Arxiu del blog

dissabte, 23 de setembre del 2017

Contra la provocació i la por, la pau i la victòria.

Mahatma Gandhi va dir "Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot dominar-lo". Aquesta és la situació que s'està donant en aquests moments a la societat catalana. Els catalans hem perdut la por, mantenint plenament tant el seny, com la rauxa.

L'Estat espanyol necessita urgentment arguments per vestir la seva estratègia contra el referèndum català. Amb l'exhibició d'un hiperlegalisme histriònic i d'un supremacisme arrelat, l'Estat espanyol no ha dubtat en acovardir a un poble que durant sis anys seguits ha exhibit múscul traient més d'1 milió de persones al carrer cada any.

El nacionalisme espanyol ha exhibit un complex d'inferioritat exacerbat des de la mort de Franco. Els seus hereus han pretès crear un nacionalisme de disseny, que pogués homogeneïtzar la cultura del toro, la cobla i el folklore andalús, com a elements identàris per tot el regne d'Espanya. Justament per això, la llengua i la catalana eren un gra al cul per a imposar aquesta "Marca Espanya" a la seva nació.

Arribats a aquest punt, ni Espanya ni el Govern espanyol poden oferir res més que no sigui la utilització de la por com a arma defensiva. Després del fracàs de la política com a eina de solució, el govern d'Espanya només pot utilitzar l'ús de la força i la intimidació per aturar el "procés català".

Igual que el 2014 el llavors ministre de Defensa dels espanyols Pedro Morenés amenaçava per terra, mar i aire la consulta d'un 9-N, ara la seva successora Cospedal ha posat tota l'escenografia militar per intimidar la població i impedir la participació del 1 d'octubre.

El Govern comença d’utilitzar l'estratègia del policia bó i del policia dolent. La Soraya participant en nombrosos actes culturals i econòmics a Catalunya intentant ser la cara amable. D'altra banda, Montoro prometent grans inversions en territori català per als pròxims Pressupostos Generals de l'Estat. El Poli bo intenta convèncer els catalans que la banda del Partit Popular es preocupa per tot el que importa a la ciutadania, repetint-ho com un mantra de forma monòtona.

Per tant, davant d'aquest escenari la banda del Partit Popular necessita com a argument, algun conat de violència que justifiqui la utilització de mitjans policials i militars, si fos el cas, per envair les ciutats catalanes amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat espanyol , per atemorir i dissuadir la ciutadania que el dia 1 d'octubre acudeixin a les urnes.
 
En qualsevol cas, una paralització del referèndum l'1 d'octubre utilitzant l'amenaça i la violència, equivaldria a una derrota ideològica i política del Govern espanyol. Seria tan sols un èxit momentani, un "pan para hoy y hambre para mañana" que alimentària més, si és possible, l'argumentari i la motivació de tots els catalans i catalanes per anar a votar. En aquest cas molts dels que haguessin votat NO, molt probablement reconsiderarien la seva posició per votar SÍ.

L'estratègia de les persones que estem a favor d'un Estat independent en forma de república, no pot ser altra que la del seny per sobre de tot. No podem respondre amb violència a les provocacions que rebrem de l'unionisme espanyol. Tampoc a les provocacions que rebrem del mateix Govern de la banda del Partit Popular i molt menys hem de respondre a les provocacions de les forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol. La no-violència és la nostra principal arma, és l'arma que ens portarà a la defensa de la nació catalana.

Com deia Gandhi "Primer t'ignoren, després se’n riuen de tu, després t'ataquen, llavors guanyes". A nosaltres ja ens han ignorat, s'han rigut fins a la sacietat del nostre projecte de país, ara ens ataquen. Per tant, estem a un pas d'aconseguir la victòria. D'aconseguir una República Catalana.