Arxiu del blog

dimarts, 29 de juny del 2010

Crònica d'un Estatut avortat.


El dia ha arribat. Aquesta colla de impresentables que tenien el càrrec caducat, ha exercit el que i tenien decidit des del principi. Estava clar que els jutges "teòricament progressistes" s'han carregat l'inici de la vertebració d'una Espanya Federal.

És molt clar que el PSOE necessita una bona agència de selecció de personal, per que si el Manuel Aragón, amb els seus flirtejos amb l'ala conservadora, o la María Emilia Casas que exercint de presidenta li tremolava el pols cada vegada que havia de decidir decantar la balança cap al costat progressista o conservador, eren els escollits pel Partit Socialista per garantir un equilibri al Tribunal Constitucional. Realment els han fet la Pirula als seus mentors del PSOE.

Hem assistit a un espectacle vergonyós. Veure com un tribunal que, en teoria, hauria de dedicar-se a valorar l'adequació tècnica de les lleis respecte de la constitució espanyola del 78. S'ha transformat en una baula de la cadena de transmissió d'una ideologia inspirada en un anacrònic nacionalisme espanyol. Ahir el Tribunal Constitucional va emetre una sentència purament política. Ha estat la constatació que el nacionalisme espanyol té por d'un poble com el català, que sempre ha tingut la seva mirada posada molt més enllà dels Pirineus.

Ahir quan vaig veure a Soraya Sáenz de Santamaría dient, amb la boca petita, que era necessari que hi hagués una resposta pacífica i acatar la sentència. Em vaig convèncer de que des del nacionalisme espanyol més recalcitrant, es té por de la resposta d'aquesta tribu que habita a l'Est de la pell de brau.

Ara ens toca veure com reaccionaran els nostres polítics. Tothom ha tingut quatre anys per pensar-se com reaccionaria quan això succeís. Perquè tots estàvem convençuts que tard o d'hora això passaria.

No tinc massa esperança que aquests politiquets sàpiguen gestionar amb sentit d'estat aquesta situació. Hi ha una temptació, massa llaminera, que és la de les eleccions catalanes del proper novembre i això facilitarà que tots intentin capitalitzar el seu protagonisme amb rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional. Crec que si no es renuncia al lluïment personal dels primers espases de la política catalana i dels interessos partidistes, correm el perill que la ciutadania els envii a prendre pel cul i no vagin a votar a les pròximes eleccions.

Els ciutadans demanem coherència i accions resolutives. L'estatut es va aprovar amb un ampli consens polític al Parlament de Catalunya i amb un ratificació contundent per la ciutadania al referèndum. És just i lícit que tots vulguin sortir a la foto de la reivindicació, però és necessari per al país que la imatge que transmetem cap a l'exterior sigui d'unitat política, institucional, social i ciutadana.

Demostrem a tots aquests pallassos del Tribunal Constitucional que la seva funció ha acabat i que han estat a l'altura de les expectatives negatives que havien generat.

No és moment d’ACATAR una sentència injusta. És moment d'ATACAR les institucions polititzades per servir d'instrument a uns interessos colonialistes centrats en l'altiplà castellà.

Personalment crec que se'ls ha vist el ferret quan han derogat l'article que equiparava l'esforç econòmic amb el que Catalunya havia de contribuir a les arques de l'estat, amb el que fessin les altres comunitats autònomes en aquest mateix sentit. Aquí han deixat molt clar per al que ens volen, ens volen única i exclusivament com la gallina dels ous d'or.