltres, ens en recordaríem dels progenitors de l'autor del regal.

Durant aquests dos dies estem obligats per llei (no escrita): a reconciliar-nos amb la vida, a fer-nos bons propòsits que mai realitzarem, a estar a l'altura de les circumstàncies (dels altres però n d'o les mostres) i a gastar grans pots de vaselina per a digerir el que és indigerible.

Però de tota manera, vull donar-vos tres consells per a aconseguir arribar a la nit de Cap d'Any:

Primer. Interioritza la frase "Solsament una vegada": No és la cançó, és un mantra que cal repetir cada vegada que la cosa es posa complicada, difícil, avorrida o tot plegat: solsament una vegada a l'any, solsament una vegada a l'any. La virtut del Nadal una vegada que passa ens deixa descansar 335 dies seguits. Passaran almenys onze mesos per a tornar a veure un Santa, un arbret amb llums que s'encenen i s'apaguen, un adorn nadalenc als carrers i lo millor, durant onze mesos no tornarem a escoltar una sola nadala (la millor prova que les nadales són horrorosos és que ningú les toca entre gener i novembre).

Segundo. El que els italians diuen "*Sorriso e fuga": El maneig del somriure és fonamental en èpoques nadalenques. Ningú accepta una cara que no denoti felicitat a “les festes”. Posar cara no diguem seriosa, simplement normal, en aquestes èpoques és sinònim de frustració, desencantament, animadversió, menyspreu. Pots fins i tot ser qualificat de descregut i ateu, la qual cosa, encara que sigui cert, és una ximpleria haver de discutir amb qui no t'importa ni li importes. Així que lo millor és congelar el somriure (això ha de practicar-se al mirall per a assegurar que sigui convincent) i donar fugida al pensament. Tot, fins a les celebracions nadalenques, tenen un costat positiu quan tens temps de pensar en tanta ximpleria sense que tu mateix t'estiguis recriminant perdre el temps en aquestes rucades?

Tercer. Cap de les 543.375 ximpleries que escoltaràs en aquests dies val la pena per a un bon plet. El 80 per cent de les converses en època nadalenca es dóna entre borratxos o borratxes; l'altre 20 és entre amargats o amargades. Pensa que en realitat t'estàs barallant amb Pedro Domeq, amb Bacardí o amb tequila el Jarrito.

Recorda que el millor del Nadal són els onze mesos que el segueixen.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Vaguistes de pa sucat amb oli: Quina vergonya!


És cert que les noves generacions ja no són el que eren. Pot ser que això signifiqui que jo m'estic fent vell, però m'és difícil de comprendre que joves, l'ocupació dels quals és la d'estudiar, es plantegin interrompre un tancament per a reivindicar un desacord amb el Pla de Bolonya amb l’excusa que és Nadal.

Això és el que he pogut escoltar a la ràdio quan venia del treball. Concretament es tracta que els estudiants de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona abandonen el tancament fins a després de les festes de Nadal.

Aquesta actitud, per a jo, l'única cosa que demostra és una absència de valors per a lluitar per uns ideals, que si no es tenen aquesta edat no sé quan esperen tenir-los.

Segons deia la notícia, els estudiants que continuaven tancats en la Facultat de Filosofia i Lletres de les Universitat Autònoma en protesta contra el Procés de Bolonya han decidit desocupar aquests espais de manera temporal fins a després de les vacances nadalenques.

Sembla ser que les mobilitzacions que es podrien prendre en el futur pròxim seran decidides en una altra assemblea que s'ha convocat per al dia 7 de gener, just quan tocaria tornar a les classes.

Per a justificar-se els estudiants asseguren en un comunicat que només és una petita pausa, però no un atur. Al meu entendre l'única cosa que fan és fer el “capullo”, ja que se'ls veu massa el llautó. Una colla de vagos, probablement alguns d'ells "hijos de Papa".

Ara amb la desocupació de Lletres, resulta que l'únic recinte universitari català en el qual continuen tancats estudiants és l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Sort que encara queden persones amb principis i es mantenen fidels als seus ideals.

Per cert. Bones festes a totes i a tots.

dilluns, 22 de desembre del 2008

La violència de gènere o el declivi del mascle ibèric.


És ben cert que aquest tipus de chacras humanes, no les tens en compte fins que per algun motiu et toquen de prop.

Aquest és el cas de l'assassinat de l'Anna Garrofé, una noia del meu poble que als seus 45 anys, va ser assassinada pel seu marit en el poble de Torà on vivien.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la violència masclista s'ha convertit en la primera causa de mortalitat entre les dones de 15 i 45 anys al món. A més, en molts altres casos la violència de gènere ocasiona discapacitats permanents que passen desapercebudes.

Recentment Fernando Grande-Marlaska, jutge de l'Audiència Nacional, va dir que cal sensibilitzar a la població, administrar una atenció integral, implantar una política d'igualtat efectiva i formar als especialistes.

Però pel que sembla, en aquest país estem ja acostumats a dictar grans lleis de cara a la galeria, per a després no dotar-les de pressupost i deixar-les només com un gran exemple de bones intencions.

Personalment crec que tenim un codi penal que ha volgut ser un dels més progres d'Europa. Però oblidant que per a tenir aquest tipus de legislació progressista, és necessari disposar de pressupostos adequats per a implantar mesures complementàries que condueixin a aconseguir els objectius de l'eliminació de la violència de gènere.

És ben cert que tenim pretensions de General i paga de soldat ras.