Arxiu del blog

dijous, 30 de desembre del 2010

Un canvi de govern embafador.


Durant el dia 29 desembre 2010, s'ha produït el jurament dels càrrecs del nou govern de la Generalitat i posteriorment per la tarda hi ha hagut el relleu en les respectives conselleries. Aquest fet que forma part del funcionament de la successió democràtica dels governs, ha quedat massa edulcorat, per al meu gust, ja que he estat testimoni d'una teatralitat excessiva executada per uns mals actors.

La primera actuació teatral, va ser a càrrec dels vice presidents sortint i entrant, Carod Rovira i Joana Ortega, que van protagonitzar una escena de culebró sud-americà. En primer lloc hi havia el republicà esperant a la nova consellera amb un ram de roses immens als seus braços. Aquesta escena em va provocar un parell de preguntes: la primera va pagar aquest ram de roses? I la segona és que si tots lluitem per la igualtat de gènere, perquè li regalem un ram de roses a una dona? Les conselleres de justícia no es van regalar un ram entre elles.

Sobre qui va pagar el ram de roses hi ha dues possibilitats: la primera que el pagués el mateix Carod Rovira de la seva butxaca, perquè entenc que aquesta galanteria no la pot carregar a compte de tots els catalans i després no sé si la nova consellera Ortega es va sentir molt còmoda amb el tracte rebut de dona florero. I la segona és que la factura la pagués la mateixa Generalitat, de manera que el conseller republicà es va marcar una galanteria torera a costelles de tots els catalans

Sobre la segona pregunta entenc que en ple segle XXI en el qual moltes dones i homes creiem en la veritable igualtat de gènere, que suposa posar tots els mecanismes per considerar la figura i el treball de la dona com a perfectament equiparat a la de l'home, ens costa d'entendre que personatges com Carod Rovira pot tenir aquesta visió tan masclista de la seva successora.

Una altra actuació teatral va ser la de Felip Puig i Joan Saura. El conseller convergent es va dedicar a lloar el treball realitzat pel seu antecessor d'una manera desproporcionada al meu entendre. Un conseller que ha de carregar amb l'escàndol de la mala gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan, de les càmeres ocultes en les comissaries dels Mossos d'Esquadra, el botí dels okupes a la plaça de Catalunya el dia de la vaga general, així com una llarga llista de despropòsits. Entenc que el més honest hagués estat no dir res, en canvi Felip Puig posat a buscar per trobar alguna cosa positiva de la seva gestió, no se li va acudir res més que agrair-li que hagi estat el conseller que ha finalitzat el desplegament dels Mossos d'Esquadra per tota Catalunya. Quins collons!

També vam tenir l'oportunitat d'enfrontar amb l'entrellat del canvi de cartera entre el conseller de Cultura sortint i l'entrant. L'ex conseller Treserras va haver de lliurar la seva cartera al nou conseller Ferran Mascarell, amb el que justament quatre anys abans havien hagut de fer al inrevés aquesta opereta de mal gust. Escoltant les lloances que es feien mútuament tots dos, felicitant-se per el que s'ha fet i anticipant una voluntat de continuïtat del treball, tenia la sensació que no hi havia hagut un canvi de govern, com si continuessin governant els mateixos. A lo millor només va ser una sensació!

I per acabar la gran actuació, va estar a càrrec de l'ex consellera d'Acció Social i Ciutadania, la republicana Carme Capdevila i el nou conseller de Benestar i Família Josep Lluís Cleries. Resulta que a l'ex consellera no se li acut altra cosa que regalar una caixa de dolços al nou conseller, amb el pretext de endolcir-li la vida davant els disgustos que aquesta conselleria li dispensara. Probablement l'ex consellera Capdevila s'hagi sentit poc valorada o poc estimada pel tercer sector, que suposadament li ha amargat tant la vida durant aquests quatre anys. Al meu entendre totes les persones que són susceptibles de ser ateses pel departament en qüestió, probablement tenim la vida molt més amargada del que l'ex consellera va voler remarcar amb el seu humor de l'absurd.

No crec que sigui necessari fer tot aquesta escenificació quan la ciutadania percep que el que allí s'està transmetent és pura falsedat. Fa tot just un mes els mateixos personatges s'estaven acusant mútuament tant en les accions parlamentàries com en la campanya electoral. No sé si la ciutadania entén tan fàcilment aquests intents de portar a la pràctica una falsa cortesia que no agrada a ningú. Potser és cert allò que diuen que "La hipocresia és l'homenatge que el vici fa a la virtut".

dimarts, 28 de desembre del 2010

El dia dels innocents o l'any dels innocents.


És ben cert que els costums de la nostra societat canvien per moments i està integrant el fet de prendre el pèl a les activitats diàries de tot l'any.

Això sembla ser que arrenca de la matança de nens que el rei Herodes. Però aquesta celebració ha tingut una evolució i els orígens de com la coneixem avui en dia, hem de buscar-los en el paganisme de l'edat mitjana, quan durant aquest dia, preludi del Carnaval, la disbauxa i la gresca eren els protagonistes, perquè tot estava permès i la culpa no requeia en ningú.

Avui en dia, la festa té un sentit pagà, en el qual les persones es fan bromes i enganys. Una de les bromes més conegudes són els ninots de paper que s'enganxen a l'esquena de la víctima. Aquest dia també és costum que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa i inversemblant, que els lectors han de esbrinar. Reconec que cada vegada és més difícil saber quina és la notícia falsa que han publicat, perquè es publiquen una quantitat tan gran de imbecil·litats durant l'any, que quan arriba el dia dels innocents es té tendència a donar per certa la burrada per inversemblant que sembli.

Poso com a exemple la notícia que ha aparegut en tots els mitjans de comunicació estatals, en la que anunciava que el president de la Diputació de Castelló (el Popular Carlos Fabra) ha quedat absolt dels seus càrrecs per prescripció dels delictes dels quals se l'acusava, pels quals estava imputat el president del Partit Popular de Castelló.



Personalment vull felicitar al jutge que ha signat aquest l’Auto de l'audiència Provincial, per haver triat una data tan assenyalada per demostrar-nos que, tal com deia l'ex alcalde de xerès Pedro Pacheco, la justícia és una conya. És cert que a ningú se li escapa el sentit de l'humor del jutge amb un cas tan emblemàtic

La veritat és que la gent cada dia estem menys de collonades i el que ens marca el dia a dia és la crua realitat, com la crisi, l'atur, els drets socials o els augments dels preus.

Estem perdent aquesta capacitat de sorprendre a les persones properes amb situacions enginyoses que et fan reflexionar o si més no et fan riure. Crec que el nostre nivell de saturació sobre situacions esperpèntiques està al límit i la nostra capacitat de sorprendre'ns s'està diluint.

Els ciutadans ja n’estem farts de que ens prenguin el pèl. Acabem una campanya electoral en la què hem sentit quantitat ingent de bestieses per part de tots. Ens espera a l'abril una altra campanya electoral en què ens prometran aquest món i l'altre amb ajuntaments endeutats fins les orelles. Jo em plantejo que en comptes de celebrar el dia dels innocents, acceptem la realitat que aquest dia es perpetua durant tot l'any i proposem celebrar el dia de la veritat, on la sorpresa ha d'estar en que ningú pot mentir durant aquest dia . Certament jo tampoc estic molt convençut que això funcionés.