Arxiu del blog

diumenge, 10 de gener del 2021

A la societat urbana li urgeix complementar-se amb el món rural.

Durant l'estat d'alarma declarat com a conseqüència de la pandèmia del Covid19, el teletreball, ja sigui en exclusiva o d'una forma mixta, presencial i on-line, s'ha convertit en una opció real en el món laboral, permetent treballar fora de la oficina habitual. Hem pogut observar com arran de la pandèmia, el món rural s'ha posat en valor i ha entrat a les agendes polítiques.

Aquesta pandèmia ha fet percebre que les àrees rurals ofereixen un refugi segur contra el virus, donada la seva menor densitat de població i conseqüentment un menor risc d'infecció. Això ha motivat a alguns urbanites a cercar aixopluc al camp. Tot i això, en realitat les zones rurals són extremadament vulnerables a les crisis de salut pública de qualsevol tipus, ja sigui perquè les seves poblacions estan més envellides o els seus serveis de salut són més fràgils.

En aquest procés hem vist que algunes segones residències convertint-se en l'habitatge principal de famílies que vivien ancorades a l'àmbit urbà. La rebolcada que ens ha fet aquesta pandèmia ens ha permès veure que hi ha persones que decideixen començar una nova vida fora de la ciutat. S'està posant en valor tot allò que el món rural ens evoca: més tranquil·litat, un aire més pur i una vida menys estressant. El món rural torna a guanyar centralitat i una nova mirada molt més positiva, amb valors molt més en alça.

Encara que sóc conscient que queda molta feina per fer, fins que es pugui permetre la possibilitat real de treballar des del medi rural en treballs tecnificats, queda molta feina fins a disposar de suficient cobertura de fibra òptica.

Les persones que vivim al món rural necessitem exactament el mateix que qualsevol altre ciutadà en qualsevol lloc de món: que se'ns garanteixin els drets fonamentals. És a dir que hi hagi serveis bàsics de salut, de cultura, d’habitatge, connectivitat d'alta velocitat o de mobilitat, per poder desenvolupar el nostre estil de vida amb la mateixa eficàcia i eficiència que les persones que treballen en l'àmbit urbà.

Cal que des del món rural s’incideixi de forma pedagògica, per transmetre la necessitat de canvis de percepció a la majoria de la població catalana que viu en l'àmbit urbà. És imprescindible fer sentir el paper que té el món rural a la nostra societat, per això ens cal reivindicar d'una manera decidida que el món rural s'encarrega de gestionar el 85% del territori. Un territori que, deixant de banda, que és el que ens dóna de menjar, també és el que ens transmet uns valors col·lectius i ens arrela a la nostra essència com a societat. La pandèmia no ha fet més que obrir-nos una finestra d'oportunitat per a reflexionar sobre el nostre tipus de vida. Cal posar en valor la importància que té gestionar aquest 85% del territori. Gestionar els nostres boscos, el camp, la muntanya. Es tracta de gestionar l'escenografia del nostre país que permet a la societat urbana identificar-se amb la naturalesa quan escapen del seu món de ciment.

Si sabem aprofitar la crisi existencial que a ocasionat aquesta pandèmia, ha de ser l'oportunitat per pal·liar el despoblament i per reactivar el món rural mitjançant el desenvolupament d'activitats econòmiques, amb joves que puguin posar en pràctica els seus projectes de vida laboral i fins i tot amb certs segments professionals de la població urbana que poguessin donar continuïtat a la seva activitat professional i als seus projectes d'innovació. Tot això, afavoriria entre altres coses, un alleujament de la pressió demogràfica en àrees urbanes, una disminució de la contaminació a les ciutats i una millora en la conciliació familiar.

Pensem que el despoblament de les àrees rurals està induït per la falta d'activitat econòmica, la manca d'ocupació de qualitat, raonablement ben remunerat i estable. El sector primari per si sol no és capaç de mantenir una riquesa i una ocupació que retingui a la cada vegada més escassa població jove. Més aviat al contrari, ja que actualment tenim un sector primari subvencionat i endormiscat per la PAC. Per afrontar aquest repte és necessari dotar de mitjans per al foment d'ocupació en activitats no només lligades a el sector agroalimentari, forestal o de turisme rural, sinó, a empreses energètiques, industrials, a la implantació de franquícies amb segell mediambiental i un ampli ventall de possibilitats que, mantenint la seva essència, permetin la connexió de les zones rurals al món digital de segle XXI.

Per a poder apropar-nos a una solució que garanteixi la supervivència en el món rural, les decisions s'han de prendre tan a prop com es pugui d’allí on sorgeixen els problemes; massa vegades aquestes decisions respecte a el món rural es prenen des de despatxos de les ciutats. És molt important, de cara a el futur, valorar i saber entendre la importància que tenen els espais rurals a l'hora de generar aliments i fixar el paisatge. Necessitem contemplar Catalunya com un gran complex espacial de caràcter urbano-rural on hi hagi possibilitats de treballar de formes molt diferents.