Arxiu del blog

divendres, 6 de juliol del 2012

El Rajoy ens fotrà un bon paquet.

Espanya va malament. Resumint d'alguna manera, aquesta és l'excusa perfecta per justificar l'andanada de retallades que el govern del Mariano Rajoy està preparant per comparèixer, el proper dia 11 d'aquest mes de juliol, al Congrés dels Diputats.

Finalment s'han acabat les celebracions del circ de "la Roja", amb la qual cosa ens han tingut entretinguts fins a culminar amb un orgasme. Ara toca tornar a posar els peus a terra i despertar d'aquesta ressaca de la festa futbolística en la què estàvem.

Si senyors. Espanya és el país que ha guanyat l'Eurocopa de futbol amb la seva selecció, majoritàriament blaugrana, passant per sobre de països que també estan intervinguts o arruïnats com nosaltres. cal recordar a països com: Irlanda, Portugal o Itàlia.

Però Espanya ara ha d'afrontar els reptes que Europa li exigirà i just en aquest punt és on vull posar el dit a la nafra. La esmentada excusa perfecta (Espanya no va bé), serà l'argument principal de les retallades socials que la dreta espanyola portava anys intentant aplicar a tota la ciutadania. Això sí, procurant que les classes socials que han donat cobertura històrica al nucli més reaccionari del Partit Popular, no perdin ni un cèntim dels seus privilegis ni del seu tracte preferent. Poso per exemple els 2.000 milions d'euros que el president del banc de Santander, Emilio Botín, va evadir a paradisos fiscals i que ara tornaran nets i blanquejats.

Hi ha rumors versemblants que el bo del Mariano ens prepara un segon semestre calentet per fer-nos pujar la pressió arterial. Es parla que el Mariano i el seu equip d'operacions especials (la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Luis De Guindos, Cristóbal Montoro i el cap de l'Oficina Econòmica, Álvaro Nadal) posaran sobre la taula un paquet de mesures per tranquil•litzar la Merkel i als mercats, encaminades a carregar les penúries a les classes mitjanes sense afectar les classes altes.

S'estan rumorejant mesures com:

  • Retall i enduriment de l'assegurança d'atur. 
  • Còmput de tota la vida laboral per cobrar la jubilació. 
  • Pujada de l'IVA. • Recàrrec fiscal en els combustibles. 
  • Eliminació de la desgravació per l'habitatge. 
  • Retall de despeses de personal a l'Administració central (complements i fons de pensions dels funcionaris). 
  • Aplicació de la reforma laboral a l'Administració (possibilitat de ERO en els ajuntaments). 
  • Control estatal de la despesa sanitària de les autonomies. 
  • Replantejament de la privatització d'AENA i Loteries. 
  • Peatges a la xarxa d'autovies. 
  • Retall d'un 10% dels funcionaris de les diferents administracions de l'estat espanyol. 
Aquestes són algunes de les mesures que han anat apareixent en diferents mitjans de comunicació al llarg d'aquesta setmana. Vull veure si el Mariano continuarà traient pit com va fer, la setmana passada, en tornar de la cimera comunitària en la qual es vanagloriava d'haver quadrat a la Merkel amenaçant amb la ruptura europea al costat del president en funcions italià Monti. Allí vam veure un Mariano pletòric de satisfacció i presumint, amb certa xuleria madrilenya, que Europa havia entès el missatge que ell li havia donat.

Doncs bé, el paquet que se'ns presentarà al Congrés de diputats el proper dia 11, serà la factura que Espanya haurà de pagar perquè Europa injecti finançament directament als bancs. Això que el "Marianico el corto" ens va vendre com una experiència d'èxit de la seva habilitat, es transformarà en un malson per a milers i milers de famílies espanyoles que es veuran afectades per la sagacitat del president del govern espanyol i del seu equip.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Catalunya independent: realitat o ficció?

