Sis
anys consecutius fent escenificacions de musculatura política amb Diades d’assistència
milionària, feien presagiar que el poble català no s’acolloniria fàcilment.
Qualsevol persona amb un mínim de perspicàcia política per part del govern
central, hauria deduït que aquest era el pitjor escenari al qual podien arribar.
Fomentar durant anys la catalanofòbia per obtenir rèdits electorals, era una
opció que et feia presagiar allò de "pan para hoy y hambre para mañana".
Després
d'utilitzar la sang de les víctimes d'ETA per intimidar la societat espanyola i
a canvi mostrar-se com un govern protector, va tenir el seu resultat a curt
termini en l'època d'Aznar i també en la del Felipe González. Aquestes
avantatges aportats a priori, tindran la seva contraindicació a partir del dia
2 d'octubre. L'endemà del referèndum el Mariano Rajoy haurà de estendre ponts
amb Catalunya, independentment del resultat de la consulta. Serà un escenari
difícil, no només per la part catalana, sinó que també ho serà per la part
espanyola. Tanta intoxicació i odi cap a Catalunya no podrà convertir-se en
amabilitat d'un dia per l'altre.
Tota
la fatxenderia exhibida per un poder judicial a sou de l'Estat espanyol i
tolerant la intervenció del govern en les seves accions, o les actuacions de la
Guàrdia Civil exhibint actituds provocatives, només han aconseguit aglutinar
tendències polítiques que fins ara es mostraven irreconciliables. Era difícil
d'intuir que en el mateix bàndol de la consulta del referèndum estiguessin els
antisistema de la CUP, el centredreta del PDCAT, moviments d'esquerres ubicats
a CSQP i el centreesquerra d'Esquerra Republicana, reivindicant una Catalunya
independent i en forma de república.
No
obstant això, si parlem de moviments polítics que independentment del seu vot,
estan a favor de la realització del referèndum a Catalunya. Aquí només trobarem
al Partit Popular, la delegació catalana del PSOE (PSC) i Ciutadans (en
representació de la dreta liberal) que hi estan d’esquena.
Així
doncs, el govern de l'Estat espanyol té una mala peça al teler. La societat
catalana està mobilitzada i tots i cadascun dels actes que el govern ordena a
través del sistema judicial o dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, és
un motiu més per sortir de casa el dia 1 d'octubre i anar a votar . Al meu
entendre no cal que persegueixin cartells electorals, paperetes o urnes.
Cadascuna de les notícies que a Espanya celebren com una victòria, els partits
independentistes i els votants independentistes ho celebrem com a arguments pel
SÍ a la nostra campanya electoral.
En
aquest referèndum ja no es tracta de dretes ni d'esquerres. En aquest
referèndum es tracta d'DEMOCRÀCIA, DIGNITAT, LLIBERTAT i UNITAT. L'actitud
quixotesca d'un govern espanyol, que ha de convèncer la ciutadania catalana
dient que ells se senten "muy y mucho españoles", ja ens indica el
nivell d'intel·ligència política d'aquest personal.
L'estratègia
que estan usant en la fase del xoc de trens, està fracassant en tots i cadascun
dels actes que estan realitzant. Desde la Heather Nauert (portaveu del
Departament d'Estat del govern dels Estats Units) fins a Jean Claude Junker
(President de la Comissió Europea), s'han vist obligats a distanciar-se del
govern d'Espanya i admetre que tot i ser un assumpte intern, reconeixerien el
resultat de la consulta convocada.
Per
tant, com a independentista no puc més que agrair al Govern d'Espanya la
campanya gratuïta que ens estan fent per a aquest referèndum. Continuïn buscant
paperetes, sense descuidar-se de les urnes. Però sobretot el dia 1 d'octubre,
tinguin a bé presentar-se amb la “cabra de la legión” a l'entrada de l'avinguda
Diagonal. Jo ja sóc conscient que el dia de la votació no es pot fer campanya
electoral, però la presència de la cabra sense cap logotip, no incomplirà cap
llei electoral.
