Arxiu del blog

dissabte, 8 de juny del 2019

Els Comuns han acabat sent massa "comuns" en política.

Ja queda molt lluny la imatge d'aquella nena que, enfundada en una samarreta verda, es posava davant dels Mossos d'Esquadra i de la comitiva judicial per aturar els desnonaments. Aquell Look d'innocència posada al servei de causes justes s'ha fet miques.

L’Ada Colau ha fet gala dels seus propis principis, polítics i personals, posats al servei de la causa, i tal i com va dir Groucho Marx "aquests són els meus principis, però si no li agraden, no es preocupi que en tinc d'altres".

Si l'amor a la poltrona és el que caracteritza a la classe política en general, la Colau pretenia transmetre la imatge d'una lideresa impol·luta, que estava per sobre de qualsevol desig malaltís pel poder. Doncs tot el contrari, la Colau és com la majoria de polítics i s'ha passat pel angonal qualsevol principi de compromís polític amb un projecte social o nacional.

La seva supeditació al suport del liberalisme més voraç de Monsieur Valls (gran perdedor de les municipals a Barcelona), i la seva claudicació a les directrius marcades pel Pablo Iglesias des de les Espanyes, ha fet que la Colau s'hagi hagut d'empassar uns gripaus de la mida d’elefants.

PODEM es va emportar una bona clatellada a les eleccions nacionals del mes de març, però tot i això, aspira a anar de la mà d'un PSOE que ha triomfat més per demèrits de l'oposició ultradretana de Ciutadans i PP, que per mèrits propis.

Així doncs, als COMUNS no els ha quedat més remei que convertir-se en la sucursal política de Pablo Iglesias a Catalunya. Renunciant a la seva sobirania al territori català i deixant abandonada a la seva sort a la secció catalanista d'Iniciativa.

Aquesta decisió de alinear-se amb "l’eix nacional espanyol", obre un nou camí de conseqüències totalment imprevisibles. La Colau i els COMUNS han passat a formar part del club del 155. Aquest és un club privat que compta amb el beneplàcit de l'Ibex 35. És ben cert que quan l'oligarquia de l'Ibex 35 no et tem, és perquè tu ja has passat a formar part de la seva cartera de clients. La Colau que s'enfrontava a la banca pels desnonaments, res té a veure amb aquesta nova alcaldessa, que agrada a la banca a la qual ella s'enfrontava en olor de multitud.

Cal no oblidar que el règim del 78 es va teixir amb el suport dels militars franquistes, per garantir els interessos econòmics de les famílies que van finançar el cop d'Estat del genocida Francisco Franco.

Aquests nous companys de viatge de la Colau marcaran en gran manera el futur de la ciutat de Barcelona. Aquest posicionament de situar-se més a la dreta, fa que una bona part del seu electorat s'hagi quedat orfe de lideratge.

El Miquel Iceta va ser el primer que va proposar fer un "cordó sanitari" a l'independentisme, perquè aquest no pogués liderar des de la capital de Catalunya. Doncs bé, per dur a terme aquest projecte havia de tenir un "col·laborador necessari". La Colau s'ha posat a punt per jugar aquest paper que li garanteix quatre anys més al govern de Barcelona. Tot i que no hem d'oblidar que aquest oferiment del PSOE pot suposar "l’abraçada de l'ós", exactament igual com el que li va passar a l'Àngel Ros a l'última legislatura al capdavant de l'Ajuntament de Lleida, deixant la terra cremada al seu successor.