Arxiu del blog

diumenge, 22 de març del 2020

L'elecció és molt clara: vida o economia.

Grans profetes de l'economia, van començar a alertar que la pandèmia del Coronavirus (COVID-19) tindrà efectes devastadors sobre l'economia mundial, segurament més intensos i diferents que els soferts durant la crisi financera global de 2008-2009. Els costos econòmics d'una malaltia viral van més enllà dels danys directes en els sectors socials i econòmics afectats. Les seves conseqüències econòmiques es poden multiplicar amb rapidesa fins a afectar els sectors més productius i estratègics de cada país.

El passat dia 12 de març, l'índex borsari espanyol (Íbex-35) va entrar en pànic després de les mesures anunciades pel Banc Central Europeu i el president de Govern espanyol. El selectiu espanyol va caure un 14,06% enfront del 12,45% que va caure el juny del 2016 després del referèndum del Brexit. Més de 30 valors del Ibex-35 van caure per sobre de l'10%, amb ENCE Energía y Celulosa, S.A. al capdavant després de recular un 20%. Els experts van considerar aquell "dijous negre" com la punta del iceberg del que es pot anomenar com un "crac" a la borsa.

El virus en si serà transitori: arribarà un pic i els experts preveuen que després disminuirà, encara que és impossible predir quan. Però l'efecte secundari d'una combinació de diferents respostes polítiques vingudes de diferents països ha produït un impacte econòmic global que no s'ha vist des de la crisi del petroli de la dècada dels 70.

Per tant, estem davant d'una pandèmia que planteja dos grans reptes a la humanitat. Que és primer l'ou o la gallina? Dit d'una altra manera, que és primer la vida o l'economia? Sembla ser que entre els governants dels països on ha impactat el tsunami del Covit19, la resposta ha estat unànime. Primer sempre l'economia!

Experts en geopolítica mundial, deixen entreveure que aquest coronavirus tindrà un paper determinant en els plans d'expansió econòmica de les principals economies del món. Però sobretot, canviarà la forma d'interactuar entre els diferents agents econòmics.

L'atenció a les persones ha quedat en un segon pla. S'ha mantingut la maquinària econòmica a costa de l'atenció a les persones. S'ha governat posant l'euro en el centre de les polítiques, deixant de banda plantejaments més humanistes que al centre hi posaven a la persona.

La ciència ha avançat extraordinàriament però no ho pot tot, i segueix precisant treball d'investigació i mitjans. I ser absolutament conscients que les conquestes socials, algunes obtingudes a un preu molt alt, van aconseguir una societat una mica més justa. I que, un cop i un altre, la cobdícia ens segueix traint. Els que van basar el seu govern en l'aplicació de polítiques sanitàries i d'investigació "amb ideologia", van ser els qui amb ideologia van apostar per empunyar les tisores que, per exemple, van retallar els recursos sanitaris públics, que s'han tornat imprescindibles, així com la investigació. Recordeu allò de " les hemos destrozado la sanidad"! Han fomentat una investigació plena de solucions folklòriques i de populisme espanyolista, que és el més negatiu que pot fer la política.

El III Reich va dissenyar una maquinària per dur a terme una selecció de l'espècie humana amb tècniques igual d'abominables, que les que farà servir el Covit19 els propers mesos. Per tant, la gran majoria dels nostres estadistes prenen les decisions en la línia que marca l'oligarquia del gran capital. Primer l'economia i després les persones.