Arxiu del blog

dissabte, 2 de juliol del 2011

Ressaca política després dels "indignats".


Aquesta és la sensació que tinc després d'aquests dos mesos de debats i reflexions generades per les reivindicacions manifestades pel col·lectiu de "indignats". Crec que els partits polítics farien bé de prendre notes sobre el que la ciutadania ha expressat, donant suport al moviment sorgit des de les xarxes socials i que sense portaveus ni líders, ha aconseguit generar un debat sobre l'obsolescència del sistema polític al nostre país.

La crisi mundial ha pogut ser el desencadenant que ha cristal·litzat un moviment capaç de qüestionar el nostre sistema de valors i la nova relació entre l'economia, la política i la ciutadania. Els processos de globalització i continentalització qüestionen la realitat del món modern i generen un nou concepte de relació en l’actual sistema mundial, tot i que encara estigui en una fase virtual.

Ara per ara, ja comença a qüestionar-se l'organització del món en tres nivells espacials: internacional, nacional i local. Així mateix, estan qüestionats i en crisi els components polítics del món modern: l'Estat-nació i el sistema polític nacional, el sistema interestatal internacional i fins i tot a la pròpia Organització de les Nacions Unides. En realitat tots els components de la política, en totes les seves formes organitzatives, es troben qüestionats: actors, pràctiques, doctrines, regles, organitzacions o objectius.

Estem davant d'un procés iniciat de globalització política, que encara no han aconseguit definir amb precisió les seves especificitats, però que en els últims anys ha aconseguit un gran protagonisme en l'opinió pública mundial. Ja no parlem solament de "indignats espanyols", estem començant a definir un nou concepte de ciutadans que es revelen contra dictadures emmascarades de democràcia (com en els últims mesos al nord d'Àfrica), o contra democràcies consolidades que estan organitzades en un sistema polític amb molt poca transparència i massa interessos creuats.

Estem davant d'un nou paradigma de relació de la ciutadania amb l'estat. Els partits polítics s'han d'organitzar en estructures transparents, en les quals els ciutadans, als quals pretenen representar, puguin decidir: les línies d'actuació, les persones que estiguin al capdavant i com es financen aquestes organitzacions.

I és precisament per això, que hem d'exigir que es compleixi l'article 1.2 de la constitució, que diu molt clarament que "la sobirania nacional resideix en el poble". Per tant, al poble se li ha de donar eines polítiques perquè manifesti d'una forma molt més directa la seva opinió. Per poder evitar, d'aquesta manera, el segrest polític que els poders econòmics estan exercint sobre el nostre sistema democràtic.

Hem d'acabar amb la classe política que només es converteix en autèntics "palmeros" dels mercats i de la banca. Convertint-se en còmplices necessaris per als excessos que s'estan cometent amb el pretext d'una crisi, que ha estat generada pels propis poders econòmics, ja sigui a nivell mundial o nacional.