Arxiu del blog

dissabte, 1 de juny del 2013

La corrupció dels partits polítics alimenta el desencant de la ciutadania.

A mesura que anem aprofundint en una crisi en la qual encara estem caient i en què no hi ha perspectives de tocar fons en els pròxims tres anys, surten a la llum centenars de casos de corrupció en la gestió dels diners públics. Entre tots hem creat un estat d'opinió que, cada dia que passa, endureix més i més la nostra pell i ens fem més insensibles a la precarietat dels més necessitats i, el que és pitjor, a la indiferència en els casos clamorosos de corrupció.

Poc a poc ens hem anat acostumant als judicis del telenotícies. Em refereixo a aquells en què els mitjans de comunicació centren el focus de l'atenció, exhibint a la llum pública dades i informacions que deixen pocs dubtes sobre la culpabilitat dels presumptes acusats.

 Estem veient com els responsables de les principals institucions de l'estat, com la corona o la presidència del govern, estan sent retratats públicament amb informacions que els imputen directament en casos de recepció il·lícita de diners en el millor dels casos, o de malversació de diners públic en les seves actuacions.

 Tot aquest maremàgnum de corrupció que genera grans dividends als grups privats amb grans interessos econòmics, tendeixen a utilitzar com a titelles als principals partits espanyols. Aquesta situació està minant cada vegada més la confiança d'una ciutadania que es veu abocada al precipici en nom d'una crisi que ells no han generat i que veuen al sistema de partits polítics com el bressol de tot aquest mercadeig d'interessos i poder.

El finançament de les formacions polítiques s'ha situat al centre del debat després de veure la llum un document comptable que assenyalava a dirigents del Partit Popular com a receptors de pagaments en diner negre procedent de donacions a l'organització.

Al costat d'aquestes, els partits amb representació parlamentària, en funció dels seus resultats electorals obtenen subvencions estatals. Així doncs, als 7.678.864,89 euros en tres mesos que va rebre el PP, se li sumen els 4.381.357,28 d'euros del Partit Socialista. UPyD rep pel mateix concepte 618.994,00 euros, el PNB, 231.789,28 euros, CiU 731.265,25 i ERC, 168.575,77 euros. Segons el B.O.E. del 13 de gener de 2013. Això sí, sense comptar ni les despeses electorals que sufraga el contribuent (44 milions d'euros), ni les despeses de seguretat (3 milions d’euros).

Per si tot això fos poca cosa, a aquestes subvencions estatals anuals per a despeses de funcionament, regulades a la Llei orgànica 5/1985, cal sumar-hi les quantitats que reben també anualment els partits polítics de les comunitats autònomes i de les corporacions locals. A més els grups amb representació en els òrgans de govern reben aportacions puntuals, o bé dels Grups Parlamentaris de Congrés i Senat, de les Assemblees de les Comunitats Autònomes, de les juntes generals dels territoris històrics bascos o dels grups de representants en els òrgans de les administracions locals.

Però tot això encara és insuficient per mantenir les estructures de gestió dels propis partits i aquests necessiten nodrir-se de "donacions" fetes pel sector privat, que evidentment esperen un retorn que s'ha de traduir en contractes per a la realització d'obres o serveis . Hem pogut veure com hi ha partits polítics que han admès que determinats bancs els han fet un préstec en condicions preferents, o en el pitjor dels casos aquests bancs els han condonat préstecs subscrits per determinats partits per fer front a costoses campanyes electorals. Per tant, cal posar límits a tot aquest tipus d'excessos i, al meu parer, s’ha d’exigir que les donacions i el finançament públic directe de les campanyes electorals, han de ser de responsabilitat única dels candidats que individualment es presenten a les eleccions. D'aquesta manera es podrà exigir individualment als candidats, en cas d'incompliments legals, exonerant directament al partit en qüestió.

Si aconseguim fer recaure la responsabilitat dels actes directament sobre les persones, probablement obtindrem una major vigilància per part dels mateixos interessats que evitarien assumir responsabilitats que els afecten personalment.