Arxiu del blog

diumenge, 15 de juliol del 2018

Catalunya és una economia massa forta per destruir-la.


El "procés català" va posar a prova la fortalesa de l'economia del nostre país. Les mobilitzacions, vagues i protestes que es van desenvolupar paral·lelament a un desafiament polític al règim del 78 no va funcionar, tot i que, amb la banda del Partit Popular al govern, s’intentava crear un relat de catàstrofe anunciada per a l'economia catalana.

Amb la finalitat de sembrar el pànic entre l'empresariat català, un tal M. Rajoy va modificar la Llei de Societats perquè les empreses amb domicili social a Catalunya toquessin el dos, canviant la seva seu social sense que els seus accionistes poguessin votar-ho, tot i que en els seus estatuts ho prevegin, ja que el mateix Consell d'Administració ja podia prendre aquesta decisió express sense haver de convocar la Junta. Així doncs

, veiem com el govern ultra liberal del Partit Popular usurpada als autèntics propietaris de les empreses, la seva capacitat per decidir on volen la seva seu social.

Per una altra banda, Barcelona perd la batalla per albergar la seu de l'Agència Europea del Medicament. En aquesta batalla el govern d'Espanya va competir amb el fre de mà posat, per no aspirar a una victòria que estava anunciada. La voluntat era única i exclusivament la de desmoralitzar la societat catalana, perquè deixés de donar suport a posicions polítiques que comprometessin l'economia espanyola

L'objectiu, de tot plegat, no era altre que el d'asfixiar a l'empresariat català perquè es posicionés de forma més bel·ligerant amb el moviment independentista, quan tan sols Foment del Treball i una part del Cercle d'Economia s'havien posicionat a favor de l'unionisme espanyol.

Però malgrat totes les pressions i de la guerra bruta, al final l'economia catalana va tancar l'últim trimestre de l'any amb un creixement inter-trimestral del PIP del 0,8% i interanual del 3,5%. Per tant, els vaticinis catastròfics inoculats pels portaveus del règim del 78, que apuntaven que caurien milers de plagues sobre l'economia catalana aviat es van anar en orris.

El mateix director adjunt del Departament de Recerca del Fons Monetari Internacional, Gian Maria Milesi-Ferretti, admetia que hi havia hagut un impacte menor de la incertesa que havia planat sobre Catalunya.

D'aquesta manera, les males estrugances apuntades des del passat octubre es van corregir, el que deixa aquests mals auguris en pur paper mullat, posant en evidència l'estratègia de l'Estat espanyol d’asfixiar política i econòmicament a Catalunya.

És cert que hi va haver inestabilitat política, però va durar molt poc, el que va provocar que no hi haguessin caigudes dramàtiques. Segons diferents pesos pesants del Col·legi d'Economistes de Catalunya, mantenien que "Catalunya té una estructura econòmica sòlida per assumir xocs puntuals com el de l'1 d'octubre".

Els motius pels quals va aguantar l'envit cal buscar-los en diferents àmbits com: la capacitat de la internacionalització de l'empresariat català, que li ha permès no dependre de l'efecte boicot del mercat espanyol, o l'atractiu per a les multinacionals que valoren moltíssim nostre país per : la seva ubicació, la qualitat de les seves infraestructures, la capacitat dels seus centres educatius per donar formació o la bona qualificació de la seva ciutadania.

Així doncs, la resposta a la pressió política que es va exercir des del règim del 78 per espantar empreses d'origen català com: Abertis, Bancaixa, Banc de Sabadell, Cellnex, Freixenet, Codorniu o CIRSA, no ha tingut l'efecte desitjat. La covardia d'aquestes empreses s'ha suplert, amb escreix, amb l'arribada de projectes logístics i tecnològics de multinacionals que veuen a Catalunya la plataforma ideal per estendre’s pel sud d'Europa.

Fer descarrilar l'economia catalana, no és un objectiu fàcil d’assolir. L'economia catalana té capacitat per suportar un xoc com el que es va produir, aconseguint qüestionar contundentment que l'acció política pugui condicionar de manera decisiva l'acció econòmica.