Arxiu del blog

diumenge, 14 de febrer del 2010

Al Partit dels Socialistes de Catalunya s'obre el debat identitari o la venjança dels Maragall.


Sembla ser que els Maragall no obliden. Almenys aquesta és la sensació que es transpira després de veure la resposta que l'actual Conseller d'Educació Ernest Maragall, en la que posa en dubte la viabilitat d'una tercera versió del tripartitt.

Sempre vaig tenir la sensació que la forma com el Partit dels Socialistes de Catalunya va dur la successió de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, no va ser la més elegant per a substituir una persona que començava a patir els primers símptomes d’Alzheimer. Crec que el Pasqual Maragall es mereixia una sortida molt més digna pel que ell va significar per al partit i va representar per a la ciutat de Barcelona.

Ara tinc la sensació que l’Ernest Maragall creu que ha arribat l'hora passar algun compte pendent i posar en dubte la viabilitat de Montilla com líder dels socialistes catalans.

Penso que la disciplina de ferro que ha imposat el Primer Secretari d'Organització del PSC (José Zaragoza), ha provocat una visió externa del partit excessivament mimetitzada amb la del PSOE. I quan dic excessivament, és que des de Catalunya no s'aprecia la línia divisòria dels dos partits. Amb la qual cosa, és extremadament difícil encaixar alguns missatges i posicionaments catalanistes que el PSC té aquí, amb les actuacions que els seus diputats i senadors tenen a Madrid.

Maragall és la punta de l'iceberg del grup de Sarriá (Antoni Castells, Marina Geli, Joaquim Nadal, Monserrat Tura o Ferran Mascarell), que probablement apostarien per abandonar els pactes d'esquerres i, donada la situació del nostre país, prioritzar l'estabilitat en una pròxima legislatura, amb el que coneixem com la sociovergencia. Deixant al Montilla en fora de joc i recuperant el control del partit.

Montilla és l'altre virrey de l’anomenat grup del baix Llobregat (Celestino Corbacho, José Zaragoza, Manuela de Madre i molts alcaldes de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona), que controlen una part majoritària dels vots que el PSC aconsegueix a Catalunya. Actualment aquest grup controla l'estructura del partit i és el que està millor posicionat amb els barons del PSOE. El seu objectiu passaria per reeditar una tercera edició del tripartitt, sempre que els seus socis de govern no perdin el suport popular per a sumar una majoria.

Doncs davant d'aquest panorama, és quan l’Ernest Maragall ha decidit jugar fort i posar-li els collons per corbata al president Montilla. Ens esperen uns dies divertits abans d'entrar en la campanya electoral.

El que em queda més clar és que els Maragall no perdonen.