Fa exactament uns dies va aparèixer en els mitjans de comunicació la notícia que, segons el Baròmetre d'Estiu del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el 51,1% dels catalans votaria sí a la independència en un referèndum, mentre que un 21,1% s'oposaria a la secessió i un 21,1% s'abstindria o no aniria a votar. Aquesta informació que, des dels mitjans de comunicació afins al nacionalisme espanyol, s'ha intentat d'ometre a l'opinió pública espanyola, posa llum a un sentiment cada vegada més creixent de la societat catalana.

Aquest gran augment de l'independentisme a Catalunya es reflecteix, a més, en una dada inèdita. Preguntats pel seu model territorial preferit per a Catalunya, els ciutadans elegeixen majoritàriament l'Estat independent, amb un 34%, enfront de la via federalista (28,7%), que fins ara sempre estava al capdavant. Tant els partidaris de l'Estat federal com de l'estatut autonòmic han cedit dos punts en els últims quatre mesos.

Aquesta evolució de la pròpia societat catalana, ha posat de manifest la necessitat d'augmentar el compromís independentista a la majoria de partits polítics catalans. Sense anar més lluny, Convergència Democràtica de Catalunya ja va introduir en el seu últim congrés una referència a Catalunya com un estat independent. El seu soci de coalició, Unió Democràtica de Catalunya, es va conformar amb defensar un estat confederal dins d'una Espanya que no entén de federacions ni confederacions. D'altra banda el Partit Socialista de Catalunya encara s'està debatent si cal, o no, formar un grup parlamentari independent al del PSOE.

Aquest nou enfocament més sobiranista de l'opinió pública catalana, condicionarà el futur dels programes polítics dels partits que es presenten a Catalunya. Els defensors del catalanisme (tant l'intens com el descafeïnat) hauran de pujar un parell de graons més i introduir el sobiranisme en el seu llibre de ruta, perdent els complexos que fins ara han tingut. I d'altra banda, els detractors de l'independentisme (el Partit Popular i la seva secció juvenil de Ciutadans) hauran de buscar un nou argumentari per fer canviar l'opinió pública catalana, que cada vegada té més clar la dificultat d'encaixar Catalunya a l'estat espanyol.

No obstant això, no hem d'oblidar que els moviments independentistes, normalment, tenen el suport d'un Estat que solia estar en una confrontació oberta amb l'Estat "opressor". Cas que no succeeix amb l'actual independentisme català, que continua sense cap suport internacional. La qual cosa suposa que en cas de conflicte legal entre Catalunya i Espanya, he de suposar que Europa donaria un suport incondicional a les mesures repressives aprovades pels poders de l'Estat espanyol

Per tant, entenc que el suport internacional que l'independentisme català necessita per tenir alguna opció de viabilitat, passa per trobar algun Estat que tingui uns interessos contraposats amb el regne d'Espanya i que pugui posar en situació de perill els interessos d'Espanya a Europa .

Per tot això, ja n’estic molt fart que molts independentistes catalans -alguns de fort perfil mediàtic- diguin el que volen per a Catalunya i en canvi no siguin capaços de dir com ho pensen fer. Aquest és un gran error que històricament l'independentisme català ha tingut al llarg dels últims 30 anys a nivell polític ia nivell mediàtic. Intentant enfervorir les masses dibuixant horitzons nacionals i d'independència, o fent discursos polítics parlant de drets i de referèndums.

Penso que qui realment vulgui la independència per al nostre país, ens hauria explicar com fer-ho, en quin moment i sobretot amb quines aliances internacionals pretendria dur a terme el procés independentista. Sense oblidar en tota aquesta argumentació, que el veritable problema el trobarem en el marc jurídic que estableix la Constitució espanyola, que no reconeix cap canvi en els marcs de decisió.

Així doncs, el primer pas que hem de donar com a ciutadans d'un país que somiem com a independent, és organitzar-nos com a societat civil amb la força de les idees democràtiques centrades en l'aplicació de raó, per aconseguir una major internacionalització de l'actual situació de Catalunya . Només explicant al món i per totes les vies possibles, que com a ciutadans siguem capaços d'exterioritzar, aconseguirem que Espanya es vegi forçada a canviar les lleis per no sortir-ne desenfocada de la imatge internacional que pretén difondre.