Arxiu del blog

dissabte, 12 de setembre del 2009

Del referèndum d'Arenys de Munt a les crues necessitats socials.

En la majoria de les celebracions per la Diada Nacional de Catalunya celebrades ahir, com cada any es van posar de manifest davant la classe política i els mitjans de comunicació, les autèntiques necessitats de la societat civil catalana.

Aquest sistema d'organització dels actes del 11 de setembre, ens permet que una vegada a l'any els ciutadans de forma espontània, puguem acostar-nos als màxims dirigents de les institucions públiques i dels partits polítics que compareixen a les ofrenes florals i davant els mitjans de comunicació, per a expressar la nostra opinió sobre els problemes que ens pertoquen de prop.

Entenc que l'obligació dels màxims dirigents de les nostres institucions, és la de solucionar els problemes materials de la gent de forma sostinguda a través d'una economia forta i igualitària: és a dir, una economia que creixi, no que s’estanqui i que redistribueixi.

Està molt clar el molt baix nivell de satisfacció que la societat civil té, en relació a les mesures preses pels nostres dirigents per a afrontar la crisi econòmica que se'ns ha vingut damunt.

Ahir vam poder comprovar que a la gent li preocupa molt més temes com: l'alt nivell d'atur, el difícil accés a l'habitatge, la precarietat laboral dels quals tenen la sort de treballar o la ineficàcia de l'aplicació de lleis fetes de cara a la galeria com la "Llei de Dependència", que un referèndum de festa major.

Aquestes són situacions que preocupen a la ciutadania que té el dret d'exigir als responsables polítics que apliquin solucions immediates. És del tot necessari adaptar l'acció política a les necessitats ciutadanes. No podem permetre'ns generar debats que actuïn com cortines de fum, per a diluir els anhels socials dels ciutadans.

Suposo que Arenys de Munt ha de tenir necessitats d'infraestructures, d’equipaments municipals, d’integració de la immigració, etc. com tots els municipis de Catalunya. Per tant és extremadament perillós entrar en el joc de la demagògia desmesurada, convocant consultes populars que només serveixen de cara a la galeria.

Jo també vull un referèndum en el qual el poble català pugui expressar d'una forma lliure, la seva voluntat d'autodeterminació. Però el que mai defensaré és la teatralització al carrer de la independència de Catalunya. Per a això ja tenim la Fira de Teatre en el carrer de Tàrrega, que té molta més tradició i experiència en aquests esdeveniments.

Dit això, també vull posar en evidència l'excessiu nacionalisme espanyol, que els jutges han manifestat al prohibir la implicació de l'ajuntament i l'autorització d'una concentració de feixistes d’ultradreta. Amb això l'única cosa que aconsegueixen és fomentar una gran desafecció dels ciutadans, cap a un poder judicial excessivament polititzat i al servei d'un poder executiu, amb un model d'estat anacrònic i tronat.

La gent tenim problemes importants per solucionar i no haver d'estar pendents dels capritxos de polítics sense idees per a resoldre els problemes dels ciutadans, i jutges que actuen de marionetes del nacionalisme espanyol més caspós.

Veig el nostre panorama polític amb un gran escepticisme, per l'escassesa de líders capaços de mobilitzar a la ciutadania i coherents amb les necessitats del seu poble.

Entenc que només amb persones que van destacar a la fi del segle XX difícilment resoldrem els problemes que uns partits amb estructures del segle XIX tenen per a plantar cara als reptes del segle XXI.

En resum, menys referèndums teatrals i més solucions socials.